diumenge, 3 d’abril de 2011

Creativitat "Rubika" a l'educació

Abans d'explicar el tema principal perdré uns segons explicant el concepte de creativitat "rubika", ja que no tenia clar quina paraula/es podien definir el que vull comentar i se'm va acudir aquest concepte, no se si gaire encertat o no.

La creativitat "rubika" es la creativitat que desenvolupem i ens permet trobar solucions, idees, creacions...etc. diferents a les habituals sense utilitzar cap idea nova, cap invent nou,...per tant, es una creativitat que té 3 peces i amb aquelles tres peces troba una solució diferent...sense afegir-ne cap més, com el cub de Rubik...sense res més, només amb ell, podem desordenar tots els colors, podem fer una cara de cada color, podem fer cada cara de dos colors, podem dibuixar la lletra C, O, X....i això ho podem fer amb creativitat "rubika"...amb el cub que tothom coneix, sense inventar res més, sense cap afegit, utilitzem el cub per dibuixar una C, o fer cada cara de dos colors..(ni idea si es possible fer-ho, encara que a mi m'ho sembla..)

Una vegada definit el concepte..us explico un cas personal on la creativitat "rubika" m'hauria estat útil i no vaig ser capaç d'utilitzar-la fins que algú m'ho va fer veure. Va passar fa un any.

Estava, amb els meus dos fills (llavors de 4 i 2 anys), per un bosc urbà de la ciutat. Anàvem caminat pel parc i van començar a jugar amb pals. En un moment concret van començar a picar-se un a l'altre amb els pals, els vaig advertir que es podrien fer mal, però ni cas. Van seguir molta estona amb el joc de picar-se i fent-se mal.
Vaig confiscar pals però clar, en un bosc els pals no en falten i van tornar a "las andadas".

Despres de renyar i algun crit, despres d'algun cop de pal a prop de l'ull entre ells, vaig trobar-me amb una amiga professora, d'aquestes que te corrents filosòfiques alternatives en el camp de l'educació, per allà al parc.

Els nens seguien al seu rotllo, a cops de pal, ara plorava un, ara reia l'altre. I jo no ho solucionava (bé, si, havia decidit que s'acabava el parc i anàvem cap al cotxe)...mentre parlava amb la noia vaig deixar algun que altre crit ja força emprenyat amb els nens perquè la cosa ja anava a més.

Llavors la noia va intervenir i els hi va dir..."escolteu!, que teniu ganes de picar amb els pals? doncs mireu quants arbres que hi han per picar..piqueu arbres, a veure si trenqueu el pal!"...

Els nens es van quedar aturats uns segons i van deixar d'estomacar-se un a l'altre a passar-s'ho bé picant arbres amb els pals i trencant els pals i buscant-ne de més forts perque no es trenquessin....i aixi van passar quasi una hora.

Em vaig sentir com un inútil...No vaig ser capaç de trobar una solució "rubika". Amb les mateixes peces, sense afegir cap nou element, podia canviar radicalment la dinàmica del joc i no vaig ser capaç de veure-ho...simplement vaig ser capaç de cridar, renyar, enfadar-me amb ells i decidir marxar quan a mi i a ells, en el fons, ens venia de gust estar al parc.

Resumint, podria dir que per culpa de la meva falta de creativitat "rubika" hauria fotut pels aires el que va ser una magnifica tarda amb les dues persones que més estimo al món. 

Amb això, no vull dir que no s'hagin de renyar o castigar als nens, hi han moments per tot però moltes vegades utilitzem la solució "normal", que es renyar, quan potser es pot canalitzar aquelles ganes de "liarla", aquella energia, desviant-la cap un objectiu diferent.

Des de llavors, sempre intento (intentar no vol dir aconseguir) pensar sino hi havia una solució abans d'acabar renyant i deixant escapar algun crit. Aixi guanyem en qualitat de vida tots i només mirem d'emprenyar-nos quan el que han fet s'ho mereix.

Gracies Pili, pel consell d'aquell dia.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada