dijous, 9 d’abril de 2015

Trobar un punt de vista diferent...

Moltes vegades, com ja he dit sovint en aquest blog, el cervell humà tendeix a creure que el que sempre s'ha fet es el correcte, que sino es fa habitualment, es que es incorrecte.

Aquesta manera de veure la vida segurament es bona per sobreviure...el cervell creu que si una cosa ens ha permes arribar vius fins ara, si la repetim, ens permetrà seguir vius en el futur. Per tant, per que canviar? per que fer-ho diferent?

Llavors el cervell ja classifica directament (habitual = bo, No habitual o diferent a l'esperat = caca)
A menys que es demostri clarament que es una millora. Però molt clarament.

L'altre dia a l'entrenament de bàsquet (als meus 36 anys) un entrenador, que ens ve a fer suport, va dir una cosa, una xorrada, una manera d'actuar a la pista, i la va qualificar com una bona opció. Quan sempre, en tots els entrenadors que he tingut i la meva pròpia percepció era que era una cosa no habitual i per tant, no era una bona opció tenir-la com a norma.

La jugada en qüestió era el tir de triple(3 punts) en contraatac.

Habitualment sempre tenia en ment que era una jugada que es podia fer molt puntualment, ja que quan marxes en contraatac el que sol ser més efectiu es intentar arribar fins a sota l'anella.

Però aquest entrenador va dir que ell considerava que si eres un bon tirador de tres punts, quants tirs de tres pots fer amb temps per preparar-te per tirar tranquil·lament, sense ningú que et defensi, durant un partit? No gaires...en canvi quan vas en contraatac, tens temps per fer-ho. Et pares a la línia de tres i tires. Era una opció tant valida com una altra.

Aqui es on em va fer veure que tenia tant interioritat que era una jugada excepcional, que no s'ha de fer, i que es d'aquelles que si entra molt bé però si falles quedes com un ruc..que no hagues pensat mai en la meva vida que era una opció valida, com qualsevol altra.

No va dir que s'hagués de fer cada vegada, però si que era una bona opció si eres bon tirador.

Aqui vaig tenir una altra prova del funcionament del cervell humà, el meu en concret però crec de la majoria. Assumim un coneixement com a cert i el donem per cert tota la vida. Fins que algú el canvia, però aquest algú es això, algú, no la gran majoria. La gran majoria necessitem d'aquest algú per canviar la nostra percepció del que es bo/dolent, del que es normal/anormal...

Es com la pel·licula del club dels poetes morts, on el professor de literatura fa pujar als alumnes a sobre la taula del professor, per que tinguin una altra visió, per que entenguin que les coses tenen múltiples maneres de veure no només la manera dogmàtica i tradicional.

Res, una lliçó
més per entendre que cada vegada se menys.

A vegades, jo intento contribuir a que la gent vegi les coses diferents al que sempre han cregut però la majoria de vegades es altra gent que ho fa amb mi, des de la més mínima xorrada fins a les coses més importants. Es genial quan algú t'ajuda a trencar una paret del teu cervell..ja que amplies el camp de visió.

Els invents tapats...si però no...

Moltes vegades he sentit, en molts llocs, que ja existeix un motor elèctric prou potent però han comprat la patent uns quants àrabs per poder seguir vivint de la benzina, altres vegades he escoltat que molts medicaments homeopàtics(o altres tipus de medicaments) no s'utilitzen per les pressions de les grans farmacèutiques...

Segur que hi ha alguna cosa de cert amb tot això. Els poderosos sempre volen mantenir el poder i faran el que sigui per seguir mantenint el seu estatus.

Però tampoc em de ser ingenus. Si algú es pot fer ric amb una millora per tota la humanitat, algú ho farà.
Si ja existis un motor que tires per terra els motors de benzina, no hi hauria una empresa que el comercialitzaria? Per exemple, Google? Els Estats Units no ho potenciarien, i aixi debilitarien molt a molts països que només depenen del petroli? Països que no tenen petroli no intentarien utilitzar-ho per no dependre de tercers països?

Sempre hi ha la mà negra d'algú en el món, sempre hi han interessos malignes però tampoc repetim com lloros allò de: "Ja hi ha un motor que funciona amb aigua però no els interessa..."..

Està clar que els de les pastilles del SIDA prefereixen que siguin moltes pastilles, molt cares i per tota la vida i està clar que si una solució alternativa a això, no pot ser prou rentable, ningú voldrà invertir.

Però el que no està tant clar que també passi això en camps on es clarissim el guany econòmic per qui ho fabrica, si crear un motor no depenent de la benzina, o el que curi el càncer, o el que crei un sistema de millor control de la diabetis (google ho està fent, en aquest ultim cas..).

Simplement em venia de gust recordar que la vida no es de color rosa però que tampoc anem repetint frases per que algú ho ha dit abans.

Si ara existis una manera barata de crear energia, per un cotxe o una casa, tothom l'utilitzaria. Les industries energètiques si ficarien de culs, ho intentarien tot, com ja estan intentant amb l'energia solar, però algú ho acabaria fabricant, peti qui peti, si es pot guanyar molts diners.

Recordem que som 7.000 milions de persones al món...si tens un invent mundial, els diners que pots arribar a guanyar son tants, que sempre hi haurà algú que ho farà, si es rendible...

El problema es quan hi han millores per tothom però no son rendibles...aquests poden ser molt necessàries i segur moltes queden guardades en un calaix...

Simplement ho deia per rumiar..i per què l'altre dia algú va repetir aquesta frase, com una cosa certa..i tampoc ho tinc tant clar..








diumenge, 5 d’abril de 2015

Futbol - Nens - Estrelles

Fa uns dies un pare de l'equip de futbol del meu fill (7 anys) em deia que el meu fill se li donava bé i
que hauria de marxar de l'equip per poder creixer.


Que, li sabia greu dir-m'ho, però creia que en un altre equip podria millorar molt més i jugar amb nens com ell.

Jo li vaig dir que no estava gens d'acord, que el nen s'ho passava bé en aquell equip i que si realment era bo, el temps ja ho diria. No feia falta avançar-se. I sobretot, ja ho decidiria ell. Que es el seu hobbie, no pas el meu.

Jo li vaig dir que si el meu fill va a un equip suposadament millor, el meu fill que serà?..el pròxim Messi? el pròxim Xavi?..ell va dir que segurament no però que tenia molts amics que havien pogut jugar a segona B, i que es guanyaven bé la vida jugant a futbol.

Independentment de si te raó o no, estic una mica fart de la gent que creu que a la vida el normal es que et toqui la loteria. La loteria normalment toca a un o dos, a la resta, no ens toca res.

Molts pares projecten en el seu fill, a la que veuen algun detall de qualsevol habilitat per sobre de la mitja, la visió de triomf, de ser un crack, de guanyar molts diners, d'en Messi, d'en Cristiano...

No se, això es com jo, que soc programador, pensar que en el següent programa que faré serà el següent Facebook....home, segur que tinc alguna probabilitat de fer-ho...però tenir una probabilitat del 0,000000000000000000000000000000000000000000000001 % d'èxit, jo no ho considero una probabilitat a tenir en compte.

De fet, en el cas del futbol, estic convençut que un nen sigui molt bo té més de dolent que no pas alguna cosa bona.

Tinc molts amics/coneguts que han estat molt bons jugadors de bàsquet, i amb il·lusió d'intentar arribar a triomfar, han estat lluitant en categories per sota a l'ACB, molts anys, ara a Canaries, ara a Logroño, ara a Sevilla....i si, treguent-se un bon sou....però aquests jugadors, quan acabin la seva vida professional (suposant que tenen sort de poder-la acabar bé..sense lesions, sense ser desestimat per equips professionals abans de temps)...quan acabin la seva vida professional, que faran? de que viuran? que sabran fer?

Amb 35 anys no tenir estudis (els esports professionals normalment et demanen dedicació exclusiva), no tenir experiència laboral, haver estat en un entorn bombolla on res s'assembla a la realitat de la majoria de mortals.....doncs jo crec que es una putada. Es molt dur.

Per tant, jo mai decidiré pel meu fill. però tampoc mai l'animaré a intentar "triomfar" al món de l'esport.

Al món de l'esport la majoria fracassen. Si fracassen com jo, sense arribar a ser professional, no hi ha problema, necessites una feina per viure, per tant no depens de l'esport. Es un hobbie.

Si no arribes a primera línia en el món de l'esport professional...el futur que t'espera despres, sino tens el cap molt ben posat i has fet molta feina durant la teva vida professional, es bastant amarg...

Això es una reflexió per tots els pares que esperen que el seu fill sigui molt bo i pugui llaurar-se un camí professional en el món de l'esport. Ser professional d'un esport sol ser una putada per el teu futur...a menys que sigui un esportista TOP..i si ets un esportista TOP no fa falta que et preocupis, els genis no els descobreix ningú, es descobreixen sols...per tant, si algun pare te un fill que es un geni ja vindrà el Barça a fitxar-lo (i d'aquests la majoria tampoc els hi anirà gaire bé)..

En Messi, amb 11 anys el van anar a buscar a Argentina, i el Barça li va pagar un tractament pel creixement carissim, uns diners que mai s'havien gastat per cap noi de la Masia....i resulta que ara es el millor del món. Perque es van gastar tants calers amb un nen de 11 anys?.....perque ja es veia que era un geni....

Si el teu fill es un geni, ja ho sabras, si el teu fill es molt bo en un esport....millor que s'ho passi bé i que no sigui professional, ja que sols perdre molt més del que guanyes...


Això si, això ho dic des de fora. Si jo, quan jugava a basquet, hagues estat prou bo per perseguir el meu somni, encara que m'hagués passat tota la meva carrera a la segona fila dels professionals...també hagues estat allà fins als 35/36 anys...això si, segurament ara em trobaria amb una mà darrera i una mà davant....