divendres, 2 de setembre de 2011

He lligat les cries al niu

Aquest estiu he estat amb els meus dos fills [3 anys(nen) i 5 anys(nena)] de sol a sol mentre la meva parella treballava també de sol a sol, la meva feina m'ho permet, ho considero un luxe i m'agrada aprofitar-ho al màxim.

M'agrada molt la mainada i m'ho passo molt bé amb ells i sempre, quan me'n anava a dormir, pensava que fariem a l'endemà amb els nens.

Excursions al bosc on ens imaginàvem que havíem entrat a mons màgics, anàvem al castell d'en Gargamel, protegíem als barrufets, teniem espases màgiques, altres dies anàvem a buscar mores i desprès feiem melmelada, anàvem a la biblioteca, feiem puzzles, feiem pastissos, pintàvem, llegiem, explicàvem contes, feiem tortugues amb oueres, amb rotllos de paper de cuina feiem instruments per imitar el so de la pluja, feiem avions de paper i els tiràvem des del balcó per veure quin arribava més lluny, miràvem pelicules a casa i alguna al cine, enganxàvem cromos, anàvem a la piscina, anàvem a la platja a jugar i fer castells, em anant al Museu de la Ciència a Barcelona, hem aprofitat per fer visites a gent que no veiem sovint, em quedat amb amics, em anat a buscar insectes...i segur moltes coses que m'oblido..

Però sempre jo hi era pel mig i les úniques estones que tenien per jugar sols era a estonetes mentre esperaven a que fes el dinar, berenar o sopar, que estengués la roba...però només estonetes.

Però jo treballo des de casa i un de les feines que tenia parada durant l'agost (o que vaig intentar parar) no va poder ser  i les presses van fer que s'hagués de fer "JA" i vaig estar obligat a treballar força a partir de la segona meitat del mes d'agost.

Vaig començar a treballar de nits però no en feia prou. Necessitava treballar de dies. No tenia cangur, ni volia pagar per un cangur però a la vegada no creia possible treballar moltes hores seguides amb els nens per casa, s'acabarien aburrint i no em deixarien treballar...a part, em sentia malament..el més d'Agost era tot per a ells i per fer coses junts i ara no ho podrà ser del tot...

Els meus fills creia que eren incapaços de deixar-me treballar 7/8 hores sense emprenyar-se/emprenyar-me, ja que necessito estar força concentrat i no puc parar cada 20 minuts per a resoldre el seus dubtes/conflictes.

Com no tenia més opció vaig aixecar-me un dia i els hi vaig dir, estaria tot al dia a l'ordinador, els hi vaig preparar l'esmorzar i em vaig ficar a l'ordinador de les 10h del matí fins a les 20h de la tarda i només parar per fer el dinar i el berenar.

I el que em semblava un fracàs anunciat i una petita derrota en els meus plans de vacances amb els nens resulta que va ser una lliçó dels meus fills al seu pare. I no ho dic per farda de fills....més aviat ho dic per criticar al pare.

Els meus fills jugaven molt bé junts però no més enllà d'una horeta seguida...llavors sempre sortien conflictes.

Però a l'estar a casa i davant l'aburriment que es preveia suposo que van decidir jugar junts tot el temps, sense cap norma d'adult que els condicioni, pujaven a la seva habitació, desmuntaven llits, feien cabanes amb els llençols, amb els coixins, jugaven a metges, deixaven el passadís ple de tovalloles per fer una alfombra...un pilo d'histories que amb mi mai haurien fet...de fet, suposo que jo tampoc els hi hagues deixat fer...ja que mentre ells ho feien jo estava treballant a l'ordinador i no veia res fins al vespre que els portava a dormir...llavors els "mataries" però ja estava fet....feien puzzles ells dos sols...vaja, es passaven tot el dia jugant d'una cosa a l'altra i la majoria de coses, jocs sensiblement diferents al que juguen amb mi..

Això em va fer reflexionar que no pasa res si jugant sols tot el dia i tu no estàs amb ells (ja ho se que no passa res, es un parlar..), que son capaços d'estar 6 hores jugant sols simplement que jo no els havia donat l'oportunitat per demostrar-m'ho.

Aquestes hores compartides entre ells dos han millorar molt la seva relació, la ha reforçat molt i ara hi ha una complicitat que abans no tenien tant. Es barallen molt menys entre ells i ara van junts en les "enfrontades" amb els pares. Molts dies van a dormir i es passen molta estona riguen i fent tonteries..i t'has de quadrar per aconseguir que dormin.

Al final he necessitat forces dies de treball de 7/8 hores i els nens han respost quasi sempre igual de bé.

Simplement això, com ha vegades els adults creiem veritats absolutes. De fet, els meus fills per casualitat han fet el que necessitaven, jugar junts per reforçar lligams. (durant l'any, tampoc tenen gaire temps..ja que encara no van a la mateixa escola i els caps de setmana i festius sempre hi han adults pel mig)

Gràcies peques per demostrar-m'he coses que jo no sabia que hereu capaços de fer, simplement perquè no us havia deixat demostrar-ho.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada