tag:blogger.com,1999:blog-63287500925439491582024-03-14T10:11:45.388+01:00La Dansa de les NeuronesGabyhttp://www.blogger.com/profile/10491962975042900365noreply@blogger.comBlogger339125tag:blogger.com,1999:blog-6328750092543949158.post-18216902848033090892022-07-25T20:28:00.018+02:002022-07-26T09:34:15.728+02:00Mitjans tradicionals (la font de la veritat) i Nous Mitjans (la font de les mentides) i en Gerard Romero i el cas Koundé<p style="text-align: justify;"><i> <span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;">El periodisme està morint, sense informació no hi ha democràcia i les noves formes de comunicació.</span></i></p><div style="text-align: justify;"><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif"><br /></span></div><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;"><div style="text-align: justify;">Normalment, es diu que sense un bon periodisme com a societat no podem ser una autèntica democràcia, ja que ningú pot posar entredit als poders, ni investigar les coses que no funcionen bé. Som molt més manipulables, sense una premsa de qualitat.</div></span><div style="text-align: justify;"><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif"><br /></span></div><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;"><div style="text-align: justify;">Tots estem d'acord que la majoria de premsa està en crisis i els sous dels seus treballadors així sembla corroborar-ho.</div></span><div style="text-align: justify;"><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif"><br /></span></div><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;"><div style="text-align: justify;">El que hauríem de discutir és si el periodisme actualment (o alguna vegada) ha estat un contrapoder real de la societat o més bé una eina en mans de poca gent poderosa, que els fa servir per crear tendències de pensament.</div></span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;"><div style="text-align: justify;">Només fa falta veure tots el tema de Villarejo per veure com un estat, policia i mitjans s'alineaven de forma inequívoca per mantenir el mateix discurs. Amb poquíssimes visions discordants i, per tant, creant una nova veritat. Si tothom confirma el mateix, la majoria de societat acceptem que deu ser veritat. <span class="hiddenGrammarError" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; padding-bottom: 2px;">NO</span> podem investigar per la nostra part.</div></span><div style="text-align: justify;"><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif"><br /></span></div><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;"><div style="text-align: justify;">O durant l'1 d'octubre del 2017, mentre la policia entrava als col·legis a Catalunya, cap mitjà important d'Espanya estava donant les imatges (menys la Sexta)... seguia la seva programació matinal normal. Em va semblar completament surrealista. Simplement que la cagada va ser tan bèstia que no es va poder amagar<span class="hiddenGrammarError" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; padding-bottom: 2px;">..</span> Però el mateix govern espanyol va negar la majoria d'imatges i una gran part de la societat va creure que la majoria del que va passar eren <span class="hiddenSpellError" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; padding-bottom: 2px;">fakes</span>. Ja que els seus mitjans no n'havien parlat.... sinó n'havien parlat era perquè eren minúcies sense importància.</div></span><div style="text-align: justify;"><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif"><br /></span></div><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;"><div style="text-align: justify;">Entroncant amb tot això, apareixen els nous mitjans (<span class="hiddenSpellError" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; padding-bottom: 2px;">youtube</span>, <span class="hiddenSpellError" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; padding-bottom: 2px;">twitter</span>, <span class="hiddenSpellError" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; padding-bottom: 2px;">twitch</span><span class="hiddenGrammarError" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; padding-bottom: 2px;">....</span>) on <span class="hiddenGreenError" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_green.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; padding-bottom: 2px;">es</span> sol dir que és una font de desinformació i de <span class="hiddenGreenError" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_green.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; padding-bottom: 2px;">fake news</span><span class="hiddenGrammarError" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; padding-bottom: 2px;">...i</span> molts països tenen departaments investigant aquestes xarxes per desemmascarar aquestes <span class="hiddenSpellError" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; padding-bottom: 2px;">fakes</span>. Segurament als nous mitjans és més fàcil que qualsevol pugui fer un <span class="hiddenSpellError" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; padding-bottom: 2px;">FakeNews</span> que arribi a molta gent, però és el mateix que abans parlàvem dels mitjans tradicionals. Neguen o generen informacions falses per generar corrents d'opinió als seus interessos.</div></span><div style="text-align: justify;"><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif"><br /></span></div><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;"><div style="text-align: justify;">Per tant, si els mitjans tradicionals s'ha demostrat que tenen interessos molt forts i que filtren o generen notícies falses/tendencioses, quina por hem de tenir dels nous mitjans? Com a molt que passi el mateix...</div></span><div style="text-align: justify;"><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif"><br /></span></div><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;"><div style="text-align: justify;">Crec que els mitjans tradicionals (i poders) tenen por de les xarxes perquè poden perdre el discurs. Evidentment, també poden aparèixer volats que diguin qualsevol bajanada i que arribi a cents de persones... però això no té perquè ser perillós si tenim una societat prou formada.</div></span><div style="text-align: justify;"><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif"><br /></span></div><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;"><div style="text-align: justify;">Per tant, amb els 2/3 exemples que he posat... queda clar que la veritat no està gens assegurada amb els mitjans tradicionals ni tampoc amb els nous. La veritat està sobrevalorada..., ja que pràcticament no convivim amb la veritat transparent, en temes que poden ser complicats.</div></span><div style="text-align: justify;"><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif"><br /></span></div><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;"><div style="text-align: justify;">Fa pocs dies he vist un exemple claríssim en un entorn més innocu, com el futbol, on s'ha demostrat que mitjans potents de molts països (espanya i Anglaterra) mantenien un discurs que no era prou real, si el que es volia era escriure la veritat. En canvi, un <span class="hiddenGreenError" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_green.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; padding-bottom: 2px;">tio</span>, des de casa seva, en un canal de Twitch podia donar una millor informació a la gent, que tones de periodistes en redaccions de diaris.</div></span><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgQzei-oKl4oIrRKG4euG8ma0PWx39_pp9OVMuxNjvTgFrvnvLCcixEknuZEykLc4IpkzBZG8VD5NvL3XY73hHkdqASYC6PWid33vJ2Hzn6GfhHvs3s5Z9wulvl07NfibS_-YEbNJXQsITOPjGjXhKf3lgiBhc9ZfelaSm81h_RUXVdvfIkMw_xuXUP/s640/gerard-romero-1484520147934.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="360" data-original-width="640" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgQzei-oKl4oIrRKG4euG8ma0PWx39_pp9OVMuxNjvTgFrvnvLCcixEknuZEykLc4IpkzBZG8VD5NvL3XY73hHkdqASYC6PWid33vJ2Hzn6GfhHvs3s5Z9wulvl07NfibS_-YEbNJXQsITOPjGjXhKf3lgiBhc9ZfelaSm81h_RUXVdvfIkMw_xuXUP/s320/gerard-romero-1484520147934.jpg" width="320" /></a></div><div style="text-align: justify;"><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif"><br /></span></div><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;"><div style="text-align: justify;">Estic parlant d'en Gerard Romero, Periodista esportiu, que emet al seu canal de Twitch, sobre el suposat nou fitxatge del Barça <span class="hiddenSpellError" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; padding-bottom: 2px;">Koundé</span>.</div></span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;"><div style="text-align: justify;">Si amb un tema tan intranscendent com un simple esport, milers de diaris, amb els seus milers de periodistes, amb els seus sous, instal·lacions, equips, micròfons, col·laboradors i fonts no són capaços d'acostar-se a la veritat i un simple <span class="hiddenGreenError" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_green.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; padding-bottom: 2px;">tio</span>, amb un mòbil i els seus contactes, és capaç d'acostar-se a la veritat des de casa seva... això significa que estem sobrevalorant la feina dels mitjans d'informació per la societat.</div></span><div style="text-align: justify;"><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif"><br /></span></div><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;"><div style="text-align: justify;">En aquest cas es tracta del possible fitxatge del jugador del Sevilla <span class="hiddenSpellError" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; padding-bottom: 2px;">Jules</span> <span class="hiddenSpellError" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; padding-bottom: 2px;">Koundé</span>. El Barça i el Chelsea volien fitxar aquest jugador.</div></span><div style="text-align: justify;"><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif"><br /></span></div><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;"><div style="text-align: justify;">Pel que es pot intuir, al Sevilla li interessava vendre'l al Chelsea, per no reforçar a un rival de la lliga. El club filtrava que ja estava fet amb el Chelsea i tots els periodistes de Sevilla asseguraven 100% que el jugador aniria al Chelsea, que era qüestió de dies. No hi havia discussió possible. Barça NO, Chelsea SI.</div></span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;"><div style="text-align: justify;">A la premsa anglesa tothom assegurava que estava fet el fitxatge. Que era qüestió de dies.</div></span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;"><div style="text-align: justify;">Tots els diaris espanyols, creien a "pies <span class="hiddenSpellError" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; padding-bottom: 2px;">juntillas</span>" la informació dels periodistes sevillans (o del que els hi interessava dir), tots donaven per fet el fitxatge imminent de <span class="hiddenSpellError" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; padding-bottom: 2px;">Koundé</span> pel Chelsea. Era imminent durant setmanes, seguia sent imminent cada dia però mai es concretava i el jugador seguia entrenant amb el seu equip....però era súper imminent, segons el 100% de la premsa.</div></span><div style="text-align: justify;"><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif"><br /></span></div><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;"><div style="text-align: justify;">En Gerard Romero, utilitzant la seva experiència i els seus contactes estava segur que el fitxatge no estava fet i que <span class="hiddenSpellError" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; padding-bottom: 2px;">Koundé</span> volia anar al Barça, però s'havia d'esperar al fet que el Barça tingues els diners per fer la seva oferta. Era qüestió, segons ell, que pogues esperar al Barça uns dies.</div></span><div style="text-align: justify;"><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif"><br /></span></div><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;"><div style="text-align: justify;">Suposo que, entre molts altres interessos, la intenció del Sevilla i el Chelsea era fer una pressió inaguantable sobre el jugador perquè no esperes al Barça i decidís anar al Chelsea. Van manipular/filtrar informació que es va estendre com la pólvora per tot arreu. A sobre, el Chelsea li millorava moltíssim el sou, per tant, encara donava més veracitat a tot plegat. Van fer ús dels mitjans <span class="hiddenGrammarError" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; padding-bottom: 2px;">( </span>i les ganes d'alguns mitjans de creure-ho) per fer pressió al jugador i que li costes mantenir l'espera al Barça.</div></span><div style="text-align: justify;"><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif"><br /></span></div><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;"><div style="text-align: justify;">Com en Gerard Romero era l'únic (<b>ÚNIC</b>) que mantenia que el fitxatge de <span class="hiddenSpellError" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; padding-bottom: 2px;">Koundé</span> pel Barça era una opció real (i la més probable) si podia esperar al fet que el Barça ingresses els diners, va rebre multitud de crítiques a les xarxes de tots costats. Va ser menystingut com a mentider i ridiculitzat perquè s'havia de ser molt ximple per continuar mantenint que <span class="hiddenSpellError" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; padding-bottom: 2px;">Koundé</span> fitxaria pel Barça, quan era evident que no era així. El tractaven de pallasso que s'inventava històries per mantenir la seva audiència i el seu show. (menys els que el coneixem de fa més anys que sabem que, es pot equivocar, però el que diu té una base a darrere).</div></span><div style="text-align: justify;"><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif"><br /></span></div><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;"><div style="text-align: justify;">TOTHOM deia que fixaria pel Chelsea. TOTA la premsa deia que fixaria pel Chelsea.</div></span><div style="text-align: justify;"><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif"><br /></span></div><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;"><div style="text-align: justify;">Al final resultat que fitxarà pel Barça. El jugador ha aguantat la pressió del seu entorn i ha esperat que el Barça tingues els diners per fer l'oferta. Era el que volia fer el jugador des del principi.</div></span><div style="text-align: justify;"><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif"><br /></span></div><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;"><div style="text-align: justify;">Però CAP, CAP, CAP mitjà tradicional donava aquesta versió, ni investigava que hi havia de cert en la versió d'en Gerard o buscava altres fonts per contrastar la informació. O investigaven que és el que volia el jugador realment.</div></span><div style="text-align: justify;"><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif">I el que es més curios es que TOTA la premsa que deia que fitxaria pel Chelsea, quan s'ha anat veien que fitxaria pel Barça, no a fet un MEA CULPA o una recollida de cable (com diria en Gerard)...sino que seguien mantenint el discurs o bé no treien noticies sobre el tema...era com un desert, seria un <u>NO GOOD NEWS? NO NEWS.</u></span></div><div style="text-align: justify;"><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif">Alguns mitjans han començat a reconeixer la realitat a ultima hora i amb titulars força ambigus per dir una cosa tant simple com KOUNDÉ FITXARÀ PEL BARÇA.</span></div><div style="text-align: justify;"><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif">Entenc que al final, si es fa realitat, s'acompanyarà la noticia d'articles d'opinió on se'n fan creus de com el Barça pot fitxar sino tenia diners, amb comentaris de persones angleses enfadades i mil noticies més per evitar que la noticia d'en Koundé sigui la important.(o com a mínim, que hi hagi una contra-noticia)</span></div><div style="text-align: justify;"><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif"><br /></span></div><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;"><div style="text-align: justify;">En una cosa tant xorra com el futbol s'ha demostrat, fa pocs dies, que els mitjans tradicionals no són una eina transparent per a la societat. Filtren el que els interessa, quan els interessa i poquíssims mitjans donen visions discordants. Per tant, per què ens hem de posar les mans al cap que la gent s'informi per altres mitjans als mitjans tradicionals? Potser és millor?, o potser és igual?, o potser hi han més mentides però també més veritats?</div></span><div style="text-align: justify;"><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif"><br /></span></div><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;"><div style="text-align: justify;">Jo prefereixo un lloc on hi hagin més mentides i més veritats, perquè jo podré escollir. Que no pas un sistema on només hi ha una versió i sol ser mentida.</div></span><div style="text-align: justify;"><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif"><br /></span></div><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;"><div style="text-align: justify;">Un sol <span class="hiddenGreenError" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_green.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; padding-bottom: 2px;">tio</span>, des de casa seva, amb el Twitch, un mòbil, els seus contactes i les ganes de saber, s'ha acostat molt més a la veritat que milers de periodistes amb mitjans molt més potents.</div></span><div style="text-align: justify;"><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif"><br /></span></div><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;"><div style="text-align: justify;">Que ens serveixi per a rumiar. No dic que els mitjans hagin de desaparèixer, però no són una font de veritat, a com a mínim no gaire més que qualsevol persona des del seu Twitch i amb prou ganes i contactes per estirar el fil.</div></span><div style="text-align: justify;"><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif"><br /></span></div><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;"><div style="text-align: justify;">No sé si és trist o no, però si digne de rumiar-hi profundament.</div></span><div style="text-align: justify;"><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif"><br /></span></div><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif"><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Nota: ara com ara encara no s'ha confirmat oficialment el fitxatge <span class="hiddenSpellError" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; padding-bottom: 2px;">Koundé</span> pel Barça... sinó s'acaba confirmant ja canviaré escrit. Però ara com ara queda molt clar que la versió d'en Gerard és la més pròxima a la veritat. Això segur.</span></div></span><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div>Gabyhttp://www.blogger.com/profile/10491962975042900365noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6328750092543949158.post-36769994038672843862022-06-25T11:14:00.013+02:002022-07-05T09:29:21.758+02:00 NO és el QUE. És el COM i el QUAN...(i el rendiment esportiu al futbol base i professional)<div><span style="color: #757575;"><span style="font-size: 15.3333px; white-space: pre-wrap;">En aquest escrit vull analitzar les 3 potes, per mi, essencials per a ser un gran jugador/a en un esport d'equip.</span></span></div><div><span style="color: #757575;"><span style="font-size: 15.3333px; white-space: pre-wrap;"><br /></span></span></div><div><span style="color: #757575;"><span style="font-size: 15.3333px; white-space: pre-wrap;">Analitzarem El QUE, el COM i el QUAN, aplicat a un esportista d'alt rendiment.</span></span></div><div><span style="color: #757575;"><span style="font-size: 15.3333px; white-space: pre-wrap;">
Per mi els 3 paràmetres que defineixen un jugador/a d'alt rendiment.</span></span></div><div><span style="color: #757575;"><span style="font-size: 15.3333px; white-space: pre-wrap;">
Per a realitzar aquest anàlisis dels esportistes professionals va molt bé focalitzar primer en el esport base/formatiu. L’esport base es un bon entorn on es veu clarament la diferència entre el QUÈ, el COM i el QUAN. </span></span></div><div><span style="color: #757575;"><span style="font-size: 15.3333px; white-space: pre-wrap;">
Anem a analitzar que es el QUE, el COM i el QUAN aplicat a l'esport. (amb exemples d’esport formatiu)
La majoria de persones confonen el QUE (el QUE fa el seu fill, si parlem d’esport base/formatiu) amb el TOT. El QUE fa un esportista es pràcticament insignificant. No importa res. No importa QUE FA.</span></span></div><div><span style="color: #757575;"><span style="font-size: 15.3333px; white-space: pre-wrap;">
El QUE FA és molt insignificant si ho comparem amb els altres 2 paràmetres que vull analitzar en aquest article. El COM HO FA i sobretot el QUAN HO FA, aquest és el realment important.
Fa regats increïbles? Fa passes molt bons? Fa gols increïbles? Es regateja 3 jugadors? s'atura totes les pilotes? s'anticipa a tots els davanters i els hi treu? Sap protegir la pilota molt bé i no li treuen? es el màxim golejador? tira molt bé de fora, si juga a bàsquet?..això és el QUE FA.</span></span></div><div><span style="color: #757575;"><span style="font-size: 15.3333px; white-space: pre-wrap;">
No dic que això no estigui bé, però aquest "QUE FA" fa creure als pares que el seu fill/a és molt bo (potser sí) i agafen com a vara de mesurar el "QUE FA", per avaluar les aptituds del seu fill/a. Sobretot en edats petites, on molts rivals encara no han après moltes coses.</span></span></div><div><span style="color: #757575;"><span style="font-size: 15.3333px; white-space: pre-wrap;">
Segurament en un equip i lliga on ell/a és molt superior, el "QUE FA", és suficient per considerar-lo com el TOT. Com si el QUE FA fos l'únic que compta. QUE FA? Fa això? doncs és molt bo.
Però en entorns més competitius (o simplement a mesura que creix i els altres nens van aprenen a jugar també) el QUE FA, que semblava l'important, es desfà com un terronet de sucre. </span></span></div><div><span style="color: #757575;"><span style="font-size: 15.3333px; white-space: pre-wrap;">
A partir d'un nivell/edat els jugadors bons no ho son segons les coses que saben fer (QUE FAN)....son bons segons COM ho fan i QUAN ho fan.</span></span></div><div><span style="color: #757575;"><span style="font-size: 15.3333px; white-space: pre-wrap;">
De fet, el esport base està ple d'històries de nens que feien coses increïbles i el seu entorn no entenia com, a mesura que cremava categories, ja no les podia fer. Llavors busquen culpables al club, a l'entrenador, als companys, a la posició dins del camp, als minuts....quan simplement el motiu era que el COM ho feia i el QUAN ho feia no era prou correcte per competir amb nens més bons.</span></span></div><div><span style="color: #757575;"><span style="font-size: 15.3333px; white-space: pre-wrap;">
Hi han jugadors professionals que potser només saben fer bé 3 o 4 coses (només cal mirar el 90% dels jugadors d'elit)....no destaquen per res especial.....el 99% no es complica la vida, fa poques coses diferents.
S'ha de tenir en compte el COM, COM FAN allò QUE FAN...ho fan ràpid? ho fan prou bé per enganyar al defensor? ho fan prou fort i amb prou intensitat x contrarestar la intensitat del defensor? (i d'un defensor TOP?) Saber fer un regat increïble i que et funcioni si el defensor no està intens o no a aprés mecanismes de defensa, es una cosa....aquest regat et funcionarà quan el defensor sigui més ràpid?, més fort? més alt? salti més? o tingui coneixements de defensa?...aquesta és la clau..</span></span></div><div><span style="color: #757575;"><span style="font-size: 15.3333px; white-space: pre-wrap;">
Per tant, el QUE FA no té cap importància si no va lligat de COM HO FA. Perquè a mesura que puges el nivell, cada vegada es poden fer menys coses (QUE FA) sinó ho fas d'una manera molt bona (COM HO FA). Quan els jugadors son petits, i la majoria de rivals no han madurat, simplement amb el QUE FA en té prou i sembla que NO necessita el COM i el QUAN.</span></span></div><div><span style="color: #757575;"><span style="font-size: 15.3333px; white-space: pre-wrap;">
Dels 3 paràmetres analitzats (el QUE, el COM i el QUAN) el que et converteix en un jugador TOP...es el QUAN...QUAN ho fa? EL QUAN HO FA seria el sinònim de saber llegir el partit, els rivals, els companys, el moment i convertir aquell QUE(Regat), aquell COM (ràpid, enganyant al defensor i amb prou força) en fer-lo en el moment adequant (EL QUAN) per treure'n profit.
UN jugador molt bo NO és aquell que intenta moltes vegades un súper regat i li surten el 10%...això no es un jugador vàlid...encara que el regat que faci sigui un regat increïble i únic al mon....ningú vol un 10% d'encert a alt nivell.</span></span></div><div><span style="color: #757575;"><span style="font-size: 15.3333px; white-space: pre-wrap;">
UN Crack NO es un jugador que fa un regat increïble amb una velocitat i intensitat increïble si després no sap escollir el QUAN. Si fa aquest regat quan hi ha un company sol o el fa quan la millor opció era xutar o el fa quan potser el regat bo era cap a l'esquerra i ell ho ha fet cap a la dreta...no es útil la majoria de vegades.</span></span></div><div><span style="color: #757575;"><span style="font-size: 15.3333px; white-space: pre-wrap;">
Com deia abans, només cal fixar-se en la majoria de jugadors de futbol professionals. Si analitzes el QUÈ FAN, fan molt poques coses vistoses. La majoria el QUE FAN es no equivocar-se i saber passar-la bé a un company seu. (no regats, no passes increïbles, no conduccions amb pilota meravellosos, no enganys històrics...no aixequen a l'afició en cap jugada..) No hi son pel QUE fan, sinó per COM ho fan i per QUAN ho fan. El COM ho fan i el QUAN ho fan els hi dona el plus per no cometre errors i passar-la al seu company, que es el que fan el 95% dels jugadors de futbol professionals.</span></span></div><div><span style="color: #757575;"><span style="font-size: 15.3333px; white-space: pre-wrap;">
La majoria que hem fet esport ens han fallat alguna d'aquestes 3 potes.(o les 3) El problema es no ser conscients i llavors no entendre el que passa quan pensaves que el QUE, era l'únic important.
Si analitzem un cas conegut, com en Dembele del Barça, compleix 2 dels 3 paràmetres. El QUE FA està molt bé (xuta amb la dreta, xuta amb l'esquerra, te algun regat xulo...), El COM HO FA és absolutament increïble (increïblement ràpid, precís, imprevisible....dels millors del món) però el QUAN ho fa, és incorrecte el 90% de les vegades..per tant, podem deduir que el 10% de les vegades que ho fa bé és per atzar no pq sàpiga llegir el QUAN.</span></span></div><div><span style="color: #757575;"><span style="font-size: 15.3333px; white-space: pre-wrap;">
Doncs per un equip com el Barça tenir un jugador increïble amb el COM no n'hi ha prou, sino sap el QUAN ho ha de fer. A nivell TOP, el QUAN es el més important.</span></span></div><div><span style="color: #757575;"><span style="font-size: 15.3333px; white-space: pre-wrap;">
En Messi mateix. NO es un jugador amb 1000 regats diferents (com Romario, Ronaldinho, Pele, Zidane....), no fa bicicletes, elàstiques, rabones, passes sense mirar, passes de taló.... on brilla d'una manera sobrenatural es en el QUAN. S'assembla molt a en Michael Jordan amb això. Son els genis del QUAN.</span></span></div><div><span style="color: #757575;"><span style="font-size: 15.3333px; white-space: pre-wrap;">
Tenen un talent brutal, això és necessari. QUE el QUE FAS et surti sol, sigui com innat...és necessari per ser un crack mundial. Però els diferencia el QUAN. Cada microsegon saben escollir la decisió més correcta. No hi ha res pre-pensat, saben escollir QUAN han de fer la següent maniobra (xut, regat, passes, finta, quedar-se quiet, accelerar, reduir...) d'una manera molt pròxima a la perfecció. Hi han forces jugadors al mon amb l'habilitat d'en Messi però no els hi serveix per a res(per tant, no ho poden utilitzar) perquè NO saben escollir el QUAN i acaben perden la pilota...i si la perds moltes vegades, el teu entrenador no et deixarà fer aquelles jugades, ja que vol guanyar no que tu perdis pilotes.</span></span></div><div><span style="color: #757575;"><span style="font-size: 15.3333px; white-space: pre-wrap;">
Hi han hagut molts jugadors que feien coses semblants a en Jordan (QUE) amb la mateixa intensitat, potencia, salt i velocitat (COM) però cap amb la capacitat de fer-ho al moment just pq surti bé (EL QUAN).
El QUAN el divideixo en 2 tipus i un tercer, només reservat pels genis. (El QUAN TEMPORAL, el QUAN EMOCIONAL i el QUAN SOBRENATURAL)</span></span></div><div><span style="color: #757575;"><span style="font-size: 15.3333px; white-space: pre-wrap;">
El QUAN temporal, de saber escollir el millor moment per fer una acció de forma més o menys natural en condicions habituals de partit i el QUAN emocional, de saber escollir igual o millor en condicions de molta pressió. No es el mateix saber escollir el QUAN en un estat o un altra, son coses totalment diferents. En Jordan era el millor en les dues vessants. </span></span></div><div><span style="color: #757575;"><span style="font-size: 15.3333px; white-space: pre-wrap;">
Era el millor escollint el QUAN fer aquella jugada i era el millor en la capacitat d'escollir el QUAN a mesura que hi havia més pressió. Quanta més pressió hi havia, quant més important era un partit, la seva capacitat d'utilitzar el QUAN es multiplicava per mil. La majoria de humans aquella pressió del moment faria què escollissim malament el moment (o més malament que en situació normal). </span></span></div><div><span style="color: #757575;"><span style="font-size: 15.3333px; white-space: pre-wrap;">
De totes maneres, en jugadors excepcionals com en Jordan (o en Messi) NO es poden explicar tot amb aquests dos QUANS, se'n necessita un tercer. Amb el simple quan emocional (saber gestionar la pressió, com sinó n'hi hagués) no s’explica el que podia fer. El tercer QUAN (el QUAN SOBRENATURAL), per força, havia de significar que el temps era diferent per a ell que per a la resta de rivals.</span></span></div><div><span style="color: #757575;"><span style="font-size: 15.3333px; white-space: pre-wrap;">
Quan un jugador es capaç de decidir correctament el QUAN sota pressió, amb baixissimes taxes d’errors, moltes vegades i durant un temps prolongat d’anys..això ja no es saber decidir sota pressió, és alguna cosa més enllà. </span></span></div><div><span style="color: #757575;"><span style="font-size: 15.3333px; white-space: pre-wrap;">
Aquest nivell d'encert sota pressió significa que tots els rivals saben que ho faràs, tots els entrenadors rivals saben que ho faràs, tots els espectadors saben que ho faràs, tots els entrenaments dels rivals es treballa pq no ho facis….i ho fas. Això va més enllà de saber jugar sota pressió. Tothom va contra tu…i ho fas.</span></span></div><div><span style="color: #757575;"><span style="font-size: 15.3333px; white-space: pre-wrap;">
Es el mateix QUAN que diuen que entren alguns músics i pintors..o segurament gent com l'Einstein o altres genis en cadascuna de les seves àrees. Un QUAN especial on tot va lent i pots veure i analitzar coses amb una clarividència que els demés no poden. Això els hi permet veure el QUAN amb una precisió quirúrgica, impossible d'anticipar per la majoria de mortals. Son gent que saben que veuen les coses com si estiguessin fora de l'acció, a càmera lenta, quan tothom va a 160 pulsacions. Això els hi permet jugar amb una seguretat altissima. </span></span></div><div><span style="color: #757575;"><span style="font-size: 15.3333px; white-space: pre-wrap;">
Aquest tercer QUAN gairebé el podem obviar, perquè només afecta a 1 o 2 jugadors de cada generació.</span></span></div><div><span style="color: #757575;"><span style="font-size: 15.3333px; white-space: pre-wrap;">
Per tant, per la gent que valora un jugador, sobretot quan està en edats primerenques, pel QUE FA, pel que veuen QUE FA...que estiguin tranquils, que gaudeixin del jugador i pensin que encara falta per veure COM HO FA i QUAN HO FA...i moltes vegades això només ho saben veure els grans especialistes o bé el temps, a mesura que els rivals t'ho exigeixen. EL temps es el millor aliat per acabar demostrant (o no) que el COM i el QUAN també els sabrà fer servir aquell nen, a mesura que cremi etapes.</span></span></div><div><span face="Roboto, sans-serif" style="color: #757575;"><span style="font-size: 15.3333px; white-space: pre-wrap;"><br /></span></span></div><div><span face="Roboto, sans-serif" style="color: #757575;"><span style="font-size: 15.3333px; white-space: pre-wrap;">Per mi, la importància que donaria a cadascun dels paràmetres seria així: </span></span></div><div><ul style="text-align: left;"><li><span face="Roboto, sans-serif" style="color: #757575;"><span style="font-size: 15.3333px; white-space: pre-wrap;">QUE (10%) </span></span></li><li><span face="Roboto, sans-serif" style="color: #757575;"><span style="font-size: 15.3333px; white-space: pre-wrap;">COM (40%)</span></span></li><li><span face="Roboto, sans-serif" style="color: #757575;"><span style="font-size: 15.3333px; white-space: pre-wrap;">QUAN(50%)</span></span></li></ul></div><div><span face="Roboto, sans-serif" style="color: #757575;"><span style="font-size: 15.3333px; white-space: pre-wrap;">No he fet cap estudi però la meva sensació es que va per aquí. </span></span></div><div><span face="Roboto, sans-serif" style="color: #757575;"><span style="font-size: 15.3333px; white-space: pre-wrap;"><br /></span></span></div><div><span face="Roboto, sans-serif" style="color: #757575;"><span style="font-size: 15.3333px; white-space: pre-wrap;">He vist milers d'esportistes que feien coses increïbles a edats joves i després han desaparegut. SI el QUE FA fos tan important, per sobre del COM o el QUAN, tots aquests jugadors que parlo, haurien d'haver arribat a professionals. Perquè realment eren increïbles amb 10 o 11 anys.</span></span></div><div><span face="Roboto, sans-serif" style="color: #757575;"><span style="font-size: 15.3333px; white-space: pre-wrap;"><br /></span></span></div><div><span face="Roboto, sans-serif" style="color: #757575;"><span style="font-size: 15.3333px; white-space: pre-wrap;">EL QUE, el COM i el QUAN. Les tres potes del talent d'un jugador. I cadascuna més important que l'anterior. No pesa el mateix cada concepte.</span></span></div><div><span face="Roboto, sans-serif" style="color: #757575;"><span style="font-size: 15.3333px; white-space: pre-wrap;"><br /></span></span></div><div><span face="Roboto, sans-serif" style="color: #757575;"><span style="font-size: 15.3333px; white-space: pre-wrap;">A continuació he realitzat un vídeo on es veuen 3 exemples on es demostra que el QUAN es la clau a l'esport d'alt rendiment.</span></span></div><div><span face="Roboto, sans-serif" style="color: #757575;"><span style="font-size: 15.3333px; white-space: pre-wrap;"><br /></span></span></div><div><span face="Roboto, sans-serif" style="color: #757575;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><iframe allowfullscreen="" class="BLOG_video_class" height="266" src="https://www.youtube.com/embed/ub8QOA0OJE0" width="320" youtube-src-id="ub8QOA0OJE0"></iframe></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><br /><span style="font-size: 15.3333px; white-space: pre-wrap;"><br /></span></span></div><div><br /></div>Gabyhttp://www.blogger.com/profile/10491962975042900365noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6328750092543949158.post-84426437690896752272022-04-28T13:34:00.010+02:002022-05-02T17:15:06.035+02:00 Jo soc molt competitiu<p>Estic una mica fins al monyo de la gent que va dient: "<i>es que jo soc molt competitiu</i>" o "<i>el meu fill es molt competitiu, com jo</i>"...o "<i>es molt competitiu</i>"...principalment en context esportiu..pares que parlen d'ells o dels seus fills...(sobretot al mon del futbol, on tinc un fill de 14 anys que hi juga)</p><p>I normalment m'ho diuen a mi pq em veuen bon tio (bon tio=tio que li costa enfadar-se..no que sigui bona persona)..(desprès entendreu la relació equivocada entre no enfadar-se i ser competitiu)</p><p>No es que em molesti que m'ho diguin, es que ho trobo ridícul....vaja, que queden en ridícul quan m'ho diuen i ells no ho saben.</p><p>Normalment la persona que em diu que es molt competitiu o que el seu fill "ho es, com ell"...es un tio panxut, que te una feina on fa click al ratolí només amb el dit index (mai toca el segon botó) i que quan surt de la feina competeix a ser el que beu més cervesa, fa més dinars copiosos o passa més hores al sofà que la resta del món.</p><p>Però ell em diu que "es molt competitiu".</p><p>M'ho diu a mi (que soc un pringat, oju) però que amb 43 anys encara jugo a basquet federat (amb entrenos, anant a correr per poder competir dignament a la categoria on jugo...la més dolenta possible, evidentment) i que sap perfectament que soc un tio que te mil hobbies, que no paro de fer coses, que tinc passió per les coses (hi dedico hores, vaja) i poques vegades m'assento a un sofà, soc abstemi i miro de tenir una dieta digna per poder competir amb 43 anys dins del que puc.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhnTxzUeWWpb1fGjzU3XrgCnHHanEQWxV2gfQ9QTL31-1Wu7724U7XDJHM85Bjwkd5mJlyd5xATqTs8aYO8U32t2waqqw-Di_9Wj_Th7Tksy3nxoygYP-45IQnmCQ6AS6jg-tPxm9hrdvCqWS9mN2iwQM3350YK9gu2NIUVooNVR7oiCq7_JiJTCenF/s2805/aaaa.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1752" data-original-width="2805" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhnTxzUeWWpb1fGjzU3XrgCnHHanEQWxV2gfQ9QTL31-1Wu7724U7XDJHM85Bjwkd5mJlyd5xATqTs8aYO8U32t2waqqw-Di_9Wj_Th7Tksy3nxoygYP-45IQnmCQ6AS6jg-tPxm9hrdvCqWS9mN2iwQM3350YK9gu2NIUVooNVR7oiCq7_JiJTCenF/s320/aaaa.jpg" width="320" /></a></div><br /><p>Si li digues a un altra panxut com ell, potser encara colaria.</p><p>Perquè em diu a mi que "ell es molt competitiu"? Quin buit te pq això li generi algun benefici? Que necessita demostrar? Es competitiu? De mirar més series de Netflix?</p><p>Aquesta gent no es gens competitiva. Es l'antitesis de la competitivitat. No foten res o el mínim...i son incapaços de centrar la seva atenció durant una cosa durant X hores a la setmana...</p><p>No potser ser competitiu amb res sinó hi dediques hores.</p><p>Per tant, pobre gent està confonent conceptes.</p><p>Quan diuen soc "competitiu" el que volen dir es: "<i>No se perdre o m'emprenyo quan perdo</i>"...o, quan ho fa referent al seu fill...dir que "<i>el meu fill es molt competitiu</i>" vol dir que <i>maxaca</i> psicològicament al seu fill pq sigui el futur Messi, que l'<i>apreta</i> i el renya quan no ho fa bé, que no li preguntarà mai com va l'escola però parlarà, des del sofà, que ha de fer per jugar bé, li explicarà a qui ha de trepitjar el cap per escalar a la vida o a quina porta ha de trucar pq el seu fill passi per davant dels altres. (així, sense tenir en compte els mèrits propis).</p><p>Per tant, la gent que no es capaç de ser competent amb res (pq no te força de voluntat per centrar-se en fer una cosa massa temps..per tant, mai serà competitiu amb res) li agrairia que li digui que "es competitiu" a un altra com ell. A mi, m'ho pot dir, però queda en ridícul.</p><p>I no pq jo sigui un crack, sinó pq jo intento fer bé les coses (dedicar-hi moltes hores) i ells sembla que simplement estan esperant que passi el temps entre cervesa i cervesa o entre crit i crit a un camp de futbol.</p><p>"<i>Jo Soc molt competitiu</i>"...</p><p>En Messi l'he escoltat molt poques vegades dir que es molt competitiu (o en Michael Jordan)....no diuen que son "molt competitius"....demostren que "son molt competitius", tothom veu que son "molt competitius"....</p><p>Inclòs algú m'ha arribat a defensar que algun nen, sinó arriba més amunt en el futbol, es pq no te un pare prou competitiu. Que aquell nen, amb un pare competitiu (competitiu=persona amb cara de competitiu i una mica enfadat mentre aixeca una pesa amb el braç) segur que ja estaria al Barça. I resulta que l'únic nen de l'entorn del meu fill que ha anat al Barça es de mare soltera....No Té Pare..... 😂😂 (és real)</p><p>Tots els que hem estat pares tenim clar que el 99% dels nens no suporten perdre (quants pares no ens deixem guanyar pq el joc pugui durar una estona...no toleren perdre..)...per tant, no suportar perdre no es ser "competitiu" es ser humà. Es inherent.</p><p>El que et fa competitiu, dins de la majoria d'humans que no els hi agrada perdre, és que fas amb la derrota...o que fas per intentar evitar la derrota. Emprenyar-te quan perds (sense fer res més) l'únic que fa es acostar-te a la reacció d'un nen de 6 anys....</p><p>El resum seria.....</p><p><b>Competitiu per mi es:</b> Voler fer les coses millors (tant com faci falta) per guanyar/millorar, fins a nivells que podrien considerar-se més alts dels habituals. (i per tant dedicar-hi moooooltes hores)</p><p><b>Competitiu per a ells:</b> Quan perdo m'enfado molt fort..i fins hi tot crido i em poso molt nerviós i moc molt les mans (sense moure gaire els peus pq cansa), s'infla la vena i fotu bronques o apreto a tot quisqui per no perdre.... (igual que en Jordan o en Messi, l'Iniesta, en Guardiola o en Zidane quan volien guanyar)</p><p>O per exemple en Pedri, del Barça, 19 anys.....com s'ho ha fet per arribar al Barça? Sinó es competitiu com ells ho entenen (cabrejar-se, posar mala cara, emprenyar-se amb els companys, cridar..)...es competitiu com jo ho entenc.... (tenint talent i entrenant molt, focalitzar en el seu objectiu..)...es raro...segur que es una excepció...</p><p><b>Competitiu per a ells (quan ho fan referint-se als seus fills) es:</b> Jo no cardo res però tot el que jo NO tinc collons de fer (pq es molt millor fumar i beure cerveses) a veure si ho fa el meu fill mentre a mi em va creixent la panxa al sofà o al bar. I sobretot, que el meu fill s'enfadi molt quan perd o quan no li surten les coses......pq això es <i>ser competitiu</i>. Així, quan el seu fill s'enfada molt, ells poden dir: "<i>Es que el meu fill es molt competitiu</i>".</p><p>No se quin manual d'auto-ajuda deu explicar que anar dient de tant en tant "<i>soc molt competitiu</i>" o "<i>el meu fill es molt competitiu</i>" va bé per la salut....</p>Gabyhttp://www.blogger.com/profile/10491962975042900365noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6328750092543949158.post-64532109711592835232021-12-30T15:12:00.001+01:002021-12-30T15:12:15.044+01:00La cultura de la NO humiliació (i els nens)<p>Els ùltims anys s´ha donat per bona la cultura de la NO humiliació. Sobretot en els nens.</p><p>En aquest POST ho enfocaré als esports, que es un lloc on es molt fàcil humiliar (o que t'humiliïn) si els altres es saben mes o menys que tu.</p><p>Fa temps que està instaurat que es dolent per als nens que vegin que els hi foten pallisses (perdre 20 a 0 al fútbol o perdre 2 a 92 al bàsquet) i es van creant regles per no fer visible la pallissa. (O sigui, que t'estan fotent una pallissa pero que no es noti gaire)</p><p>En el basquet, per exemple, començar de zero cada quart o tancar el marcador quan un equip guanya de 50.