divendres, 23 de gener de 2015

Escolta entrenador, t'he de dir una cosa...i el meu fill

Estava jugant un partit de basquet un dissabte amb el meu equip. Era un pavelló on les grades estaven al mateix nivell que la pista.

Per falta de jugadors, van convocar a un nen de 15 anys, que resulta que es amic del meu fill de 6 anys. Es coneixen de la pista d'skate on a vegades han coincidit.

Aquest fet va provocar dues incidències aquell dia. Una relacionada amb mi i una altra relacionada amb el meu fill, que em va fer riure molt.

Primer, el fet de jugar un partit de basquet on al mateix equip hi ha un nen de 15 anys, que es amic del meu fill, es un indicador que els meus 35 anys comencen a pesar.
Al vestuari, abans del partit, el noi em va preguntar si era el pare del meu fill, i es va dirigir a mi utilitzant el vostè...d'entrada em va sorprendre que l'utilitzes, perquè no veig gaire jovent que el faci servir i segon perquè per molt que em vulgui cuidar i estar en un estat digne, els anys, per un noi de 15 anys, es noten molt. Em veu quasi com el seu pare.


Aquesta es una part de la historia. Em faig gran, ja ho se, però aquests fets t'ho confirmen. De totes maneres estic feliç de poder seguir jugant a l'esport que m'agrada al costat de gent que li porto 21 anys.

L'altra part de la història es refereix al meu fill. Estava mirant el partit i cada vegada s'anava impacientant més perquè el seu amic no jugava.

Tot això m'ho van explicar despres, ja que jo estava a la pista i no em vaig assabentar gaire.

El nen va anar a la banqueta i es va ficar a parlar amb algun jugador. Quan va veure que faltaven 4 minuts per acabar i que el seu amic encara no havia jugat, va anar cap a l'entrenador, li va picar l'esquena i li va preguntar si treuria a pista el seu amic.

L'entrenador es va quedar parat, se'l va mirar estranyat i li va dir que potser més tard.

Al final, els últims minuts teniem el partit controlat i el seu amic va sortir a la pista.

Quan m'ho van explicar, a l'acabar el partit, vaig riure molt. Jo no tindria prou "jeta" com per anar a dir-li això a un entrenador que quasi no conec. De fet, considero que no ho hauria d'haver fet o que s'ho podia haver estalviat, tot i que no es res dolent. Però vaja, tothom es com es.

Els nens sempre et sorprenen i et demostren que tu els pots educar, i segur que aquesta educació penetra i els modela però hi ha un part innata que fa a cada persona diferent. I com a pares també em d'acceptar que ells tenen altres maneres de pensar i veure les coses.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada