El juego del calamar i els patis escolars (i Einstein i el seu temps relatiu)

El mon gira massa ràpid, molt ràpid. Tot queda desfasat a un ritme vertiginós.

Aquella cançó xula queda oblidada al cap de 15 dies per mil cançons xules més, o 1000 series més, o 1000 youtubers més o per 1000 jocs més o per 1000....

Tot passa a velocitat de vertigen. Per aixo, quan algu dona moltíssima importància a alguna cosa relacionada a un d'aquests events (cançó, vídeo, sèrie...) crec que no entén a quin mon vivim.

En aquest cas, parlaré del "juego del calamar" i els nens.

Es van fer multitud de noticies, es van convidar psicòlegs a diferents programes per parlar de les replicacions que es feien, als patis de les escoles, de les escenes de la sèrie.

Criticant que els nens no tenien que veure aixo, que desprès ho repeteixen al pati i podien passar desgracies...i un llarg etcètera de reflexions.

El curiós del cas es que mentre es feien les reflexions als diferents mitjans anava desapareixen a una velocitat de vertic el joc a les escoles. A la que es va acabar la sèrie tot aquell gran problema va ser absorbit per la següent cosa. Van durar moooolt més les hores i hores dedicades a reflexionar-hi que les hores que els nens van estar jugant al patí a aquests jocs.

Per tant, pq donar tanta importància a aquestes coses si segurament, amb la velocitat dels esdeveniments, quan acabem de parlar-ho, el problema ja haurà desaparegut sol?

No dic que no s'hagi de parlar però si es parla, sempre amb perspectiva. També podriem parlar de si els nens han de veure o no aquesta serie...però també crec que magnifiquem les coses...a mi, fent classes de programació a nens, uns nens de tercer de primaria em van ensenyar que era la "coprofagia", disciplina que desconeixia. La informació no es pot aturar i veuran el que els interesa d'una manera o altra...com els nois dels anys 70/80 veien revistes porno, encara que a casa no en tinguessin...

Molt sovint crec que donem importància a coses que no la tenen o bé que tenen una importància molt més relativa...

Com diu un gran amic meu...a vegades, simplement s'ha de deixar pixar el matxo....

Comentaris

  1. El joc estrella del joc del calamar no és res més que el pica-paret, i tan divertit no és, normal que se'n cansessin aviat. Ara sembla que el problema en els patis escolars és el futbol, altra vegada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. SI, te collons. Ara que l'Alexia Putelles es un referent pq el futbol sigui més inclusiu, ara el volen treure dels patis...els nens no jugen al carrer per culpa de les extraescolars i la Play i no jugaran als patins de les escoles per culpa del sistema que els hi dificulta. Al final, resultara que ser nen es com ser un adult....12 hores sentat en una cadira o sofà....i els que no ho facin, evidentment, medicats....

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Per que a la muntanya fa més fred si la calor sempre va cap a munt i està més a prop del sol?

Que és la gravetat? (segons un senyor que es deia Einstein)

Plantar un arbre, escriure un llibre i tenir un fill....