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEgLqnuGQFT21mz9zJcmPlpuWHYt2l-Puj7_CalYphvzyGaNIxdjrhbQaW7WnQQgyyIQ0N27h7iMlIL68mQObievGO8i-LyRZwWWw3F3mDX9iTJXxSZ4n1PFbEUTXnvQGAHlyNCjFgb7KhZlJZ_yn0omFGez7OASLXiu-Nhsf_nUpkY0TbV69LDlo7oU=s856" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="500" data-original-width="856" height="187" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEgLqnuGQFT21mz9zJcmPlpuWHYt2l-Puj7_CalYphvzyGaNIxdjrhbQaW7WnQQgyyIQ0N27h7iMlIL68mQObievGO8i-LyRZwWWw3F3mDX9iTJXxSZ4n1PFbEUTXnvQGAHlyNCjFgb7KhZlJZ_yn0omFGez7OASLXiu-Nhsf_nUpkY0TbV69LDlo7oU=s320" width="320" /></a></div><br /><p>Pero el que encara es mes surrealista es que els propis pares (si els seus fills son els que reben la pallissa.....sino no) critiquen a l'equip rival per no deixar jugar als seus fills.</p><p>Jo, ho sento molt, pero no estic gens d'acord amb aquesta cultura de no ferir emocionalment als nens. La vida es aixi...hi ha gent millor que tu (alguns sense fer res i tu currant-ho segueixen sent millors que tu) i hi ha gent pitjor que tu, en qualsevol disciplina.</p><p>I aquestes categoritzacions es poden canviar si hi dediques esforç, normalment molt esforç.</p><p>Crec que es molt dolent amagar la frustració als nens. Perqué la vida va d'això. De frustrar-se contínuament i de creure que una cosa es impossible o molt difícil fins que t'ho proposes i vas veient que allò ho pots fer o intentar-ho, com a mínim. O saber veure que no pots fer allò, sino estas preparat.</p><p>Quan hagin de fer una feina molt difícil, que d'entrada sembli que no hi arribaran, que els haurem ensenyat? res....no s'hauran enfrontat a situacions difícils on es veuran superats. Quan vagin a fer una carrera i sigui molt difícil, que faran? </p><p>Quina tolerancia a la frustració tindran? aguantaran més de 5 minuts fent una cosa que els hi costa?</p><p>Amb aquesta filosofia de la NO frustració estem potenciant als nens que tenen un talent innat per fer les coses (aquests seguirán pq el seu talent els ajuda) o els que tenen una capacitat d'esforç innat (per superar dificultats, aquest ho continuaran fent) pero la resta no els estem ajudant.</p><p>Jo, de petit, em van fotre pallisses jugant a basquet i aquí estic, d'entrada no em sembla que tingui cap tara degut a això.</p><p>Em va servir per entendre que hi havia gent millor que jo i que havia d'entrenar molt dur per intentar ser com ells.</p><p>I una altra cosa, que ningú en parla, si tu ets un nen que forma part d'un equip "dels bons" i que fot pallisses cada cap de setmana, se suposo que el que has de fer (tu i el teu entrenador) es no defensar fort i no posar en practica res del que has entrenat durant la setmana pq sino estas abusant dels altres.</p><p>Doncs ho sento, NO estic d'acord. Si jo estic entrenant tota la setmana per posar-ho en practica al partit, doncs es posa en practica. Es guanyi de 10 o de 100.</p><p>A part, que pasara? que els que han perdut de 100 no jugaran? si, potser si. Pero si els que han de guanyar de 100 van a mig gas, tampoc jugaran. </p><p>Que pasara si estudies enginyeria i no t'esforces i vols treballar pero hi han enginyers a patades i la majoria ho fan millor que tu?..si, que no tindràs feina sino te una empresa el teu pare.</p><p>Si algú hagués de tenir en compte això es qui organitza la competició, per no fer sistemes per repartir el talent i que estigui igualat, no pas dels equips participants. Moltes competicions ja ho fan aixi...primer grups aleatoris i després 2a fase amb grups segons les posicions. Per tant, molts esports ja ho treballen be.</p><p>A part, tots sabem que aquestes diferencies tant grans son periodes temporals, amb l'edat tot es va igualant. Pleguen els que no els hi agrada (alguns hi estan pels pares), pleguen els que no tenen habilitats i els que no en sabien tant van aprenen i es va igualant tot. Es questió de temps, no de regles.</p><p>Una altra cosa seria els pares. Aquí no parlo d'ells. Si fa falta, que no puguin entrar als partits si ells son els culpables. (a la classe tampoc hi han pares). Només estic parlant de la sobre-protecció a la frustració.</p><p>Jo encara recordo el meu primer partit de basquet. (amb 7 anys) Vaig correr cap a la cistella, amb ganes de que entres, pero la meva falta de coordinació fent els pasos i saltant van fer que la pilota fos una pedrada contra el taulell i surtís 3 metres endarrera rebotada...evidentment, amb aquell nivell, qualsevol que en sabes una miqueta em faria una pallissa. De qui era culpa? meva? dels altres? o de ningu?..de ningú. Simplement era la realitat.</p><p>La cultura d'amagar la realitat als petits em sembla infantilitzar tota la societat. No acabo de veure el sentit. Encara que suposo que deuen haver-hi estudis que demostren que NO tinc raó.</p><p>Per acabar, una anècdota que vaig veure en un partit de basquet d'uns fills d'uns amics meus.</p><p>El marcador a cada quart es reiniciava (per tant, no sabies com anava) pero els pares anaven amb aplicacions amb el marcador real (per tant, a la grada, tothom sabia com anava) i a la web de la federació tambe sortia el resultat real final. Tothom sabia el resultat real menys els nens que jugaven. (Si era un partit igualat, els jugadors no ho sabien pero si t'estaven humiliant si que ho sabies....pq no fa falta marcador per saber veure aixo...ho veu un nen d'1 any...)</p><p>Em va semblar divertit.... :)</p><p>L'objectiu de qualsevol cosa a la vida es millorar no guanyar. Per tant no es importat qui guanya i qui perd, ni per quan, l'objectiu es millorar. Per tant, no hauriem de donar importancia als marcadors sino al treball que es fa durant la setmana. Si l'objectiu de la vida es guanyar sempre, llavors, estareu d'acord amb mi, que la majoria hauriem d'optar pel suicidi.....la majoria no som Messi, Einstein, Bill Gates o Nelson Mandela...la majoria el que em fet es anar millorant dins de les nostres possibilitats, i punt...sense mirar el resultat global (be, molts tenen enveja del resultat de la vida dels altres...això ja es tema per un altre POST)...</p><p><br /></p><p><br /></p><p><br /></p>Gabyhttp://www.blogger.com/profile/10491962975042900365noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-6328750092543949158.post-28884768538984747272021-12-15T21:14:00.002+01:002021-12-15T21:14:17.702+01:00El juego del calamar i els patis escolars (i Einstein i el seu temps relatiu)<p>El mon gira massa ràpid, molt ràpid. Tot queda desfasat a un ritme vertiginós.</p><p>Aquella cançó xula queda oblidada al cap de 15 dies per mil cançons xules més, o 1000 series més, o 1000 youtubers més o per 1000 jocs més o per 1000....</p><p>Tot passa a velocitat de vertigen. Per aixo, quan algu dona moltíssima importància a alguna cosa relacionada a un d'aquests events (cançó, vídeo, sèrie...) crec que no entén a quin mon vivim.</p><p>En aquest cas, parlaré del "juego del calamar" i els nens.</p><p>Es van fer multitud de noticies, es van convidar psicòlegs a diferents programes per parlar de les replicacions que es feien, als patis de les escoles, de les escenes de la sèrie.</p><p>Criticant que els nens no tenien que veure aixo, que desprès ho repeteixen al pati i podien passar desgracies...i un llarg etcètera de reflexions.</p><p>El curiós del cas es que mentre es feien les reflexions als diferents mitjans anava desapareixen a una velocitat de vertic el joc a les escoles. A la que es va acabar la sèrie tot aquell gran problema va ser absorbit per la següent cosa. Van durar moooolt més les hores i hores dedicades a reflexionar-hi que les hores que els nens van estar jugant al patí a aquests jocs.</p><p>Per tant, pq donar tanta importància a aquestes coses si segurament, amb la velocitat dels esdeveniments, quan acabem de parlar-ho, el problema ja haurà desaparegut sol?</p><p>No dic que no s'hagi de parlar però si es parla, sempre amb perspectiva. També podriem parlar de si els nens han de veure o no aquesta serie...però també crec que magnifiquem les coses...a mi, fent classes de programació a nens, uns nens de tercer de primaria em van ensenyar que era la "coprofagia", disciplina que desconeixia. La informació no es pot aturar i veuran el que els interesa d'una manera o altra...com els nois dels anys 70/80 veien revistes porno, encara que a casa no en tinguessin...</p><p>Molt sovint crec que donem importància a coses que no la tenen o bé que tenen una importància molt més relativa...</p><p>Com diu un gran amic meu...<b>a vegades, simplement s'ha de deixar pixar el matxo</b>....</p>Gabyhttp://www.blogger.com/profile/10491962975042900365noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-6328750092543949158.post-31849464318849997122021-02-04T22:18:00.002+01:002021-02-04T22:20:30.712+01:00Frase Eudald Carbonell<p></p><div class="story-leaf-despiece-author" style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; font-stretch: inherit; font-variant-east-asian: inherit; font-variant-numeric: inherit; line-height: inherit; margin: 20px 0px 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><div class="story-leaf-despiece-author-bottom" style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-stretch: inherit; font-variant-east-asian: inherit; font-variant-numeric: inherit; line-height: inherit; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><h2> <span style="font-family: inherit; font-size: inherit; font-style: inherit; font-variant-caps: inherit; font-variant-ligatures: inherit; font-weight: inherit;">Quan ets competent, no competeixes amb ningú perquè no et cal. Només competeixen els que són incompetents.</span></h2><p></p><p class="story-leaf-despiece-author-link" style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: open_sanssemibold, sans-serif; font-size: 1.125rem; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-weight: inherit; line-height: 1.375rem; margin: 0px; padding: 0px 0px 0px 25px; position: relative; vertical-align: baseline;"><span style="color: #444444; font-family: inherit; text-align: justify;"><span style="color: black; font-family: "Times New Roman"; font-size: inherit; font-style: inherit; font-variant-caps: inherit; font-variant-ligatures: inherit; font-weight: inherit; text-align: left;"></span></span></p><p class="story-leaf-despiece-author-link" style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: open_sanssemibold, sans-serif; font-size: 1.125rem; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-weight: inherit; line-height: 1.375rem; margin: 0px; padding: 0px 0px 0px 25px; position: relative; vertical-align: baseline;"><span style="color: #444444; font-family: inherit; text-align: justify;"><span style="font-size: 1.125rem; font-variant-caps: inherit; font-variant-ligatures: inherit; font-weight: inherit;"></span></span></p><div class="story-leaf-despiece-author" style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-stretch: inherit; font-variant-east-asian: inherit; font-variant-numeric: inherit; line-height: inherit; margin: 20px 0px 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><div class="story-leaf-despiece-author-bottom" style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-stretch: inherit; font-variant-east-asian: inherit; font-variant-numeric: inherit; line-height: inherit; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><p class="story-leaf-despiece-author-link" style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: open_sanssemibold, sans-serif; font-size: 1.125rem; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-weight: inherit; line-height: 1.375rem; margin: 0px; padding: 0px 0px 0px 25px; position: relative; vertical-align: baseline;">Eudald Carbonell <span class="author-city" style="border: 0px; box-sizing: border-box; color: #999999; font-family: inherit; font-size: 1.125rem; font-stretch: inherit; font-style: italic; font-variant: inherit; font-weight: inherit; line-height: 1.375rem; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">historiador, arqueòleg i antropòleg</span></p><p class="story-leaf-despiece-author-link" style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: open_sanssemibold, sans-serif; font-size: 1.125rem; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-weight: inherit; line-height: 1.375rem; margin: 0px; padding: 0px 0px 0px 25px; position: relative; vertical-align: baseline;"><span class="author-city" style="border: 0px; box-sizing: border-box; color: #999999; font-family: inherit; font-size: 1.125rem; font-stretch: inherit; font-style: italic; font-variant: inherit; font-weight: inherit; line-height: 1.375rem; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><br /></span></p></div></div><p class="story-leaf-despiece-author-link" style="border: 0px; box-sizing: border-box; color: black; font-family: open_sanssemibold, sans-serif; font-size: 1.125rem; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-weight: inherit; line-height: 1.375rem; margin: 0px; padding: 0px 0px 0px 25px; position: relative; text-align: left; vertical-align: baseline;"><span style="color: #444444; font-family: inherit; text-align: justify;"><span style="font-size: 1.125rem; font-variant-caps: inherit; font-variant-ligatures: inherit; font-weight: inherit;">Aquesta frase m'ha agradat molt. No se si es veritat o mentida. Pero si que he vist molta gent intentar demostrar que son bons </span></span><span style="color: #444444; text-align: justify;">perquè</span><span style="color: #444444; font-family: inherit; text-align: justify;"><span style="font-size: 1.125rem; font-variant-caps: inherit; font-variant-ligatures: inherit; font-weight: inherit;"> no ho eren (o no s´ho sentien) i molta gent molt bona que no fan cap esforç per demostrar res. Nomes falta veure com parlen, com treballen </span></span><span face="open_sanssemibold, sans-serif" style="color: #444444; text-align: justify;"><span>perquè</span></span><span style="color: #444444; font-family: inherit; text-align: justify;"><span style="font-size: 1.125rem; font-variant-caps: inherit; font-variant-ligatures: inherit; font-weight: inherit;"> tothom tingui clar que es competent en al materia.