divendres, 9 de novembre de 2012

Quin sistema educatiu ni que hosties...

Moltes vegades he parlat de la importància de la passió, de saber transmetre la passió per les coses.

Potser el que diré ara no es gaire popular o si, no ho se.

L'altra dia, quan estava en una conversa amb una persona que defensava un model educatiu, que es veu hi porten els fills les eminències del món de la tecnologia, vaig caure en el sentit de tot plegat, vaja, com a mínim el meu sentit.

Es veu que aquest sistema educatiu no permet la tecnologia a les aules (fins a una edat determinada). Es considera que la tecnologia fa les coses massa fàcils i no fan esforçar-se als nens ni troben perquè s'han d'esforçar a fer una cosa que ja fa la màquina. Segons ells, la maquina perverteix l'aprenentatge. Hi han una serie de habilitats manuals que sinó es fan, tampoc es faran algunes connexions cerebrals.

Hi han multitud de corrents educatius amb diferents metodologies. Cadascuna d'ella considera que els nens, al seu sistema, surten més ben preparats que als altres. Ells estimulen coses importantissimes per l'infant que els altres no fan.

Sempre m'he preguntat com podia saber que tenien de bo aquests sistemes, pensava que era difícil saber si era millor o no, però si podia saber si m'agradava més que els altres. Llavors vaig arribar a la conclusió: Si m'agrada el sistema segur que es millor que l'altre, ja que es difícil ser objectiu, no es fàcil evaluar que es millor o pitjor per un infant des de un punt de vista educatiu.

Fer fitxes? Dibuix lliure? Escriure a x anys? No tenir pressa per escriure? Barrejar edats? NO barrejar? Classes amb molt contacte a la natura? que els nens juguin sempre? tractar als nens com adults? o no? que sempre estiguin sentats? que tinguin llibres? que no en tinguin? estimular la seva creativitat? fer-los metòdics? Mai dir NO? Mai dir SI? o mai dir MEC?

Segur que autèntics especialistes poden saber que es millor per un infant, analitzant com aprenen, com maduren, com funciona la seva biologia..però per mi no. Com puc saber quin dels sistemes educatius es el millor? (NO per portar als meus fills, jo els portaré al mateix lloc (de moment estic content), sinó per saber-ho, per tenir un criteri)

Després de portar anys escoltant gent que creu en sistemes educatius "alternatius" (que no vol dir pitjors ni millors...simplement que no es la corrent majoritari) i de gent que creu en el sistema més estàndard he arribat a la conclusió. Ja se quin es el millor sistema educatiu:

CAP!!!

L'únic sistema educatiu que funciona es un professor compromès, un professor professional, un professor amb passió pel que fa i de retruc un equip directiu igualment compromès, professional i amb passió pel que fan.

Si els nens fan servir l'ordinador i s'utilitza per aprendre, per estimular la seva creativitat i el professor els motiva i els explica amb passió la matèria, si ho fan amb ordinador o no, no afectarà.

Per tant, crec que es perd molt esforç intentant definir un sistema educatiu optim sense incidir en els professionals. Si es tenen bons professionals, bons equips directius i bons pares, segueixin el sistema que segueixin, si hi creuen, serà un molt bon sistema.

Perque.......que es un bon sistema? Que tots arribin a ser Enginyers? Que cap abandoni l'escola? que acabin tinguen feina? Que siguin persones emocionalment molt estables? Que acabin guanyant 3000 euros al mes? Que siguin bones persones? Que puguin llegir un llibre en 1 hora? Que es un bon sistema? I com es mesura si es un bon sistema?

Per exemple, Hi han grans universitats o grans Masters caríssims on la majoria de alumnes que hi van, acaben ser alts càrrecs de grans empreses. Es que els preparen molt bé? O es que els pares d'aquests nois, molts son empresaris o gent amb influencies i molts diners, i fan que es moguin per un món on sigui més fàcil accedir a aquests càrrecs?

O una escola amb molts alumnes amb problemes d'exclusió social i una altra de classe mitja-alta sense exclusió social, serà millor la segona pq acabaran més a la universitat? El mateix projecte amb professors diferents, pares diferents o alumnes diferents pot obtenir resultats totalment diferents.


Per tant, pels resultats es difícil discerní que es èxit o no.

Bons professionals que creguin en el sistema, el fan bo, mals professionals que no creguin en el sistema, fan dolent qualsevol sistema.

No perdem temps a definir quin sistema educatiu volem, fins que no puguem garantir tenir bons professionals, ben preparats i que els eduquin per saber transmetre passió pel que fan. Fins que no poguem garantir tenir bons equips directius que sapiguen escollir la millor manera, segons la seva realitat, d'educar les criatures. I Fins que no tinguem uns pares implicats en l'educació del nostres fills..tots els sistemes fallaran.

Si només fos el sistema el culpable de l'èxit o no, perquè no copiar l'escola nordeuropea, que diuen que treu molts resultats? Perquè no es el sistema sino els professionals i els pares.

Es com dir que el Barça guanya gracies al sistema de joc que te. Fa servir un sistema totalment innovador,  quasi cap equip del món juga igual..llavors, si es el sistema, perquè no tothom el copia? perquè el Logroño no juga com el Barça i aixi tornara a primera divisió?

El sistema no es la part més important.

Si al Barça li treus a en Messi, Xavi, Iniesta, Busquets, Pedro....i  en fiques uns altres, utilitzar aquest sistema et porta a la ruïna total, es un suïcidi intentar tocar la pilota contínuament, si la perd massa sovint. te la trauran i et faran ocasions de gol.

Si tens bons jugadors pots utilitzar aquest sistema sino no. Si son jugadors dolents potser només et queda el sistema de tancar-te a darrera i resar perquè no entri cap gol.

Encara m'en recordo quan a l'epoca d'en Michael Jordan a l'NBA es parlava que es guanyava per una tactica ofensiva que es deia el triangle, que era revolucionaria, que el seu entrenador utilitzava la filosofia zen...i bla, bla, bla....Els Bulls van guanyar 3 campionats seguits, va plegar en Jordan 2 anys i els bulls no van guanyar cap campionat. Va tornar en Jordan 3 anys més i van guanyar 3 campionats seguits en un equip on tots els jugadors menys un eren diferents dels 3 primers campionats.

El culpable de les victòries era la tàctica del triangle? era la filosofia Zen? o era tenir el millor jugador del món?

Doncs deixem-nos de histories i lluitem per tenir bons professors, per ser més estrictes en la seva selecció, tenir bons equips directius ben formats i amb capacitat de decisió per millorar els seus equips i tenir més bons pares.

Un bon professor ha de ser un bon comunicador, un bon gestor de les emocions dels nens, un entusiasta del que fa, amb ganes d'aprendre...es difícil? tenir un 100% de professors aixi es impossible però millorar el percentatge crec que es molt possible.

Llavors qualsevol sistema es tornarà bó..i si creiem que hi ha un sistema que es millor que els altres, el podrem implantar perque tindrem els millors professionals educant als nostres fills.


I per ultim...En Messi es el millor jugador del món i cobrà mes que la majoria...si un professor es millor que un altra, s'esforça més, fica més passió...cobra més que un altra que es grata el que no sona? no.

Si un jugador de futbol no està al nivell per jugar al Barça, el mantenen? no. Si un professor no es un bon professor, el mantenen? Si.

La crisis no ajuda a que aixo vagi cap aquí però tampoc podem tenir tot el dia la paraula crisi per tapar-ho tot.

I que consti que aquest escrit no es cap critica al professorat, que n'hi de molt bo. Es simplement la meva reflexió mentre intentava saber quin sistema era millor i perquè.