dissabte, 27 de febrer de 2010

L'ampolla mig buida


Des de fa alguns anys que apareix la famosa frase del "com veus el got/ampolla, mig buit o mig ple?" per saber si ets optimista o pessimista..doncs aquesta frase ja d'entrada i des de un punt de vista mes racional no te sentit...però el nostre cervell no es para a pensar si te sentit o no..i ara mateix ja es un dogma, tots anem dient "hey! Tu com veus el vas, mig ple o mig buit?".

Potser si el nostre cervell estigues dissenyat per qüestionar les nostres pròpies qüestions hauria de dir:
"Depèn, si el got estava buit i l'hem emplenat fins a la meitat diré que el got està mig ple, en canvi, si el got estava ple i em begut la meitat direm que està mig buit"

I aquest raonament el fem tots al dia dia, tothom veu l'ampolla mig buida perquè suposa que quan la va adquirir estava plena i tothom veu la banyera mig plena quan es vol banyar perquè suposa que al començar a rajar aigua estava buida.

Per tant, per saber si una cosa la podem qualificar com mig plena o mig buida necessitem saber l'estat anterior (o suposar-lo), i això ho fem tots.

Però quan ens pregunten si veiem la ampolla mig plena o mig buida..tothom diu plena perquè se suposa que mig plena es com l'hem de veure per indicar que som persones normals, sense cap depressió ni cap negativisme a la vista.

Amb això vull dir que el nostre cervell no està dissenyat per qüestionar constantment, esta dissenyat per tenir patrons de comportament i seguir els patrons que li seran més propicis, i sense pensar mes del compte.

[Fragment d'un escrit sobre Creure en Deu, que podeu trobar en aquest blog]

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada