Visteme despacio que tengo prisa

EL meu fill(7) va fer una cosa que demostra que s'està fent gran. I per mi es molt divertit i gratificant veure i apreciar, amb petits detalls, com van madurant.

De fet, crec que em fa sentir orgullós d'igual manera que ells madurin com que jo, encara que sigui en petits detalls, saber-ho valorar. A vegades el dia a dia, fa que no valoris els seus passos endavant, encara que siguin minúsculs o semblin xorrades als ulls d'un adult.

El meu fill estava jugant a Lego, mentre jo li assecava el cabell. Era un rotllo per a mi, ja que estava estirat a terra i també per a ell, perquè el molestava i el assecador feia moure algunes peces.

Ja se que sembla una xorrada, i ho es, però ell sol va decidir que la millor opció era parar de muntar, que li seques els cabells, i quan estigues, ja tornaria a muntar.

Va saber veure que podria muntar més estona els Lego parant un moment i poden assecar el cabell ràpid que no pas estar intentant assecar els cabells a la vegada que juguem.

Es una replica de la famosa frase, que algunes vegades els hi he dit, "visteme despacio que tengo prisa".

Li vaig repetir la frase quan va decidir deixar de muntar i va riure. El vaig felicitar.

Sol ser un nen molt actiu i sempre tendeix al moviment, potser per a la seva germana seria una reacció normal però per a ell no. I també hem de valorar segons es cadascú, no tots som iguals.

Estic content de donar-lis les oportunitats perquè ells sols reaccionin. No sempre es fàcil, ja que sovint el més fàcil hagues estat dir-li que deixes de muntar i que s'esperes.

En casos que no tenim opció ja ho fem aixi, ordenem als fills com han de fer les coses per anar millor tots, però també està bé que ells puguin adonar-se'n de les coses que es poden fer millor del que s'estaven fent.