dimarts, 19 d’abril de 2016

El meu conte

Fa temps que no escric res al blog, tot i que sempre intento fer-ho. M'agrada. Però he estat molt liat les ultimes setmanes.

Explicaré una mica que ha passat....

No m'agrada la gent que fa promeses a principi d'any, rotllo, aquest any aniré al gimnàs, aquest any aprendre angles...trobo que els nostres projectes, hobbies, il·lusions no han d'estar lligades al moment que la terra dona una volta sencera al sol.

Però tot i aquest pensament, aquest any jo també em vaig fer una promesa. Els humans som aixi, bastant contradictoris.... :)

Quan va començar aquest any em vaig prometre que per Sant Jordi faria un conte infantil. L'any passat ja vaig intentar fer-ne un però al final era massa ambiciós i el temps disponible massa poc.

Aquest any vaig baixar el nivell d'ambició, faria un conte més sencillet però que comuniques alguna idea/idees interessants als nens.

Han estat unes setmanes plantejant la portada, les il·lustracions i els textos. Tot i ser un conte molt senzill...sempre tot porta feina.

Les ultimes setmanes han estat de força angoixa...ho he fet tot a ultima hora, de pressa i corregueren, sense tenir un conte "pilot" per veure com quedava.

Ho vaig enviar a una empresa d'internet...

I si l'empresa era un timo?, i si m'havia equivocat en la portada i tot sortia mogut? i si el conte tenia algun fallo de format que no es veia la pdf? I si arribava tard? i si....

Avui m'han arribat els contes impresos, amb tapa dura.

Quan he obert la primera caixa i he vist tots els contes, impresos perfectes, amb tapa dura......crec que cap regal de reis en tota la meva vida m'ha fet més feliç que el moment en que he obert la caixa i he vist el conte.

Estic molt feliç de poder acabar aquest propòsit. Es podia fer molt millor però no amb el temps que disposava.

Una amiga em va dir que "deu està en els detalls", referint-se que si feia les coses ràpid no em quedaria tant bé...i te raó, però sino ho feia ràpid no ho tindria per Sant Jordi i llavors tindria un conte més perfecte però jo seria una mica menys feliç.

Ja he parlat amb l'escola dels meus fills i podré fer una parada per vendre el llibre, on els centims recaudats aniran a un projecte per l'escola, i l'ajuntament de la meva ciutat em permet tenir una taula per la jornada de sant Jordi, per vendre el llibre.

Estic molt feliç. Estic molt tranquil.

Total, el que he fet no te cap mèrit. No guanyaré diners, ja que en tirades curtes el preu de cost dels llibres es força alt, no em faré famós, no faré res...però he complert un objectiu que m'havia marcat....i això no sol passar. Normalment el dia a dia t'arrossega i les coses van quedant al tinter.

El que queda d'any ja no fa falta que faci res.... :)

I en el fons no ho he fet del tot per mi...ho he fet pels meus fills. Ells sabien aquest objectiu, aquesta il·lusió que tenia per fer aquest projecte..i els hi havia de demostrar que val la pena esforçar-se per allò que et fa il·lusió...

Potser no ha estat molt educatiu fer-ho a ultima hora, de pressa i correguen...llavors no em podré queixar si estudien o fan els deures el dia abans....si jo també ho faig... :)

Ara esperar a que passi la setmana, que no plogui i a gaudir de poder compartir el meu conte amb la gent que li vingui de gust.


Nota: El llibre va d'un nen que te preguntes científiques però els seus pares estan massa ocupats per donar-li respostes. Al final acaba pujant a la lluna a preguntar-li.

Preguntes com:

  • Per què el cel es blau?
  • Per què a l'estiu fa calor?
  • Per què la lluna fa llum?


Adjunto algunes il·lustracions del conte....



1 comentari:

  1. Un conte amb contingut científic en comptes del tòpics contes amb lliçó moral, només per això ja sembla que val la pena. De fet, jo faig coses que em fan il•lusió i ni de conya tenen cap propòsit més enllà d’això, per tan només que a tu et faci il•lusió el projecte ja val la pena encara que ningú el vulgui, que esperem que no sigui així...

    ResponElimina