dilluns, 31 d’octubre de 2011

(1fill=1habitació) ..supermeganecessari i vital...

En aquest Post vull parlar d'una cosa que ni jo tinc clara al 100% però crec que es trencar una regla establerta super rígida i que potser, i dic potser, no te sentit que sigui tant rígida.

Quants pares hem escoltat dir que no podien tenir fills perquè no tenien prou habitacions? quants pares heu escoltar dir que haurien de canviar de pis/casa perquè amb el primer o segon fill ja no tenien prou habitacions?

Tot i que entenc el seu raonament, no el comparteixo.

D'aquí 3 mesos tindrem el tercer fill i tenim a casa, tres habitacions. N'hi ha una que esta al mig de la casa que no te finestres, ni possibilitats de tenir-ne (bé, al sostre si en podria tenir) i es mes petita que les altres dues perquè hi ha un passadís exterior que porta a la tercera habitació.

Hem rumiat tirar a terra les parets i, de dues habitacions, fer-ne una de gran. Quedaria super lluminosa, ja que la tercera habitació te unes vistes precioses a la muntanya, guanyaríem espai (el de les parets i el del passadís que passaria a formar part de l'habitació conjunta) i podríem distribuir els llits, armaris, calaixeres, escriptoris i joguets d'una millor manera i gaudirien d'una habitació molt xula, ùtil i pràctica.

Però hi ha un problema per la majoria de la gent...UNA SOLA HABITACIÓ PER 3?

Bé, tinguen en compte que si mantenim les dues habitacions, com a mínim dues persones han de compartir habitació tampoc es tanta la diferencia. Si mantenim les tres habitacions només una persona pot tenir habitació pròpia i si seguim les normes preestablertes, com tindré una nena, i serà la segona, l'habitació pròpia seria pel nen, les nenes els hi tocaria compartir fem el que fem.


Perquè es important que cada nen tingui la seva pròpia habitació? per intimitat? per estudiar? per veure la tele? per jugar a la consola? per dormir? per parlar amb la xicota/xicot? per portar la xicota/xicot a casa, per portar amics i que els germans no els putegin?

Evidentment no soc cec i ja veig que tenir intimitat te coses bones però tampoc en féssim un gra massa.

Encara que tingues 5 habitacions a cap hi ficaria tele, consola o ordinador...això estarà en una zona comuna fins que no siguin força grans( i debatut sobre la seva necessitat). Jo soc pare i he de tenir certa idea amb que gasten les hores els meus fills...si es tanquen a l'habitació, no ho puc saber.

Jo i la meva germana dormíem en habitacions separades però eren prou petites perquè no tinguéssim res a dins, apart dels llits i els armaris. A part de dormir, la resta de la vida, la fèiem fora de l'habitació..estudiar, jugar a l'ordinador, mirar la tele, escoltar musica....i mira, aquí estem i sense cap trauma.

Per tant si a la habitació no hi haurà tele, videoconsola ni ordinadors..que si farà a l'habitació?.dormir, llegir..coses tranquil·les que no haurien de molestar a ningú.

De fet, crec que depèn com, tenir una habitació amb totes les comoditats, amb totes els artilugis (tele, consoles, ordinadors), i tota per tu...es una passada, potser tant, que costar marxar algun dia.

Els meus fills me'ls estimo moltíssim però vull que mentre visquin en mi, comparteixin la casa com una família, que respectin als pares i als seus germans i s'adaptin al que passi. Si algun dia això es un problema, o necessiten la seva intimitat, doncs serà la seva hora de volar del niu i espavilar-se...i espero que no sigui als 35.

I no ho dic per mi, jo no tinc cap problema en imaginar-me un futur compartint casa amb els meus fills 30 anyeros, ho dic per ells, perquè aprenguin a espavilar-se, a lluitar per que creuen i que mai s'acomodin a res.

De fet, ara mateix els meus fills tenen una àrea de jocs al menjador, una taula petita amb un ordinador al menjador i tot el que necessiten a la zona comuna de la casa...aixi tots podem participar de tot. Poques vegades juguen a la seva habitació.

Jo mateix, la meva area de treball, i treballo força des de casa, està en una àrea de pas, i tot i que encara son petits ja han apres que quan el pare treballa s'ha d'anar més en compte i quan no treballa es pot cridar més...educar els teus fills potser també vol dir xorrades com aquesta...que visquin a casa situacions on han de respectar la feina de cadascú, el descans de cadascú, el silenci de cadascú, les manies de cadascú...

I recordem que en el futur aquests nens es bastant possible que comparteixin la vida amb altres sers humans, compartint una casa, un espai, un lloc de treball..potser compartir des de petits els prepara per saber compartir millor la vida amb la persona que escullin, o potser no...

Per tant, tenir una habitació comuna, a part de la part estètica, que els hi quedarà un habitació super grossa, amb una llum impressionat, amb unes vistes precioses, te un valor educatiu molt gran.

Que te coses negatives? si, segur, però ningú ha pensat que tenir una habitació individual per cada fill, també en te de negatives? Mai res es blanc o negre.

Tot i que el 99'9% de la gent ens diu que ens en penedirem (potser si, no tinc la bola de cristall) estem segurs que serà un salt de qualitat per tots i que simplement trencarem un tabú social però que serem igual de feliços, que de fet es el que importa.

Segons algú, aquests maldecaps em passen per tenir el tercer fill. Vaja, no es un mal de cap..si m'hagués quedat amb dos nens, com fins ara, segurament també ho haguéssim fet més tard o més d'hora...

Sempre pregunto als que em diuen que no es bona idea, que em facin una llista de coses dolentes que els hi passarà als meus fills per compartir habitació..i normalment es queden parats, diuen que dolent no els hi passarà res i després t'enumeren motius com la intimitat, no molestar-se, quan estudiïn, quan tinguin 15 anys....etc.

El que si em fa gracia es la comparació amb la majoria...conec molta gent que ara paga molts més quartos per tenir més habitacions pels seus nous fills i nosaltres, ens traguem habitacions de sobre amb el tercer. Amb això no vull dir que la meva decisió sigui la correcte però demostra que la vida no es com es, sinó com cadascú la veu, i que hi han mil maneres de fer les coses..i totes son bones si hi creus.

dimarts, 25 d’octubre de 2011

Ens ajuden les administracions?

Al programa de singulars del 33 vaig veure aquest curt, anomenat "036".

La veritat vaig riure força, es un resum de com funcionen les coses, de com hem de perdre el temps i de com s'et treuen les ganes de fer coses cada vegada que has d'anar a un registre, ajuntament...el que sigui.

La majoria de vegades es pura burocràcia sense cap pensament d'optimitzar els processos. Si tenim un pais totalment improductiu, on les seves administracions fan treballs dobles  i/o els fan malament, que es pot esperar dels seus ciutadans? Doncs que no confiïn amb el sistema i tothom s'espavili com pugui...

Mireu el vídeo, el trobo molt divertit:

dimarts, 18 d’octubre de 2011

Si aquesta noticia es certa nosaltres no tenim crisis, la CRISIS la tenen els Xinos

Tot i que se que en el meu pais hi ha gent capaç de fer barbaritats no m'entra al cap que pugues pasar coses com aquesta noticia.

De fet, encara penso que la noticia ha de ser falsa, no em sembla que sigui posible.

Però si es certa, nosaltres no tenim crisis, tot i els nostres defectes la majoria vivim seguint unes regles...que deu pasar a la China per atropellar una nena dues vegades i que tothom que pasa s'ho miri?

Siusplau, o algú em diu que es una mentida o m'explica quines raons tenen aquests ciutadans per deixar morir una nena atropellada o per tornar-la a atropellar...

Collons!...Si aquí quan algú veu un gat mort a la carretera mira de no re-atropellarlo...i a la xina, que pasa? Quins valors tenen? Quines lleis tenen?

En ple segle XXI, si algu te pebrots de classificar com a gran potencia un pais on pot passar això...la veritat, crec que amb aquests principis socials no arribaran gaire més lluny que no sigui copiar el que fan els altres...(que es el que fan ara.)

Aqui us deixo l'enllaç de la noticia:


http://www.lavanguardia.com/sucesos/20111017/54232856232/estupor-en-china-por-el-doble-atropello-de-una-nina.html

La noticia ja m'ha fica't de mala lluna...perque conec sers humans meravellosos perque sino, desprès de conèixer aquestes noticies, m'agradaria tenir un botó vermell que borres a tots els humans de la terra... 

dimarts, 4 d’octubre de 2011

Si la Dorothy tingues testicles..(historia del capitalisme salvatge)

Vaig trobar aquesta il·lustració per internet i la trobo genial.

Em sembla que resumeix, en una sola imatge el que ens em convertit, en comptes d'ajudar-nos i solucionar els nostres problemes pensant en el bé comú, tothom agafa el que necessita sense cap escrupul i sense pensar si això hipoteca el futur d'algú. I aixi es com em arribat fins aquí....tothom fent AVEs que no es necessiten, fent Aeroports que no necessitem, demanant hipoteques que son irretornables, donant hipoteques que els bancs sabien que eren impossible de retornar, consumint molt més del que es possible..i sense preocupar-nos de les conseqüències..

Si la Dorothy tingues testicles, tots tres (el lleó, l'home de llauna i l'espantaocells) haurien aconseguit el que volien...sense recorrer el perillos camí de llambordes grogues que porta fins el mag i sense tenir que posar en perill les seves vides per defensar algú dels altres tres durant el camí... més ràpid, impossible....