dimecres, 31 d’octubre de 2012

Tots som Millet...

La de gent que he sentit queixar-se dels polítics, que tots roben, que si en Millet, que sinó va a la presó, que si aquell o aquell altre...

I tothom que diu això, te part de raó.

Però la poca o molta raó que poden tenir la gent que diu això, es perd amb els seus actes més mundans.

Estic en unes fires, en un dia que fan tarifa reduida i com es lògic, està a rebentar de gent, amb cues força llargues.

Estic fent cua amb els meus fills, a punt de pujar a l'atracció, quan de cop, davant meu, es col·loquen una nena i la seva mare, puc escoltar perfectament el que es diuen elles dues.

Filla: Ja ens toca?, que ràpid!!
Mare: (a l'orella) Es que ens em "colat"...
Filla: (Amb cara de tallada i mirant dissimuladament cap endarrere) Si?
Mare: Si. (i li fa "ssssssst!" ficant-se el dit davant els llavis i acabant amb un petó a la galta de la nena)

Jo no he dit res i els de darrera n'hi se'n han adonat . Podria dir alguna cosa però prefereixo explicar-lis als meus fills i que es fixin en el que acaba de fer la senyora del davant. El meu caràcter no em permet dir-li res, perquè no podria fer-ho sense fer-li un sermó de si aixi educa a la seva filla, que si es la manera d'anar per la vida,....i bla, bla, bla....i fa mandra quan estas passant-ho bé.

El que si provaré el pròxim dia, a veure que passa, es "col·lar-me" davant de la que s'ha "colat"...estic segur que es queixa, i algú inclús m'insultarà i tot.. (el que ja seria genial es passar la noticia als de darrera i que tota la cua es "coles" a la "colada"..però això crec que només pot passar a una pel·licula...)

Hi ha molta gent que està convençuda que s'ha d'anar per la vida aixi, que si no ho fas tu altres ho faran, que els nens s'han d'espavilar, que sinó no seran ningú, que tothom s'aprofitarà d'ells si van de bons per la vida...

Hi ha la filosofia de creure que tots som iguals o la de pensar que jo soc superior als demés i per tant les meves necessitats son prioritàries...vaja, el mateix que deuria pensar en Millet quan agafava diners per pagar-se la boda de la nena...

Frase de Gandhi

Hi ha una frase superconeguda d'en Gandhi, que no per famosa deixa de ser, per mi, una de les millors frases celebres de l'historia.


Potser no s'aconsegueix la felicitat, nomès seguint aquesta frase. Potser la felicitat es una mica més complexa de definir.

Però el que si tinc clar que s'aconsegueix, si es segueix el missatge d'en Gandhi, es pau interior i equilibri..i això està clar que es una de les potes de la felicitat.

dimarts, 30 d’octubre de 2012

Si tingues diners, si tingues temps....

Em sembla que en algun altre post n'havia parlat però fa poc ha tornat a mi el mateix pensament i volia plasmar-ho al blog.

Quanta gent diu: Si tingues diners faria....., quan tingui diners...., ja ho faré quan tingui diners....i mentre no te els diners, espera a que apareguin.

Fa molts anys vaig fer un curs d'animació amb plastilina (stop-motion) on el professor va dir una de les frases que més em van marcar en la meva vida.

Va explicar la historia real d'ell i els seus amics, quan eren joves. Tots volien ser directors de cine, volien fer les seves pel·lícules, però cap tenia recursos per comprar-se una càmera per fer un curt, ni focus per la iil·luminació, vaja, res de res..... I com no trobaven recursos simplement buscaven la manera de trobar-los o esperaven a veure si el futur els hi portava, cadascú de la seva manera.

En canvi aquest professor tenia clar que volia ser director de curts (concretament animació infantil) i sense cap recurs va començar a pensar histories per explicar, a fer guions, a fer "story boards" de com haurien de ser les preses de la càmara, a dissenyar personatges, titols dels curts....

El professor ja tenia tota la feina feta, només li faltaven els recursos tècnics. Però amb la feina feta va poder presentar el seu treball a altres professionals que ho van trobar interessant i van subministrar-li els recursos necessaris. Amb el poc que va guanyar amb el seu primer treball(fent de director) es va poder comprar una càmara per grabar el seu segon projecte que ja tenia pensat de cap a peu. Només faltava ficar-si.

Moltes vegades, quan diguem si tingues diners, si tingues temps, si.....en el fons son excuses per la mandra que ens fa, per la falta de constancia que tenim, per la falta d'esperit de sacrifici, per trobar una excusa per sentir-nos bé i creure que fem tot el que podem....

Crec que la majoria de vegades, l'únic que ens falta es la passió i la constància per tirar endavant els nostres projectes/somnis.

Per mi, la frase "si tingues diners..." o "si tingues temps..." en coses que realment trobem importants per nosaltres, s'haurien d'extirpar del nostre diccionari i només fer-les servir per coses que si tinguéssim diners/temps de sobres potser faríem però que no son importants per nosaltres.

Jo he mirat de fer-ho i la veritat em va bé, ja no tinc excuses per no fer el que vull fer, si una cosa tinc moltes ganes de fer-la miro quines opcions tinc per fer-la, sinó n'hi han miro de quina manera puc anar avançant feina, o miro si algú pot ajudar-me a aproximar-me...però miro de tallar les frases maleïdes per les coses important de la meva...per les coses no importants si que la faig servir.....

I si algun dia la dic, reflexiono sobre si es una excusa per no fer-ho o es que no m'interessa prou el tema com per barallar-m'hi més...

dimecres, 24 d’octubre de 2012

Dialeg de feliços...

Dona suposadament feliç - Ets feliç?
Home feliç - Soc el màxim feliç. Tinc una feina que m'encanta, amb flexibilitat per estar amb la família, tinc una família meravellosa, una parella increïble, visc a un lloc que m'agrada, tinc i tenim projectes de futur que ens fan engrescar...que més puc demanar? no em puc imaginar que em faltaria per ser més feliç
Dona suposadament feliç - Home, sembla que surtis d'un conte de fades. La vida no es de color rosa. Aixo ho dius perquè quedar bé però sempre et falten coses per ser feliç. La felicitat complerta no existeix. Per exemple, que no hagis de pagar hipoteca, no et faria més feliç?
Home feliç- No, seria igual de feliç, això si, sinó hagués de pagar hipoteca tindria cèntims al banc per poder gastar....
Dona suposadament feliç- Veus!!! veus!! com encara es pot ser més feliç!!
Home feliç - Si, em podria comprar 1 Ipad per cada membre de la família, podria tenir un cotxe més gros, podria menjar parmesà cada dia, podria comprar-me una roomba....però tu i jo no estàvem parlant de diners.

Woody Allen : Els diners no donen la felicitat però donen una cosa tant semblant que es necessiten verdaders especialistes per trobar la diferencia.
Diversos Estudis Científics: Els diners son molt i molt importants fins arribar al nivell que et permeten sobreviure/viure...llavors només son importants si tu vols, no sembla que augmenti la felicitat a mesura que augmenten els diners, passat el nivell de "supervivencia"...