dimarts, 19 de maig de 2015

zombis

Vaig veure una pel·lícula de zombis i em va semblar molt bona. La vaig guardar per poder veure-la amb els meus fills.

Els meus fills no van veure tota la pel·lícula, però si la primera part. Que es la que volia que veiessin. Bàsicament el meu fill mitjà (7) es una mica poruc amb aquestes coses i llavors té pors, sino ja la veuríem tota.

Al veure-la amb els meus fills, vaig entendre que encara era més bona. Va ser xulo saber gaudir millor la peli gracies al que ells percevien al mirar-la.

Abans que apareguessin els zombis de debò, el protagonista recorre els carrers, els autobusos, les botigues i apareix gent, el típic de gran ciutat....


La pel·lícula era una comèdia, per tant, estava fet a posta, però em va fer gracia que alguna situació confongués als meus fills. La peli es diu, en la versió espanyola, Zombis Party. (Shaun of the Dead, en la versió original)

Per exemple, a l'autobús, la gent que es veia darrera del protagonista tenien la mirada perduda, alguns mig dormint, altres amb cara de pasmats...semblaven zombis i estava fet a posta. El director volia fer comèdia d'una part de la societat que va per la vida com uns zombis.


Jo tenia clar que no eren zombis, que era part del gag de la pel·lícula.

Els meus fills, durant la primera part de la pel·lícula em preguntaven tota l'estona si aquell era un zombi, aquest era zombi?, i aquest? i aquest?, aquests son zombis, no? aquest si, no? ara si, no? i aquest?

Cap era zombi.

O quan els protagonistes confonen una zombi amb una persona drogada.

La confusió que va provocar als meus fills, em fa fer rumiar. Potser la primera vegada que vaig veure la pel·lícula ho havia vist i havia rigut, però encara vaig riure més quan veia als meus fills dubtar tota la estona.

M'encanta que els meus fills m'ajudin a veure el món amb els seus ulls. Em fan rumiar.

I, tot i que la pel·lícula forçava la situació, algunes situacions tampoc estan tan allunyades de la realitat. Em va servir per parlar-ne amb els meus fills.

En el fons, estem envoltats de zombis.....

Es provable que les pròximes eleccions ens demostrin que hi han molts zombis entre nosaltres, que voten als de sempre encara que se'ls riguin a la cara. Vaja, el que faria un bon zombi, actuar sense pensar, per pura inèrcia...

Com deia el gran Emilio Duró....hi ha gent que es mor als 40 anys i els enterren als 90. Com els zombis, que estan morts però encara caminen.

M'han entrat al correu, com pot ser?

La gent es meravella que li pirategin/entrin al correu/email.

L'altra dia, parlant amb diverses persones em volien explicar les diverses formes malignes per entrar al correu d'una persona.

Que si hackers de pel·lícula, que si programes espia, que si virus, que si activar la càmera...

Tot això es possible i no es despreciable però l'autentica font de problemes quan et rebenten el correu i entren a ell per enviar emails als contactes, eliminar correus, escampar virus....etc. son els mateixos usuaris per no avaluar el que estan fent.

La majoria de virus o "piratejades" d'emails ve de la mà de la enginyeria social, que es la manera moderna de dir "el timo de la estampita".

La majoria de gent es registra en moltes webs per tenir accés a diversos serveis. Des de botigues de roba, amazon, hotmail, gmail, facebook, twitter......

Totes aquests serveis solen demanar un email i una contrasenya per accedir al seu servei, per poder pagar, per poder comprar....

Imaginem que jo tinc un email anomenat gaby@gaby.com i la contrasenya per llegir el meu email es :werty1.

Ara imaginem que l'empresa X em demana el meu email i una contrasenya per accedir al seu servei. Aquesta empresa X no te res a veure amb l'empresa que em dona servei de email (gmail, outlook, yahoo o una empresa de hosting)

Que passarà si, al registrar-me a l'empresa X, dono el meu correu i fico la contrasenya: werti1....automàticament aquesta empresa pot accedir al meu correu, si vol.

Se que semblà un raonament molt lògic però molta gent no ho te en compte.

No es un problema que puguin descobrir la nostra pròxima empresa i ens trauran la idea, la majoria de persones no te cap interès en saber res dels nostres correus, a ningú li importen. Però si poden accedir i ens poden putejar, eliminant informació, enviant emails no desitjats o utilitzar el nostre correu per fer spam. En resum, molèsties i perdues de temps per nosaltres.

Per tant, que la gent es deixi de sorprendre dels grans hackers que fan meravelles piratejan contrasenyes i que fiqui, com a mínim, una contrasenya per els serveis bàsics i, en principi de confiança i una altra per serveis menys segurs o empreses que no tinguem tantes referències. Només amb això, ja solucionem el 90% dels problemes.

I per acabar, si la contrasenya no es qwerty o 12345 o el dia del meu naixement...també acabarà d'ajudar.

Es com el que tingues les mateixes claus per obrir la porta de casa, la del cotxe, la de la feina i la taquilla del gimnàs.

Només que algú del gimnàs fos poc honrat, te un accés potencial a totes les meves coses. La mateixa lògica em d'aplicar a la xarxa.