diumenge, 17 de gener de 2016

Una reflexió i una PlayStation2 (part1)

A casa,amb els nostres 3 fills(9,7 i 3) també tenim video -consola, com la major part de les llars dels països "rics".

Com a pares, es possible evitar tenir aquests aparells, no son necessaris per viure i son uns lladres de temps impressionant, que es podria destinar a altres coses, potser més enriquidores.

No es necessari tenir-ne però trobo que tampoc es dolent.

Primer de tot, la majoria de nens utilitzen aquests aparells per divertir-se, per tant, vulgui o no vulgui, els meus fills més tard o més d'hora conviuran amb aquests aparells, a casa o a fora.

La meva feina com a pare es educar als meus fills, ajudar a gestionar les seves emocions, a gestionar el seu autocontrol i una consola es una bona eïna per ajudar-me a ensenyar als meus fills a regular-se.

Quan els meus fills juguen a la consola saben que si ells sols s'autoregulen seré molt permissiu amb ells. Podran jugar sempre que vulguin. Però si detecto que no es saben autoregular i veig que ells no controlen la consola sino que es la consola que els controla a ells, passarem al mode dictadura, on la consola passarà a ser un objecte de museu.

Per tant, per mi tenir una video-consola es una bonissima oportunitat per educar als meus fills.

Per una altra banda també s'ha de desdramatritzar una mica el tema.

Que passa si un nen es passa 8 hores al dia jugant a futbol? i un nen que es passa 8 hores al dia llegint? o un nen que es passa 8 hores al dia jugant al joc de la oca? Potser no passarà res greu però algun problema tindrà...ja que a la vida has de jugar amb els amics, xerrar amb ells, anar a l'escola, fer algun esport, llegir de tant en tant i sobretot jugar tant com es pugui...per tant, des de el meu punt de vista es igual de dolent estar 8 hores al dia llegint sense tenir contacte amb el món, com jugar a la videoconsola 8 hores seguides....i es tant bo jugar una hora a la videoconsola com llegir una hora...

Algu s'escandalitzarà, i potser te motius, però jo penso això.

Al final, tu com a pare pots utilitzar les coses pels teus interessos si hi prestes atenció.

Un exemple, el meu fill l'hi han portat els reis un joc de l'Spiderman. El joc està situat a la ciutat de New York (Manhattan). Mentre juga, jo vaig passant per allà o el miro una estona i li dic...ves al Chrysler (un gratacels), o li pregunto...cap a quin costat està el central park? o...aquest riu que veus aquí, quin riu es? o....on estaven les torres bessones? (i potser parlem del que va passar)...evidentment moltes altres estones el deixo tranquil per que jugui sense que jo estigui donant pel sac...

També ens han portat un altra joc anomentat "BUZZ" que es com un concurs de la tele on pots respondre preguntes i es pot jugar fins a 8 jugadors a la vegada. Ens ho passem molt bé, riguem molt i aprenem un piló de coses...

Utilitzo un joc al meu favor...algú dirà, i de que serveix saber tot això?..(aquesta pregunta sempre m'ha provocat certa urticària)

Quan algú em pregunta, "i de que serveix fer això? o de que serveix saber això?"...sempre acostumo a repreguntar: "i de que serveix viure? si al final et mors..."... tot serveix, i sino serveix, com a mínim el treball mental que es fa, servirà per una altra cosa, o si més no, servirà més que no fer res...

De tot això que he explicat es dedueix que la consola la tinc en un lloc comú, on jo, com a pare puc intervindre amb el meu fill. Si deixes al teu fill tancat en una habitació per que no molesti i no et tregui la tele amb la seva consola, llavors potser la consola no li pots treure tantes coses positives. A casa meva tot està en un lloc comú, menys els dormitoris (i els 3 germans dormen a la mateixa habitació i jo dormo a la mateixa habitació que la meva parella...quines coses, oi?)..ha!! el lavabo tampoc es un lloc comú...vull dir, que et pots tancar a dins.... :)

Al següent post parlaré de la segona part que implica la decisió de tenir una videoconsola a casa....


3 comentaris:

  1. Jo he sigut o sóc poc de consoles, perquè a mi m’agraden més els jocs que hi ha per ordinador (tipus estratègia, gènere on sol ser molt millor un ratolí que un jostik), però vindria a ser el mateix cas. Però considero que les consoles (o els videojocs en general) són un mitjà de diversió com un altre, com tot, si es fa amb moderació i se sap parar no hi ha cap problema.

    Que el joc sigui més nou no vol dir que sigui millor. Jo m’he passat moltes hores (però moltes, eh?) jugant al Heroes of Might and Magic III (joc del 1999) i el vaig començar a jugar en el 2006! I aquestes vacances de Nadal encara he fet alguna partida! En canvi he provat el Might and Magic IV i el V i cap dels dos em va fer el pes, i l’any passat ja van treure el VII i jo encara amb el tres...

    Si, de bones a primeres sembla que la tècnica d’ensenyar abans de trobar el problema real sigui més bona que no pas ensenyar quan ja s’hi ha trobat. Tot i que ha de costar més que mostrin interès perquè si encara no ha arribat el problema potser no hi veuen encara que hi pugui haver un problema en això en un futur, però aquí es on es demostra on l’educador es bo ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. No se si es qüestió de l'educador, que suposo que tot i fa...però no has escoltat mai allò de..."us proposso aquests 3 llibres per llegir, n'he portat un altre, que es molt xulo, però no està permes per la vostra edat, ja el llegireu quan madureu..."...

      Jugant a això pots utilitzar coses del futur per que que els hi pugui semblar interessant ara...de totes maneres, si ets prou creatiu sempre pots parlar amb ells del que vulguis...això si, en petites dosis i quan es el moment...no intentis parlar-ne quan està jugant a futbol amb un company... :)

      Elimina
  2. He ajuntat el comentari de la part1 i 2 en la part1 perquè realment m’he equivocat però bé... ja es igual.

    ResponElimina