dissabte, 23 de novembre de 2013

diferents visions, diferents consells

Si preguntes a en Xavi (jugador FCB) et dirà que per arribar a triomfar has de treballar molt, tenir molta perseverança i molta paciència però acaba arribant l'oportunitat i llavors has de seguir igual per mantenir-te

Si ho preguntes a una persona que no ha triomfat al futbol et dirà que per molt que t'esforcis es quasi impossible arribar a  viure del futbol i ser un crack.

Si li preguntes a un que va arribar al barça però va durar poc et dirà que amb esforç es pot arribar però el difícil es mantenir-se.

Si li preguntes a un crack com en Messi o en Cristiano Ronaldo..no t'ho diran però pensen que no hi ha consell per triomfar perquè ser com ells nomes ho poden ser els escollits i això ja es tria normalment abans dels 10 anys..

Si li preguntes a una persona que ha triomfat laboralment segurament dirà que si t'esforces al final ho aconsegueixes.

Fa uns anys, en els llibres on s'explicava com funcionava una empresa model, es feia servir com exemple varies empreses, una d'elles era Nokia. On està ara Nokia? Si no la compra Microsoft ja hauria tancat.

On està ara BlackBerry si era una empresa puntera? També era una empresa model i exemple en molts fòrums econòmics i s'explicava d'una manera lògica perquè havia triomfat...no es lògic, hi han moltíssims factors.

Personalment tinc horaris que em permeten estar amb els nens forces hores, anar-los a buscar a l'escola molts dies, portar-los a les extraescolars.....en alguns moments de la meva vida, com jo ho puc fer, havia pensat que els que es queixaven dels horaris i que no podien veure als seus fills, era perquè no volien.

Si s'arriscaven a buscar formules creatives, noves feines, nous horitzonts.... segur que trobaven una combinació per estar més hores amb els nens. Si jo ho podia fer, perquè no la resta?

Doncs això es mentida...jo ho puc fer pel meu tipus de feina, per la sort de trobar empreses que la col·laboració m'ho permet i perquè ho estic pensant ara mateix.
Fa uns anys la meva feina no era així i d'aquí uns anys segur que tampoc serà aixi.
Per tant, no serveix per exemple de res, si em volguessin utilitzar com exemple de com aconseguir la conciliació feina/família essent autònom semblaria real ara....però d'aqui uns anys quan s'acabi el meu model..haurien de buscar un altre model.

Si algú vol conciliar la feina/familia haurà de buscar la seva propia formula...i potser la troba o potser no però molt provablement no serà una formula vàlida per sempre.

En la gran xerrada per excel·lència, l'Emilio Duró deia:

"- Viene una persona i me dice - 'Emilio, mi negocio va a quebrar?'

-Quebrar, quiebra seguro, el problema es saber cuando..."

Evidentment, sempre hi ha un factor comú, treballar molt per fer-ho molt bé..per si t'enganxa l'onada, hi puguis pujar.
Però normalment et funciona una vegada o dos o tres o quatre...però això no significa un funcionament etern.

En resum.....els consells/exemples son vàlids però sempre estan condicionats a les experiències de l'altra que no tenen que ser les experiències que et tocaran viure a tu, les habilitats innates, a l'estar al lloc oportú en el moment oportú i la personalitat de cadascú son diferents...entre d'altres coses.

El que ahir funcionava, com Blackberry, avui ja no funciona. Es un cicle continu on pots pujar esglaons o pots baixa...i tothom et pot donar receptes però ningú ho sap de debò.

Per tant, escolta els consells, analitzats però al final fes el que et doni la gana. Per que la teva vida sempre serà diferent a la de la persona que et dona el consell.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada