Fills amb menor poder adquisitiu...

Sembla ser que hi ha una corrent que diu que la meva generació (o les que venen darrera) serà la primera que tindrà un poder adquisitiu menor que els seus pares.

A veure, per mi es una gran mentida.

Si entenem poder adquisitiu com a bens material que podem comprar, en línies generals no crec que sigui correcte.

Jo puc tenir mes coses que els meus pares, visc millor que els meus pares. (Que no vol dir ser més feliç..això no te res a veure amb el poder adquisitiu)

Els meus pares, i la gran majoria, van començar a treballar molt joves, amb sous molts baixos i havien de mantenir als fills i cal destacar que la dona no treballava normalment, o sigui, un sol sou.

Es feia el que es podia. I pocs eren els que es podien permetre mes d'un capritx.
El que si cal destacar es que pel fet de començar a treballar força joves provocava que es pogués aconseguir una estabilitat mes aviat que no pas ara, on la vida laboral sol començar mes tard.

I una altre cosa, no es pot fer trampes al solitari (com diu en Cuní), no es pot comparar el poder adquisitiu dels pares amb 50 i pico anys amb el dels seus fills de 30.

Dir que la nova generació te menys poder adquisitiu simplement pq no viuen igual que els seus pares es ser una mica frívol. Sol ser habitual que una persona desprès de 50 i pico anys tingui un pòsit que l'ajudi a tenir mes estabilitat..una vivenda pagada o una feina estable o uns estalvis mes grans...o el que sigui.

Si mirem els meus pares als 30 anys no podien escollir menjar de qualsevol punta de món, no tenien mòbils, iphones, montain bikes, portatils, teles de 42", internet, ipods, impressores, dos cotxes, microones, rentaplats, secadora i nosaltres, la gran majoria, te molts bens materials.

Bé perquè tenim mes poder adquisitiu que ells quan eren joves o bé pq són bens més assequibles ara que abans.
Perquè quan parlem de poder adquisitiu també s'ha de tenir en compte què es pot comprar amb els mateixos diners. Perquè si el meu pare guanyava 100 però anar de viatge a Londres, amb avió, costava 50 i jo guanyo 70 però puc anar a Londres per 5, en còmputs globals tinc mes poder adquisitiu,o sigui, puc adquirir mes coses que els meus pares. O si un moble de menjador al meu pare li costava 50 i jo vaig a l'Ikea i em costa 15...doncs ens millora el poder adquisitiu.

Amb aquest post no vull semblar materialista simplement que la ùnica manera de valorar si el poder adquisitiu ha millorar o ha empitjorat, només es pot fer mirant que es podia fer abans amb el sou i que es pot fer ara.

Llavors hi han casos concrets, on es pot donar que el pare tingues mes poder adquisitiu que el fill, però en general no crec que sigui així.

O gent que digui que abans amb una carrera vivies com un rei i ara ets un pringat...però això es diu oferta/demanda...abans no hi havien titulats i els que tenien carrera eren super valorats...ara n'hi han sota les pedres i per tant, evidentment, no poden estar valorats com abans.

També podem dir que la vivenda era mes assequible...vaja, si ho mirem des de un punt de vista del que es pot fer, tampoc es cert. Abans de la crisis, un jove amb un sou petit podia demanar un crèdit per comprar-se un petit palau, un cotxe, un plasma..i el que calgues..i els meus pares no ho van tenir això, van suar per pagar el pis. (Una altra cosa es el que penso de la bogeria creditícia dels últims anys)

Per tant, no veig per enlloc que viurem pitjor que els nostres pares quan tinguem la seva edat. Però si que ara vivim mes precaris que no pas ells, perquè ells ja han fet la feina dura (els que la van fer, es clar)...alguna cosa bona ha de tenir fer anys, no?

I una altra cosa es la crisi, que empitjora la situació a totes les generacions vives, no només a les joves.

Sempre que sento aquesta frase que serem la primera generació que viurem pitjor que els nostres pares veig a un jove que s'escuda en la frase per no volar del niu, per no arriscar-se o per no pensar les penúries que van passar els seus pares en la seva joventut, amb família i només amb 20 i pocs anyets.


Una altre cosa serà el que depararà el futur, jo ni ningú, pot saber com estarà el món quan nosaltres tinguem 50 anys. Potser estem en guerra, o no hi serem. Però a dia d'avui, i mirant la realitat d'avui, tot i la crisis, els joves d'avui, en general, viuen millor que els seus pares quan eren joves.