diumenge, 23 de desembre de 2012

La plastilina es barreja segons el poder adquisitiu

Moltes vegades tenir diners fa que se'ns adormi el cervell. No parlo de ser ric, simplement parlo de tenir diners per comprar coses.

Quan no tens diners per comprar has d'expremer la teva creativitat per a realitzar o tenir el que vols...quan tens diners oblides que hi han altres maneres de fer les coses diferents a comprar-les. I sino ho fas es perquè fas un esforç o bé perque per sort, ja ets un bitxo raro.

Fa uns dies estava jugant a plastilina amb els meus fills i la plastilina ja estava sota minims, quedaven pocs colors.
Necessitava color verd però no en tenia...nomes tenia blau, groc, vermell, una mica de blanc i poc negre.

El dia abans ja vam desistir de fer una figura perque necesitavem el verd. Vaig dir que ja ho comprariem a l'endema..però a l'endema ho vaig oblidar i venien alguns dies festius, amb totes les botigues tancades.

Vaig necessitar no poder gastar diners unit amb la necessitat/ganes de fer el nino amb plastilina amb els meus fills, per caure que barrejant el color blau i el groc, apareixia el color verd.

Ja se que es molt evident, i molts ho troben logic, però aquesta vegada el meu cervell tenia el xip de comprar color verd i es va negar a utilitzar la creativitat per resoldre el problema.

Ens passa constantment, solucionem els nostres problemes/necessitats amb diners. No te res dolent comprar coses, tots ho fem, el problema es quan ens tornem tant robots que no sabem resoldre cap problema/dubte/necessitat sino passem per caixa. De fet, moltes vegades ni ens plantegem que hi han opcions.

Aquests dies de festa, me proposat fer-me un escriptori, amb fustes de palets, que em van portar per encendre el foc.
Fa mesos que vull moure l'escriptori de lloc però es massa gran per la nova ubicació. I fins fa uns dies, la única solució era recórrer botigues fins trobar-ne un...avui he començat a fer l'escriptori i queda la mar de xulo i a sobre, aprofitaré l'espai al màxim.

Esta bé, de tant en tant, veure que hi han més solucions que treure la cartera de la butxaca.

dimarts, 18 de desembre de 2012

Troba la diferència (idea a casa/idea a fora)


De manera gratuïta estic desenvolupant una aplicació per l'AMPA de l'escola dels meus fills. 

Com la vull fer ben feta i vull que sigui potent, necessito dedicar-hi moltes hores. Com no en tinc, vaig fent mica en mica.

Hi han parts d'aquesta aplicació que ja es poden utilitzar i la gent l'utilitza. L'entorn més pròxim (família) creu que tinc ganes de complicar-me la vida, per que no cobro? no tinc prou feina? Per que ho faig? que en trauré?

Les persones que utilitzen el sistema m'agraeixen la feina perquè els hi resulta, a alguns, útil. Però ho veuen com una ajuda solidaria. (Que també ho es).

La meva idea, com tots els projectes/hobbies que he iniciat, es intentar que aquest projecte pugui ser rendible, que pugui fer del meu hobby una manera de viure. Potser aquest exemple ho serà o potser no. 

Però està clar que amb el procés que estic fent estic aprenent, m'estic formant, m'obligarà a desenvolupar coses que encara no he tocat gaire (aplicacions per mòbil, per exemple?)..i tot que no funcioni, el que he après em donarà feina en el futur en un moment o altra. Normalment ha funcionat així.

El fet de fer gratis un projecte (sobretot en el camp de la informàtica)  es la millor prova de foc per veure com reacciona la gent, si respon, a que respon, que fas, que no fas...alguns inclús et proposen idees que troben a faltar...vaja, tinc més de mig centenar de treballadors, que treballen gratis per mi. M'ajuden a desenvolupar la meva aplicació, la mantenen viva, em posen a prova, la fan fallar...jo els hi facilito la vida i ells m'ajuden a desenvolupar la meva aplicació. 
A més, com no tinc gaire temps...el fet que la aplicació estigui en un entorn real, m'obliga a fer coses...hi ha gent a darrera que l'utilitza i m'obliga a trobar temps d'on sigui. Si fos un simple hobby que fes a estones, degut a la falta de temps, acabaria mort en un calaix.

De fet, he intentat tenir alguns matins lliures per intentar aconseguir les funcionalitats previstes dins del termini establert. La gent que sap això "flipa". Has deixat de treballar(unes hores) i guanyar diners  per fer això gratis? 

Doncs la majoria de gent del meu entorn no entén aquest procés (tot i que em guanyo la vida degut ha fer aquest procés en moltes ocasions en el passat). No entén perquè "perdo" el temps d'aquesta manera. Per que?

I aquí es on volia arribar. La nostra cultura no es una cultura emprenedora, es una cultura del funcionari, del treball fàcil, de l'endollisme, del fer el mínim per anar tirant, de l'aparentar, de la falta d'esforç, del resultat ràpid, no es pot esperar....

Encara hi ha la cultura de cerca una bona empresa o ser funcionari..(està bé però quina bona empresa i quin funcionari? si estem en crisis...)

Se que es un tòpic aquestes frases...però potser son més certes del que ens agradaria.

Però el que m'ha fet decidir a fer aquest post ha estat un estranger que ha utilitzat l'aplicació en els últims temps...aquest estranger no va dubtar ni un moment a dir-me: si la desenvolupes més la pots intentar vendre, aprofita l'escola per millorar el sistema i que tingui més funcionalitats, saps si hi han altres aplicacions semblants?.......vaja, tot el que estava al meu cap...i que sempre està quan faig alguna cosa d'aquestes.

Amb això no vull dir que el meu projecte funcioni, de fet, el més normal es que no acabi funcionant, com la majoria de projectes. Però es igual. No importa si funciona o no.

La diferencia es l'actitud de la gent. El meu entorn proper entén aquest projecte com un entrebanc i només el veuria com un avenç si guanyes 2000 euros al mes o si surtis a la tele entrevistat. Altres cultures veuen el projecte un avenç per intentar guanyar-te la vida en el futur. De fet, ja veuen tenir una idea, per xorra que sembli, un gran avenç.

Això si, les idees han d'anar acompanyades de molt treball, passió i entrega...sinó no fa falta que la portis a terme, no perdis el temps, ja hi haurà algú al món que la desenvoluparà millor que tu.

Jo el que intento amb els meus fills es això, que tinguin idees, que sigui creatius, que pensin coses, que tinguin temps per tenir i desenvolupar idees (aquest es el punt clau) i espero que el dia que en tinguin, com a mínim, no les vegi com entrebancs sinó com a motors que els ajudaran a créixer, passar-s'ho bé i arribar a un nou destí.

dimarts, 11 de desembre de 2012

Les cadires de la meva filla....

La meva filla, de 6 anys, tenia una fulla de deures on havia de dibuixar les cadires que hi havien a casa.

Segurament no estava molt per la feina i no feia les cadires..Deia que no sabia com fer cadires. Llavors la meva parella li va comentar que dibuixes com una especie de 4...i ella, al peu de la lletra, va dibuixar literalment quatres.

Ens vam enfadat una miqueta per la seva falta d'esforç i el seu passotisme. Li vam treure els deures i li vam dir que ja els faria més tard, quan estigues més concentrada. Es va enfadar força.

La nostra manera d'actuar va ser la manera correcta? No ho se, segurament no, però va anar així.

A la tarda, abans de marxar al partit, li vaig ensenyar a fer cadires, començant fent una ratlleta i un altra desplaçada, i llavors unint-les.



Quan vaig tornar, vaig veure els deures fets, amb unes cadires molt dignes i que, principalment, no quedava dubte del que eren.

A vegades volem que ens donin resultats i no tenen les eines o no saben el camí. Potser el problema no es que no estigues motivada, que no es volgués esforçar o que estes passota....potser, simplement, trobava avorrits uns deures que li demanaven coses que no sabia fer.

En el moment que li he ensenyat a dibuixar una cadira, que ella creia que era xulissima, s'ha hipermotivat i ha començat a dibuixar cadires per veure si li podien sortir millors.




I encara millor, ella soleta a deduït que, amb el mateix sistema, podia fer taules.

També li he recordat que te la sort de poder accedir a internet per consultar com es fan les coses. Tenen un ordinador per a ells i sempre intento que tingui un sentit per a ells, ensenyar que aquella eina es ùtil.

Des de llavors, els dos germans grans (6 i 4 anys), sempre que volen fer un dibuix que no saben fer, van a Internet i miren exemples.

Ha vegades simplement la nostra feina es ensenyar-lis el camí perquè trobin motivant el que han de fer i no pas tancar-lis la porta al morros quan no fan una feina o no la fan com esperàvem.

Cada vegada tinc més clar que es impossible fer una feina molt ben feta sinó et motiva fer-la, sinó t'agrada prou, sinó trobes alguna cosa que doni sentit al que fas. I molt menys avui en dia, on tenim tants inputs que ens poden distreure.

La vida es massa curta per perdre-la mentre ens avorrim dibuixant cadires....es mil vegades millor perdre el temps dibuixant cadires que ens entusiasmen.