dissabte, 28 de febrer de 2015

Visteme despacio que tengo prisa

EL meu fill(7) va fer una cosa que demostra que s'està fent gran. I per mi es molt divertit i gratificant veure i apreciar, amb petits detalls, com van madurant.

De fet, crec que em fa sentir orgullós d'igual manera que ells madurin com que jo, encara que sigui en petits detalls, saber-ho valorar. A vegades el dia a dia, fa que no valoris els seus passos endavant, encara que siguin minúsculs o semblin xorrades als ulls d'un adult.

El meu fill estava jugant a Lego, mentre jo li assecava el cabell. Era un rotllo per a mi, ja que estava estirat a terra i també per a ell, perquè el molestava i el assecador feia moure algunes peces.

Ja se que sembla una xorrada, i ho es, però ell sol va decidir que la millor opció era parar de muntar, que li seques els cabells, i quan estigues, ja tornaria a muntar.

Va saber veure que podria muntar més estona els Lego parant un moment i poden assecar el cabell ràpid que no pas estar intentant assecar els cabells a la vegada que juguem.

Es una replica de la famosa frase, que algunes vegades els hi he dit, "visteme despacio que tengo prisa".

Li vaig repetir la frase quan va decidir deixar de muntar i va riure. El vaig felicitar.

Sol ser un nen molt actiu i sempre tendeix al moviment, potser per a la seva germana seria una reacció normal però per a ell no. I també hem de valorar segons es cadascú, no tots som iguals.

Estic content de donar-lis les oportunitats perquè ells sols reaccionin. No sempre es fàcil, ja que sovint el més fàcil hagues estat dir-li que deixes de muntar i que s'esperes.

En casos que no tenim opció ja ho fem aixi, ordenem als fills com han de fer les coses per anar millor tots, però també està bé que ells puguin adonar-se'n de les coses que es poden fer millor del que s'estaven fent.

Intuïció o experiència?

M'he fixa't mentre la meva filla utilitzava la tablet d'una diferencia a com els nens i els adults intenten utilitzar un programa nou, que no coneixen.

Els adults intentem utilitzar-lo seguint els patrons que coneixem d'altres programes. Si el programa el segueix, serem molt més ràpids en aprendre a utilitzar-lo que un nen.

Si el programa segueix uns patrons diferents, el nen trigarà menys a saber-lo utilitzar. Ja que ell no està buscant el que ja sap, per tornar-ho a repetir, està investigant, està deduint, la simple curiositat li obre camí.

Els adults, la curiositat, l'intent de deduir, sempre apareix despres d'intentar fer el que ja hem fet anteriorment.

L'eficiència de la joventut es aquesta. Tenen una càrrega de records, coneixements, vivències més escàs i els permet agafar camins nous davant dels problemes que es van trobant.

Ja se que es una evidencia i que està ple d'històries dins de la vida de la humanitat que demostren/parlen d'aquest fet, simplement m'ha fet gràcia constatar-ho.

"¿Quién es Paul McCartney?" y otros pecados de juventud

En un article de la vanguardia parlaven d'un music, famós entre els joves, que col·laborava amb Paul McCartney.(Ex-Beatles)

Al twitter molts joves preguntaven qui era, altres deien que si la seva estrella de la musica hi col·laborava, segur que aquest tal Paul, seria una gran promesa...etc

Molts comentaris de molta gent, en aquella noticia, parlaven de la incultura de molt jovent, com podia ser que no coneguessin a un dels cantants dels Beatles, altres de que el jovent no es com abans i un llarg etcètera...

No hi estic gens d'acord.

Que els nanos de 13 anys no coneguin a en Paul McCartney no es res dolent. Es la demostració empírica de l'efecte del pas del temps. Res ni ningú supera el pas del temps. Alguns només resistirem en la memória de la gent mentre estiguem vius i només dels nostres coneguts, altres seran recordats per un grup durant un temps, altres seran recordats per la majoria de la humanitat durant un temps, llarg o curt, depen de l'impacte..

Però al final, al cap de 100, 500 o 1000 anys, el temps haurà borrat tots els personatges i ningú ho recordarà o faltarà consultar alguna base de dades per poder veure, com aquell que veu una pelicula.

Per tant, que la gent jove conegui als "líders" del seu temps i cada vegada conegui menys als del passat, es simplement normal. No es incultura, no es que la societat degeneri, es simplement el pas inexorable del rellotge..

Llavors, molta gent que diu que vol transcendir, deixar algun llegat,....llegat a qui?...amb prou temps ni els mes famosos dels famosos seran recordats. Procurem ser feliços i gaudir del nostre dia a dia i que ens recordi qui vulgui.

divendres, 27 de febrer de 2015

Aquesta part de nosaltres es la que val la pena..

Molt sovint els humans som mesquins, envejosos, dolents, egoistes, mentiders, cruels i un llarg etcètera de coses que et venen ganes de enviar a pastar a tothom...

Però com he dit altres vegades, la majoria de la humanitat no servim per res, no som importants, encara que per els nostres petits entorns si que ho siguem. Això no vol dir que no tinguem dret a viure i a ser feliços..jo ho soc molt de feliç.

Hi ha gent que si, que son els que aconsegueixen realment que millorem com especie, com a societat...ens fan saltar més enllà perque el nostre futur sigui millor (pacifistes, inventors, filosofs, matemàtics...)

Aquest vídeo, on un home que era cec ara pot veure ombres, i pot veure a la seva dona despres de 10 anys de malaltia, gracies a invents com aquest i molts altres, que ha portat anys de desenvolupament, es el que em dona esperança en nosaltres... i em fan creure que els meus fills viuran en un món millor que el nostre.