dijous, 29 d’octubre de 2015

OMS i la carn mortal

Com tothom sap, fa uns dies ha sortit una noticia, on la Organització Mundial per la Salut, alerta de la certificació que menjar carn processada (fuet, xoriç, frankfurt, sobrassada, pernil dolç...) augmenta el risc de tenir càncer.

Jo, des de que vaig veure aquest vídeo, que em va fer reflexionar, he reduït les ingestes de carn al mínim. Si puc escollir miro de no menjar-ne, però si em conviden a una barbacoa o no he cuinat, i hi ha carn, en menjo.

Però s'ha d'anar molt alerta amb això del menjar.

Segur que no es bo menjar carn processada cada dia però potser tampoc es bo menjar mongeta tendre cada dia si l'han ruixat amb pesticides, o si ve d'un païs on no tenen els controls que tenim aquí. O potser tampoc es bo menjar fruita que fa sospitar que sigui grossa, maca i brillant, digna més aviat d'una peli d'animació 3D que no pas de la realitat.

O potser no es bo alimentar-se d'hidrats de carboni que provenen de la farina blanca, hi ha gent que diu que es dolenta. O del pa de betzinera, o menjar galetes on utilitzin oli de palma...o potser tampoc es bo utilitzar l'oli d'oliva....fa uns anys la gent cuinava amb oli de girasol per que no es tenia tant clar que l'oli d'oliva fos millor.

Com tampoc deu ser bo estar en una ciutat on respirem fums de diesels, que es veu que son tan tòxics i tan difícils de fer "menys tòxics", que les marques han de fer trampes pq tots estem més tranquils.

En definitiva, està bé tenir informació però tampoc cal angoixar-nos massa.

Al final de tot, fem el que fem, i mengem el que mengem, de moment, ens morirem igualment. Per tant, tenir-ho en compte, perfecte, ser un esclau de la informació, potser tampoc cal.

A part, la majoria de gent som una colla de incoherents, per tant, en el fons, ni tan sols ho hauriem d'escoltar.

Jo, per exemple, no menjo gaire carn però si cau un pot de Nutella a prop meu, el converteixo en un iogurt..de fet, sempre he pensat que la Nutella es un iogurt encobert....no tinc clar que la Nutella sigui millor que un fuet..de fet, crec, sense fer cap estudi, que deu ser mil vegades pitjor....

I si resulta que menjar una bona dosis de Nutella te el mateix risc que 1000 fuets? si ens basem en els ingredients que porta, podria ser...

O per exemple, avui, mentre esperava que el meu fill acabes l'entreno de futbol, quan ja començavem a marxar, ha sortit el tema de la carn i hi havia una mare que estava molt preocupada, que li semblava que ara, comprar carn o fer entrepans d'embotit, era fer mal als seus fills. Que s'ho miraria més.

No està malament la reflexió sino fos per que ella estava fumant mentre m'ho deia i per que, mentre estava al bar del camp de futbol esperant, amb el seu fill petit, li anava donant cèntims per que es comprés patates, xuxes, xupapus i demes, per aixi ella poder xerrar amb les altres mares i que el nen estigues entretingut.

No se si te sentit preocupar-se per la carn i deixa de preocupar-se per la resta.

No se si es molt més saludable 2 xupapus, un estrep i una bossa de patates que un frankfurt de fires, amb el certificat de la OMS al costat.

dijous, 22 d’octubre de 2015

Ments Creatives

Hi ha un fet molt evident i que ens hauria de fer rumiar.

Els personatges més creatius en els seus sectors(sigui tecnologia, esports, matemàtiques...) han aparegut de fora del sistema estàndard.

Abans de seguir, s'ha de diferenciar ser molt intel·ligent, tenir molt talent a ser creatiu. Hi han molts nens superdotats, amb altes capacitats, però la majoria no faran cap teoria ni cap descobriment ni cap aportació a la societat des de un punt de vista de crear una cosa nova.

Per tant, ser creatiu, es diferent a ser molt intel·ligent. Encara que segur que també pot anar lligat però no d'una manera directa.

El que més em preocupa es el fet que comentava abans, es necessari que les persones no passin pel sistema per a ser creatius? o les persones creatives no s'adapten bé al sistema i es busquen la vida?

Per explicar un cas molt clar. Els jugadors de futbol.

D'on surten els jugadors més creatius? els que fan jugades que no s'han vist mai? els que et fan aixecar de la cadira....

La majoria de jugadors super creatius venen de Brasil. (Romario, Pele, Neymar, Ronaldinho, Ronaldo....)

La majoria d'aquests jugadors son els que fan que l'esport agafi una altra dimensió..

Per que?

Bàsicament per que aquests jugadors s'entrenen i aprenen a jugar en un entorn lliure, on ningú els fa passar per l'aro, on ningú els intentar fer un motlle, on ningú els hi aixeca la veu, o una cella, quan es fa una cosa no esperada. Aprenen a jugar al carrer, aprenen a jugar lliures.

Un jugador super creatiu, que faci coses molt diferents, a Europa es dificilissim que pugui arribar a ser professional. Primer de tot, no tindrà un espai on poder imaginar, inventar, somiar noves jugades, nous moviments...moments on deixar la ment lliure.
I segon, si intenta aconseguir aquests moments dins d'un entreno d'un equip, l'entrenador ràpidament li dirà que no faci tonteries i que faci el que ell li havia dit que tenia que fer. Que es cenyeixi al guió.

I recordem, un jugador pot ser super tècnic i super bo a Europa..però aqui em refereixo a ser creatiu, que, com deia, es diferent...

Quan jo era petit, quan anava a veure partits de bàsquet de la meva ciutat, era molt divertit veure els partits on hi havien els jugadors bons, per que eren jugadors que havien aprés al carrer, cada jugador bó era diferent, feien coses diferents, tiraven diferent entre ells..

Ara, si mires un partit de nois de categories preferents hi han jugadors super atlètics, super tècnics, amb grans fonaments però la majoria son jugadors iguals, juguen molt semblant...llavat de casos extraordinaris. Abans, cada equip d'un cert nivell, tenia jugadors peculiars que valia la pena veure'ls jugar.

El mateix passa amb els camps on s'innova des de abaix (la innovació des de dalt, es un altra tema ja que intervenen grans empreses amb molts diners).
Per que s'innova tant a Estats Units? Google, Apple, Facebook, Twitter.....bàsicament per que te mecanismes fer desenvolupar la creativitat fora del sistema estàndar escolar.

Una gran idea pot trobar finançament, recolzament i estatus social fora del sistema estàndar que podria ser la universitat o l'empresa, on també tot s'uniformitza, i pot arribar a florir fora del sistema.

Per tant, en resum, el sistema mata la creativitat dels individus, els intenta fer iguals..i de fet, encara pitjor, si algú intenta ser creatiu i es surt del guió, el propi sistema el penalitza fins que torni ha agafar el camí "correcte".

Es impossible encabir la creativitat en el sistema? es normal que la creativitat només aparegui en entorns no gaire "regulats"?

Potser es aixi, potser sempre ha estat aixi...però trobo que hauria de ser diferent...

dijous, 15 d’octubre de 2015

Donació d'agraïment

Avui, ara fa 5 minuts, acabo de fer una cosa simple, molt simple, però que em fa sentir orgullós.

Fa temps que segueixo un blog anomenat http://eltamiz.com/, es un blog de ciència però explicat en mode formació/ciencia ficció/entreteniment.

La persona que fa aquest blog fa uns articles sublims. Ficant al servei dels simples mortals com jo coneixements super avançats que, d'una altra manera, mai arribaríem a tenir.

Tot i ser articles força llargs, eren autentiques obres d'art, t'enganxaven...eren dignes de substituir a molts professors de moltes escoles per aquest blog. De fet, als comentaris d'aquest blog moltes vegades li deien que havien començat a estudiar física gracies a llegir habitualment el blog.

Ara fa uns mesos que l'autor del blog no publica res...quan abans publicava molt sovint i inclús et podies subscriure, pagant una mínima quantitat, i a canvi rebies els articles en PDF. Com una revista.

La feina que ha fet es el que dona nom a compartir el coneixement, dona sentit ple i es la màxima expressió del que permet fer internet...que cracks ens ensenyin coses quan no tenim la sort d'estar al seu costat per enriquir-nos, es genial.

Per tot això he decidit fer-li un donatiu. Ha fet una feina brutal, jo m'he enriquit moltíssim gracies a ell i ara, que pel que es veu, te unes circumstancies personals adverses per continuar escrivint al blog. Aquest moment es quan he cregut, definitivament, que era l'hora d'agrair-li tot el que ell m'ha donat.

No el conec de res, no l'he vist mai però no fa falta..

Al seu blog es permetia fer donatius i l'acabo de fer...he donat 12€, es poc, molt poc en comparació al que jo he tret d'ell, però ho he fet i estic content de poder agrair-li tot el que ha fet, amb paraules i amb cèntims.

Si em sobressin els calers, aquest home es mereixeria que li dones el sou d'un mes, com a mínim...però no es el cas...

Algú pot trobar que es injust que doni diners a gent que potser no ho necessita quan hi ha tanta gent necessitada, i segurament te raó, però en aquest cas no es un acte de solidaritat amb algú que ho necessita, es un acte d'agraïment a algú que m'ha ajudat a creixer com a persona, a ser una persona més rica.

Es molt difícil compartir el coneixement altruistament, i més de la manera que ho feia ell, que menys que ser agraït?

dimecres, 14 d’octubre de 2015

les coses xules passen a les excepcions

Vull defensar una teoria que tinc sobre saltar-se la rutina de tant en tant.

Esta bé tenir regles però a vegades s'han de saltar per que apareguin coses xules.

La frase que acostumo a utilitzar es: "Les coses xules passen quan fem excepcions".

Com exemple, una mica banal, explicaré una cosa que va passar a l'escola dels meus fills.

Vam fer una excepció, una cosa que no era el que tocava, que no era el procés a executar de manera rutinaria i va generar un resultat imprevist. I en aquest cas un resultat imprevist que ens va semblar molt positiu.

Era una tarda entre setmana. Jo havia anat l'escola a una reunió d'inici de curs, on es presentava el nou curs i també s'aprofitava per fer una mostra de les activitats d'extraescolars de migdia i de tarda.

La meva parella també estava per allà però havia de marxar a portar la nostra filla gran a una extraescolar. Jo, a l'acabar la reunió, me'n tornava a treballar.

El meu fill mitjà(7 anys) es va quedar "atrapat" a una demostració d'una extraescolar nova, una extraescolar de jocs de taula.

El que tocava fer, quan marxaven tots 2 pares, es que el nen marxes amb la meva parella a portar la germana a l'extraescolar. De fet, aquesta era la nostra planificació. La meva parella agafava nens i marxava i jo em quedava a la reunió i llavors tornava a la feina.

El nen estava entusiasmat amb els jocs de taula i els professors també ho estaven amb ell...hi havia bon filing...

Volia quedar-se si o si...

Però, i si quan la meva parella tornes, ja s'havia acabat la demostració?
L'escola encara estaria oberta...s'hauria d'esperar per allà..

El nen es volia quedar i el vam deixar quedar.

La meva parella se'l va trobar 2 hores despres, a la mateixa taula, mig a les fosques (era al patí) i només quedaven els profes de l'extraescolar i ell. Encara estaven jugant a jocs de taula.

El nen s'ho va passar genial, va tenir una tarda diferent jugant amb adults a jocs de taula que mai havia vist i que, per a ell, eren super divertits.

Mai s'havia apuntat a cap extraescolar (menys una que vaig fer jo de programació per a nens), no li agradava cap, i aquella experiència li va servir per voler aquella extraescolar. Ara fa, cada dijous al migdia, una extraescolar de jocs de taula on s'ho passa de conya.

El meu fill va tenir una tarda extraordinària simplement per que vam fer una excepció al que tocava fer, al que teniem planificat/pensat.

Es una simple xorrada pero a l'hora, quan al vespre parlavem amb el meu fill sobre aquella tarda, vam estar super orgullosos de saltar-nos el que teniem previst. Vam crear una tarda fantàstica pel meu fill simplement generant una excepció.

Evidentment a la vida has de tenir un mínim de pautes, de planificació, de guia....però has de permetre fer excepcions sempre que convingui....

En el tema fills, molts pares (amb fills petits) fugen de les excepcions per que afegeixen incertesa, caos, al planing establert.

Encara recordo una xerrada amb un altra pare, parlant de les excepcions....ell em deia que crear rutines anava molt bé ja que tot solia anar més bé amb la mainada. Les excepcions normalment li portaven problemes amb els fills.

Jo li vaig dir que nosaltres també tenim rutines, per exemple, cada vespre tenim la rutina de sopar.

Va riure....jo entenc que amb els nens crear rutines generà menys incerteses i fa que la sensació de control sigui més gran.

Però el que trobo un desastre es caure ens mans de la rutina..ser un nazi de les rutines i veure les excepcions com coses indesitjables que faran explotar pels aires tot el guanyat gracies a les rutines, la sensació que es pugui perdre el control de la situació....

Com els pares que es fiquen super nerviosos sino poden dutxar al seu nen a les 19:35h, ja que despres no es calma i despres no sopa i despres no dorm i despres....
Està bé tenir aquesta rutina...però si un dia estem un un entorn relaxat i estem bé....molts pares(sovint mares) marxen corrents del lloc on estiguin per no perdre la rutina.

A mi m'agrada fer excepcions, i m'agrada que el meus fills estiguin acostumats a fer excepcions i a comportar-se quan fem coses no previstes, en hores no previstes.

Alguns dies ens ho han fet pagar, evidentment son nens, però a llarg termini ens ha fet més lliures per no sentir-nos esclaus d'una planificació de ferro que tenim sobre els nostres caps...

En resum, com deia abans: "Les coses xules, les coses importants, solen passar quan fas excepcions".

Aquesta frase es una de les frases de capçalera que sempre tinc present. Està als meus "10 manaments".