diumenge, 28 de novembre de 2010

La prova del got..

Tinc una teoria, força xorra, que em serveix per demostrar científicament si un adult a compartit taula, en un àpat, amb nens petits de menys de 3 anys.

Aquesta teoria em serveix per veure, d'una hora lluny, i sense fer-li canviar bolquers, ni donar biberons, si aquell adult a tingut un contacte més o menys continu amb aquests petits extraterrestres que anomenen nens.

Es la teoria del got.

L'experiment requereix, simplement, la tècnica d'observació directa mentre l'infant està a taula dinant / sopant....

Fas parar taula a l'individu i veus que fa amb els gots dels nens....si els hi fica aigua perquè ja tinguin el got ple i sense que els nens ho hagin demanat, tens la prova inequívoca; aquell individu no ha conviscut en una taula amb cap menor de 3 anys.
Direm que aquest individu es un NO.CO.TA.NE3 - No Compartit Taula nen 3 anys)

Però, si es tractes d'un individu NO.CO.TA.NE3 despistat, i no fica aigua al got d'entrada, encara podem fer una ultima comprovació per demostrar la teoria. Em d'esperar a que el nen demani aigua i demanar a l'individu que empleni el got, si emplena el got fins a dalt de tot, ja em caçat a l'individu. Es un NO.CO.TA.NE3 sense cap mena de dubte.

Però, en el fons, els NOCOTANE3 es poden caçar sense fer cap de les dues proves descrites. No fa falta observar-lo mentre es realitza l'àpat, simplement podem utilitzar una bàscula i pesar la baieta abans de sopar i pesar-la després.

Si la baieta pesa més al final de l'àpat, acabem de demostrar científicament que aquell adult es un NOCOTANE3.

Pot semblar conya i ho es però us asseguro que sol complir-se força sovint.

Suposo que els que teniu fills recordeu casos en que els nens han fotut el got pels aires a causa que algú no ha tingut en compte que un got ple d'aigua, a la taula d'un nen, sol caure de la mateixa manera que el sol surt cada dia.

I segur que hi han moltes altres proves científiques per certificar que un adult no ha estat contaminat amb la visió de la vida d'un ser inferior a 3 anys.

divendres, 19 de novembre de 2010

Evitar el Conflicte...i els nens

Conec casos de forces pares que utilitzen la tècnica de "evitar el conflicte" amb els seus fills. Eviten situacions que saben poden descontrolar-se, encara que els hi vingui de gust, eviten la rabieta, la frustració, la gelosia, els nervis....del nen davant d'alguna situació en concret.

Tampoc vull demonitzar aquest mètode, que tots els pares em utilitzat sense excepció en molts casos. Vull fer esment en els pares que utilitzen aquest mètode per sistema o molt sovint...evidentment molts dies per molts motius no et ve de gust el conflicte i si saps com evitar-lo.... miraràs de fer-ho.

Donaré algun exemple per ficar-nos en situació.

Uns pares els hi ve de gust anar a les fires de la ciutat forces dies, perquè saben que es una vegada a l'any però deixen d'anar-hi perquè el seu fill sol marxant plorant perquè no es conforma amb les atraccions en les que ha pujat.

Acaben anant-hi el dia/es de rigor i punt.
Aquí no discuteixo si han d'anar-hi cada dia o un dia, a fires, cada pare sap el que pot/vol fer. Discuteixo el deixar de fer coses per evitar el conflicte.

Més exemples, molts pares que eviten anar a sopar fora amb el nen pq si va a dormir després de les x hores, o sino el banyen pq es relaxi, o sino, o sino....evidentment cada pare coneix el seu fill i sap en quines situacions es provable que hi hagin problemes, i el que no faras es provocar-ho cada dia...però sino 40 vegades al mes doncs només 4 vegades al mes....però no tallar-ho en sec per evitar el conflicte.

O un altre exemple, un pare que a l'anar a buscar als seus fills a l'escola, per evitar que els seus nens escoltin que alguns nens van a fires, marxa ràpid i per l'altre porta.

Doncs la meva opinió es que no es la manera que jo crec que s'han d'educar els nens.

Si tu creus que no has d'anar a les fires, no s'hi va i punt.
Si els teus fills escolten que altres van a fires i volen anar-hi, doncs els hi dones els arguments de la teva negativa.
Si ho entenen perfecte i sino ho entenen, també perfecte, perquè els estàs ajudant a madurar, a creixer, a aprendre a controlar les seves frustracions, a entendre que no tothom fa el mateix, o no pot fer el mateix, a entendre que la vida està plena de situacions on ens agradaria fer moltes coses però no sempre pot ser.

I de retruc, amb el temps acabes guanyat llibertat com a pare per fer més coses amb els teus fills ja que segurament podràs sortir d'una millor manera de les diferents sortides, viatges, passeigs, convivència en general amb els teus fills.
Si pots aconseguir una convivència madura amb els teus fills als 3 anys, gracies a la maduració que provoca l'enfrontament amb el conflicte (i molts altres mètodes) perquè esperar als 4 o als 5.

L'esforç d'enfrontar-te al conflicte te beneficis a curt plaç. A vegades fa mandra, es dur i pots perdre els nervis...però crec que val la pena. I evidentment, com he comentat abans, tampoc em de ser uns kamikazes i anar tot el dia enfrontant-nos a tots els conflicte o buscar-los expressament..perquè sino acabaríem boigs tant els nens com els pares.

Enfrontar-te al conflicte de manera prou regular es una molt bona manera d'educar als teus fills. No crec que s'hagi de fugir del conflicte de manera sistemàtica, això provoca una sobreprotecció que es veure reflectida en el futur d'una manera o altre i segurament de manera més aviat negativa.

La vida està plena de conflictes, quan abans ho entenguin més temps podrem gaudir dels nostres fills d'una manera plena i amb més seguretat que ens ensurtirem d'una manera digna de qualsevol cosa que volguem fer amb ells.

I com sempre, només es la meva humil opinió.

dissabte, 6 de novembre de 2010

Integració......

Fa temps que escolto gent que critica la falta d'integració dels nouvinguts, vaja, dels immigrants.
No es volen integrar i això causa una serie de tensions i problemes a la societat, segons ells.

En aquest post no parlaré sobre si trobo bé la integració o la no integració...de fet, tampoc tinc clar si això es un problema...o potser es un problema la pobressa i la falta d'educació no pas la no integració però, com he dit, no tinc prou elaborat el tema com per parlar-ne.

El que si tinc elaborat es l'esteriotip de molts dels mes fervents seguidors de l'integracionisme. Molts dels que critiquen a les persones que no es volen integrar i ho defensen d'una manera més dura tenen trets en comú. Solen ser gent que no s'integra quan conviu amb gent diferent a ell.

Un exemple, alguns dels més critics, que he escoltat ultimament amb la no integració dels immigrants són castellanoparlants, que viuen fa molts anys a Catalunya i no saben o no volen parlar català i tampoc s'han acabat d'atmotllar a la manera de fer d'aquesta terra. En definitiva, gent que d'alguna manera, no s'ha integrat a la terra d'acollida.

Com tot, hi ha gent de tot. Però em vull referir a les persones que opinem més extremament sobre el tema, llavors hi han moltes altres, com jo mateix, que poden tenir opinions varies i de diferents graus sense arribar a l'extremisme.

I tampoc estic fent una defensa nacionalista de la questió, ni vull obligar a ningú a parlar en cap idioma...simplement, em fa gracia les contradiccions humanes....critiques a uns per fer el mateix que has fet tu.