Impost revolucionari dels teus amics (BBC)

Fa temps que volia fer aquest post.

Abans de res, una mínima introducció. Fa 4 estius vaig tenir, en un període inferior als 4 mesos, 5 casaments.

Acabava de ser pare per primera vegada, acabava de casar-me amb el banc i no em sobraven els calers.

Quan veus com s'organitzen tots aquest bodorrios i el que esperen de tu, no hi ha dubte. Et conviden per cobrar-te un impost revolucionari. Calculen la gent que hi anirà i quants calers faran aprox. per saber que faran amb ells..l'entrada al pis, un parking, un viatge, els mobles, el monovolum....

Alguns d'ells ja tenien el numero de compte a la targeta on et "convidaven" a la boda.

Aquell estiu, pel cap baix, tenia que pagar uns impostos als meus amics de 1600 euros (300€/casament). Evidentment no els tenia i vaig ser sincer amb ells, sabien que no els hi pagaria res abans d'anar-hi.

Potser es que soc raro però jo, si algun dia em cases i volgués compartir la celebració amb les persones que estimo, els CONVIDARIA a la festa.

Pensem una cosa, si jo truco als meus amics i els hi dic: "escolteu, us convido a sopar aquest dissabte a casa, veniu?". Cap d'ells esperarà que al final del sopar cobri el plat als meus convidats.

Per tant, o enviem una carta al Pompeu Fabra per que re-defineixi la paraula "CONVIDAR" o bé, quan fem un casament convidem a la gent que podem i en el lloc que podem...i sino podem, doncs es fa una costellada.

M'havien explicat alguns casos on els nuvis havien trucat ha alguns convidats per saber els motius del no ingrés a la compte dels impostos revolucionaris pertinents. Es al·lucinat! Veig els nuvis comptant els calers i marcant una creu al costat de cada nom...per saber qui ha pagat i quina quantitat..i ja m'imagino els comentaris dels nuvis....

De fet, a mi em va passar amb un familiar meu. El meu pare va pagar l'animació durant el casament (musica, mag..), va pagar la seva part i em va dir que no pagues res, que ja havia fet prou ell. Doncs em van trucar per saber la meva negativa i tot explicar-li el cas, no penjava, estava esperant a que li digues: "Ara vaig al banc a fer l'ingres", uns moments molt incomodes però també la sensació de ser tractat com un punyetero contribuient que faltava al pagament dels seus impostos.

Evidentment, tothom no es aixi, només faltaria però la veritat, que et convidin a un casament, avui per avui, sino es algú que em fa una ilusió molt gran, per mi es una gran putada.

També m'ha passat altres casos on em volien convidar (amics de 2n grau) i se que no ho van fer perque van sentir el meu discurs sobre els impostos revolucionaris. Tenien dues opcions, despres de saber la meva opinió dir-me que els hi feia ilusió que hi anes encara que no pogues pagar o be no convidar-me perquè jo era una perdua al seu balanç de beneficis.

No se, jo em sentiria tant malament saber que la gent, per venir a una festa meva, que jo els he convidat, hagin d'anar malament a la seva economia...que ja només per això ja està clar que mai em casaré en plan "bodorrio".

Tinc clar que ja no aniré a cap casament que no em faci una il·lusió especial...tot i que se que cauran les critiques si es un familiar o una persona que creu que hi hauria d'anar.

Estem en crisis, molta gent va força apurada, molta gent es queixa dels impostos, que treuen les ajudes publiques, que tot es molt car, que els cobren per tot però si es casen....ficaran el numero de compte a la tarjeta del casament.

Comentaris

  1. jejeje, boníssim! i cent per cent d'acord!

    Q.

    ResponElimina
  2. I tant! Tots ho hem pensat alguna vegada. La veritat és que, (amics folklòrics preneu nota), inclús prefereixo pagar la meitat i no anar-hi. Així ells encara guanyen més diners i jo m'estalvio la pallissa

    ResponElimina
  3. Molt bo Gabido!! Hi estic totalment d'acord. Antigament tenia algun sentit casar-se en el sentit de que la gent quan es casava iniciava la seva vida en parella, o sigui, es casava i anaven a viure junts . Aleshores, el casament era la celebració d'aquesta nova unió, i la gent regalava coses que necessitarien al seu nou "niu d'amor". La cosa avui dia ha anat degenerant fins a tal punt que ja no té cap sentit. La gent quan es casa, gràcies a deu, ja fa temps que viuen junts, o sigui, què s'està celebrant?? I en quant al regal, com que ja tinc el pis moblat, doneu-me calers que així em podré canviar el cotxe, anar de viatge o fer el que em roti a costa vostre... Com has dit, si vull fer una festa la faig, però perquè tinc ganes de fer una festa. No perquè toca, ni perquè necessito calers, sinó perquè vull.

    ResponElimina
  4. Si, suposo que cada vegada hi ha més gent que ho te clar...i amics meus pròxims la veritat que no en tinc gaires que utilitzin la recol·lecta d'imposts revolucionaris.

    Com vosaltres, que ho teniu tant clar com jo.

    Per cert, Bertri?

    Je, je...no sabia que coneixies el blog. Sigui com sigui...Benvingut!! i merci per escriure...

    ResponElimina
  5. jajajaj, genial! I encara t'has descuidat de dir que aquests casaments estan finançats el 50% pels pares d'un i l'altre 50% pels pares de l'altre! O sigui que pels nuvis aquest impost revolucionari és net!!! juas, juas
    Agnès

    ResponElimina
  6. ja,ja,ja. Per cert Gabi, no te'm dit que ens casem??

    Joel
    jja,ja,ja

    ResponElimina
  7. Ha! felicitats pel casament!!

    I desprès de llegir l'escrit, que fareu? em convidareu? o no?

    Je, je

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Per que a la muntanya fa més fred si la calor sempre va cap a munt i està més a prop del sol?

Que és la gravetat? (segons un senyor que es deia Einstein)

Plantar un arbre, escriure un llibre i tenir un fill....