dissabte, 17 de març de 2018

Revenja Estatal...

Tinc la sensació que el procés independentista, pel que fa a les possibilitats reals d'aconseguir-ho, s'ho creien més seriosament a la resta d'España, incentivats pels jutges, govern i sobretot mitjans, que ha Catalunya.

Encara recordo la portada del Marca, despres del 27-O, amb aquesta noticia en portada. Em sembla recordar que deia: "Y ahora que?"...s'ho creien..
I també recordo un zapping de 13TV, on vaig veure que tenia un reporter a la plaça Sant Jaume la nit del 27-O i anava preguntant als assistents com estava. Van dir de tot però el mateix reporter va fer notar que tampoc trobava moltíssimes cares d'eufòria...la majoria de gent tenia clar que havia estat un moviment reivindicatiu però poca cosa més, encara que potser tenien ganes de creure que era alguna cosa més..Molts entrevistats (la majoria),a la pregunta de si creien que Catalunya ja era un estat independent, contestaven un: "hoy si". Com si tinguessin clar que era gairabé impossible mantenir-ho en el temps.
Curiosa la diferencia....

Aquí tot va ser simbòlic i cap polític va creure realment que fos la finalitat aconseguir la independència de forma unilateral. Bàsicament per que es impossible sino hi ha una revolució social, i amb un 47% dels vots a favor, no es la millor manera de fer una revolta social contra l'estat. (suposant que aquest 47% estigues disposat a desobeir, que això crec que la majoria, potser de boquilla si, però a l'hora de la realitat, no..).

La independència unilateral es impossible en un estat que farà el que sigui per evitar-la. Una altra cosa seria una independència acordada, però això no passarà mai. I el partit español que intenti acordar això, serà un cadàver polític.

No es tenia el control dels mossos ni es tenia intenció de tenir-lo per enfrontar-se a l'estat, no es tenia un sistema d'hisenda suficient per cobrar impostos, no es tenia control sobre la justícia, ni es va intentar, per poder obeir la suposada constitució catalana, no es tenia control fronterer ni es va tenir intenció de tenir-lo, no es va planificar enderrocar cap agent de l'estat a Catalunya ni es va intentar fer-ho, pràcticament es van deixar de gastar diners públics en el referèndum quan va ser il·legal, mai es van tenir suports internacionals ni s'esperaven tenir, van fer una declaració d'independència d'aquella manera, on ni en puigdemont va parlar dins del parlament, van acatar la constitució quan es va aplicar el 155, sense fer falta cap policia per que obeïssin....i un llarg etcetera...va ser una performance, que tenia que destil·lar credibilitat, per intentar que l'estat volgues negociar/pactar alguna sortida dialogada, despres de veure que els últims anys l'estat es permetia governar a la contra de Catalunya, per que va detectar que això li donava vots per guanyar eleccions.

Però des del sistema judicial/govern central/mitjans de comunicació es tal el desig de revenja i de humiliació (i els vots que guanyen fent-ho) que els jutjaran com si haguessin tingut control dels mossos per enfrontar-se a l'estat, com si s'hagués tingut control de la justícia pq fes cas a Catalunya i no a l'estat, com si a partir del 27-O s'anessin a cobrar els impostos a la hisenda catalana, com si s'haguessin intentat enderrocar els agents de l'estat a Catalunya, com si en Cuixart i en Sanchez haguessin agafat un bazoca i haguessin disparat contra els cotxes de la Guardia Civil, com si s'haguessin gastat milions amb el referèndum il·legal, com si molts paisos estiguessin disposats a reconeixer a Catalunya, com si la DUI declarada al parlament tingues alguna base legal per ser aplicada (i intenció de fer-ho), com si haguessin desobeït la constitució quan es va aplicar el 155......com si els líders que van fer això son pitjor que els pitjors etarres de la historia...

En resum, podriem dir, que si aquests polítics haguessin decidit fer una guerra civil, per enderrocar l'estat, enfrontant a tiros els mossos contra la policia nacional i donant armes a la població per anar disparant als dissidents, els jutjarien per delictes molt semblants als que els jutjaran ara. Es per anar-hi rumiant.

Vull creure que un dia, a la majoria de les persones que recolzen la presó (provisional) dels líders independentistes, veuran l'enorme error que han comés. La set de venjança es tan gran i el silenci dels que no hi estan d'acord es tan eixordador, que s'hauria de reflexionar profundament.

No es vol fer justícia, es vol alliçonar de manera severa..i un estat no pot alliçonar a una part de la seva població..hauria de ser més intel·ligent..

Com políticament no dona vots solucionar el problema, es deixa que la justícia apliqui venjança. Aixi, encara que d'aqui un temps es passi d'un 47% a un 51%, no passa res. Per que l'estat ja els ha acollonit a tots. I si un dia hi ha un 80%, com tots estaran acollonits pq han posat líders a la presó, han jutjat alcaldes, pallassos, professors, humoristes, han tret totes les converses de mamelles i del que sigui per enfonsar partits contraris i han investigat a tots els empresaris i associacions sospitosos de ser independentistes, l'estat content, per que amb la repressió creu que ja en té prou....mai intentaran solucionar el problema de forma política fins que no doni vots fer-ho...o sigui, mai....

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada