dissabte, 18 de juny de 2011

Frase de Sir Francis Bacon

Per casualitat he trobat aquesta frase per Internet i m'ha semblat molt encertada i original.

Quien no quiere pensar es un fanático; quien no puede pensar, es un idiota; quien no osa pensar es un cobarde.
Sir Francis Bacon (1561-1626)

Nota: La frase l'he trobat en un blog de filosofia d'un professor d'institut de Sevilla.

divendres, 17 de juny de 2011

El Fracàs Escolar comença al Bressol

Fa temps que porto a terme un estudi (no científic)  per determinar l'influencia dels pares als seus fills i a quina edat pot influir.He consultat amb diferents mestres d'infantil per corroborar el meu pensament. I me'l han confirmat.

He parlat, els ultims anys,  amb 6 professores d'educació infantil sobre aquest tema.

Com potser que nens de 12 o 24 mesos, i que a l'escola simplement dibuixen, pinten, juguen amb construccions, corren, salten, es barallen, aprenen a parlar...vaja, que podriem dir que son sers humans teòricament quasi verges, cervells quasi per estrenar, mostrin diferencies abismals segons els pares que tinguin.

Nens amb families des-estructurades tenen més problemes per dibuixar, per pintar, per utilitzar el vocabulari, per gestionar les seves emocions...

Evidentment hi han nens "millors i pitjors" en diferents arees degut als seus gens innats però totes les educadores m'han dit, i de manera rotunda, que el que passa a casa influeix de manera directissima al infant des de edats molt primerenques.

Sembla evident que els pares influeixen als nens quan aquests es fan més grans (4, 5, 6 anys per endavant...) però el que molta gent no te tant clar es la influencia dels pares a edats primerenques.(a 12 mesos ja es pot detectar pel comportament del nen)

I el que sembla pitjor, molts d'aquest desajustos dels infants a 1, 2 anys es possible que condicionin el seu futur per tota la vida.

No soc científic per afirmar això però la veu de l'experiència de les diferents docents aixi m'ho fa veure.

Certes professores, de certa experiència, diuen poder discernir els tipus de pares, la relació que es veu a casa, el tracte dels pares amb els nens només convivint amb els infants durant algunes setmanes i sense coneixer els pares. I amb un percentatge d'error baixissim.

Per tant, tot sembla indicar que potser moltes de les causes del fracàs escolar es comencen a gestar quan el nen està al bressol. No pas quan el nen comença la seva escolarització.

Evidentment, amb això no es dedueix que automàticament un nen amb un entorn familiar estable no tingui fracàs escolar.

Recordem que res a la vida es segur, però si que les nostres decisions provoquen el % de probabilitats que una cosa vagi cap a un costat o a un altre. Quantes més provabilitats decantem cap al nostre cantó millor.

I evidentment també, en el cas que sigui cert, no vol dir que l'escola no tingui cap culpa del fracàs. Les coses es poden fer molt millor del que s'estan fent, i seria tema d'un altre Post enumerar-les.

Tot això m'ajuda a creure amb la importància dels pares i que el seu comportament pot influencia als seus fills de manera molt més profunda del que tots podem pensar.

I el que encara fa més curiosa la dada es que la majoria d'infants passen més estona a l'escola que amb els pares.(8 hores a l'escola(de 9h a 17h) i 3/4 amb els pares, els dies laborables) però en canvi l'influencia del pares es molt més gran que la influencia de la professora. 


Fa uns mesos va apareixer, a la contra de la Vanguardia, la següent entrevista que ens pot ajudar a reflexionar sobre el realment important. La importància d'invertir en els nens del nostre país des de 0 anys....

I no estem parlant d'invertir en classes d'angles amb nens d'1 anys, estem parlant d'invertir per millorar la seva autoestima, la seva seguretat, gestionar les seves emocions, l'autocontrol, la concentració, la passió, l'entusiasme...per tant, res de coneixements, els coneixements només poden ser importants si el nen es estable, te autocontrol, gestiona les seves emocions, te cert grau d'entusiasme i optimisme....


Us adjunto l'entrevista:



"Es más rentable invertir en párvulos que en Bolsa"

En la década de los 60 conocí de cerca el Jim Crow, las leyes de segregación del sur en escuelas, restaurantes, lugares y transportes públicos.

Leyes que se abolieron.
  Yo quería entender los procesos políticos y económicos que pueden permitir que grupos que están excluidos puedan pasar a formar parte del colectivo.

Y entendió que la exclusión comienza en la más tierna infancia.
Comencé estudiando programas para capacitación laboral para personas que ya estaban desaventajadas, y todos los estudios demostraban que el rendimiento de esos programas era nulo o muy bajo. La conclusión fue que sólo se debía invertir en los más listos dentro de ese grupo desaventajado.

Terrible conclusión.
También descubrí que invertir en los niños es más ventajoso que invertir en bolsa.

Eso es más esperanzador.
La familia juega un papel esencial en la integración de los individuos dentro de la sociedad. Y la estructura familiar en todo el mundo están hoy amenazada.

¿Es una realidad o una percepción?
Es una realidad, la cuestión es qué se puede hacer para salvar los factores positivos de esa institución que se está desintegrando.

¿Y?
Debemos entender cómo se crean las capacidades y habilidades del ser humano que van más allá del coeficiente intelectual y de la educación escolar.

¿A qué se refiere?
  A la formación del carácter, habilidades determinadas en parte por la genética, pero sobre todo por la motivación familiar. El origen de muchas de las desventajas de las personas que no consiguen integrarse proviene de factores que ocurren mucho antes de que los niños vayan a la escuela.

Cuénteme.
 Es un hecho que en todos los países y en todos los niveles de riqueza la estructura familiar está evolucionando en una dirección que promueve la desigualdad, así que cualquier política que pretenda reducirla tiene que tener en cuenta el papel que juega la familia en la creación de habilidades.

Entendido.
La mayor parte de las políticas sociales y económicas dan por supuesto que la familia funciona bien, pero una fracción creciente de los niños en los países que he estudiado (Colombia, EE.UU., China, Corea, Japón, Taiwán, Canadá, Reino Unido…) crecen en entornos poco estimulantes, lo que creará desigualdad no sólo en esta generación sino en las generaciones futuras.

¿Qué significa eso?
Que la pobreza no sólo la determina la renta familiar sino la atención prestada al niño por parte de los padres, los abuelos y la comunidad. Paradójicamente, las mujeres de mayor nivel educativo y que trabajan pasan más tiempo con sus hijos que las menos educadas trabajen o no. Las diferencias que crea esa atención ya en las primeras etapas de la vida tiene consecuencias a largo plazo.

El 50% de los matrimonios estadounidenses se divorcian, ¿cómo afecta eso?
En EE.UU. viven sin padre un 30%, en México el 55%. Entre el 12 y 13% de niños y jóvenes estadounidenses entre 0 y 18 años jamás ha conocido un padre. Y si miramos las estadísticas de los niños negros la cifra es de un 80%. Hay que reconocer estos hechos y cambiar la vida de los niños.

Deme soluciones.
Hay que suplementar los recursos de la familia mediante políticas que permitan el desarrollo de esas habilidades básicas en los primeros años de la vida de los niños.

¿De qué habilidades se trata?
He estudiado los programas orientados a aumentar las capacidades de los niños y los más efectivos son los que promueven el autocontrol, la capacidad de regular emociones, la orientación a un propósito, la no dispersión y la sociabilidad. El estudio que más datos me ha aportado es uno que ha durado 50 años.

¿En qué ha consistido?
  Se creó un grupo de niños, de 3 a 5 años, de entornos desfavorecidos y se les enseñaron habilidades sociales durante dos años.

¿Y siguió su evolución en 50 años?
Sí. Entre la gente que participó ha habido menor tasa de delincuencia en poblaciones donde es muy elevada, mayores ingresos y mayor adaptabilidad social. Pero mi interés como economista era evaluar el rendimiento económico de ese tipo de inversión, así que le responderé con números.

Bien.
Por cada dólar invertido por niño el rendimiento fue entre el 7 y el 10% anual a lo largo de vida. Es decir, que un dólar invertido en ciudadanos menores de 4 años es un 10% más rentable que invertido en adultos.

Sorprendente.
Las inversiones hechas en edades tempranas no sólo son más efectivas, se refuerzan a través de un proceso dinámico: el niño que ha empezado con estas ventajas sigue adquiriendo mayores ventajas. Remediar las desigualdades en la adolescencia resulta mucho más caro y con mayor porcentaje de fracaso.

...Pero estamos en época de crisis.
Por eso hay que establecer mejor las prioridades: invertir en estas habilidades básicas preescolares es más rentable que otras medidas más convencionales como reducir el número de niños por aula.

dissabte, 11 de juny de 2011

Jornada Intensiva i l'escola


El passat 1 de Juny va sortir un decret on, per defecte i si no es proposa cap alternativa des dels centres de primària, l'escola s'acabarà a les 16:30h.

En aquest post no vull entrar a discutir la proposta de la Generalitat. Vull anar més enllà.

A l'escola dels meus fills, des de l'equip directiu, s'ha proposat demanar la jornada compactada.(o intensiva)

S'han fet reunions amb pares representants de classe, s'ha discutit a reunions d'AMPAS i l'equip directiu va convidar a tots els pares del centre a assistir a una reunió per saber la nostra opinió sobre la jornada compactada i també van mostrar la seva opinió, ells defensen la jornada compactada, com la millor pels nens i aixi ho van voler vendre donant arguments. En principi es una proposta ilegal però, com es creu que es la ideal, es vol lluitar per demanar-la cada any.

L'horari compactat proposat es de 9h a 14h classe i de 14h a 17h menjador(3h)(o fer extraescolars, deures..)..en contraposició a l'actual que es de 9h a 12:30h classe, de 12:30h a 15:30h menjador(3h) i de 15:30h a 17h classe. Per tant, 3 hores de menjador per aquells que ho vulguin fer.

Vaja, en definitiva, el nen, si es deixa a menjador acaba sortint a les 17h en els dos models.

Però amb la diferencia que, a la compactada, el nen pot fer els deures a l'escola, pot fer extraescolars i a les 17h acabar de tot i anar capa casa amb els pares..en canvi, amb la jornada partida, a les 17h encara han de fer deures, fer extraescolars, dutxar, sopar i...dormir.

Despres de situar-vos, vaig a parlar del que m'interessa de debó.

De la manera de pensar d'alguns pares. 

A la reunió alguns pares veien una mà negra, veien una millora laboral encoberta dels professors, veien que potser se'ls estava enganyant..i només per això ja no eren capaços de raonar res més.

A la nostra escola crec que es pot confiar amb l'opinió de l'equip directiu però en el fons es igual si pels professors es una millora, en el fons, es igual si ens estan venen la moto(ells, per llei, seguiran treballant les mateixes hores i els nostres fills seguiran fent les mateixes hores).. perquè el que es real es que amb aquest nou horari es possible estar més hores amb els nostres fills.

Jo porto, des de que soc pare, intentant lluitar per passar més hores amb els meus fills, buscant feines lliberals, buscant feines molt intenses durant un temps però que després s'acabin i tingui temps, intentant reduir al mínim les despeses per no necessitar més diners...el meu projecte vital més important es lluitar per encaixar els meus fills a la meva vida laboral. Per tant, l'escola, amb aquesta proposta, m'està ajudant a que jo pugui realitzar el meu objectiu, el meu somni.

Si un dia acabo a les 14h de treballar, puc anar a buscar als meus fills. Si un dia acabo a les 17h, puc anar a buscar al meu fill amb els deures fets i les activitats extraescolars fetes i podem anar cap a casa, o ha fer un vol, o a jugar, o a fer el pi, o ajudar-me a fer el sopar, o sentar-nos davant la tele....el que sigui, però ho podré fer.
I quan la jornada compactada sigui a tots els centres llavors també hi hauran moltes activitats extraescolars fora del centre a les 15h, a les 16h...perquè els nens puguin anar-hi.

Amb el sistema actual, si acabo a les 14h no el puc anar a buscar, si acabo a les 17h l'he d'anar a buscar per portar-lo a un altre lloc(futbol ,basquet, musica) i despres, quan arriba a casa (els meus no pq son petits però ja arribarà) encara han de fer deures. 

Amb el sistema actual, sino el puc treure de l'escola a les 12:30h per anar a dinar, ja no el puc treure fins a les 17h (i si puc, l'he de tonar a les 15:30h). Amb el sistema proposat puc treure'l a les 14h o les 15h o les 16h o a les 17h...ja que les classes oficials s'han acabat a les 14h..i fins a les 17h es menjador, pati o extraescolars que mai seran obligatories.

Llavors hi han pares que no veuen bé la jornada compactada per que dinen massa tard, aquesta es una raó molt licita per no veure bé la proposta, i com es una opinió molt personal, si algu rebutja la proposta per això ho trobo correcte. Però també pensem a quina hora dinen els nens el cap de setmana. Com també trobo licit rebutjar-la pels pares que creuen que fer 5 hores al matí(amb pati entre mig) es pitjor que partir-les. Com trobo licit pensar que la jornada compactada no es bona si es tenen raons fonamentades.
No es la meva intenció dir que els pares que estan en contra de la intensiva són mals pares, només faltaria.

Per tant, tots els pares que en aquestes reunions no han cedit per veure el fantasma de la manipulació, de la maniobra per aconseguir millores laborals dels mestres, de que ara si que viuran bé els mestres, que plegaran a les 14h, que quina barra, que no hi ha dret...no han pensat ni un segon en els seus fills..perque si tinguessin l'objectiu de passar el màxim de temps possible amb els seus fills els hi seria igual que fos una millora pel professorat, veurien que també es una millora per ells com a pares.

Llavors hi han pares que diuen que es igual, ja que ells, per molt intensiva que facin la jornada a les 17h no poden anar a buscar els seus fills ja que pleguen a les 19 de treballar.

Ja se que el que diré ara i mes amb temps de crisis, no es gaire correcte però....Potser ara alguns pares no es beneficiaran del nou horari però si lluiten per estar amb els seus fills, si creuen que es el més important, si algun dia poden o s'arrisquen a tenir una feina amb millors horaris llavors podran gaudir dels seus fills, el sistema ho permetrà.
 Si es creu que el més important es estar amb els fills, segur que hi han solucions per aconseguir acabar abans de la feina...i si no son dos els membres de la parella potser només es un, i si no es aquest any potser ho serà l'any que ve o l'altre.

El que no podem fer es resignar-nos a la vida que portem, com sempre ha estat aixi, doncs que continuu aixi.
"Jo es que els nens només els veig a partir de les 19h". A vale.

 No! lluitem pel que creiem i si l'escola ha esta valenta de proposar-ho (perquè s'ha de ser valent, ja que les reaccions de molts pares son molt negatives al escoltar la proposta) nosaltres siguem valents de creure que algun dia aconseguirem millors condicions per estar amb els nens.

Perquè quina es l'altra opció? Esperar a que ho facin els polítics? Doncs us recomano que us quedeu asseguts esperant a que surti una llei que digui que les empreses obren a les 9:30h i tanquen a les 16:30h perquè tothom pugui anar a buscar els seus nens. O agafem el toro per les banyes nosaltres i lluitem pel que creiem important o no ho farà ningú. I tingueu en compte que la vida passa, no som immortals, per tant esperar sempre ens va a la contra en temes importants.

Em de deixar la cultura de la queixa que no ens porta a enlloc. Els indignats els hi ha anat bé la cultura de la queixa? la queixa es dilueix sinó ve acompanyada d'una proposta amb cara i ulls.

Intentem millorar l'escola dels nostres fills i llavors, com a mínim, ja tindrem un capítol resolt.

Això si, pels pares-parking, evidentment la solució de jornada intensiva no aporta res. Pels pares-parking la solució seria la jornada extensiva. 

Però per la resta de pares trobo que es la solució ideal.

I fixeu-vos que en cap moment he parlat que l'horari sigui millor pels resultats acadèmics del nen, per mi això es fals, ja que el més important per els resultats acadèmics no es únicament l'horari (que segur també es important), es la involucració dels pares amb l'escola, la involucració dels mestres amb l'escola, dels pares amb els mestres i dels mestres amb els pares, els projectes de l'equip directiu, la força de l'AMPA, la qualitat dels professors i la qualitat dels pares, els materials i recursos de que es disposa, l'autonomia del centre, que es pugui fer fora a professors incompetents, que es premii als bons centres i als bons professors, el poder escollir els professionals que necessita cada centre i no pas els que toquen, el pressupost del centre......etc.

Aquest post no volia defensar la jornada intensiva com a panacea per resoldre el fracàs escolar, perquè això , per mi, es fals. 

Aquest post només volia defensar la meva voluntat de ser pare el màxim de temps possible, que es un dels objectius més importants a la meva vida.

dilluns, 6 de juny de 2011

Creativitat, crisis i escola...


En aquest post parlaré de com ser creatiu per millorar la formació dels nostres infants. Tinguen clar que la Generalitat i l'Estat retallarà tot el que pugui  els recursos de l'escola.


Els pares patim la crisis tant o més que les institucions, però som capaços de fer alguna cosa per suplir la falta de recursos? o bé farem com els indignats, queixar-nos del sistema sense aportar solucions reals i directament aplicables? 

El sistema ha de canviar però sino ho fa, perquè no comencem nosaltres? No son els nostres fills?

Parlaré de com re-invertir un cost quasi fix a l'escola, el cost del menjador pels infants, per utilitzar-lo en coses importants pels nens.

La majoria dels nens de les escoles catalanes es queda al menjador de la seva escola (a l'escola dels meus fills es un 90%).
El preu màxim fixa't per la generalitat pel menjador es de 6,20 euros/alumne/dia, pel 2011.

Agafem que val 5 euros/alumne/dia: (per ser bons)

5 € * 5 dies setmana= 25€

25 € * 4 setmanes mes= 100€

100€ * 8 mesos= 800€ /any

I no contem si tenim germans...sino potser ens començarem a marejar.

Està clar que els nostres alumnes tenen dèficits en moltes matèries. Anem a proposar una millora de l'anglès, per exemple.

Moltes escoles no poden fer formació amb angles amb tots els cursos o bé no d'una manera fixa, o prou hores, per falta de personal qualificat o pel que sigui. I està clar que l'anglès es una eina fonamental en el futur professional dels nostres fills.

No podriem dedicar aquests 800 euros per pagar una bona extraescolar, que duri tot el curs, per millorar l'anglès? o les mates? o qualsevol cosa que no es pugui fer, pel motiu que sigui?

[Pels que no tingueu nens, quan dic extraescolars no vull dir a partir de les 17h...les escoles també tenen extraescolars al migdia, ja que tenen 3 hores de pati.]

Ara ve l'interessant i el que molts ja intuïu..

Si no es gasten aquests calers amb menjador, que mengen els nens, aire?

No!..porten el menjar fet de casa. Els nens porten una carmanyola de casa fet pels seus pares.

Alguns pensaran..."Si home!, com no tinc més feina que ara ficar-me a fer els dinars dels meus nens". Qui diu això ja està tot dit. Potser no ha notat encara que tenir la responsabilitat d'uns bitxos petits requereix algun compromís i alguna responsabilitat cap a ells.

Alguns pensaran..."Amb lo malament que menjen els nens...els papes els hi ficaran fregits i hamburgueses cada dia i serem els més obesos del món i es moriran de problemes cardiovasculars quan arribin als 40".

Doncs no es veritat. A l'escola de la meva filla els obliguen a portar una carmanyola amb el esmorzar i el berenar i van deixar molt clar que s'ha de portar fruita i entrepans i res de bolleria industrial, inclús amb l'amenaça que els profes ho retornarien si passava d'una manera habitual...i us puc assegurar que tothom ho fa i ja mira de tenir clar que pot ficar i que no.

Simplement faltaria algun tipus de calendari on es digues quins tipus d'aliments cuinar i en quina freqüència...i si fa falta, amb receptes de com fer-ho.

Els pares s'involucrarien en l'alimentació del seu fill, inclús els nens més grans podrien responsabilitzar-se del seu sopar i ajudar als seus pares.

Si estem en crisis, el que necessitem es que millori la nostra educació perque els nostres fills estiguin més preparats amb el món crític que sembla es trobaran. També ho han de fer els mestres, i les lleis i els governs..però abans de queixar-nos dels demes, perque no inventem solucions creatives? 

Perque no tenim "collons" de ser nosaltres els que innovem i no esperar a que els altres ho facin per nosaltres?

Perquè no deixem de veure l'escola com un parquing i comencem a entendre que l'escola es l'única que podrà fer que els nostres nens puguin capejar millor la crisis del que nosaltres podem fer-ho?

Hem de canviar la societat, com diuen els indignats, però esperem a que ho faci algu o comencem a fer-ho nosaltres?

Ja se que pot semblar una xorrada dir que canviar la societat es que els pares facin el dinar als seus fills. Però no ho es.

Si hi han recursos tant limitats com els que hi hauran ara a les families i a les institucions, o busquem solucions creatives per solucionar els problemes o ens quedem mirant com tot es degrada i només diguem que els altres son uns impresentables (que potser ho son).

Si hi han els recursos limitats, no es un despilfarro gastar-lo amb alguna cosa que no ajudarà als nostres fills a assolir el nivell necessari per a estar preparat pel mercat laboral futur?
 Els pares podem fer-los el dinar però es més difícil que els hi ensenyem anglès, mates, tècniques d'estudi, portar especialistes externs per donar un toc de qualitat a la nostra escola.

Evidentment ho he proposat en petit comitè i tothom mostra una sorpresa inicial...."com?", i no ho acaba de veure clar, tot i que alguns van prou justos econòmicament com per pagar el menjador. Molts diuen que ningú estarà d'acord, altres que no han de ser el pares que facin aquest esforç, han de ser mestres i politics....

Pensem que tenim escoles on els seus resultats deixen molt que desitjar, i que els nostres fills sortiran d'allà. No val la pena millorar-lis l'escola apretant als governs, professors, consells, AMPAS? i també....a nosaltres mateixos, els pares.

dijous, 2 de juny de 2011

Impost revolucionari dels teus amics (BBC)

Fa temps que volia fer aquest post.

Abans de res, una mínima introducció. Fa 4 estius vaig tenir, en un període inferior als 4 mesos, 5 casaments.

Acabava de ser pare per primera vegada, acabava de casar-me amb el banc i no em sobraven els calers.

Quan veus com s'organitzen tots aquest bodorrios i el que esperen de tu, no hi ha dubte. Et conviden per cobrar-te un impost revolucionari. Calculen la gent que hi anirà i quants calers faran aprox. per saber que faran amb ells..l'entrada al pis, un parking, un viatge, els mobles, el monovolum....

Alguns d'ells ja tenien el numero de compte a la targeta on et "convidaven" a la boda.

Aquell estiu, pel cap baix, tenia que pagar uns impostos als meus amics de 1600 euros (300€/casament). Evidentment no els tenia i vaig ser sincer amb ells, sabien que no els hi pagaria res abans d'anar-hi.

Potser es que soc raro però jo, si algun dia em cases i volgués compartir la celebració amb les persones que estimo, els CONVIDARIA a la festa.

Pensem una cosa, si jo truco als meus amics i els hi dic: "escolteu, us convido a sopar aquest dissabte a casa, veniu?". Cap d'ells esperarà que al final del sopar cobri el plat als meus convidats.

Per tant, o enviem una carta al Pompeu Fabra per que re-defineixi la paraula "CONVIDAR" o bé, quan fem un casament convidem a la gent que podem i en el lloc que podem...i sino podem, doncs es fa una costellada.

M'havien explicat alguns casos on els nuvis havien trucat ha alguns convidats per saber els motius del no ingrés a la compte dels impostos revolucionaris pertinents. Es al·lucinat! Veig els nuvis comptant els calers i marcant una creu al costat de cada nom...per saber qui ha pagat i quina quantitat..i ja m'imagino els comentaris dels nuvis....

De fet, a mi em va passar amb un familiar meu. El meu pare va pagar l'animació durant el casament (musica, mag..), va pagar la seva part i em va dir que no pagues res, que ja havia fet prou ell. Doncs em van trucar per saber la meva negativa i tot explicar-li el cas, no penjava, estava esperant a que li digues: "Ara vaig al banc a fer l'ingres", uns moments molt incomodes però també la sensació de ser tractat com un punyetero contribuient que faltava al pagament dels seus impostos.

Evidentment, tothom no es aixi, només faltaria però la veritat, que et convidin a un casament, avui per avui, sino es algú que em fa una ilusió molt gran, per mi es una gran putada.

També m'ha passat altres casos on em volien convidar (amics de 2n grau) i se que no ho van fer perque van sentir el meu discurs sobre els impostos revolucionaris. Tenien dues opcions, despres de saber la meva opinió dir-me que els hi feia ilusió que hi anes encara que no pogues pagar o be no convidar-me perquè jo era una perdua al seu balanç de beneficis.

No se, jo em sentiria tant malament saber que la gent, per venir a una festa meva, que jo els he convidat, hagin d'anar malament a la seva economia...que ja només per això ja està clar que mai em casaré en plan "bodorrio".

Tinc clar que ja no aniré a cap casament que no em faci una il·lusió especial...tot i que se que cauran les critiques si es un familiar o una persona que creu que hi hauria d'anar.

Estem en crisis, molta gent va força apurada, molta gent es queixa dels impostos, que treuen les ajudes publiques, que tot es molt car, que els cobren per tot però si es casen....ficaran el numero de compte a la tarjeta del casament.