</span></span></p><p class="story-leaf-despiece-author-link" style="border: 0px; box-sizing: border-box; color: black; font-family: open_sanssemibold, sans-serif; font-size: 1.125rem; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-weight: inherit; line-height: 1.375rem; margin: 0px; padding: 0px 0px 0px 25px; position: relative; text-align: left; vertical-align: baseline;"><span style="color: #444444; font-family: inherit; text-align: justify;"><span style="font-size: 1.125rem; font-variant-caps: inherit; font-variant-ligatures: inherit; font-weight: inherit;"><br /></span></span></p><h2><br /></h2><div style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-stretch: inherit; font-variant-east-asian: inherit; font-variant-numeric: inherit; line-height: 1.375rem; margin: 0px; padding: 0px 0px 0px 25px; position: relative; text-align: justify; vertical-align: baseline;"><span class="author-city" style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-stretch: inherit; font-variant-east-asian: inherit; font-variant-numeric: inherit; line-height: 1.375rem; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><span style="color: #444444;"><span style="font-family: inherit;"><span style="font-size: 1.125rem; font-variant-caps: inherit; font-variant-ligatures: inherit; font-weight: inherit;"><br /></span></span></span></span></div></div></div>Gabyhttp://www.blogger.com/profile/10491962975042900365noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6328750092543949158.post-22960884883712882272021-01-08T13:46:00.007+01:002021-02-04T22:25:13.030+01:00Excel? Lo Cualo?<p> Segurament el que tractaré en aquest post pot ser rebatut amb molta facilitat per un educador però com ara no tinc cap educador a prop, el dia que m'ho raonin, eliminaré o editaré aquesta entrada.</p><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-LqtSzGtEzXA/X_hUG8mbS2I/AAAAAAAACDs/_u_Oc_wsIp8wOvL4NraANz3PDSYtZxIkACNcBGAsYHQ/s980/1580384224_263592_1580384280_noticia_normal.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="565" data-original-width="980" height="192" src="https://1.bp.blogspot.com/-LqtSzGtEzXA/X_hUG8mbS2I/AAAAAAAACDs/_u_Oc_wsIp8wOvL4NraANz3PDSYtZxIkACNcBGAsYHQ/w334-h192/1580384224_263592_1580384280_noticia_normal.jpg" width="334" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div>Tinc fills en diferents edats escolars (2 d'ells a l'institut).<p></p><p>L'altra dia, mentre un dels meus fills feia exercicis de mates, vaig veure que utilitzava la calculadora de windows per anar checkejant els resultats, per fer sumatoris, per comprovar diversos resultats.</p><p>Vaig veure que requeria cert nivell de complexitat i recular en les operacions. No era una simple suma.</p><p>Li vaig comentar (ja que al seu institut tenen actiu el paquet google for education) que fes servir el google sheets per a fer aquests càlculs. (l'Excel de google, per qui no ho conegui).</p><p>Quina va ser la meva sorpresa al veure que no ho sabia fer anar. No sabia el concepte "formula", el concepte rang "A1:L1", el concepte "arrossegar" resultats, el concepte "trasponer", el concepte "format de la cel.la", el concepte que els decimals a espanya son amb coma i a estats units fan servir el punt...i un llarg etcètera<br /> d'eines que tenen els fulls de càlcul i no havia vist MAI.</p><p>No vull fer una defensa de l'eina google sheets. Però estarem d'acord que els fulls de càlcul son importants saber fer-los servir i conèixer mínimament la seva potencia. N'hi han de gratuïts, hi ha l'Excel de Microsoft...però al final, es el concepte, més que el programa en concret.</p><p>Tampoc estic dient que hagin de ser uns experts en fulls de càlcul...però tenir nocions, em sembla important. Es una gran eina, com ajuda, quan van aprenen conceptes matemàtics. També es una gran eina per entendre com et pot ajudar un ordinador. </p><p>Els processadors de text (com el Word) poden ajudar però realment el concepte es el mateix que escriure a ma en un paper. El full de càlcul es sustenta sobre la base dels ordinadors. La capacitat de càlcul i la capacitat de repetició. Per tant, no es nomes aprendre el full de càlcul, es entendre el que fan els ordinadors. </p><p>Quan treballin, si son arquitectes faran servir programes que calculen, si son enginyers també, si son dissenyadors també, si son programadors també, si son modistes també........</p><p><span style="font-size: large;">Els nens son uns analfabets tecnològics. Per que els seus professors ho son.</span></p><p>Algú pot pensar que m'estic equivocant, que els nens dominen la tecnologia. <b>No la dominen gens, no tenen ni idea de com els pot ajudar</b>. </p><p>De fet, quan tenen problemes els hi costa molt saber trobar la solució al google...<b>una cosa tant simple</b>. Saber, amb una simple mirada ràpida, quina informació pot ser bona i quina no...veuen massa informació i agafen la primera que troben. No tenen criteri "cercador"....</p><p>Perquè, treguem-nos-ho del cap. Fer servir twitch, youtube, whatsapp, instagram, netflix o amazon...no es dominar la tecnologia. Amb els telèfons actuals això ja ho sap fer un nen de 5 anys.</p><p>Està clar que al final ho aprendran, si ho necessiten. Però en etapa de formació es important que tinguin relació amb la part de la tecnologia que t'ajuda a fer feina, no nomes la part lúdica extraescolar.</p><p>I els fulls de càlcul trobo que son un molt bon iniciador.. i encara més si l'escola ja ha apostat per tenir aquests programes.</p><p>Parlant amb una profe em va dir que "qui feia servir l'Excel?", que ella no l'havia fet servir mai. En la majoria de feines es fa(o es pot) fer servir. De fet, m'imagino un paleta o un pintor amb coneixements d'excel, i veig el que el pot ajudar a calcular un pressupost, calcular algun marge, alguna previsió de compra....qualsevol cosa.</p><p>Però vaja, ja veig que estem perduts. I si algú pensa que els profes que pujen estan millor, doncs, en general, pel que fa a tecnologia, no. Vaja, pel que jo he vist.</p><p><br /></p><p><br /></p>Gabyhttp://www.blogger.com/profile/10491962975042900365noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-6328750092543949158.post-17327817052856332312019-07-23T13:33:00.000+02:002019-07-24T19:16:03.847+02:00Això es l'unic que ens emportarem...Sempre m'ha fet gracia la gent que, fent referència a vivències especials (viatges, amistats, moments...etc) fa referència a aquests fets com "això es l'únic que ens emportarem"....<br />
<br />
Mai he entès aquesta frase (a menys que siguis creient)...<br />
<br />
Tan si estic tot al dia al sofà mirant series, com si jugo al Candy Crash, com si pujo muntanyes, com si viatjo cada dia o no viatjo mai, com si tinc sexe, com sinó....tots ens endurem el mateix...que es res...<br />
<br />
Per tant, no hi han coses que valen fer més la pena que altres pq transcendeixen a la resta...totes les coses transcendeixin al mateix lloc....a la paperera de la historia....com les milions de fotos que fem amb els nous dispositius i que ningú mira més enllà dels pocs dies/hores/minuts o segons després de fer-se...<br />
<br />
Mira, es una frase que no la comparteixo, encara que es faci servir de manera automàtica, sense que s'hagi de buscar el significat literal...<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-IbJkSBMk0RU/XTbur_FnIsI/AAAAAAAAB8c/eV1CKKgJkw8nqGYO5H8RbwR6xPraaAYAQCLcBGAs/s1600/imatge.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="900" data-original-width="1200" height="300" src="https://1.bp.blogspot.com/-IbJkSBMk0RU/XTbur_FnIsI/AAAAAAAAB8c/eV1CKKgJkw8nqGYO5H8RbwR6xPraaAYAQCLcBGAs/s400/imatge.jpg" width="400" /></a></div>
<br />
<br />
<br />Gabyhttp://www.blogger.com/profile/10491962975042900365noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6328750092543949158.post-31559823137203186312019-07-22T19:15:00.001+02:002019-07-24T19:17:14.569+02:00El futbol d'elit, els nens i el prestigi socialEl futbol i els nens es una font incansable de temes pel meu blog.<br />
<br />
Suposo que es el lloc on més puc analitzar els comportaments humans cap als seus fills. (jo inclos)...en altres àrees de la vida queda més amagat..<br />
<br />
El tema que parlaré ara es sobre el prestigi social que dona tenir un fill a un equip d'aquests grans que fitxa nens a partir de 8 anys.<br />
<br />
Ara que el meu fill porta uns anys en un equip d'aquests, ja puc parlar amb certa perspectiva.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-ZQpsAR2fwuY/XTXv9qSJM5I/AAAAAAAAB8Q/pQ-xo4b83KYmuA_6S3QsM2rIjhj7tuE2ACLcBGAs/s1600/images.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="800" data-original-width="1014" height="252" src="https://1.bp.blogspot.com/-ZQpsAR2fwuY/XTXv9qSJM5I/AAAAAAAAB8Q/pQ-xo4b83KYmuA_6S3QsM2rIjhj7tuE2ACLcBGAs/s320/images.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<br />
<br />
La majoria de nens que juguen a aquests equips (i pares) pateixen molt l'estada en aquests clubs. Poquissims ho gaudeixen d'una manera prolongada...el pròmig es 2/3/4 families per equip que ho gaudeixen...i aixo potser es un any, l'any següent ja no estan dins d'aquest club de families que ho gaudeixen...Cada any venen jugadors nous....<br />
<br />
En un altre POST vaig dir una frase que aquí repeteixo: "Els papes tiren el seu fill als lleons, pel prestigi que te estar en un equip d'aquests, i llavors esperen que els lleons el llepin i li facin moxaines.. normalment no es aixi.."...<br />
<br />
Per que pateix el nen (i les families)?<br />
<br />
Que si no ho fa igual que a l'equip origen, que si està cohibit, que no juga on a ell li va bé, que si l'entrenador no li dona prou oportunitats, que sinó gaudeix, que si el nen plora després dels partits, que si el nen plora perquè te por que el facin fora a final de temporada, que si el pare pateix perquè facin fora al nen al final de temporada, que si una cosa o una altra...<br />
<br />
La majoria de families viuen l'estada a aquests clubs amb força patiment, i quan els fan fora normalment acaben parlant pestes d'aquests clubs.<br />
<br />
Però hi ha una cosa curiosa. <b>Poquissimes families marxen del club abans que les facin fora</b>...inclòs en casos que saben que tenen molts números per sortir a final de temporada. La majoria de families aguantes dins del club fins al final.<br />
<br />
Un dels motius més importants (sempre hi han excepcions) es el <b>prestigi social</b> que dona tenir un nen a un d'aquests equips i en la mateixa mesura el <b>desprestigi social</b> que dona marxar d'un d'aquests equips. Ningú es vol afrontar a decidir marxar d'un equips d'aquests perquè seria com un fracàs i esperen a un miracle per si la situació es reverteix.<br />
<br />
Primer de tot, quin fracàs? Si el 99% dels nens acabaran allà mateix d'aqui uns anys. Segon, quin fracàs?...si es un joc....al final son uns tios que xuten una pilota...com es pot fracassar amb 11 anys, per xutar una pilota, si tens tota la vida per davant?<br />
<br />
La por a perdre prestigi social o a notar les "habladuries" de "veus, ja l'han fet fora"... amb un somriure sorneguer de veure que un nen que potser algu pensava que era superior havia fracassat i ja s'assemblava més al teu..que això també passa...ho he vist...conec un nen que el van fer fora del Barça i força gent es va alegrar (o quedar tranquila)..."ja que el meu no pot ser-hi, que aquest tampoc".....vaja, l'enveja de tota la vida...<br />
<br />
De fet el meu fill es en un d'aquests equips per la mateixa pressió social...vaig barallar-me perque no hi anés però la pressió social de "es una oportunitat única", "potser el tren no passarà una altra vegada"...QUIN TREN??...QUINA VEGADA??..OPORTUNITAT?<br />
<br />
L'únic que tinc clar es que el dia que el meu fill vegi que no s'ho passa bé, l'ajudaré a marxar i no m'aferraré a un club d'aquests sigui com sigui..que tampoc passa res s'hi t'hi aferres, no es mor el nen...però potser no te molt sentit seguir fent una cosa que es un hobbie, per passar-t'ho malament..<br />
<br />
De fet, tinc comprovat que es impossible que ningú de fora d'un club d'aquests (i que li agradi el futbol i tingui fills que hi juguen) entengui aixo. La gent de fora tots voldrien que els seus fills estiguessin en equips d'aquests, no se senten al·ludits quan els hi explico que no sol ser agradable l'estada en equips aixi..quan explico això a gent que no hi ha estat mai, tots posen cares rares com que de "vale, vale..."....i sempre deuen pensar que això que els hi explico els hi deu passar als altres, però al seu fill segur que això no li passaria...<br />
<br />
Tampoc vull demonitzar aquests equips...si saps on està el nen, que el nen hi estarà de passada i un dia haurà de marxar o el faran fora, te coses bones...per exemple, el munt de concentracions/viatges/tornejos xulos (i pagats) que fa el nen que en altres clubs no tindria aquestes experiències..<br />
<br />
Com sempre, no hi ha res bo o dolent 100%...el que sol passar es que sovint la gent no veu les coses dolentes, fins que les te a sobre...<br />
<br />
La llàstima i conclusió del POST? La pressió social fa que no prenem una decisió o aguantem més del que aguantariem en una altre lloc sense tant prestigi social...dona de menjar el prestigi social?..i d'aquí 5 anys, qui recordarà aquest prestigi social?<br />
<br />
<br />Gabyhttp://www.blogger.com/profile/10491962975042900365noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6328750092543949158.post-44468944226906435132019-07-22T09:29:00.001+02:002019-07-22T16:35:34.316+02:00S'ha de premiar l'esforç amb els nens?La temporada passada en un equip de futbol de nens, d'aquests competitius, que et fixen o et foten al carrer sinó rendeixes, uns pares tenien una xerrada.<br />
<br />
Un d'ells parlava que el seu fill no ha tingut la confiança de l'entrenador, que altres nens han tingut més confiança, alguns han jugat si o si i altres als partits importants l'entrenador els hi ha donat molt poca confiança.<br />
<br />
Podríem parlar sobre si està bé o no que passi això, si amb nens s'han de permetre equips tan competitius que et fotin fora a final de temporada sinó has rendit bé..però això ja seria un tema d'un altre post (tot i que jo trobo que no es necessari, ni saludable tot això amb aquestes edats)..però ningú està obligat a anar-hi, crec que el 100% dels pares ja saben que es trobaran...el problema, com sempre, es que sempre penses que això els hi passa als altres, al teu fill es tant bo, que això no li passarà...i si li passa, es culpa de l'entrenador, dels companys o de qui sigui, menys del teu fill...<br />
<br />
Però, com deia, aquest post vull parlar d'una altra cosa....<br />
<br />
Vull parlar de la cultura de l'esforç, de premiar l'esforç o de no premiar-lo i tractar a tothom per igual...<br />
<br />
He escoltat diverses filosofies i jo crec que s'ha de premiar l'esforç però hi ha gent que diu que aquestes edats, encara que uns s'esforcin més que els altres, no s'han de fer diferencies, ja que sinó es creen rols negatius i hi ha nens/es que ja els estàs marginant...<br />
<br />
No se, es un tema interessant...<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-cQM4pB1-4u0/XTVltEwn1mI/AAAAAAAAB74/oBd6nMPwA7ICaUlrSaXRQR6oBLZlXszuACLcBGAs/s1600/fdsfsdfsd.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1233" data-original-width="1541" height="320" src="https://1.bp.blogspot.com/-cQM4pB1-4u0/XTVltEwn1mI/AAAAAAAAB74/oBd6nMPwA7ICaUlrSaXRQR6oBLZlXszuACLcBGAs/s400/fdsfsdfsd.jpg" width="400" /></a></div>
<br />
<br />
Tornem a la conversa dels 2 pares...<br />
<br />
El pare que es queixava que el seu fill no jugava molt i als partits importants encara menys, era un pare d'un nen que als entrenos es despistava força, un dia estava concentrat i l'altre no, un dia escoltava i l'altre no, un dia, mentre l'entrenador parlava ell feia tonteries i llavors no havia entès l'exercici i feia anar malament a la resta del grup, un dia tenia ganes de correr i l'altre semblava que li fes mandra entrenar..<br />
<br />
En canvi, l'altre pare, que només escoltava, el seu fill havia fet uns entrenos molt bons (els mateixos entrenadors ho reconeixen en petit comitè), tota la temporada havia arribat a cada entreno super concentrat, sempre escoltava, sempre volia aprendre més, anava tot l'entreno a tope i aixi un entreno darrera l'altre, durant tota la temporada. Fes fred o calor. Poquíssims entrenos va baixar el seu nivell.<br />
<br />
La reflexió del Post es...l'entrenador ha de fer diferencies entre els 2 nens?<br />
<br />
S'ha de premiar el nen que ho ha donat tot i que s'ha esforçat per estar sempre concentrat? o s'ha de premiar al nen que no escolta i va a mig gas durant l'entreno?<br />
O no s'ha de premiar a ningú i el que passi als entrenos no ha d'influir de cap manera als partits/tornejos que facin?<br />
<br />
Jo no tinc la resposta amb certesa absoluta...bàsicament pq son nens. Si fossin adults tindria clar que s'ha de premiar a les persones que s'esforcen i tenen ganes de fer el màxim de bé la seva feina.<br />
<br />
Amb nens no ho tinc tant clar.<br />
<br />
Algú pot dir que la feina de l'entrenador es intentar motivar als que no s'esforcen tant per que tot s'iguali, i segurament te raó. Algú pot dir que segurament passa això pq l'entrenador potencia uns jugadors sobre els altres i això fa que estiguin més endollats uns que altres, algú pot dir que si passa això es culpa dels entrenadors, que els jugadors sempre volen fer-ho bé...<br />
<br />
No se, no tinc prou estudis ni coneixements...<br />
<br />
Però, no se perquè, crec que sinó es premia l'esforç i la constància...no fas que el que no s'esforça s'esforci més, en la majoria dels casos segurament passa al contrari. El que s'esforça més, si veu que allò no serveix per a res i que el que no s'esforça te les mateixes oportunitats que ell, potser no s'esforçarà tant.<br />
<br />
Jo he jugat a equips on no es premiava l'assistència als entrenos, ni l'esforç, ni el compromís, ni la concentració, ni el pensar amb l'equip abans que amb tu...i aquell equip acabava sent un autentic infern, on era impossible guanyar un partit i on la gent, inclòs els que s'esforçaven, acabaven passant de tot, pq veien que no serviria de res...i a final de temporada, evidentment, l'equip va explotar en mil pedaços.<br />
<br />
No se si això que dic es aplicable a nens, com si em sembla aplicable a adults.<br />
<br />
Jo, per exemple, tinc una filla que te molt bones notes a l'institut i soc conscient que part d'aquestes bones notes es pel sobre-esforç que fa amb els treballs, els deures, les llibretes, l'actitud, la motivació..tinc clar que si només miressin les notes dels examens, no tindria aquestes notes. Es correcte premiar aquest sobre-esforç? o es injust que la meva filla amb un 8 a l'examen acabi tenint la mateixa nota que una persona que treu un 9,5 però no s'esforça gens? i amb algú que treu un 4? i amb algú que treu un 4 però s'esforça moltíssim? Que es el correcte?<br />
<br />
El que si sembla que està clar es que, els pares dels nens que no s'esforcen tant, no li donen cap valor a que es valori l'esforç i volen que els seus fills tinguin les mateixes oportunitats que tothom...i els pares dels nens que s'esforcen més, volen que es valori la feina feta durant l'any als entrenaments/classe....<br />
<br />
<br />
Qui te raó? o ningú?<br />
<br />
<br />Gabyhttp://www.blogger.com/profile/10491962975042900365noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-6328750092543949158.post-88862028254613820702019-07-16T22:34:00.001+02:002019-07-16T22:37:24.478+02:00Portava mig quilo de cocaïna sota el perruquí<span style="font-family: inherit;">Avui he llegit una noticia que deia:</span><br />
<br />
"<span style="background-color: white; color: #333333; font-family: "open_sansregular" , sans-serif; letter-spacing: -0.062rem;">Detingut a l’aeroport del Prat un home que portava mig quilo de cocaïna sota el perruquí"</span><br />
<span style="background-color: white; color: #333333; letter-spacing: -0.062rem;"><span style="font-family: inherit;"><br /></span></span>
Després<span style="font-family: inherit;"> de veure la foto, tinc 2 teories. </span><br />
<div>
<br />
<div>
<span style="font-family: inherit;">O l'home era la primera vegada que intentava passar droga per un aeroport o bé, als aeroports estant tant capficats amb tota la merda de no passar líquids, que l'home porta 10 anys fent-ho i l'han enganxat per casualitat quan algú s'ha dignat a mirar-li per sobre les celles en comptes de mirar dins les sabates.</span></div>
</div>
<div>
<span style="font-family: inherit;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-vhVnUpOF5Mw/XS40ZCKOI0I/AAAAAAAAB7g/irAYDZROnlURLyFyL2gfILDvrwmCzVcQwCLcBGAs/s1600/imgrrsdr.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="636" data-original-width="1121" height="362" src="https://1.bp.blogspot.com/-vhVnUpOF5Mw/XS40ZCKOI0I/AAAAAAAAB7g/irAYDZROnlURLyFyL2gfILDvrwmCzVcQwCLcBGAs/s640/imgrrsdr.jpg" width="640" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
Sinó fos perquè ho he llegit a un mitjà mínimament seriós...diria que es conya...</div>
<div>
<span style="font-family: inherit;"><br /></span></div>
Gabyhttp://www.blogger.com/profile/10491962975042900365noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-6328750092543949158.post-56411690642890244862019-07-16T16:19:00.004+02:002019-07-16T16:21:54.867+02:00Si només son 2 botons....En la meva professió (programador informàtic) em trobo molt sovint que l'usuari no entén que, depen quines feines, pugui trigar més d'un parell d'horetes.<br />
<br />
Entenc que es normal, ja que els usuaris estan acostumats a prémer botons que fan coses (i les fan molt bé, sovint increïblement bé, com molts serveis de Google) i no es paren a pensar que potser, per fer aquella funcionalitat, han calgut dotzenes de programadors (segurament la majoria molt millors que jo) durant molt temps.<br />
<br />
Molt sovint es difícil explicar a l'usuari els motius de la dificultat, d'una manera que pugui entendre-ho al 100%, però sovint si que es pot explicar. Fa pocs mesos em va passar una historia de les ultimes, de les que l'usuari pot entendre i llavors veu que, potser es normal que no trigui una tarda, per acabar l'encàrrec.<br />
<br />
L'exemple es molt gràfic i defineix el que m'ha passat milers de vegades.<br />
<br />
L'encàrrec era afegir, a una intranet existent, un mòdul (programat des de zero) que permetés fitxar (control horari) a tots els seus usuaris. Només hi havien dues condicions prèvies.<br />
<br />
<br />
<blockquote class="tr_bq">
<ol>
<li>Cada dia al matí, si passava l'hora de fitxar d'aquell dia i no s'havia fitxat, apareixeria una finestra a l'usuari indicant que encara no havia fitxat.</li>
</ol>
<ol>
<li> Cada dia al matí, si el dia anterior l'usuari havia oblidat fitxar (al matí o a al tarda, ja que fan horari partit) apareixeria una finestra indicant que no es va fitxar el dia abans. (i tots els dies pendents que pogues tenir)</li>
</ol>
</blockquote>
<br />
<br />
Amb això el cap volia evitar que la gent oblides fitxar (o fer-ho més difícil). Ara per ara no tenia com objectiu controlar les hores sino simplement complir la llei. Per tant, volia que el programa fos prou pesat pq la gent fitxes.<br />
<br />
Després de 4 tardes de programació em va vindré el cap i em va dir que no entenia com es que portava tanta feina dues pantalles. Que semblava força simple.<br />
<br />
Aquí es on vaig poder llistar les coses que havien de tenir en compte les dues "finestretes".<br />
<br />
-Si ahir érem dissabte o diumenge, el programa ha de anotar com que l'usuari te dies sense fitxar? (si ningú treballa el cap de setmana)<br />
- No, està clar que no..has de controlar els dies que no es fitxen per saber si es cap de setmana o no..<br />
- Si l'usuari ahir estava de vacances, el programa li ha de recordar tota la vida que aquell dia no va fitxar? - vaig dir.<br />
- No, es clar - va dir.<br />
- Si ahir era festiu, el sistema ha de "tocar els pebrots" a tots els usuaris indicant que no van fitxar? o ha de saber que era festiu i que ningú fitxava?<br />
- No, no ha d'avisar de res pendent...<br />
- Si ahir el treballador va estar de baixa, es necessari que el programa li insisteixi que no va fitxar?<br />
- No, no...<br />
- Si va fitxar al matí però a la tarda ho va oblidar, ho ha de recordar, no? i avisar com a pendent, no?<br />
- Si, es clar..ha de saber els fitxatges a fer (per defecte) i controlar-ho...no n'hi ha prou amb un fitxatge(entrada-sortida) al dia pq el sistema consideri que està fet...<br />
- Si el treballador comença un dimarts a treballar amb tu per primera vegada, el programa ha d'avisar-lo que fa més d'un mes que no fitxa?<br />
- No, clar, si comença nou ha de saber-ho i només controlar els dies pendents a partir de l'inici del contracte.<br />
- Durant l'hivern, que feu intensiu els divendres, el programa ha d'avisar que el divendres no es va fitxar a la tarda? (com si ha de fer un dia de jornada partida)<br />
- No, clar..quan fem jornada intensiva s'ha de fer una sola entrada i una sola sortida de l'empresa..<br />
- Però els divendres de l'estiu (que feu jornada partida) si que ha d'avisar que el divendres s'esperen 2 fitxatges (mati i tarda)?<br />
- Si, es clar.<br />
- Si un dia l'usuari surt per anar al metge (per exemple) farà mínim 3 blocs d'entrada-sortida..ho contemplem?<br />
- Si, clar, a de reflectir la realitat..<br />
- Em vas demanar que sortís una pantalleta si havia passat l'hora de fitxar i l'usuari no havia fitxat, no? no tothom comença a la mateixa hora, per tant, haurem de definir els horaris de cadascú (o com a mínim dels que son diferents)<br />
-Si, si<br />
<br />
...després d'aquestes explicacions i altres va quedar clar que les "dues finestretes" no eren només "dues finestretes" que es podien fer en una tarda. I vaig tenir via lliure per trigar més, ja que estava justificat, encara que d'entrada no ho sembles...<br />
<br />
I aqui encara teniem sort que moltes dades ja les teniem al sistema (vacances, baixes, inici contracte)...sino la feina es multiplicaria per 10.<br />
<br />
Es el misteriós i típic cas de: "però si només t'he demanat un botó...."..que aquí he desllorigat lleugerament...<br />
<br />
Apa, a fer més botons i pantalletes simples...<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-crXpwu7U6o0/XS3cj2ttemI/AAAAAAAAB7U/Y57GWwUmglMJy3-FF121RMimBXQRxZQIQCLcBGAs/s1600/devprog.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="520" data-original-width="780" height="266" src="https://1.bp.blogspot.com/-crXpwu7U6o0/XS3cj2ttemI/AAAAAAAAB7U/Y57GWwUmglMJy3-FF121RMimBXQRxZQIQCLcBGAs/s400/devprog.jpg" width="400" /></a></div>
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />Gabyhttp://www.blogger.com/profile/10491962975042900365noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-6328750092543949158.post-60547673706008071172019-07-04T11:21:00.000+02:002019-07-04T11:37:00.823+02:00Mòbil Retro, comentari AmazonAvui, no pregunteu perquè..o si, per que soc un friki, estava mirant un mòbil a Amazon d'aquests retro..amb tecles i sense Android.<br />
<br />
Mirava els comentaris de la gent per veure que pensaven del mòbil.<br />
<br />
Dins dels comentaris dels clients he trobat un comentari cutre, digne del mateix Torrente, però que no he pogut parar de riure. Hi ha gent que te mooooolt temps lliure....<br />
<br />
El mòbil en qüestió: <span style="font-size: x-small;">(si, ja ho se, no li comprarieu ni al vostre avi de 98 anys però jo me'n vull comprar un)</span><br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-Fudc6v41n1s/XR3DzmPGugI/AAAAAAAAB6k/AHW9NXtytcA_ucq5_brFDoVwqqkIouhQwCLcBGAs/s1600/2019-07-04%2B11_11_51-Window.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="590" data-original-width="1440" height="262" src="https://1.bp.blogspot.com/-Fudc6v41n1s/XR3DzmPGugI/AAAAAAAAB6k/AHW9NXtytcA_ucq5_brFDoVwqqkIouhQwCLcBGAs/s640/2019-07-04%2B11_11_51-Window.png" width="640" /></a></div>
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
El comentari en qüestió:</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-KJJqyVeucLs/XR3D1Hg8UHI/AAAAAAAAB6o/11gAzTxWCB0sZZ_c5apjkDfaUeBKo3_PACLcBGAs/s1600/2019-07-04%2B11_11_29-Window.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="251" data-original-width="757" src="https://1.bp.blogspot.com/-KJJqyVeucLs/XR3D1Hg8UHI/AAAAAAAAB6o/11gAzTxWCB0sZZ_c5apjkDfaUeBKo3_PACLcBGAs/s1600/2019-07-04%2B11_11_29-Window.png" /></a></div>
<br />
<br />
<br />Gabyhttp://www.blogger.com/profile/10491962975042900365noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-6328750092543949158.post-48958032754383735072019-07-03T12:09:00.001+02:002019-07-03T12:09:37.910+02:00Que es el Futur?Fa molt temps, en un programa de radio, entrevistaven a un filòsof que es deia Raimon Panikkar.<br />
<br />
Era una secció de filosofia, on cada dia es tractava un tema diferent.<br />
<br />
Un dia es tractava del futur.<br />
<br />
Quan li van preguntar que era per a ell el futur, va contestar una de les frases més simples, clarividents, colpidores i certes que he escoltat mai.<br />
<br />
- Raimon, que es per a tu el futur?<br />
<br />
- El futur es la mort.<br />
<br />
Sempre que penso que em faria il·lusió fer alguna cosa i mentalment penso que ja la faré algun any d'aquests, sempre em ve aquesta resposta d'en Raimon Panikkar. <b><span style="font-size: large;">SEMPRE</span></b>.<br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/84/Raimon_Panikkar.jpg/212px-Raimon_Panikkar.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="300" data-original-width="212" src="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/84/Raimon_Panikkar.jpg/212px-Raimon_Panikkar.jpg" /></a></div>
<br />Gabyhttp://www.blogger.com/profile/10491962975042900365noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-6328750092543949158.post-3372733757879612172019-06-26T00:03:00.004+02:002019-07-03T18:28:20.024+02:00Genial frase de CruyffAvui he llegit una frase que es veu que va dir Johan Cruyff, M'ha semblat genial.<br />
Que el teu objectiu sigui perseguir la victòria a qualsevol preu només pot tenir premi si aconsegueixes la victòria.<br />
Sinó guanyes, tot desapareix, no hi havia res, només el guanyar com fos.<br />
<br />
Si fos fàcil guanyar, encara et compraria l'argument.<br />
<br />
Però tenint en compte que només guanya 1, i que es molt difícil que siguis tu, no se si te sentit jugar-ho tot a guanyar com sigui, sense creure en res, canviant de jaqueta cada vegada que creus que allò t'apropa més a al victòria, sense fer les coses com les sents, de la manera com entens la vida...<br />
<br />
En Cruyff resumeix això, que jo necessitaria 3 o 4 pàgines, en una sola frase:<br />
<br />
<span style="background-color: #f5f8fa; color: #14171a; font-family: "segoe ui" , "arial" , sans-serif; font-size: 14px; white-space: pre-wrap;">"Si algun dia guanyes, que la celebració no sigui més important que el que et va portar a la victòria"</span><br />
<span style="background-color: #f5f8fa; color: #14171a; font-family: "segoe ui" , "arial" , sans-serif; font-size: 14px; white-space: pre-wrap;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://d2x51gyc4ptf2q.cloudfront.net/content/uploads/2016/02/Johan-Cruyffs-Ajax-farewe-007.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="367" data-original-width="700" height="208" src="https://d2x51gyc4ptf2q.cloudfront.net/content/uploads/2016/02/Johan-Cruyffs-Ajax-farewe-007.jpg" width="400" /></a></div>
<br />Gabyhttp://www.blogger.com/profile/10491962975042900365noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-6328750092543949158.post-59528556871961985302019-04-30T01:03:00.002+02:002019-04-30T01:03:53.559+02:00Un bon professionalDoncs si. Això es ser un bon professional.<br />
<blockquote class="twitter-tweet" data-lang="ca">
<div dir="ltr" lang="es">
👏👏👏 No era titular desde septiembre de 2017, pero Mauricio Caranta volvió a la portería de Talleres y, tras dejar la portería a cero, regaló un discurso lleno de profesionalidad. Mejor oírlo... y aplaudir <a href="https://t.co/booH50a897">pic.twitter.com/booH50a897</a></div>
— ElDesmarque (@eldesmarque) <a href="https://twitter.com/eldesmarque/status/1095368437390606336?ref_src=twsrc%5Etfw">12 de febrer de 2019</a></blockquote>
<script async="" charset="utf-8" src="https://platform.twitter.com/widgets.js"></script>
Gabyhttp://www.blogger.com/profile/10491962975042900365noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6328750092543949158.post-50703239650309370042018-11-09T00:20:00.001+01:002018-11-09T00:20:38.176+01:00El Drogas y los tontosHe vist aquesta imatge avui i m'ha semblat genial.<br />
<br />
No he vist una sobreimpressió més tonta i graciosa de fa temps en un programa de televisió<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://2.bp.blogspot.com/-_1moGXpETWg/W-TEcW8v8MI/AAAAAAAAB04/xiAM3ZiAxMEhrGtn9cUrLJG6ftXt1-JlgCLcBGAs/s1600/CQ0zjCVWsAAH3py.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="359" data-original-width="600" height="237" src="https://2.bp.blogspot.com/-_1moGXpETWg/W-TEcW8v8MI/AAAAAAAAB04/xiAM3ZiAxMEhrGtn9cUrLJG6ftXt1-JlgCLcBGAs/s400/CQ0zjCVWsAAH3py.jpg" width="400" /></a></div>
.<br />
Si fos "El Pupas" o "El Fideo" encara...<br />
<br />Gabyhttp://www.blogger.com/profile/10491962975042900365noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6328750092543949158.post-65261849250291250862018-11-08T09:14:00.001+01:002018-11-08T22:38:10.603+01:00Franctirador detingutAvui s'ha filtrat una noticia d'un franctirador super expert que estava disposat (i capacitat i preparat per fer-ho) per assassinar al president del govern espanyol.<br />
<br />
Es veu que estava enfadat amb el president perquè retirava les restes d'en Franco.<br />
<br />
Es va filtrar als mossos i van entrar a casa seva on tenia 16 armes, la majoria d'elles il·legals i/o modificades per l'expert.<br />
<br />
Aixi d'entrada em sembla força greu que algú vulgui assassinar a un president...<br />
<br />
Doncs la noticia, entre altres coses, parla que l'audiència nacional no veu el motiu de portar el cas ja que no es terrorisme ni cap delicte que li toqui a ells.<br />
<br />
El text de la noticia es: "<span style="background-color: white; font-family: "titillium web"; font-size: 19px;">En cuanto a las diligencias judiciales, pasaron del Juzgado de Guardia –el 2 de Terrassa, ese día– al de Instrucción Nº3 porque </span><span style="background-color: white; border: 0px; font-family: "titillium web"; font-size: 19px; font-stretch: inherit; font-weight: 700; line-height: inherit; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">la Audiencia Nacional rechazó el caso, considerando que no se trataba de una amenaza terrorista</span><span style="background-color: white; font-family: "titillium web"; font-size: 19px;">, sino meramente una "proposición de homicidio de autoridad", con "tenencia ilícita" de un "depósito de armas".</span><br />
<span style="background-color: white; font-family: "titillium web"; font-size: 19px;"><br /></span>
<span style="font-family: "titillium web";"><span style="background-color: white;">Com sempre dic, no soc jurista ni res....però conec una noia que tenia un xiulet groc a casa, una careta d'en Jordi Cuixart i altres pertinències aixi perilloses i va ser imputada de terrorisme fins ahir...i encara no la deixen sortir del seu poble pels possibles riscos que pot comportar....i aquest senyor l'acusen de "proposición de homicidio de autoridad"...que, aixi d'entrada, no sona com una cosa tant greu..</span></span><br />
<span style="font-family: "titillium web";"><span style="background-color: white;"><br /></span></span><span style="font-family: "titillium web";"><span style="background-color: white;">Aquest presumpte delincuent, el van anar a detenir amb un dispositiu antiterrorista de <i>tropecientas furgones?</i> i avisant a la premsa per que faci fotos i aparegui a tots els diaris? no se pq em sembla que no...</span></span><br />
<span style="font-family: "titillium web";"><span style="background-color: white;"><br /></span></span>
<span style="font-family: "titillium web";"><span style="background-color: white;">I per acabar...que hauria passat si el franctirador aquest hagués estat independentista? no hagués estat condemnat per terrorisme? Tots els partits l'haurien utilitzat per dir que a catalunya hi ha un ambient prebelic i que està clar que la rebel·lió comença a donar el seus fruits...i, com es lògic, seria portada de tots els diaris...ara es tercera noticia en molts d'ells...</span></span><br />
<span style="font-family: "titillium web";"><span style="background-color: white;"><br /></span></span>
<span style="font-family: "titillium web";"><span style="background-color: white;">Todo correcto...</span></span><br />
<span style="font-family: "titillium web";"><span style="background-color: white; font-size: 19px;"><br /></span></span>
Gabyhttp://www.blogger.com/profile/10491962975042900365noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-6328750092543949158.post-1908164421917146562018-11-02T14:58:00.004+01:002018-11-02T14:58:49.299+01:00Retall escrit fiscalia judici 1-OAixò es un retall de l'escrit de la fiscalia sobre el judici de l'1-O. No es un tertulià d'una radio, sino un jutge.<br />
<br />
"<i>Desde la llegada al lugar del acusado Jordi Cuixart, ambos se dirigieronen diversas ocasiones a la multitud para conducir su actuación. Así, en la tarde del día 20, Jordi Cuixart se dirigió a los congregados y exigió la liberación de todos los detenidos. <b>Pese a reivindicar el pacifismo de la movilización, apeló también a la determinación mostrada en la guerra civil (empleando la expresión ¡no pasarán!</b>), y retó al Estado a acudir a incautar el material que se había preparado para el referéndum...."</i><br />
<i><br /></i>
Guerra civil? Jutge historiador? Suposo que no soc jutge i no tinc capacitat d'entendre-ho...Gabyhttp://www.blogger.com/profile/10491962975042900365noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-6328750092543949158.post-25813576577940026132018-11-02T14:15:00.000+01:002018-11-02T14:16:11.400+01:00Peticions penes judici 1-ODesprès de veure els escrits dels fiscals sobre el judici sobre el 1-O, no ho podria resumir millor....<br />
<br />
<br />
<blockquote class="twitter-tweet" data-lang="ca">
<div dir="ltr" lang="es">
Una vez más, hoy con suplemento de asco, tenemos pruebas de que el sueño independentista era la respuesta errónea, pero inevitable, al sueño de un estado que a toda costa pretende planchar España a la francesa</div>
— Antoni Puigverd (@apuigverd) <a href="https://twitter.com/apuigverd/status/1058333717335367680?ref_src=twsrc%5Etfw">2 de novembre de 2018</a></blockquote>
<script async="" charset="utf-8" src="https://platform.twitter.com/widgets.js"></script>
Gabyhttp://www.blogger.com/profile/10491962975042900365noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6328750092543949158.post-37212583871699581162018-10-26T10:06:00.001+02:002018-10-26T23:58:50.249+02:00Fora de JocUn dia, un equip de futbol molt important, va creure que el fora de joc era una regla injusta i va decidir que, si no el treien en un any, deixaria de fer cas a aquesta regla en els partits.<br />
<br />
Tots els seus socis estaven convençuts de la injustícia de la regla i que al final no farien cas a la regla.<br />
<br />
Va arribar l'any i els socis empenyien per que no fessin cas a la regla de fora de joc.<br />
<br />
Quan esperaven per seguir jugant encara que l'àrbitre piti fora de joc?<br />
<br />
Quan s'autosumaran els punts a la classificació encara que el partit l'àrbitre el doni per perdut, per algun gol en fora de joc?<br />
<br />
Al final el president de l'equip va decidir que no tenia sentit aplicar al mandat de saltar-se el fora de joc. S'havia anat molt lluny per intentar forçar als altres equips i les federacions per que volguessin negociar el canvi de la regla de fora de joc però ningú els havia recolzat. No tenia sentit anar a un partit i gesticular que no accepten un fora de joc que l'àrbitre donaria per bo, que la federació no pujaria el gols en fora de joc a la classificació i que els altres equips no recolzaran la decisió de no fer cas al fora de joc. Vaja, que no seria efectiva la decisió.<br />
<br />
Però la pressió era tant gran dins de la massa social de l'equip que ja ningú volia fer-se endarrere. Alguns, dins la directiva del club, veien que si alguns feien el pas endarrere seria la seva oportunitat per poder escalar a l'organisme del club i erigir-se com els reals defensors del club i derrotar als que s'estaven pensant fer el pas endarrere.<br />
Els que estaven pel pas endarrere van detectar que altres també veien clar que l'opció era fer el pas endarrere però no volien fer-ho perquè així podrien derrocar als actuals mandataris titllant-los de febles o de persones que no defensen realment el club.<br />
<br />
Al final, tothom a la directiva creia que la única opció real era fer un pas endarrere i acatar el fora de joc, ja que era impossible no acatar-lo de manera efectiva. Però van escenificar, en un partit, que no acataven el fora de joc. Aixi ningú va poder criticar a ningú sobre la falta d'estima al club.<br />
<br />
L'escenificació va constar en seguir celebrant el gol, encara que estigues anul·lat per fora de joc, i celebrar la victòria del partit quan va acabar, tot i perdre. Encara que, realment a la classificació de la lliga, no va pujar el gol anul·lat, ni els punts per la no victòria.<br />
<br />
Com tothom sabia que això no es podia mantenir en el temps, la junta directiva va acabar dimitint amb molts retrets entre uns i altres i perquè vinguessin uns altres a seguir acatant el fora de joc i veure que la única manera d'aconseguir treure el fora de joc es, o convencer a la federació per que el tregui o aconseguir convencer a la majoria d'equips per que no acceptin el fora de joc...llavors potser la federació es veurà obligada a fer cas.<br />
<br />
<br />Gabyhttp://www.blogger.com/profile/10491962975042900365noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-6328750092543949158.post-33550563120649531562018-10-07T21:09:00.000+02:002018-10-07T21:09:12.356+02:00Internet, estudiar, aprendre, nensEls nens d'avui en dia diuen que son tecnològics i que ho porten integrat.<br />
<br />
No es veritat, com a mínim quan tenen menys de 12 anys (els meus fills).<br />
<br />
Els meus fills aprenen a fer servir tots els dispositius possibles per veure youtube, per baixar-se aplicacions, per utilitzar instagram, facebook, whatsapp, el fortine, el fifa.....i un infinit nombre d'APPS/Jocs que aprenen a fer servir de manera autodidacta.<br />
<br />
Però quan estan intentant aprendre alguna cosa, no veuen tan directament la utilització de les tecnologies per aprendre. Per defecte, quan estan estudiant alguna cosa que no saben, que no veuen clar o que no acaben d'entendre, segueixen encegats a mirar el full en blanc, el llibre o a dir que es molt difícil o que no ho saben fer...i cada vegada els hi he de dir....<br />
<br />
"Ho has mirat al mòbil? Has pensat una estona i quan veus que no et surt, has buscat ajuda a internet?"<br />
<br />
"Per que m'ho preguntes a mi? em preguntes a mi com es juga al fortnite? em preguntes a mi com es fa servir l'ultima funcionalitat de l'instagram? Com ho fas sense mi?"<br />
<br />
Llavors busquen a internet però tampoc saben buscar del tot bé...i si troben a la wikipedia el que esperaven...copien però no busquen si hi ha alguna definició més pròxima a la seva edat....i NO BUSQUEN AL YOUTUBE SI ALGÚ HO EXPLICA....<br />
<br />
L'exemple que ha passat avui...<br />
<br />
La meva filla (12) tenia un exercici on havia de calcular tots els números del 0 al 20 utilitzant quatre números quatre. No només 2 o 3...sempre 4 números quatre. S'havien d'unir utilitzant diferents operacions (suma, resta, divisió, multiplicació, parèntesis....) i que el resultat sigui un número diferent, fins arribar al 20..<br />
<br />
Primer es va bloquejar, després deia que era difícil, després que no es podia fer..després jo li vaig donar algunes idees i en fa fer algun més.<br />
<br />
L'exercici va quedar un parell de dies parat per la seva dificultat. Jo, la veritat, no me'l vaig mirar i no vaig intentar fer-ne cap. No sabia si realment era fàcil o difícil.<br />
<br />
Una tarda em vaig posar a fer-ho amb ella i vaig constatar que era difícil (o impossible) fer-ho només amb sumes, restes, multiplicacions i divisions...alguna cosa fallava.<br />
<br />
Quan vaig arribar al punt de bloqueig vaig anar a Youtube i vaig trobar quantitats indecents de vídeos on s'explicava aquest exercici..i on no hi havia ningú que ho resolgués només amb operacions "bàsiques"...s'havien d'utilitzar arrels quadrades i potencies. La meva filla no havia entès exactament com l'havia de resoldre. I es va bloquejar.<br />
<br />
Perquè el que em va passar a mi, no ho va fer ella? Perquè ella, a l'arribar al seu punt de bloqueig, no li va sortir automàticament buscar al seu mòbil o al seu ordinador?<br />
<br />
Algú podria dir, amb raó, que jo soc adult i ella no. Es veritat.<br />
<br />
Però també es veritat que els hi costa veure la tecnologia com una eina d'ajuda al seu aprenentatge. I quan veuen que es una bona eina, el que fan es copiar sense control.<br />
<br />
Hi ha molta feina a fer. Suposo que a mesura que creixin aprendran a que la tecnologia sigui un company d'estudi real, a part de ser una eina per realitzar tots els seus hobbies...<br />
<br />
Es el mateix del que passa amb els adults. En teoria diuen que estem en la societat de la informació però es fals en la majoria de la gent. Les tecnologies provoquen que la majoria de gent l'utilitzi per aïllar-se i només rebre la informació dels sectors que pensen com ells i obviar els que pensen diferent. Per tant, la tecnologia no els hi dona més informació, els hi dona menys...ja que la quantitat d'informació que reben, en gran majoria, es la mateixa amb el mateix punt de vista.<br />
<br />
Utilitzar la tecnologia per informar-se de tots els punts de vista requereix un esforç que la majoria de gent no fa.<br />
<br />
Tot i que es real que la tecnologia ens ajuda, es evident que els nens no l'aprenen a fer servir a l'hora que accedeixen al dispositiu, ni a l'hora que aprenen a escriure, llegir...potser es que els dispositius han d'entrar a l'aula més aviat...o no..això seria un tema d'un altre post...perquè també es podria defensar si cal que els nens tinguin accés als dispositius (hi ha gent que pensa que no)...però si els tenen a casa, es una tonteria que l'escola faci veure que no existeixen...<br />
<br />
Per mi, com gairebé sempre, la mesura es l'equilibri...els han de fer servir però no han d'ocupar el 100% del seu temps utilitzant-los...també han d'escriure, correr, saltar, fer manualitats, parlar, cantar....<br />
<br />
En el fons, com el llegir i l'escriure...no ha de dependre dels pares que ho sàpiguen..ha de ser una obligació com a país que els seus ciutadans sàpiguen fer-ho...doncs el mateix amb la tecnologia...Si no podem permetre que una persona de 15 anys arribi a aquesta edat sense saber llegir de forma ràpida i àgil tampoc hauriem de permetre que arribin sense saber utilitzar la tecnologia per solucionar els problemes que es poden trobar...<br />
<br />
<br />Gabyhttp://www.blogger.com/profile/10491962975042900365noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-6328750092543949158.post-64124330459917081552018-10-02T00:03:00.001+02:002018-10-04T10:25:12.007+02:001-O (fa 1 any)Fa 1 any uns polítics, després que una part del poble demanes enèrgicament durant anys fer passos per crear un nou país, s'ho van jugar tot (vida personal i política) per forçar al límit la situació i fer reaccionar a algú(nacional o internacionalment) a favor d'aquesta determinació.<br />
<br />
No va funcionar. Ningú va reaccionar però el que va passar va sumar gent i simpaties al procés.<br />
<br />
Durant tot aquest procés la feina es va fer tan ben feta que es va passar d'un 12% a un 47% de persones que volen un nou país. Molta gent per no tenir-la en compte, no suficients per implementar un país nou sense un acord amb el país actual. Agradi o no.<br />
<br />
Els governants del país actual feien les coses tant malament que, si es segueix així, en poc temps es serà un 50%, després un 60%...es un procés que acabarà on ha d'acabar, en un referèndum reconegut per tothom. Al final l'aigua vessarà si s'augmenta el suport.<br />
<br />
Per aconseguir vessar l'aigua s'ha d'aconseguir més gent...avui, un any després del 1-O, s'està emprenent el camí contrari. El marcador del 47% comença a anar en sentit contrari. Es la meva sensació....<br />
<br />
Evidentment, en altres paisos, amb un suport similar s'han aconseguit celebrar referèndums acordats..està bé però , per desgracia, ara mateix no es l'escenari més realista a casa nostra...<br />
<br />
Jo, si fos el president d'Espanya, tindria una solució "<i>molt fàcil"</i> per acabar el tema. Un referèndum no vinculat (per no tenir l'excusa de la constitució, només per saber l'opinió, que tampoc se si es "legal" fer-ho) amb 4 respostes: Vull més autogovern per Catalunya, Vull menys autogovern per Catalunya, Vull que tot segueixi igual, Vull la independència.....amb aquestes 4 preguntes es molt difícil que la independència guanyi amb un 50% dels vots (ara mateix em sembla impossible)...i que aquest referèndum porti implicit que no es pot fer cap altra referèndum igual en 25 anys...<br />
Acontentes als indepes (que son 2 milions de persones) i mates el tema de facto (a menys que guanyi la independència, que llavors tindria un<i> marron</i> de collons, però sabrien la magnitud del "marron")....el problema es que no dona vots fer això i els partits de l'oposició (PP i ciutadans) el destrossarien pel camí...<br />
<br />
Molta gent es queixa que els polítics indepes no fan res...jo tinc una idea. Els que tinguin tant clar el camí, que el diguin públicament, que expliquin l'estratègia...i aixi tothom el seguirà, per que veuran que tindran una raó irrefutable...<br />
<br />
Si el camí es dir que els altres no tenen camí sense tenir-n'he un de propi, llavors potser es fer trampes...<br />
<br />
Si el camí es la ingenuïtat de creure que es pot imposar un país nou amb un 47% de la població i un estat que farà el que sigui per evitar-ho...doncs que ho provin...<br />
<br />
Com faran que els diputats suspesos per un tribunal espanyol segueixin cobrant el sou si la funcionaria de la Generalitat que paga nomines no les pagarà pq hi ha un jutge que diu que no les pagui? <i>(aquesta funcionaria deu tenir casa, fills i no deu voler perdre la feina...com el 80% dels funcionaris/treballadors)</i><br />
Com aconseguiran que el 50% restant de la població, que no acataria un país nou a la força, pagui els impostos al nou país? Amb la repressió? Com la que va fer el 1-O algú altra?<br />
Com aconseguiran que <b>tots els jutges i advocats</b> facin cas al nou pais?<br />
Com faran fora a les forces de l'estat dels aeroports, ports i fronteres?<br />
Com aconseguiran que no es revoltin el 50% restant? <i>(no serem ingenus de pensar que els indepes es saben revoltar per fer un país nou i els altres no ho faran per evitar-ho..)</i><br />
Com aconseguiran que la policia faci cas al nou país?<i> (la policia es un reflex de la societat..per tant...50% - 50%)</i><br />
Com aconseguiran que no tornin a aplicar el 155?<i> (el van aplicar sense enviar ni un sol policia)</i><br />
Com aconseguiran que la comunitat internacional els reconegui?<br />
Com aconseguiran que el país actual no utilitzi la repressió per evitar-ho?<br />
Com aconseguiran que no entri més gent a la presó?<br />
Com trauran els que ara estan a la presó?<i> (els de la presó sortiran quan el cas arribi a europa. Si Europa encara te la mateixa visió del procés que te ara...si canvia la visió es pot perdre el relat de la raó)</i><br />
Com aconseguiran que el 47% es revolti constantment contra els elements si la gent ha de treballar, te família, vol viure bé? <i>(No funcionarà una revolució amb un país amb la panxa plena)</i><br />
<br />
I hi han 1.000 COMs més que no tenen resposta...<br />
<br />
Ni la CUP va desobeir durant la tardor passada, es va presentar a les eleccions "il·legítimes" del 21D reconeixen que l'estatus quo es el que es (tot i que al principi van dir que no s'hi presentarien pas)........i veien que els polítics anaven a la presó o a l'exili no van fer cap crida a defensar res....per tant.....tot i que diguin que no, saben que l'estatus quo actual funciona i que no es pot enderrocar fàcilment...<br />
<br />
Quants autònoms/empresaris independentistes, durant el període de pagament trimestral d'IVAs del 3r trimestre del 2017 (del 1 al 20 d'octubre) van desobeir i no van pagar els seus impostos? el 99% va pagar els seus impostos a l'estat Espanyol (i alguns, com a molt, vam demanar pagar l'IVA amb una prorroga). Per que? Per que la majoria de gent sap, tot i que després obligui als seus representants a fer veure que no ho saben, que l'estatus quo que hi ha ara funciona, que sinó pagues impostos l'estatus quo actual te capacitat d'embargar-te el sou o complicar-te la vida...per això pràcticament tothom va pagar els seus impostos.<br />
Quants dels votants independentistes no han presentat la declaració de renda aquest any en un acte de desobediència?<br />
<br />
Anem en compte en demanar als demés el que no faríem nosaltres..una altra cosa es demanar als demés que parlin clar....<br />
<br />
Amb les majories actuals (que son increïbles mirant com estaven fa 10 anys) no es pot imposar a la força res (suposant que imposar a la força sigui el camí)....només es poden fer estratègies per anar obrint camí, relats que facin sumar simpaties.<br />
<br />
Es un projecte polític que ha ad'anar provant estratègies pacifiques per aconseguir (o intentar-ho) els seus objectius. Es un projecte polític que ha de millorar el que tenim (sanitat, educació, innovació...) perquè la majoria el vegi en bons ulls i ningú baixi del carro.<br />
<br />
Algú es sentirà enganyats pels polítics, que estan empresonats o lluny de les seves families. Jo no tinc que defensar a ningú...però que es miri a la resta del món un moviment com el que s'ha fet aquí...pràcticament no existeix. Son terrenys desconeguts...<br />
<br />
Algú es sentirà enganyat pel que va passar fa un any....el que va passar fa un any s'havia de revestir de veritat...havia de semblar que anava de debò perquè la resta d'operadors actuessin de debò...<br />
<br />
Hauria set millor dir que el procés que s'iniciava era un "farol" i que només era per provocar una negociació?...no, s'havia de revestir de versemblança el procés per aconseguir el major èxit possible.<br />
<br />
I l'èxit va ser el que va ser. Ni més ni menys. I l'èxit que es va fer es el que s'ha de gestionar. Segurament, el fet de tenir 2 partits al govern, durant aquella etapa, va fer que s'anés més lluny del que cap dels 2 volia per no ser titllats de traïdors. Es el que te fer cas a les masses, que avui et poden adorar i demà et poden destruir....<br />
<br />
Preguntin a algú fa 15 anys que el procés tindria el suport que te ara...dirian que si s'han fumat alguna cosa...<br />
<br />
Una gent s'ho va jugar tot per uns ideals...jo, us ho asseguro, no ho faria. I si es va fer malament doncs les urnes ja donaran o trauran raons, que es la base d'un sistema democràtic. Les eleccions municipals seran un bon termòmetre. Si segueixen les coses aixi, ja veurem els resultats...<br />
<br />
Es impossible fer un país nou demà (ni l'any vinent, ni l'altra, si no s'arriba a un acord, que es poc provable ara mateix), per tant, les presses son frustracions que s'han de gestionar i canalitzar.<br />
<br />
La gent ha de ser més intel·ligent i saber llegir la realitat, que sovint no es com ens agradaria i els polítics han de començar a perdre la por a dir que la situació es la que es, la retòrica i les paraules buides fan emprenyar a la gent...estan a la fase del rei despullat.......el nen ja està assenyalant al rei i apunt de dir, en veu alta, que el rei no te roba....millor que es vesteixin o bé reconeguin que estan despullats...<br />
<br />
Fa 1 any es va intentar un camí i no va funcionar, de moment...però ha obert moltes escletxes que potser es podran aprofitar o no....<br />
<br />
Les imatges d'enfrontaments d'aquest 1-O al parlament i a diferents punts del territori, tot i que siguin una minoria, no ajuden res..segur que la policia ho podria haver fet diferent en alguns casos, però ajuden les imatges? mossos disparant foam?...Donant la raó a partits incendiaris que fa temps que esperaven en candeletes aquestes imatges?...i si algú creu que ajuden, si que demanaria que m'expliquessin la estratègia final...aquesta confrontació a que ens apropa?, quin es el nou full de ruta que utilitzant la confrontació apropa l'objectiu final?<br />
<br />
També està clar que eren una minoria que no representa, ni molt menys, el tot, però si que algú l'utilitzarà com el tot.<br />
<br />
Si m'ho expliquen i em convencen, potser canvio d'opinió.<br />
<br />Gabyhttp://www.blogger.com/profile/10491962975042900365noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-6328750092543949158.post-7001241576633973582018-09-21T12:20:00.003+02:002018-09-21T12:20:49.074+02:00Foro TogasHi havia una vegada un xat de jutges on un dia a un jutge se li va acudir anomenar una actuació policial feta un mes d'octubre, com a "terrorisme d'estat". Li van llegir la cartilla i li van posar una multa de 600 euros.<br />
<br />
Hi havia una vegada un xat de jutges on deien fill de puta, son "igual que un violador", nazis..i un llarg etcètera d'insults a gent d'una certa ideologia i van dir: "confiem en la separació de poders".<br />
<br />
Tot correcte.Gabyhttp://www.blogger.com/profile/10491962975042900365noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6328750092543949158.post-4394465446043610822018-07-20T01:32:00.000+02:002018-07-20T01:37:25.030+02:00Aragó es una nacióFa poc dies el president d'Aragó va fer una nova llei que diu que Aragó es una nació, més antiga que l'espanyola i que te dret al màxim grau d'autogovern possible.<br />
<br />
Algú em pot dir el dia que algun partit començarà a recollir firmes i a utilitzar als aragonesos per guanyar vots fora d'Aragó? o potser es la pròxima estratègia de <i>cafè para todos</i>? "Ponemos que todas las comunidades son una nación y asi no nos molesta que lo pongan los catalanes y no tenemos que tumbarles su estatuto..."<br />
<br />
Es per saber-ho....<br />
<br />
<a href="https://www.eldiario.es/aragon/politica/Aragon-reivindica-Ley-Derechos-Historicos_0_778322383.html">https://www.eldiario.es/aragon/politica/Aragon-reivindica-Ley-Derechos-Historicos_0_778322383.html</a><br />
<br />Gabyhttp://www.blogger.com/profile/10491962975042900365noreply@blogger.com0