dimecres, 15 d’octubre de 2014

CocaCola I els nens

Era l'estiu, estavem en una festa infantil, en ple sol, i els nens van ballar, saltar, cridar i van quedar
destrossats. Estaven vermells com tomates, suats i mig marejats. Es van assentar a l'ombra quan va acabar l'espectacle amb cara d'estar fosos.

No ho fem sovint però els hi vam comprar una cocacola per repartir entre tots 5 (2 adults). Vam creure que una beguda fresqueta i amb sucre els hi aniria bé per reanimar-se.

Una mare que estava al costat nostre ens va demanar si podiem esperar una estona a obrir-la. Era metgessa i vaig pensar que ho deia perque els nens estaven massa sufocats per prendre-ho de cop. I que era millor esperar. No ho vaig entendre gaire d'entrada.

Al final resultava que era perquè al seu fill(5 anys) li prohibeix la cocacola i no volia que veies una catarsi col·lectiva amb cocacola passant de boca en boca entre menors d'edat. Ja que ella li explica que es molt dolenta i fa molt mal als nens petits.

Estic d'acord que la cocacola es molt dolenta i que els nens no fa falta que en beguin. Encara que no m'agrada ser un "talibà", sempre hi ha moments per fer excepcions a la vida.

El que no estic d'acord es a la gent que educa als seus fills mitjançant la idealització del món i amagant la realitat. 

La cocacola es dolenta? SI 

Hi han nens que beuen cocacola? També

Es pot beure cocacola un dia i no et mors? Sembla que si

Sempre crec que una de les coses més importants a l'hora d'educar un fill no es possar-lis regles, no es fer-li creure coses perque les assimili com a normals o certes, quan no ho son. 

La meva fil·losofia em diu que als meus fills els hi he de donar normes que tinguin un sentit i una explicació i que aquestes normes estiguin contextualitzades amb la realitat que ens envolta.

Els meus fills saben que la cocacola es molt dolenta, que te massa sucre(els brics de suc encara tenen més sucre) i que no va gens bé pel cos fer un consum abusiu. Però que hi ha gent que en pren, que hi ha gent que en pren per dinar i sopar, i que hi ha gent que et fot 2 litres de coca cola al dia i que no passa res si en beus un dia. Com també hi ha gent que fuma encara que et fa molt mal.

Al final, quan vaig detectar que aquesta mare m'ho deia per això, vaig obrir les cocacoles i en vam veure. Evidentment aquest nen s'ho mirava estranyat. Com si estiguéssim fent un suïcidi col·lectiu.

Es el mateix com els pares que creuen que no els ajuda que una persona travessi un carrer sense esperar que el semàfor es fiqui verd davant dels seus fills. Ja que va en contra del que ells eduquen. 

Tu has d'educar els teus fills perquè travessin el carrer en verd i ells han de saber que hi ha gent que no ho fa i el perquè ho fan i quin risc hi ha en fer-ho. Aixi ells tenen clar que fan el correcte i no es plantegen, quan veuen travessar algú en vermell si, l'esperar-se a que es fiqui verd, potser no es tant important com tu els hi has explicat.

Els nens han de coneixer el món i dins del món, saber quin es el camí que tu, com a pare, creus que es el correcte. No pas que els nens creguin que l'únic camí al món es el teu.

Es la meva opinió.

dimarts, 14 d’octubre de 2014

Amagar la realitat per anar tirant..(Extraescolars a l'escola)

L'any passat vaig realitzar una extraescolar de programació informàtica i robòtica a l'escola dels meus fills, per a nens de 7 a 11 anys.

Es feia al migdia, també es feien moltes altres extraescolars com angles, escacs, ball, teatre...

Per mi programar es una passió, es el meu hobbie. Per tant, el meu objectiu era transmetre aquesta passió als nens.

M'ho vaig treballar moltíssim, amb exercicis molt treballats i divertits.

Alguns exercicis només passaven a dins de la pantalla i altres es barrejava amb el mon real amb ajuda d'algun artilugi que ho permetia. (Que ja vaig parlar fa temps al blog) Lluites de superherois, pianos amb plàtans, jocs de ballar amb els peus, muntar un robot porter de futbol, un joc de parar penals, de disparar rotllo DOOM, de Zombies, de cantar, de deformar la foto dels alumnes, cursa de Formula 1, joc semblant al "operando" de quan era petit, de "mesclar" musica rotllo DJ....

