divendres, 18 de setembre de 2015

Independència: El meu procés

NO m'agrada parlar de política al blog, de fet, crec que ho he fet poquissimes vegades. Però ara, avui, em ve de gust.

Vull parlar de la independència, la independència de Catalunya.

Sempre he estat una persona molt passota amb tot el tema de tenir un país propi. No pas per sentir-me espanyol o poc català, bàsicament per que em relliscaven els països. No tenia un sentiment de pertanyensa al grup. Jo i els meus, ja en tenia prou.

Tinc part de la família catalana i part de la família d'Extremadura, potser per això la meva joventut era força neutra. Mai vaig tenir un sentiment nacional de cap costat.

En canvi ara, els últims anys, tinc un sentiment, unes ganes, una il·lusió per veure Catalunya independent.
No insultaré a ningú, no cridaré a ningú, no moriré per ningú, no soc cap holigan, soc molt feliç a la meva vida, no necessito emprenyar-me amb ningú. Simplement, si em deixen votar, votaré que si.

El tema del post seria analitzar per què una persona no independentista, com jo, ara ho es. Qui es el culpable, quines son les causes.

Crec que tothom, a la seva manera, te el seu orgull, i a ningú li agrada que s'en riguin d'ell, que el ridiculitzin, que l'utilitzin..d'entrada, crec que això no agrada a ningú.

La cabrejada ve a partir de tots els fets de l'estatut. Aquella epoca es va unir estatut, papers de salamanca, Cope, PP...una serie de noticies, fets que em van despertar.

Encara recordo una noticia que em va fer emprenyar molt on s'explicava que el PP havia recorregut alguns punts de l'estatut que també tenia l'estatut d'Andalucia i allà no havien dit res.

Llavors comences a pensar..però per que? aquí que passa?

Estava clar, el PP, a part que segurament a una part del partit el tema català no deu ser el que els hi agrada més del món, va utilitzar l'estatut i tot el que olores a català per guanyar les eleccions. Va creure que atacant l'estatut català demostraria que era un partit molt patriota i tothom el votaria. Van utilitzar qualsevol cosa que olores a català per "rizar el rizo", com per exemple tot el referent als papers de Salamanca...se'n van dir algunes de grosses..

Puc entendre que el PP no estigui d'acord amb l'estatut de Catalunya però no puc entendre que l'ataqui indiscriminadament, que paralitzi el tribunal constitucional, que faci les mil i unes per derrocar al PSOE utilitzant els catalans com a armes.


Jo personalment, quan algú m'utilitza, em vol utilitzar per els seus propis interessos aquest algú ja queda descartat per sempre. El PP, després de la seva política durant els últims anys amb Catalunya, on creia que això li servia per guanyar vots, per mi, es un partit invotable.

Però fins aquí, la única conclusió es que mai votaré al PP, com molta gent mai votarà al PSOE, o a convergència o a ERC.

On ve l'altra part? el que em fa fer el salt.
Aquest partit que per mi es invotable, que ha faltat el respecte al meu idioma, i a la gent que viu a prop meu resulta que treu majoria absoluta a Espanya.

Com potser que un partit que es invotable per qualsevol que tingui un cert apreci al català i a Catalunya, pugui treure majoria absoluta a la resta d'Espanya? Com potser que la utilització del català i Catalunya per fins purament electorals, sense cap escrúpol, no afecta a la resta de l'estat? Tenim realitats diferents?

Aquesta reflexió es la que em va fer arribar a la conclusió simple de la Independència.

Prefereixo pertanyer a un col.lectiu on hi hagi un cert orgull de ser del al grup. No a un col.lectiu on un atac/utilització d'una part del col.lectiu tingui redits reals a les eleccions.

Crec que si realment hi ha una realitat a fora on això no els afecta sino que inclús els reafirma, si em deixen escollir prefereixo deixar de pertanyer ha aquest grup.

Si em deixen escollir crec que prefereixo que Catalunya sigui un país.

I no ho penso per un motiu econòmic, a la meva vida la majoria de decisions son emocionals no econòmiques. Decideixo treballar menys per estar amb els meus fills, decideixo que la part emocional, que es voler estar amb els meus fills superi a la part econòmica.

M'és igual si sent independents serem més rics o menys, m'és igual.

I més igual per que crec que si aconseguim ser un país que es pugui sentir mínimament orgullós del que es, això, més tard o més d'hora, serà positiu.
I evidentment , no se els meus fills, però ja descarto sentir-me orgullós de ser espanyol, per tant, potser em podré sentir orgullós de formar part d'un país nou. No em puc sentir orgullós en un país on governen els mateixos que em van utilitzar per un grapat de vots.

Ara he explicat els motius que m'han fet voler votar per la independència però falta el que encara em fa més independent..que em tractin de tonto...

Primer m'utilitzen i llavors em tracten de tonto...

Alguns diuen que l'escola catalana a rentat el cervell als catalans, que ha inculcat el sentiment independentista. Això es fals...a mi mai ningú a l'escola m'ha parlat de Catalunya independent ni m'han dit res contra Espanya.
Podríem discutir si els últims anys la proporció de castellà a les aules, en zones catalano-parlants,  es insuficient. Però això no crea independentistes..i les zones 100% catalano-parlants a Catalunya no son majoria, ni de bon tros.

Algú pot dir que el rentat de cervell a les escoles es ara, amb els joves..que abans no passava..això també ho he escoltat...em tracten de tonto?
Suposant que s'està menjant el tarro als joves, qui es el que votarà a les eleccions? quina edat tenien la majoria de persones que van anar a la manifestació de l'11 de setembre? 15 anys?

Molts eren families senceres. Que passa, que l'escola aprofita per rentar el cervell dels pares a la vegada que els nens? fan reunions a les nits per augmentar la secta? Em sembla increïble...

L'altre fet es culpar a la TV3 de la creixen onada independentista. Primer, som tant rucs, en l'era digital, amb internet i tants canals que ens enganyi TV3 i no poguem contrastar-ho? Evidentment TV3 te una línia..però vaja, TV1 també en te una, TELE5, la vanguardia.....siguin mitjans privats o públics sempre hi ha una linia..però em considero prou intel·ligent per saber , encara que sigui una mica, treure conclusions del que sento.

O culpar a l'Artur Mas del creixent augment de l'independentisme...però com poden creure això? La gent o ja era independentista de sempre o s'ha pujat al carro pels mateixos motius que jo..tot el que va fer el PP i mitjans pròxims durant tota l'epoca de l'estatut..
Si, en el fons, el que ha provocat aquesta crescuda independentista ha estat el PP. Però no ho reconeixen i segueixen tractar-nos de tontos, dient que hi ha un polític que ens està manipulant.

O quan en Rajoy diu que en Mas hauria de ser el president de tots els catalans i no d'una part...doncs ell va lluitar per ser president d'Espanya utilitzant una part del seu país per treure redits electorals..

Tots els polítics intenten treure redits de tot el que poden però en aquest cas, em va molestar moltíssim.

No poden tractar a tanta gent d'idiota, com si estiguessin lobotomitzats. Per què hi ha tanta gent que vol la independència? Que ha passat? Que s'ha fet malament?..això ningú hi rumia...

O el tema del català...per que algunes zones que parlen català fora de Catalunya han canviat el nom del seu idioma? LAPAO? SI hi hagués una decisió acadèmica/científica a darrera no diria res, si ho fan per que els hi dona la gana, cap problema, tothom pot fer el que li doni la gana...però el que emprenya es que simplement es per no dir-li català...que passa amb el català? els hi fa vergonya parlar-ho? Poden fer el que vulguin però mira, em dona mal rotllo el possible motiu...

Un altra cas es el tema Pujol. Si ha fet alguna cosa malament ha de pagar davant de la justícia però el que a mi m'emprenya es que segur que hi ha molts polítics que han fet coses malament però en aquest cas, es va gratar per derrocar l'independentisme, per fer mal......encara recordo aquell SMS d'un ministre crec, on deia a aquella noia que va filtrar dades "vas a salvar españa"..o alguna cosa aixi..
Nomes busquen merda per destruir una cosa que ells mateixos han creat..

A mi, el que m'agradaria es que el cas Jordi Pujol es descobris per la lluita contra el frau no com a maniobra política per influir en una situació que ja l'han pifiat prou. O com va passar a les ultimes eleccions, on diversos mitjans van treure noticies de comptes a Suïssa del president de la Generalitat. Sense cap prova, o com a mínim això ha semblat, i te pinta que es va fer per influencia a una part dels votants...jo mateix conec algun cas de canvi de vot a ultima hora per aquest motiu..

De fet, el que han aconseguit es que els casos de corrupció ja no m'afectin tant ni m'influeixin..per que penso que ni deuen haver a cabassos i només surten a la llum els que interessen per influenciar a la gent...en el meu cas, aconsegueixen l'efecte contrari..

I ara, les ultimes noticies on canvien lleis per poder atacar al president de Catalunya. Ho podien fer després del 9N o abans però ho fan ara, abans d'unes eleccions autonòmiques i espanyoles...amb la
intenció de treure redit electoral, o fer parlar a diversos presidents i associacions per espantar als catalans...tornen a fer el mateix que ja van fer amb l'estatut..


Aquest a estat el meu procés cap a la independència..i tinc molt clar qui m'hi ha portat...i no es diu Mas, Forcadell, Pujol ni Piqué ni Bugs Bunny..es diu PP i per acabar de rematar, la seva majoria absoluta que els reafirma...

I crec que la majoria d'independentistes nouvinguts han seguit un camí força semblant al meu.

Segurament alguns també han arribat ha aquesta conclusió pel tema econòmic en comparació a altres zones d'Espanya. També tinc en compte aquest punt, però per mi no es el principal, per que tinc clar que si al final Catalunya fos independent (que es força difícil), els primers anys serien força durs...tothom voldria putejar a Catalunya per evitar que altres regions fessin el mateix. Això es un fet....però al final, amb prou constància, això desapareixerà més tard o més d'hora. I com jo tinc fills, puc perdre jo però ells dubto que perdin.

No crec que a Catalunya hi hagi una majoria absoluta d'independentistes i si restes la gent votarà que no per por al canvi (els humans solem ser força contraris als canvis, aixi d'entrada...ja veurem si m'equivoco), d'entrada no es guanyarà per un 60%. Però s'ha de veure...

No tinc cap problema a acceptar el que decideixin les urnes...però després d'això que he explicat, em costa entendre que altra gent no hagi vist el mateix que jo...

Però vaja, això es la grandesa de la democràcia i la llibertat..tothom veu la realitat com vol o com pot..

I per acabar, una selecció de links on es recorden algunes de les coses que van passar durant el cas de l'estatut , papers de Salamanca i tota aquella època...vaja, les que em van fer independent....

No tinc gaire temps per buscar els millors links però crec que resumeixen el que he intentat explicar abans...

Alfonso Guerra i la seva "cepillada" a l'estatut

PP recorre punts de l'estatut català que son quasi idèntics a l'Andalus però allà no diuen res (bis)


Exministra Trujillo es pregunta per que serveix saber català

PP - Campanya eleccions 2012

Campanya PP aragon sobre el català Sino parla en catala no deixen anar a fer pipi als nens a les escoles

Militar creu que els militars han de frenar l'estatut

Conde-Pumpido ordena investigar el artículo de 'Avui' contra los militares

Defensa arresta a un coronel que firmó una carta crítica con Mena

El PP intenta bloquejar el constitucional per  liquidar l'estatut

Articles Estatut

Defensor del pueblo i l'estatut

PP i recurs a la lley audivisual

Peces-barbas i els catalans

Cope

Recurs del CAC apareixen declaracions en diversos mitjans sobre catalunya

2 comentaris:

  1. Caram! Avui si que t'has treballar el post! Amb una pila d'enllaços hi tot!

    Jo sóc independentista perquè es moda :D Es broma, jo ho sóc pels calers :P

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els enllaços ja els tenia d'un post que tenia en borrador de fa temps...i els he re-utilitzat..la pena es que molts ja no eren vàlids i els he tingut que eliminar..

      Em venia de gust parlar d'això...ja que ultimament ho he parlat amb diversa gent que no acabava d'entendre la meva postura...com a mínim creien que tenir aquesta opinió era ganes de tenir problemes..

      No descarto que sigui un camí difícil...i com deia, tampoc em barallaré amb ningú per defensar res, però si em deixen escollir, ara per ara, ho tinc força clar.

      I com sempre, respecto moltíssim la gent que no pensa com jo. De fet, a la meva família hi ha molta gent que no pensa com jo, inclús la branca més catalana. I està bé que sigui aixi...no tothom ha de pensar igual.

      Merci per passar per aquí!!

      Elimina