divendres, 29 de gener de 2010

Ho sento, no fa falta llegir llibres...

Amb aquest titol, potser una mic mal intencionat, vull criticar la corrent moderna de fomentar la lectura en els petits, aduint que ara no es llegeix tant com abans i que es importantissim llegir.

Primer punt. Com abans de que?...cal recordar que fa 100 anys la majoria de persones eren analfabetes i encara que sabessin llegir, prou feines tenien a engegar vaques, ovelles, recollir lenya, l'hort...vull dir que no existia l'oci. Per tant, que ara no es llegeix tant com abans, quin abans?..nomes potser comparat amb els ultims 30-40 anys...

Podem anar al gremi d'editors i veureu que les vendes no han parat de creixer els ultims anys..algu ho deu llegir, no? o es que son un grup de persones que compren molts llibres per no fer baixar les estadistiques?

Aqui teniu el vincle a la web dels editors per poder-ho corroborar vosaltres mateixos: (llastima que no tenen estadistiques d'altres decades)


Per tant discrepo dels que diuen que abans es llegia mes.

Segon punt, la lectura com a oci no aporta mes ni menys que altres activitats. Si jo llegeixo una novel.la o jugo a una consola, estic passant el meu temps d'oci com a mi m'agrada. I no deixo de ser un bon ciutada pel fet de no llegir. A mes, puc estar d'acord en que llegir algunes obres d'art potser interessant però em de recordar que pel fet que algu decideixi publicar un llibre no vol dir que valgui la pena perdre el temps llegir-lo.

No estic d'acord en pujar la lectura als cels, com si fos una cosa vital, sigui llegir el que sigui. Ho sento, pot ser important algun llibre però no tots. Com es interessant veure algunes pelicules que son obres mestres, alguns videojocs, algunes conferencies, alguns programes de TV, algunes xerrades amb els amics....

Llegir, com a oci, no es res mes que una manera de passar el temps divertit. Torno a repetir, dic llegir, en general, llavors poden haver-hi obres mestres que ens poden aportar altres coses..però obres mestres no en fan 50 a l'any.

Per mi, la lectura, com a oci, no es necessaria o, millor dit, no es important. Que el jovent no llegeixi en temps d'oci no em preocupa. Em preocupen altres coses.

Ja se que estic anant en contra del que diu tothom, de les propies institucions que fan campanyes publicitaries i creen biblioteques a cada barri.

Ara, anem a veure un altre punt de la lectura que per mi si es important.

Els humans, en part em pogut evolucionar fins on estem, perque em estat capaços, a traves de l'escriptura, de transmetre els nostres coneixements, tal com els vam pensar, mes enllà de la nostra vida. Per tant, l'escriptura a canviat la historia de la humanitat. Ens ha permes teixir xarxes entre gent de diferentes generacions i de diferents parts del món.

Per tant, la lectura com a transmissor de coneixements es vital, es esencial pel progres humà. Si els llibres de Shakespeare no ens aguessin arribat als nostres dies no hagues canviat el curs de la humanitat, encara que seria una llastima no saber que ha existit un mestre de la seva talla, però si no ens haguessin arribat a nosaltres els escrits de cientifics on describien la trigonometria, on describien els calculs per demostrar que la terra era rodona, on describien que les especies evolucionem, on describien les lleis de la fisica, on describien les seves teories de les relativitats....si aquests escrits no haguessin arribat als nostres dies..la humanitat no seria tal com la coneixem.

Per tant, per mi, la lectura de novel.les, de Pelicul.les escrites (ho sento per la frase) no es esencial, no es important. Es una opció, qui s'ho passi bé, qui li agradi, que ho faci.

La lectura, com a transmissor de coneixements es vital. I avui en dia tampoc fan falta llibres, tenim internet, que si algú no se'n havia adonat, a la pantalla de l'ordinador surten lletres. com en un llibre...per tant, llegim.

En la societat que avui tenim es esencial el coneixement continuu, però no només coneixements per a les nostres feines sino per entendre millor el món, per a evolucionar com a societat i com especie. Cal recordar que no fa gaires segles, molts cientifics classificaven la raça negra com una especie entre els humans (blancs) i els monos. Desbancar aquesta creença pot fer canviar la humanitat, saber que Don Quijote on hi havien molins hi veia gegants no ens canviara res.

Ho sento per ser tant drastic, i vull remarcar que no estic en contra de la lectura de novel.les, només vull criticar la corrent actual on tothom ha de llegir llibres, on llegir llibres es el millor pel desenvolupament de no se que, que "si tu lo haces ellos tambien", que si estimula no se que, a les escoles els matxaquen les bondats de llegir...etc

La meva filla de tres anys, quan veu alguna cosa escrita al costat d'algu que li interesa, sempre em pregunta que hi diu. No ho fa perquè cregui que deu ser divertit llegir-ho, ho fa perque sap que allà, en aquells simbols, dirà coses que l'ajudaran a entendre millor el seu món.


Que llegeixi, com a oci, (noveles) qui vulgui..que llegeixi per transmetre coneixement, crec que en el món actual ho hauria de fer tothom.


Ja se, que molta gent dirà que llegir una novel.la et fica en molts personatges, en moltes pells diferents, et pot fer viure moltes vides...si, si, com ho fa el cine o un videojoc. Es clar que en la lectura em d'imaginar imatges a partir de paraules, i això se li pot atribuir algun tret beneficios, però no crec que sigui mes important que altres.

Quan era petit, casa meva estava plena de llibres, el meu pare consumia llibres com si fossin donuts i jo, pel que llegien els de la meva generació, vaig llegir força. Era un fanatic d'Issac Asimov, m'ho vaig llegir tot, va ser molt divertit, volia ser escriptor per fer aquelles histories que considerava obres d'art. Però com em diverteixo igual mirant una bona pelicula, un bon partit de futbol....l'unica diferencia es que llegint necessites mes hores i això et crea un vincle mes fort amb l'historia..però es perque has invertit mes hores no pas simplement perque es un llibre.


De fet, conec molts infants que han llegit tots els llibres de Harry potter i tots els d'aquells vampirs, aquests nois segurament han llegit mes que molts dels nois de fa 20 anys. Llegir aquestes noveles els hi dona alguna avantatge? son millors com a persones? milloren la societat on viuen? trobaran mes bones feines? evitaran la fam al mon? faran que siguin millors pares? evitaran que s'enborratxin quan surtin? treuran millors resultats academics? evitaran que siguin persones violentes (en el cas que ho fossin)?...No, no i no....seguirant sent com son...encara que potser, mentre llegien aquests llibres s'ho han passat de fabula, potser no podien ni parar de llegir, la historia els atrapava...però al final nomès podrem dir que s'ho han passat molt bé, com s'ho podrien passar bé fent milions de coses o com podrien anar a ajudar als necessitats del seu barri.


I no estic diguen que sigui dolent llegir, de tot el que es fa a la vida s'en poden treure coses que ens faran creixer com a persones, ens faran madurar..però no te l'exclusivitat els llibres.

Fa temps que no llegeixo noveles (ficció) (que es el que la majoria te al cap quan parlem de llibres), nomès llegeixo llibres tecnics de la meva feina o llibres d'algun cientific que cregui em pot aportar uns coneixements, una visió del món, diferent a la que jo tinc, també algun bloc que em dona opinions que em poden ampliar les meves fronteres mentals i els diaris per estar informat del que passa al món.

Com sempre, tot el que aquí he explicat, com he pogut, es la meva humil opinió.


Nota: Quan escric acostumo a fer moltes faltes, no se si es que no he llegit prou o es que encara que llegis molt, les faria, perque no m'hi fixo.

[pendent d'ampliar]

dilluns, 18 de gener de 2010

Masses regals per reis...

He estat pensant sobre la famosa frase que s'aplica als nens que tenen masses regals.

"Tenen tants regals que no els valoren"

"Si tenen masses regals no valoraran el que tenen"

Tot i que soc un lluitador ferm sobre la limitació de regals dels meus fills pels reis no estic d'acord en la veracitat d'aquestes frases.

Els nens valoraran les coses per la quantitat de coses que tinguin? o bé les valoraran o no depenen de l'educació dels seus pares?

Doncs això, que uns nens valorin, o no ,uns juguets, es culpa, o gracies a l'educació que reben, independentment del número de regals que tenen.

Conec casos de nens que no tenen gaires regals però els cuiden malament com de nens amb molts regals i els cuiden a tots i juguen a tots.

Evidentment, per una qüestió purament matematica, si te mes juguets es mes provable que pugui dedicar menys temps a cadascu d'ells.
El que no m'agrada de tenir masses juguets es el problema de l'espai fisic on guardar-los, es tenir que fer maratons el dia de reis que per mi i pels nens es agotador, es anar a buscar regals a gent que no tindria que fer-los però els fa, com si fos una cursa a veure qui ho fa millor....

Però no pateixo per ells, si soc capaç d'inculcar-los bé l'apreci a les coses i el que costa guanyar i arribar a tenir el que tenen, no els afectarà que tinguin 10 o 20 juguets.

Altres observacions que vull puntualitzar...a vegades algú veu un nen jugant amb un juguet 5 minuts i marxa a jugar a una altre cosa i surt la frase "mira, te tantes coses que no sap a que jugar, estan farts..."..per mi, mentida.

Els nens els hi agrada jugar a jocs que puguin recrear el mon o bé el seu món. Hi han juguets que estan teledirigits, que serveixen per fer una cosa i poc mes. Per exemple, aquests reis els meu fill l'hi han portat unes rampes on fiques tres cotxes, prems un boto i els tres cotxes baixen per la rampa amb la força de la gravetat. Una vegada has fet baixar els cotxes 40 vegades (on sempre guanya el mateix perquè una rampa te mes inclinació) es divertit seguir jugant?

Els juguets han de recrear el màxim una realitat o bé ha de ser un juguet que permeti crear un món virtual al seu voltant on poder imaginar noves situacions, noves aventures. A vegades els pares podem ajudar a fer veure que un juguet pot servir per recrear una situació diferent als que ells pensen.

Si fos veritat que els nens van farts i que tenen tantes coses que no juguen a res no passarien hores a les videoconsoles. Perque pasen tantes hores jugant a les videoconsoles?, perquè poden aconseguir el "sumum" dels somnis dels infants..un joc per recrear la realitat i que els siguin protagonistes, on ets protagonista de la teva pelicula.

Com jo quan era petit i jugava a "clics"...jo a casa hi jugava alguna estona però quan anava a casa del meu cosí hi jugava molt mes..tenia molts mes clics, tenia un castell, un vaixell i podiem fer guerres d'exercits, fer trinxeres...jo a casa nomes tenia 4 clics i el meu mon virtual s'acabava sino afegia a la barbie de la meva germana.

En resum, tenir molts regals potser dolent per molts motius però no fara nens consentits o nens que no valoraran les coses. No dimitim de la nostra feina, que passi això o no es cosa de l'educació dels pares.

De fet, la influencia dels pares va molt mes enllà del que moltes vegades volem creure.

Per acabar us deixo un dels millors videos que he vist a la meva vida. En 60 segons resumeixen un dels problemes dels nens avui en dia...no pas que tinguin masses regals...


divendres, 15 de gener de 2010

Tenir un fill es molt car...

Sempre he anat sentit aquesta frase: "Tenir fills es carisim.."...

La veritat, per mi es fals. Tenir fills es força barat. (estic parlant de fills petits, quan son grans ja se que hi han estudis pel mig i pot fer disparar el pressupost, encara que es podria discutir, però com encara no hi he arribat, no diré res de coses que no conec.)

Mirem-ho amb dades reals.

Paquet de llet en pols per preparar biberons...uns 20€ i dura un quasi un mes (si vols, en pots trobar de 60€ i no m'extranyaria que mes cares...) Si li dons el pit...si, si, si li dons el pit son 0€. Per tant les mares que puguin i/o vulguin es poden estalviar uns calerons.

Paquet de bolquers gran....se'n poden trobar d'oferta a 20 € o menys amb una durada de practicament un mes (hi ha gent que li duren menys perquè compulsivament li canvien el bolquer..però això es un altre tema)


i.....res mes...no necessiten res mes.

D'acord hi ha la roba...carissima?..doncs si ha d'anar de marca si...però hi han cadenes de roba on per rebaixes podem trobar autentiques gangues. Un exemple, l'hivern passat a la cadena de roba Kiabi vam comprar 5 pijames per 5€. Car?

Per tant un nen pot passar el mes amb menys de 100€ i cal recordar que l'estat et dona 100€ per cada fill durant els tres primers anys de vida. I la Generalitat 600 euros a l'any durant 3 anys....


Despeses grans no periòdiques (Recordem que l'estat dona 2500 euros pel naixement)

L'habitació pel nen. Si, la veritat, s'hi aneu a una botiga especialitzada segurament no baixareu dels 1000/1500€ però a Ikea et pots muntar una habitació amb 300/400€. I si aquesta despesa la distribueixes en els anys que durarà...un miním de 5 anys ,si es fa la compra pensant en el futur, surt a una despesa de 400€ / 5 Anys = 80€/any.


Juguets. Doneu-li a un nen petit un sonall o una ampolla petita amb sorra (precintada, es clar)..no notarà la diferencia. Els juguets en edats primerenques no els necessita el nen...te prou feina descubrin el món. Per tant, els juguets es poden reduir moltissim. Un pelux, algun altre joc de llums perquè els pares pensin que estan estimulant al seu fill i poc mes. (no se com poden pensar que un joc de llums pot estimular mes que veure el mon.... perque nosaltres portem molts anys vivint a la terra i moltes coses ens semblin aburrides no vol dir que també ho siguin per algú que mai les ha vistes.)


Cotxets, cunes, cadiretes del cotxe. No negaré que aquí es dispara el pressupost però siguem sincers, la majoria d'aquestes despeses no es carreguen a la familia directament. en la Majoria de casos els pares, avis, tiets, germans...colaboren en l'adquisició dàquests objectes. De totes maneres es poden trobar preus competitius. Al Champion hi han unes cadiretes pel cotxe que crec no superen els 30€ i duren fins els 3 anys aprox...30€/3anys=10€/any

I cotxets n'hi han de molt economics i aquests poden durar 5 anys i aprofitar-los pels germans.


Interfono, termometres per l'aigua, esterilitzadors, deshumidificadors, caminadors i un infinit de coses acabades en -dors no son necessaris. Els nostres pares no en tenien. Jo no he utilitzat mai interfono per escoltar si plora el nen, els nens tenen l'extranya habilitat de plorar mes fort si encara no criden prou perquè els escoltis. A part, un interfono tampoc et servirà per saber si el nen està viu o mort. Quan un nen dorm no fa soroll i quan està mort tampoc. (sembla conya però molta gent vol interfono per si li passa alguna cosa...quina cosa?...si li passa alguna cosa plorarà i ja l'escoltaras sense l'interfono i si tens la desgracia que passi alguna cosa que no pugui cridar...amb l'interfono no el sentiras, si l'interfono ens dones les pulsacions del cor i el ritme de la respiració potser despres si tindria mes rao de ser pels pares preocupats pel seu fill)

Per tant, 0€.


Monovolum. Si, aqui s'acaba de disparar el pressupost però he de desvetllar-vos un secret. No fa falta un monovolum o un cotxe familiar per tenir fills. Amb el cotxe de tota la vida també els podrem portar. Per tant, 0€.


Canvi de casa. Igual que el monovolum, no es necessari. Tinc un amic que vivien 9 germans i els dos pares (11 persones), en un pis de 80 metres quadrats i un sol lavabo. I ho ha superat sense cap trauma. Per tant, 0€.


L'unic que no està resolt es el tema de l'escola bressol. Si l'has de portar en una escola bressol privada, aqui si que pujen les despeses. Però aqui podriem discutir un tema mes delicat, es possible que el fill estigui amb nosaltres durant els primer any i mig o dos de vida? Ja se, les feines. Es dificil però es possible fer-ho si vols arriscar i buscar feines diferents que et permetin horaris flexibles per combinar-t'ho amb la teva parella o qui sigui. Nosaltres vam aconseguir fer-ho, per tant, es possible. Però aqui si que reconec que hi ha un problema, falta oferta publica d'escoles bressol.


En resum, volia desbancar el fals mite de que els nens petits son carissims. A part de l'escola bressol, si son cars es perquè els pares volen.


De totes maneres, d'aqui uns mesos tornarà a sortir no se quin gran estudi que dirà que tenir un fill costa no se quans milers d'euros. O com una amiga meva que no te fills, que es pensava que els pares es gastaven 300/400 euros en bolquers al mes....vaja, quan no siguin volquers de la marca calvin klein....

La felicitat, que dificil es abraçar-la

Últimament al meu entorn veig molta gent que te les condicions per a sentir-se feliços i no ho son, inclús moltes persones t'ho diuen quan parlen dels seus suposats problemes.

En aquest post no intentaré donar la recepta de la felicitat, pq no existeix. La mateixa cosa potser que faci feliç a una persona però no a un altre.

Però si vull parlar del difícil que es ser feliç, o millor dit, sembla que moltes persones fugin de la felicitat o quan la podrien tenir li giren l'esquena.

No parlaré de coses concretes ja que sinó segurament hauria de parlar de casos que conec, no vull concretar.

Però es tant fàcil ser feliç, es requereix tant poc, i em sap tant greu que gent que estimo li costi tant ser feliç quan simplement hauria d'allargar la mà per tocar-la.

Ser feliç no es lluitar per ser millor que els demès, es lluitar per ser el millor que pots ser, ser feliç es aprendre a despullar-se de moltes carregues que ens fan veure les situacions que vivim com a negatives, com a un fren per ser feliços. La felicitat mai vindrà per causes externes, les causes externes ens poden donar un cop de mà però si internament no aconseguim sentir-nos feliços, es igual el que ens passi externament.

Com no pots ser feliç si tens per menjar cada dia, si vius amb la persona que estimes o si vius sol i tens la llibertat de fer el que vulguis, si tens treball o sinó tens treball però tens temps per a formar-te o fer coses que no faries si treballessis.

També hi ha el problema de molta gent que no sap recercar la seva felicitat i llavors intenta cercar el que sembla que als altres els fa feliços (recalco la paraula sembla) per ha veure si així ho troben. Moltes vegades aquesta recerca de la felicitat ens porta a camins que encara son mes foscos, ja que em cercat una felicitat que no era nostra i em invertit el temps en el camí equivocat.

Simplement ficaré un exemple personal.
Tinc dos fills petits que es porten 20 mesos. Em faig creus la quantitat de gent en situacions similars a la meva que estan estressats, amargats, infeliços per la duresa de tenir dos fills tant seguits.
Mes d'una vegada he sentit ha dir: "Tothom que te dos fills petits i seguits està amargat"...No, tothom no, conec gent, la qual m'incloc jo, que som feliços tenint dos fills, gaudint-los, lluitant per educar-los, lluitant per tenir feines que permetin passar mes temps amb ells, jugant amb ells, enfadant-m'he amb ells quan no es porten bé, veien com evolucionen com a persones i com van adquirit l'educació que estem intentant ensenyar.

Amb això no vull dir que no tingui moments durs, moments de gran cansament, moments que desitjaries estar sol i no lluitant per educar-los. Però es que cap camí es un camí de roses i la felicitat es una lluita per seguir allò que tu creus val la pena.

Molts d'aquests pares "amargats" ho estan perquè tenen fills però volen viure com sinó en tinguessin, volen fills però nomes en els moments bons, volen fills però no han pensat que tenir fills vol dir ser responsable d'un altre ser viu/s apart de nosaltres (24h), per tant, mes feina.

Els fills et canvien la vida, efectivament. Però nomes a pitjor o a millor depenen del que estiguis esperant de la vida.

Amb això em referia amb aquest post. Una mateixa situació es vista diferent per moltes persones. Es normal però em sap greu que situacions que ens poden fer feliços en el seu conjunt sigui una carrega d'infelicitat per tanta gent.

Aquí he parlat dels fills però hi han milers de causes que fan infelices a moltes persones i que no tindrien perquè fer-ho.

Em sembla que aquest post no estic gaire inspirat per dir el que volia dir, però espero que s'hagi entès la meva intenció.

dimarts, 5 de gener de 2010

Creure en Deu

Fa temps vaig fer un escrit sobre creure o no en Deu, des de un punt de vista racional. O si mes no, des de el meu modest punt de vista.

Jo personalment no crec en Deu, però respecto totes les creences sempre que siguin des del respecte.

Tot i no creure en Deu crec que el tema de la creença en Deus es molt important des d'un punt de vista filosòfic. Totes les civilitzacions han tingut els seus Deus, per tant, ens pot ajudar a entendre el ser humà, les seves pors, les seves inquietuds...si entenem el perquè es creu en Deu i el que comporta.

Aquí us passo un vincle per llegir aquest escrit en format PDF, com es molt llarg he preferit penjar-lo en aquest format.

L'he anat ampliant al llarg del temps i potser hi han parts que ara faria diferent però es el que hi ha. (O trossos que dic coses que ja he dit)
.
.
Fes click aquí per llegir l'escrit: Creure en Deu