dimarts, 2 de setembre de 2014

Avorriment parentalment compartit

Els nens abans quan ens avorriem no els hi deiem als pares, ja que els pares mai vam pensar que serien part de la solució.


Els pares estaven allà, fent la seva feina i nosaltres la nostra.


Avui en dia, els pares acostumem a formar part de la diversió dels nostres fills i per tant, ens busquen per solucionar el seu avorriment. 

Algun dels meus fills, m'ha dit més d'una vegada: - Gaby, m'estic avorrint!!...evidentment, quan m'ho demanen aixi no els hi soluciono el seu avorriment, com a molt els hi puc proposar algunes idees. 

Jo em divertiré em ells fent activitats però no soc el culpable del seu avorriment quan jo no proposo coses, tenen eines de sobres per buscar maneres de divertir-se i passar l'estona. S'han d'espavilar.

Però si que m'ha fet reflexionar. Formem part de la diversió dels nostres fills i per tant, es reclamen per solucionar el seu avorriment....

Es bo o Dolent?....no ho se. 

D'entrada sembla dolent que intentin delegar el seu avorriment en un altra perquè els hi solucioni. Però aquest no es el problema, el problema es el pare que s'ho agafi com part de la seva feina i li solucioni l'avorriment al seu fill.

Tots ho hem fet alguna vegada però crec que es bastant desaconsellable convertir-nos en els desavorridors autoritzats i rutinaris dels nostres fills. 

Si els hi solucionem l'avorriment..potser també acabarem mastegant-los el menjar o vestint-los pel matí amb 10 anys.

I els hi estem tallant la seva creativitat...si no utilitzen la seva creativitat per trobar solucions al seu avorriment, perden una oportunitat bonissima per desenvolupar i fer creixer una de les funcions del cervell que seran més útils quan es facin grans.


1 comentari:

  1. Totalment d'acord! Jo també proposo idees i jocs (que en tenen molts) i que aprenguin a decidir! Una abraçada Gaby! Ramon.

    ResponElimina