diumenge, 31 de març de 2013

Es el meu nom..

Ja fa uns 3 anys vaig parlar d'això al blog i ara he necessitat tornar-ne a parlar.

Els meus fills em criden pel nom, no em diuen papa. En diuen Gaby.

Es una opció personal que ja vaig parlar en aquell antic post. (Juny 2009, em sembla que he vist)

Però si que amb el temps, potser perquè hi ha gent que no ho entén o que posen cares rares, he deixat de donar explicacions veien que no eren enteses...

Ara, sempre que algú em pregunta: "T'ha dit Gaby? Com es que t'ha dit Gaby?"

Jo sempre contesto: "Es que es el meu nom."

I ja podem anar per un altra tema.


dissabte, 30 de març de 2013

Som unics

Fa un parell de dies, no se com, vaig acabar parlant amb els meus fills del poc provable que es neixer o que es ser.

Vull dir, dels milions d'espermatozous que hi han als testicles d'un home i dels ovuls d'una dona només un
espermatozou juntament amb un ovul podien fer una persona com jo. Qualsevol altre espermatozou o qualsevol altra ovul farien una persona diferent a mi.

Per tant, el fet que jo (o el que entenem com a jo) existeixi es tenir més sort que no pas que et toqui la loteria. 

També vaig escoltar un científic, fa temps, que va dir una frase que em va marcar i em va agradar molt. El cervell de qualsevol humà es la primera i l'ultima vegada que existirà a tota la historia de l'univers. Som únics.

Tinguen tant clar això, saben que som únics, (que no vol dir millors, ni que siguem herois, ni supermans...però si únics). No val la pena aprofundir en les nostres "unicitats", no val la pena obrir el nostre cervell per treure fora tot allò que ens fa unics i diferents a la resta?

Amb això no vull dir res del famós somni americà, de ser el pròxim Nobel de la Pau o ser el nou Einstein. Que tots siguem únics no vol dir que tots siguem genis. 

Però tinguen clar que som un punyeter cúmul d'atzars que mai més es repetirà en la historia de l'univers, ostres, encara que només sigui pel bon rotllo que dona saber que som alguna cosa especial, val la pena intentar viure la vida tal com la sentim, tal com ens agradaria...i ser com som, utilitzar les nostres "unicitats" per creixer com a persones i aprendre de la vida.

Quan els hi parlava d'això als nens (evidentment molt més planer i divertit) recordo com la nena es va extranyar de pensar que si hagues nascut 1 mes despres o 1 mes abans, potser portaria el mateix nom, però no seria ella ni tant sols potser seria una nena. Ni tindria perquè assemblar-se a ella. Ni segurament tindria l'habilitat que te ella per enfilar-se als arbres (qualitat que li agrada "fardar").

Només existeix per un cúmul de casualitats tant gran que s'escapa a la ment humana.

Això tinc molt clar que vull que els meus fills ho tinguin gravat a foc. La vida es un regal, i com tots els regals s'han d'acceptar amb il.lusió i amb ganes de passar-ho molt bé i de treure profit de la nostra "unicitat".

dimecres, 13 de març de 2013

Defunció Móbil

Fa unes setmanes em vaig plantejar fer un experiment sociològic amb mi mateix. Un experiment que va en contra del que es considera normal.

M'he tret el telefon mòbil.

  • No es una mesura d'estalvi, tot i que estalviaré.
  • No es que algú em persegueixi i aixi no em pugui localitzar.
  • No es que tingui por que coneguin on estic via GPS.
  • No es que tingui por de que me'l robin.
  • No es que m'hagi fet Amish.
  • ......

Evidentment es un experiment contra natura. El mòbil es ja un annex a la persona, com ho es un ull o una orella. El mòbil acabarà sent el centre de moltes coses, com els pagaments, segurament acabaran substituint les targetes de crèdit. De fet, son ordinadors amb altes capacitats per fer multitud de coses. I per molta gent, es una eïna de treball imprescindible.

Però que tothom en tingui i que tothom el trobi vital no m'obliga a pensar de la mateixa manera.

Pel meu tipus de vida, molt previsible, es molt difícil que no estigui en un lloc amb telefon fixe (casa o empreses). Les meves relacions laborals es basen en un % molt alt a fer-ho via email, poques vegades he utilitzat el telefon. Em passo el dia davant de l'ordinador o a casa amb els nens (o de camí a casa o a l'escola)

Si els nens estan malalts, l'escola ja te el fixe de casa o de les feines per localitzar-me, igual que la meva parella.

Faig recorreguts interurbans, per tant, si em petes el cotxe trobaria solucions. I miro de reduir la utilització de cotxe sempre que puc.

No m'atreu gaire les eïnes socials tipus Whatsapp, que això no vol dir que les trobi eines genials...però de moment no son prou útils per a mi.

En definitiva, me preguntat si necessito un mòbil, he vist que no i he prescindit d'ell. Simplement això.

La gent no ho entén, es pensa que soc un friki i encara més quan saben que soc informàtic...un informàtic sense mòbil?...Potser si que soc friki però no ho faig per ser diferent.

També tinc clar que de 365 dies que te l'any, n'hi hauran 1 o 2 on tenir mobil m'hagues anat molt bé. Però no tindré mòbil per 2 dies a l'any.

La major part de l'historia de la humanitat ha transcorregut sense mòbil....

Molts dels que dubten de la decisió, creuen que em quedaré aïllat...la resta de la gent no comptarà amb mi. Potser si..

Porto 3 setmanes i l'únic que he notat es que he necessitat portar rellotge, que abans no en portava mai.

També he notat la fragilitat d'agenda que comporta tenir mòbil..."quan estigui per allà ja et trucaré", "parlem despres", "no se, ja et trucaré quan arribi..."...moltes vegades, el fet de tenir mòbil fa que no concretis res quan surts de casa, de la feina....pensant que ja ho arreglaràs tot per telefon. Sense mòbil he de concretar les coses..."A les 16h allà", "Aniré allà i després torno"....

El que si em fa gracia es veure que la meva vida segueix igual de be amb o sense mòbil. Vaig pensar, segons algunes opinions, que em passaria alguna cosa greu.

Amb això no vull dir que els mòbils siguin el dimoni, que siguin dolents...son genials, son una revolució, han canviat les relacions personals i laborals, ens connecten amb tothom..però a mi, ara mateix, m'ha semblat que me'l podia estalviar.


En el fons, si d'aquí un temps veig que ha estat una decisió errònia, els de les companyies telefòniques estaran encantades de comptar amb mi de nou.

De moment, 20 i pico euros que m'estalvio....