dimecres, 26 de febrer de 2014

On estan les taules?

Ja he parlat diverses vegades al blog sobre altres maneres d'educar als nens.

Però avui he anat amb la meva filla a visitar un d'aquestes escoles "alternatives". Era jornada de portes obertes. He arribat molt tard però una professora amiga m'ha fet una visita express per les aules del centre.

Jo mes o menys ja estic convençut que es un tipus d'educació que crec pot funcionar millor (vaja, si jo tornes a néixer voldria anar a una escola aixi) però m'ha sobtat la sorpresa que s'ha endut la meva filla (7 anys) al veure algunes de les coses.

Li ha xocat moltíssim entrar en una aula on no hi havien taules. Tots ens imaginem una classe plena de taules i cadires i amb poc espai per res més, vaja, l'estàndard. Aquelles aules pràcticament no hi havien taules i les cadires estaven disposades en cercle de manera que els alumnes es miressin uns als altres. Les taules, sino les necessiten les tenen apartades.

Li ha xocat que a la classe de P5 tinguin un taller de reparació amb eines reals (martells, tornavisos, claus angleses...) on fan manualitats o reparen objectes trencats.

Li ha xocat que a l'entrada de les aules d'infantil tinguin un lloc on deixen les sabatilles (si sabatilles d'estar per casa) i les botes d'aigua. Fan molta feina a l'exterior i quan entren i surten es canvien les sabates.

Li ha xocat escoltar que tot i que esta marcat el que s'ha de fer, cada nen te certa llibertat per decidir com ho vol fer, i si acaba abans no s'ha d'esperar ni res, pot anar tranquilament a fer una altra cosa que li interessi. (aixecar-se de la taula, per exemple...cosa quasi impensable a l'escola normal)

Li ha xocat que a l'aula de P3 tinguin un sorral enorme (alçat però a dins l'aula) on els nens poden posar petxines, tronquets i el que vulguin, rotllo jardí zen. Creia que embrutirien la classe amb la sorra.

Li ha xocat que no facin fila per entrar a l'escola. (Vaja, li xoca que l'escola sigui diferent a un camp de concentració..on fas fila fins que toqui la sirena, per organitzar-la, en principi....)

Li ha xocat que no s'hagi de demanar permis per anar a fer pipi, t'aixeques i hi vas. Vaja, com fem normalment a les nostres feines. (aquestes dues ultimes les hi he explicat jo, ja ho sabia i sabia que era un bon moment per recordar-ho)

En el fons, no tinc intenció de canviar la meva filla d'escola, ella està feliç on està, però només l'experiència que ha tingut on se l'hi han trencat alguns dels esquemes que ella considerava que eren indiscutibles, ja ha valgut la pena.

Com sempre dic, les coses es poden fer de diferent maneres, algunes seran millors o altres pitjors. Però per poder plantejar-te fer les coses diferents, primer el teu cervell ha de creure que existeixen altres maneres.

El cervell tendeix a creure que la manera coneguda es la normal, la correcte i molt sovint la única. Avui la meva filla ha obert els ulls a altres mètodes que estan a les antípodes del que ella ha vist.

No hi ha dubte que se l'hi ha eixamplat una mica més el seu cervell. I això es boníssim.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada