divendres, 26 de desembre de 2014

La casa es teva o de les "coses"?

Vaig veure un programa al 33 on feien un experiment que vaig trobar genial, tot i que d'entrada no semblava molt interessant.

Una parella vivia en un pis petit i va començar a enumerar totes les coses que tenia. Tots els objectes.

Estaven a punt de mudar-se a una casa més grossa, ja que volien tenir un fill.

El que es deduïa del programa es que la casa més grossa no era per que tenien un fill, era per tenir més coses.

De fet, part del programa va ser viure en la nova casa, però quasi buida, sense coses, i els protagonistes del documental es van agobiar, els hi sobrava casa i es preguntaven si havia valgut la pena el canvi.

La reflexió era simple, xorra, però brutal. La majoria de les vegades no necessitem més espai per nosaltres sino per les "coses".

Per culpa de voler tenir més coses em de pagar més de lloguer o d'hipoteca. Les coses ens fan tenir menys diners quan les comprem i, per segona vegada, ens fan tenir menys diners quan necessitem més espai per guardar-les.

En el fons es veritat, normalment paguem més de lloguer/hipoteca per les coses no per nosaltres. Nosaltres no necessitem gaire espai per viure. Un llit, un sofa, un escriptori, un armari, una taula per menjar i un lavabo.

Ja se que es evident que es aixi, però quan ho pares a reflexionar es curios.

D'entrada, inconscientment sempre penses que la casa més gran serà un benefici per tu com a ser humà i en canvi normalment els que en surten beneficiats son els objectes, es podran "reproduir" molt més, passar amb tu més temps o quedar oblidats en un racó sense fer falta d'anar a una botiga de 2a mà o anar a les escombraries.

Curios però real en la majoria dels casos.

Sempre m'ha agradat el concepte budista del "apego", l'"apego" a les coses es el que genera patiment, genera problemes i tota menes de sentiments o vincles artificials...el truc, segons el budisme, es superar l'"apego", saber despendre'ns de les coses quan es necessari, sense cap problema, d'una manera natural.

Per tant, la pregunta, tal com començava el post....Casa nostra no serà més de les coses que no pas nostra?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada