diumenge, 28 de febrer de 2010

Plantar un arbre, escriure un llibre i tenir un fill....

Fa uns minuts he llegit aquesta frase; per a ser feliç, per sentir-te realitzat en la vida s'ha de plantar un arbre, s'ha d'escriure un llibre i s'ha de tenir un fill....

El primer que he fet, per curiositat, es buscar aquesta frase per Internet per veure que hi trobava...i efectivament, he trobat el que esperava, molts escrits, alguns blogs i alguns comentaris de gent que tenia l'objectiu de fer aquestes tres coses per ser feliç, o per sentir-se important, o per sentir que havia fet alguna cosa important a la vida...

Em supera aquest afany humà de buscar la felicitat a l'exterior, de creure que fent aquestes tres coses ja haurem aconseguit les nostres fites i podrem sentir-nos persones plenes..

De fet, està clar que cap de les tres coses son dolentes..plantar un arbre, escriure un llibre i tenir un fill no es dolent ni es bo...tot depèn del que volguem a la vida i del que ens faci feliç.

Plantar un arbre no te cap secret, ni tampoc crec que sigui una cosa important com per a ser un objectiu vital. Però amb una horeta en tindríem prou i de sobres.

Escriure un llibre?..bé, no tothom te la necessitat d'escriure ni les aptituds però a que es refereix, a escriure'l? a publicar-lo? o a ser un supervendes?...de fet, qualsevol persona que tingui un blog, imprimeix els articles, els porta a una impremta i ale!...ja hem escrit un llibre....vaja, ara que hi penso....

Tenir un fill?...bé, hi ha gent que es molt feliç amb un fill però conec molta altra gent que no es precisament "feliç" des de que ha augmentat la família....tot depèn..l'important es tenir un fill pq creus que el vols tenir no pas per sentir que has fet el que tocava a la vida....

El que si tinc clar, es una cosa, el que es va inventar aquesta frase havia escrit un llibre, havia tingut un fill i va plantar un arbre...i com era feliç o volia fer-ho veure, va decidir fer una frase i que per fortuna seva, a calat fort.

I per desgracia de molta gent que creu que la frase pot ser certa.....

dissabte, 27 de febrer de 2010

L'ampolla mig buida


Des de fa alguns anys que apareix la famosa frase del "com veus el got/ampolla, mig buit o mig ple?" per saber si ets optimista o pessimista..doncs aquesta frase ja d'entrada i des de un punt de vista mes racional no te sentit...però el nostre cervell no es para a pensar si te sentit o no..i ara mateix ja es un dogma, tots anem dient "hey! Tu com veus el vas, mig ple o mig buit?".

Potser si el nostre cervell estigues dissenyat per qüestionar les nostres pròpies qüestions hauria de dir:
"Depèn, si el got estava buit i l'hem emplenat fins a la meitat diré que el got està mig ple, en canvi, si el got estava ple i em begut la meitat direm que està mig buit"

I aquest raonament el fem tots al dia dia, tothom veu l'ampolla mig buida perquè suposa que quan la va adquirir estava plena i tothom veu la banyera mig plena quan es vol banyar perquè suposa que al començar a rajar aigua estava buida.

Per tant, per saber si una cosa la podem qualificar com mig plena o mig buida necessitem saber l'estat anterior (o suposar-lo), i això ho fem tots.

Però quan ens pregunten si veiem la ampolla mig plena o mig buida..tothom diu plena perquè se suposa que mig plena es com l'hem de veure per indicar que som persones normals, sense cap depressió ni cap negativisme a la vista.

Amb això vull dir que el nostre cervell no està dissenyat per qüestionar constantment, esta dissenyat per tenir patrons de comportament i seguir els patrons que li seran més propicis, i sense pensar mes del compte.

[Fragment d'un escrit sobre Creure en Deu, que podeu trobar en aquest blog]

dijous, 25 de febrer de 2010

Drets d'autor (Mini-Part I)

Tinc pendent fer un post sobre els drets d'autor. Jo estic a favor de preservar d'alguna manera els drets d'autor i que si l'autor creu que s'ha de pagar per disposar d'aquest drets...doncs la gent pagui o bé, no els faci servir.

Això no te res a veure amb l'SGAE. Aquesta associació te mes a veure amb una màfia que no pas amb els drets d'autor.

Com he dit, ja faré un post explicant la meva visió un altre dia.

En aquest post vull explicar un fet que vaig llegir en una entrevista fa un temps.

Una persona inventa un concepte, una idea, una filosofia, escriu un llibre, te èxit i es dedica ha anar pel mon explicant-la. (Suposem que hi va pq hi ha gent que li interessa)

Es una persona que creu en el pensament lliure, que tothom es pugui aprofitar dels seus consells i no registra res dels seus conceptes, paraules, mètodes...

Un "listillo" registra un concepte dels que es va inventar aquesta persona.

L'inventor ha de contractar un advocat per poder demostrar que l'inventor dels conceptes es ell. I no ho fa perquè quedi clar que es ell l'inventor, no ho fa pel seu ego...

Ho fa per evitar que la persona que ha registrat el concepte el pugui demandar (a l'inventor) per fer-lo servir.

No se si es una demostració de que preservar els drets d'autors sobre les coses no funciona, si s'ha de millorar o es la demostració que es necessari registrar els drets d'autors perquè altres "listillos" no vulguin enriquir-se amb els invents dels altres....

diumenge, 14 de febrer de 2010

Perseguir els somnis...

La vida potser una mica complicada moltes vegades però ho es menys si ho fem perseguint i creient en els nostres somnis, en els nostres projectes que ens fan sentir vius. I tlluitant i creient en ells tot i les adversitats.

Quan parlo de somnis no em refereixo necessàriament a somiar a ser ric, a ser directiu de la millor companyia o a ser jugador de futbol professional, això seria un tipus de somnis però jo em refereixo a somnis més immediats, podriem definir-los millor, com a projectes.
Tenir projectes i seguir-los amb il·lusió, siguin els que siguin, ens ajuden a sentir-nos més vius.

Podria enrotllar-me molta estona però fa uns mesos vaig veure una pelicula on hi havia una escena on es plasmava aquest pensament. Ho volia ficar al blog però ja ho havia oblidat.

Avui, llegint el bloc d'en Didac Lee (www.didaclee.com) hi havia un comentari d'un lector on feia referencia a aquest video. Aqui el teniu. Es un fragment de la pelicula "Buscant la felicitat" d'en Will Smith. Un home que ho perd tot però mai perd l'esperança i lluita pel que creu.

dimecres, 10 de febrer de 2010

L'atur

Avui vull tocar un tema molt delicat i que se d'entrada que digui el que digui hi haurà molta gent molesta o ofesa.

L'atur s'està disparant? Si, hi ha una crisi increïble que fa que molts llocs de treballs, abans necessaris, ara no ho siguin.

Perquè hi ha mes atur al nostre país que a cap altre país desenvolupat?...Aquí es on hi ha el kit de la qüestió i ha on vull entrar a discutir.

Una de les feines que faig es formar a persones que estan a l'atur. I per tant, puc parlar molt bé del que veig i del tipus d'aturat que sol haver-hi.

Primer de tot, tenim un problema. La societat, en aquest país, acostuma a pensar que tenim dret a un treball, que trobarem treball i que hi ha un lloc de treball esperant-nos a nosaltres, que una empresa ens ha de reservar un lloc. Si tenim una carrera, segur que trobarem una molt bona feina i molt ben pagada.

Tot això es fals. Cap empresa ens està esperant, no tenim treball assegurat perquè haguem invertit x anys estudiant, perquè entrem a una empresa no tenim dret a jubilar-nos-hi a dins...i tants altres conceptes que tenim interioritzats i que, al meu parer, son falsos...

Si pensem una mica com funciona el mon de l'empresa veurem que una empresa es fa per guanyar diners..si, si...es la seva màxima preocupació. Llavors ja hi han els estat per mirar que guanyi aquests diners seguint unes regles, però les empreses es fan per guanyar mes diners.
Per tant, cap empresa ens contractarà sinó creu que nosaltres li farem guanyar mes diners del que nosaltres li costarem. Si la nostre aportació a l'empresa no es suficient o si l'empresa troba algú mes competitiu (perquè ho fa millor [USA, Suècia,Noruega...] o perquè ho fa mes barat [China, India, Argentina....]) ens canviarà com a treballadors per aquests altres...i punt.

Fa unes dècades el món no era ben bé així, el món no girava tan ràpid i les empreses no tenien en ment gaires canvis bruscos...per tant la idea de jubilar-te on havies començat a treballar, era força lògica.

Això ha canviat, les empreses han de mutar molt ràpidament ja que el que avui genera diners potser demà deixa de fer-ho i per tant, s'ha d’emmotllar a la nova realitat.

Però anem al kit de la qüestió: Si nosaltres estem en una empresa i només sabem prémer un boto, si algun dia anem fora, que sabrem fer? que podrem oferir-li a una altre empresa perquè cregui que li farem guanyar diners? Quins coneixements tindrem per intentar emprendre i muntar alguna cosa nosaltres?...res de res.

Per tant, veien com canvia el món, els que estaven en una empresa "polsant botons" van decidir seguir en les seves feines pel que sigui però el dia que la seva empresa ja no els necessiti, no crec que es puguin queixar. El món estava canviant als seus nassos i s'ho miraven des de fora com si a ells no els hi anés.

L’única solució es que cada treballador, indiferentment de l'empresa on estigui, aporti un valor, tingui uns coneixements, estigui preparat i es prepari contínuament per adquirir noves habilitats i coneixements.

Potser es una merda aquest sistema?..per alguns si, per altres no. Però ara mateix es el que dona mes possibilitats de tirar endavant.

El que si que està clar es que el que no inverteixi en ell mateix, en nous coneixements, en formar-se contínuament, llavors no es podrà queixar de res.

A les classes que faig trobo gent que te problemes per llegir, per fer càlculs matemàtics (sumes i restes), per entendre conceptes basics..i si això fos amb gent gran...doncs es podria entendre, ja que han viscut un altre món...però el desastre es que hi ha moltissima gent jove que no te cap coneixement de res, gent que te dificultats per entendre que es un decimal, que confon el símbol "=", que no sap entendre una noticia, que no sap llegir amb un mínim d'agilitat. I no només estic parlant de joves extracomunitaris..no, no...molts autòctons. Podem dir que son "Analfabets del Segle XXI". Sembla increïble però es així.

Com aquesta gent pot estar preparada per emmotllar-se als canvis que s'aproximen? Molts d'ells encara els hi queda 45 anys per davant per treballar.

Evidentment, a totes les societats hi ha gent així però en aquest país, si restes els "Analfabets", els que son funcionaris, els que s'estan preparant per ser funcionari i els que tenen pensat preparar-se per funcionari...els que queden son massa pocs (i la majoria, no prou preparats) per donar valor al que fan les empreses. No som mà d'obra barata i tampoc som ma d'obra qualificada. Per tant, no som res.

A Estats Units hi ha paletes, assassins, electricistes, escombriaires, dones de la neteja, funeràries....però també hi han gent amb ganes i coneixements per muntar empreses com Google, Facebook i milions d'empreses mes que generen milions de dòlars que estan suportats sobre el coneixement dels seus empleats, no pas del preu barat de la seva mà d'obra. I l'estat i el sistema està muntat perquè la gent amb qualitats li sigui fàcil realitzar els seus somnis empresarials.

Jo personalment, en aquest moment de la meva vida, he decidit deixar de banda la formació continua per buscar estratègies per estar mes amb els meus fills. Es la meva opció, però llavors no em puc queixar de que no trobo feina o de que no soc capaç de generar-ne.

Pel mateix tema, de la falta de cultura del treball i l'esforç continu, l'estat no inverteix en que els treballadors siguin competitius, no es gasta calers en investigació que son els que generaran molts diners, en el futur, per a sustentar el país. No inverteix en les empreses que poden generar valor en un futur, no permet que es puguin crear empreses amb facilitat.

També, per la mateixa falta de cultura de la formació i la millora continua, les empreses no han millorat els seus processos i la majoria no han suportat la greu crisi que se’ns ve a sobre. Això ha passat a tot el món...però aquí mes.

La cosa està fotuda, hi ha poca feina, però com es que hi ha països que l'atur no arriba al 10%? i aquí superem el 20% i anem a mes...els altres països no fan màgia.

Des de el meu punt de vista, la majoria d'aturats de l'estat no trobaran feina sinó es reciclen, sinó es re inventen. Ja se que hi ha gent que diu que "amb 50 anys, ara que faig?"..es dur el que diré ara, i tinc familiars molt directes en aquesta situació, però el món estava canviant i la gran majoria de nosaltres estàvem tancats en la nostra bombolla esperant, com si no anés amb nosaltres.

Per tant, aquells que ja tenen ganes que s'acabi la crisis perquè tothom tingui feina..des de el meu punt de vista, l'atur seguirà sent força alt, tot i que la crisi s'acabi. Les empreses que han marxat perquè a la Xina es mes barat produir, seguiran pensant que es mes barat produir allà sense crisis.

Produir aquí no es rentable, aquí seria rentable utilitzar el coneixement per a millor el producte produït. Per tant la producció pura i dura està condemnada al fracàs..per moltes ajudes de la Generalitat a la Seat o el que sigui... [Si la benzina puges molt, potser ja no serà rentable produir a China i tot el que acabo de dir cauria per terra...però ara mateix no es així..el futur, ja veurem...]

El món ara mateix es així...ens agradi o no. Alguns diran que es el progrés, altres que el capitalisme salvatge.

Formem-nos mes i millor. Fomentem la cultura del treball qualificat i preparat i llavors les coses canviaran. Encara es seguiran necessitant escombriaires i dones de la neteja però que una part de la població també produeixi coneixement.

Un exemple, si jo fos caixera d'un Supermercat, i fos jove, m'hauria de començar a preparar per perdre la feina, m'hauria de formar en alguna cosa que em dones valor per treballar en un altre camp. Hi han indicadors que mostren que la feina de caixera, en grans superfícies, s'està morint.

Ja comencen a col•locar caixers automàtics on el client es factura els productes i llavors paga amb targeta. Però ja es podria fer que no fes falta que ningú agafi els articles un per un (ni caixera, ni client) per sumar l'import de tots ells. Ja esta inventat un sistema per a fer això, com una espècie de codi de barres que emet informació i que pot ser captada per un sistema informàtic. Simplement falta que tots els productes portin aquest nou "codi de barres". I això arribarà, com va arribar que tots els productes tinguin el codi de barres actual.

Per tant, les caixeres joves d'avui no es podran queixar demà quan perdin la feina, ja es veu, s'intueix. Per tant, formin-se, del que sigui, però donin valor a la seva persona, perquè valgui alguna cosa (professionalment) independentment de l'empresa on estigui.

Amb la formació no vull dir que tot estigui solucionat, hi han moltes coses a millorar. Sistemes bancaris, funcionament de les institucions, funcionament de les empreses, sistemes universitaris (perquè paguem carreres on creem mes professionals de sectors que no en fan falta?..ho paguem entre tots..evidentment està bé que hi hagin algunes carreres, encara que no siguin necessaries...però acotem-ho millor)

Però la solució passa inequívocament per la formació, però no la formació clàssica, aquesta pot seguir sent útil però em refereixo a la formació continua...fins que ens jubilem o ens morim.

Amb tot això no estic fent un discurs pro-capitalisme, pro creixement desmesurat i no sostenible. No estic diguen que estigui a favor de menjar sempre tomates, encara que siguin de l'altra punta de mon. No estic demanant que els treballadors siguin números que es poden patejar i maltractar. No ens confonguem entre formació continua i capitalisme salvatge i autodestructor, que en part ens ha portat a aquesta crisis. De voler mes i mes, sinó d'estar preparats per a la vida, per a espavilar-nos. Llavors, cadascú decidirà el que vulgui però hi han d'haver-hi les condicions perquè aquest sistema de motivacions i coneixements es produeixi.

Podem aplicar aquest coneixement per inventar nous sistema de produir energia que no malmetin el nostre planeta, mes barata, mes eficient...
Podem aplicar aquest coneixement per curar la diabetis o el càncer...
Podem aplicar aquest coneixement per a crear empreses que generin ingressos i poder redistribuir aquests ingressos entre els mes necessitats de la població.


Podem aplicar aquest coneixement perquè la gent tingui menys fills (en països que en tenen masses), perquè siguem mes empatics amb els pobles que ens envolten...podem..fins l'infinit..

També hi han coses curioses que ens indiquen la diferencia de concepte entre el nostre país i altres. Fa poc vaig sentir, en una tertúlia, que a Dinamarca no hi ha prestació per l'aturat, tal com l'entenem aquí. Allà la prestació no està pensada perquè la gent pugui viure d'allò perquè no te feina, no, allà la prestació esta pensada com un ingrés mentres et formes per trobar una nova feina. Per tant, sinó et formes, no hi ha prestació. Em sembla mes lògic.

I per acabar, un exemple de com funciona el nostre país i de que es fa per sortir de la crisis.
Com he dit, una de les meves feines es formar a gent que està a l'atur, es preveu que aquest any hi hagi mes cursos per aturats que mai, però MOLTS MES que mai. Algú pot pensar que es normal, hi han molts aturats per formar...

No, en aquest país no funcionen així les coses, hi ha un petit detall, quan l'estat o la generalitat compta els aturats, no es compten els aturats que estan en formació. Per tant, endevinen perquè serviran aquests cursos? endevinen que aviat hi han eleccions?...si, si, aquests cursos seran un maquillatge al Nº d'aturats..així al TN, en podran treure uns quants. Si els cursos realment fossin per a preparar la gent per entrar al mercat laboral, es preocuparien mes del seu funcionament i del seu aprofitament real, quantes persones que han fet el curs han trobat feina relacionada?...no, aquesta pregunta no la fan.

Aquest post podria parlar milions de línies mes...però per avui crec que ja n'hi ha prou.

divendres, 5 de febrer de 2010

ChokoPulpitos..

Un dels meus hobbies de joventut era la animació Stop-Motion (com en Pingu, moure personatges innanimats reals).

Hi ha un animador, anomenat Pablo Llorens, que ha guanyat mes d'un Goya pels seus treballs en el camp de l'animació en Plastilina. Es un crack, encara que crec que no ha tingut el reconeixement que es mereix.

Fa poc he vist el seu ultim curtmetratge. Us el recomano.

Es molt divertit i es una critica molt divertida a aquest mon de marketing i contramarketings...on tothom diu les coses nomès per que li farà guanyar mes cuota de mercat..

Sempre he pensat, qui ha pagat els estudis per demostrar que el vi va bé pel cor?...potser els productors de vi?...potser si que va bé pel cor però potser igual que un rabe.

Aqui us deixo el curt.