Vull ser coherent o vull ser dèbil?

Des de que vaig veure un video (que vaig penjar en aquest blog) sobré les raons de ser Vegà (vegetarià però més radical), m'ho vaig rumiar, vaig veure que allò que havia dit aquella persona em faria ser més coherent amb els meus pensaments i la meva manera de veure/entendre la vida....i vaig decidir ser vegà.

He decidit ser vegà però sense "putejar" a ningú...si un dia em conviden a un lloc i només hi ha carn no els hi demanaré que em facin una altra cosa, ni espero que si a casa fan/fem macarrons amb carn, em facin una cosa diferent...si un cas, ja la faré jo. Els meus fills no els afectarà per res.

Una de els coses que més importancia dono i, que està a la recepta de la meva felicitat, es la coherencia entre el que penso, dic i faig...quan això es compleix em dona estabilitat i seguretat i tinc sensació que faig les coses bé...quan penso una cosa i faig una altra, llavors em treu un bocinet de felicitat o em carrego un altre bocinet d'angoixa..

Moltes vegades a la vida es inevitable pensar una cosa però fer una altra...a la feina, amb els amics, a casa...no sempre pots tirar pel dret.

Però sempre, quan jo puc incidir i decidir, intento, tant com puc, ser coherent amb el que penso, dic i faig. De fet, es un dels consells més famosos que va donar en Gandhi. No ho segueixo perquè ho digui ell, sino perque aixi ho crec.

Despres de veure el video, vaig reflexionar i vaig veure que aquell tio tenia raó (o com a mínim per a mi) i que no podia seguir menjant el que menjava sense perdre part de la meva coherencia. De fet, moltes vegades no ets coherent simplement perque no t'has parat a pensar, per inercia o per inacció. En aquest cas, era una barreja de les 3 parts.

Molta gent, quan ho he comentat, ha cregut que era una persona débil i influenciable, algú m'ha comentat que pensava que jo tenia les coses mes clares i que si cada vegada que veig un video canvio d'opinió, em tornaré boig. Potser tenen raó però jo no ho veig aixi.

Crec que canvia d'opinió es una de les coses més sanes que pot fer un ser humà, ja que canviar d'opinió es sintoma d'evolució. Evidentment, quan parlem de canviar d'opinió sempre es degut a que et convencen amb arguments que et desmonten els teus. Si algú m'intenta convencer d'alguna cosa i els arguments propossats no desmonten els meus, no em deixaré pas convencer però si es a l'inreves, no tinc cap problema a canviar d'opinió.

Crec que es molt pitjor les persones que creuen una cosa i moren creguen el mateix..però no perquè ningú hagi desmontat les seves raons...sino perquè es creuen poseidors de la veritat absoluta i no estan per escoltar res més. La seva opinió es irrefutable i punt. O altres, simplement no tenen opinió ni creuen res...van fent sense preguntar-se gaire res...

De fet, a mi m'encanta trobar gent que em porta les meves creences, les meves opinions, les meves costums, la meva vida aprop del precipici. M'encanta perquè m'ajuda a creixer com a persona i perquè em serveix per reafirmar-me amb el que crec o per tirar-ho per terra i creure una cosa nova.

Hi ha poca gent al món capaç de tenir converses, tenir idees que et desmontin, però gracies a internet, es més fàcil que aquesta gent t'arribi.

Segur que NO soc coherent en molts altres camps de la meva vida però a mesura que pugui intentaré arribar al meu màxim de coherencia amb tot el que faig a la vida. En molts camps no podré..però estar clar que decidir el que menjo, de moment, encara està a les meves mans.


Comentaris

  1. PART 1

    Des de que en JM m'ho va comentar no puc deixar de pensar-hi. Ara dubtava si deixar un comentari o no, però així serà més divertit oi?
    A veure, pel principi, a mi ja fa temps que em preocupen certes coses i de les en que vaig traient les meves teories i conclusions, i aquest tema n'és una. Ser vegà és força més "radical" que ser vegetarià i això encara m'ho fa més embolicat.

    Per poder opinar he vist el video, i realment en moltes coses m'ha fet pensar, encara més del que ho feia, i en altres ho podria criticar. Les imatges són una mica sensacionalistes (amb això no vull dir que no siguin certes, tot el contrari, crec que fins i tot en passen de més fortes de coses), però per vendre el "teu producte, creença..." li has de posar "sensacionalisme", per tant queda acceptat.

    Tot el que puc comentar són les coses que em passen pel cap, no hi entra cap estudi.

    Continuem amb el tema, que per mi es divideix en dues basants. La primera: "ho faig per ètica, per respecte cap als éssers vius, que es mereixen el mateix que vull per a mi i pels meus".
    La segona: "ho faig per salut".

    I és aquí a on m'entren tots els meus dubtes. Si ho vols fer has de tenir clar el perquè, sigui per una, per l'altre o per les dues (que seria el millor). Però les meves contradiccions no em deixen veure-ho clar.M'ho haig de mirar de la forma més radical possible, per poder ser objectiva.

    (continua a la PART 2)

    ResponElimina
  2. PART 2

    1. PER ÈTICA: llavors haig de tenir molt, molt i molt clar que res del que menjo ha causat la mort d'un ésser viu. Això implica que TOT el menjar ha de ser ecològic i sostenible ( i tot i així alguna formiga segur que s'ha perdut pel camí).
    Les fruites, verdures, cereals... no poden haver sigut tractades amb cap pesticida... O sigui no val anar al mercat, ni super... Tot això tambè involucra tots els animals i l'hàbitat que ens anem carregant pel camí, no són només el producte final. Des de que sóc conscient reciclo, no recordo no fer-ho, i em sento molt malament si en algun moment no ho puc fer. Aquest gest no és per mi, és per La Terra.

    2. PER SALUT: aquí sí que tinc els meus grans dubtes. Jo ja tinc clar que la llet és un invent, no la necessitem. Al igual que les femelles humanes tenim llet quan tenim fills i no llaunes de llet de vaca en pols tractada artificialment perquè tingui el màxim de propietats semblants (és a dir, no iguals) a la llet humana (això em donaria per tot un altre tema, a veure si l'obres!). També tinc molt clar que abusem dels productes càrnics i que els prenem per costum, aprenentage i perquè realment són molt bons. UUiixxx... com m'agrada a mi la pizza de peperoni!
    Ho sigui que crec fermament que hem de deixar de menjar el que estem menjant.
    Però la informació que tenim ens diu que una alimentació on estigui totalment exclosa la carn, el peix, els ous... produeix tota una sèrie de deficiències.
    Llavors, qui em pot dir la veritat? Uns dietistes educats en un sistema que t'ensenya un tipus d'alimentació concreta? Ells tenen molt clar què és el que el nostre cos necessita, ho tenen molt clar perquè ho han estudiat, estudiat en uns llibres que algú altre ha escrit... Uns altres diuen el contrari, altres afirmen que si portes aquesta alimentació has de controlar molt bé el que menjes per no tenir cap carència i/o ajudar-te amb algun tipus de complex vitamínic...
    Llavors, si has de planificar-te l'alimentació, si no pots menjar qualsevol verdura i llestos, no sóm animals vegetarians. Ells menjen l'herba de torn i viuen tan bé. A nosaltres no ens passaria. No podem menjar cada dia col i estar bé de salut o només pomes, tindriem problemes, hem de variar, menjar-ne de molts tipus...

    Al video ensenya tot d'alimentació vegana bastant curiosa. Bacó vegà, fajitas veganes, hamburguesa vegana... Queda clar que tot aquest menjar només és per enganyar al nostre inocent cervell que ha sigut educat per menjar aquestes coses. Però fa falta? Si creus que aquesta alimentació no és correcte, llença't! Igual que si deixes de fumar, res de buscar un substitut, tu saps que no és bó, doncs no fa falta res més.

    (continua a la PART 3)

    ResponElimina
  3. PART 3

    CONCLUSIÓ (personal):

    - Alimentació totalment ecològica, per salut i per ètica.
    - Fora llet i productes làctics (això em costarà molt, estic realment enganxada al formatge, així que me'n permetria una mica).
    - Tema càrnic, tant carn com peix, poc, molt poc, i sobretot que vingui de llocs on els animals han viscut amb unes condicions de vida optimes, amb una mort digne, amb el mínim patiment.
    Perquè per mi el gran problema és com tractem les altres espècies animals, no el fet de menjar-nos-les, sinò el fet de maltractar-les, de creure'ns superiors. Qui em coneix sap que no mato quasi res, he ensenyat a les meves filles que no es maten les formigues... i dic quasi perquè sí mato mosquits. I l'últim any he acceptat que les formigues que entren a casa meva, al meu terreny, tampoc no són benvingudes, i com no puc fer com amb les aranyes que és treure-les fora, no em queda cap altra opció.
    - I continuar investigant quina és la millor alimentació, perquè per motius étics jo els tinc molt clars, però per motius de salut encara tinc dubtes i vull saber quina és la millor alimentació per mi, però sobretot per a la meva família, perquè vull que creixin i visquin de la forma més saludable possible.

    I sobretot, intentar conscienciar al màxim de gent al NO maltractament animal, a que vegin que sóm una espècie més d'aquest fantàstic planeta, que és de totes les espècies i races: les vaques, les formigues, les bledes, la humana...

    I fins aquí el meu "petit" comentari d'un tema vital.

    La "opinablog" i teva amiga Cristina.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Merci per opinar!!

      No se si et fa sentir orgullosa però t'obsequio amb la medalla d'or al comentari més llarg de la "llarga" historia del blog...(5 anys!!!)

      Estic d'acord amb tu i evidentment sempre que fas una cosa nova, que poca gent fa i que surt del sistema hi han ombres de dubtes. Serà sà? Potser m'anirà malament? Es segur? Els estudis que diuen?

      Jo no vaig rumiar tant (si hagues de decidir pels meus fills es segur que m'ho rumiaria més)..com deia en aquest post...vull ser coherent amb mi mateix i aquesta decisió, ara per ara, em fa ser més coherent. I ho vull fer ara, que tinc calent tot el que penso...si torno a la rutina del dia a dia, sense fer res, em tornaré una altra vegada cec i sord davant d'aquest tema.

      Potser d'aqui un temps ho veig diferent...potser si.

      Jo només ho fe fet per raons de coherència no pas de salut. Això no tinc tant clar que sigui aixi...de fet, la majoria de la verdura que mengem segur que també està contaminada d'una manera o altra. De moment no entro al tema del menjar ecològic, tot i que com tinc hort a casa sempre hi reflexiono i miro de tenir-ho en compte.

      Ja ho he dit, no vull ser una persona radical en aquest tema. Per exemple, no menjo ous però si de les meves gallines. La major part del dia corren felices pel pati, mengen herba, blat i no em fa sentir gens malament menjar-me la seva menstruació..es l'única excepció ara per ara.(tot i que la majoria dels ous s'els mengen els meus fills)

      El que si em fa gracia recordar com un tiet meu amb problemes al cor li van prohibir la majoria d'aliments que no menja un vegà...també el sucre i la sal i segur que altres coses...

      També recordo un Post antic que vaig fer sobre la malaltia del Beri-Beri que van explicar al quequicom...molt interessant sobre problemes de falta de vitamines concretes...(26 juny 2012)..on uns pagesos xinos que basaven la seva dieta íntegrament en arros no es ficaven malalts fins que la industrialització els hi va manufacturar l'arros i treure la majoria dels nutrients d'aquest cereal...(vaja, l'arros blanc nostre es aigua al costat de l'arros original)

      O la meva mare que només menjava carn una vegada a la setmana...també la gent era més baixa llavors...deu ser per això?

      Però ja et dic...ara per ara, les raons de salut no les tinc tant clares com per dir que es millor o no...tot i que evidentment jo penso que no em moriré per no menjar carn, ous ni derivats làctics...i crec que si estic a punt de morir-me per això, segur que algú estarà a temps de fer-me un entrecot i un ou ferrat per salvar-me la vida.

      Ens veiem!!!!

      Elimina
  4. Per cert...

    Anant a la wikipedia..en mig de moltes lloances i moltes critiques al veganisme he trobat aquest text....

    es curios que algunes de les critiques al veganisme provinguin que el vegà necesita suplements vitaminics i el que menja carn no...els animals obtenen aquesta vitamina del pinso que menjen..doncs en comptes de donar vitamina B12 a un animal perque jo la pugui absorvir quan m'el mengi...no es mes coherent, si se que es necessari per mi, pendre-la directament?

    "¿La Vitamina B12 solamente se encuentra en la carne animal?

    No, la vitamina B12 o cianocobalamina es de origen bacteriano y la tierra es la principal fuente de dicha vitamina. Sin embargo la higiene actual, así como el uso masivo y muchas veces indiscriminado de sustancias químicas en la agricultura provocan la disminución de dicha vitamina en el medio natural.

    Los animales no humanos que poseen B12 de forma natural es porque comen hierba y arrancan restos de tierra que contienen microorganismos productores de B12.91 Por lo tanto requieren de vitamina B12 tanto animales de granja cómo humanos.

    Su producción comercial se lleva a cabo por fermentación y se destina tanto para los animales de granja cómo para el uso farmacéutico. De los 12000 kg anuales producidos, unos 7000 kg son para la industria farmacéutica y el resto va a la industria de alimentación animal.

    Por ejemplo, en el caso de los piensos de cerdos y pollos, se añaden 10-15 mg de vitamina B12 por tonelada de pienso si se utiliza proteína vegetal que es más barata que la animal."

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'has fet venir encara més curiositat per saber més i més del tema.... anirè investigant..!!!

      Per cert, nosaltres tambè pensavem muntar la tenda al jardí!!! Si un dia voleu venir al camping de la família estaria bé!!!

      I per acabar, començar un blog, ja l'he creat...http://untombperlavida.blogspot.com.es/

      Elimina
    2. Al entrar al teu blog he vist que es el teu aniversari.

      FELICITATS!!!(pels anys i pel blog)

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Per que a la muntanya fa més fred si la calor sempre va cap a munt i està més a prop del sol?

Que és la gravetat? (segons un senyor que es deia Einstein)

Plantar un arbre, escriure un llibre i tenir un fill....