Inclús, les ultimes classes vaig arribar a fer diversos exercicis segons l'interès que detectava dels diferents alumnes. En alguna classe vaig arribar a proposar 5 exercicis diferents i eren 12 nens.

Vaig fer videos per mostrar els pares el que feiem a l'extraescolar al llarg del curs. Sempre penso que si paguen per un servei han de saber que s'està fent i com s'està fent.

Tot el meu nivell d'entrega i la meva passió pel que feia em vaig trobar entrebancs que no hi contava i que van fer més difícil del que pensava aquest intent d'apassionar els nens.

Molts nens estaven allà perquè els pares els havien apuntat però no els hi venia de gust ser-hi. Volien estar al pati amb la resta de nens jugant a futbol.
Altres estaven cansadissims (els més petits) despres de tot el matí de classe i els hi costava molt concentrar-se.
Altres eren nens que eren molt moguts i el que necessitaven, despres de tot el matí de classe, era sortir a fora a jugar, sino es pujaven per les parets.
Altres, per culpa de l'extraescolar, els hi tocava dinar més tard i tenien gana.

Els més grans va ser una baralla continua perque no anessin a Youtube a escoltar musica.

Altres, en canvi, mostraven un interès molt gran pel que feiem i vaig aconseguir encomanar-lis la meva passió. Inclús els pares fa poc em van felicitar perquè els seus fills durant l'estiu havien quedat per millorar un dels exercicis que havíem fet durant el curs. I aquest any ja han buscat una acadèmia que els hi oferis el mateix servei fora de l'escola.

Vaja, una mica de tot.

La meva valoració més o menys es un exit d'un 50/60%.

Hi van haver classes que van ser orgasmiques, on vaig aconseguir que la majoria de nens estiguessin concentrats i gaudint de la feina i altres on van ser un fracàs.

Això em va fer reflexionar sobre les meves capacitats com educador, sobre la neurosis que tenen molts pares d'apuntar a extraescolars als seus fills quan potser necessiten descansar o fer una extraescolar més física on poder descarregar l'adrenalina.
Em va fer reflexionar sobre com, alguns pares que saben que tenen nens moguts, pensen que una activitat de concentració, despres de tot un matí de classe, els pot ajudar a ser nens més quiets. Si son moguts, han de tenir el seu espai per poder alliberar aquest moviment.
Cada pare ha de coneixer el seu fill per saber que li convé i fins a on el pot apretar. Sino està perdent el temps.

Tot i que no ho sembli, vaig acabar molt content de l'experiència i aquest any no he repetit perquè els meus horaris laborals han canviat però sinó tenia intenció de fer-ho.

Però el que em va fer reflexionar més va ser com s'ho feien altres extraescolars de concentració (escacs, angles, guitarra....) per aconseguir apassionar als nens, que fessin cas. Les extraescolars físiques solen funcionar, això es evident. Però com ho feien les de concentració?

En que havia fallat jo?
Com es que l'únic que expressava aquests dubtes, reflexions, experiències era jo?
Com ho feia la resta?

Al principi vaig pensar que era jo que no servia per formar nens, tot i tenir-ne 3 a casa, tot i tenir força experiència en en camp de l'educació (però d'adults) i tot i considerar-me una persona amb molta paciència.

Pensava que el problema era jo, si la resta d'extraescolars tot era una bassa d'oli.

Però amb el temps, sempre hi ha algú que xerra, que explica, que comenta...i veus que les extraescolars de concentració en horaris de migdia son complicades per tothom.

Per que jo ho manifestava i la resta de professors d'extraescolars de concentració no?

Era fàcil, per mi aquesta feina era un hobbie, ho feia perquè em venia de gust provar-ho, perque m'apassiona educar i a sobre fer-ho amb coses que m'encanten, però no era una forma de guanyar-me la vida.

La resta d'extraescolars es guanyen la vida amb aquesta feina i per tant, amaguen la roba bruta. Ningú sap gaire bé res del que passa a dins, de quin profit treuen els nens..i qui dies passa, anys empeny.

I si un any hi han queixes de que no acaba de funcionar gaire bé...es diu que es solucionarà i ja està. Potser hi han baixes de nens però l'any següent hi hauran més nens nous que s'apuntaran a l'extraescolar a menys que no sigui un problema d'escàndol.

De cares a la majoria de gent, quan comentes que es difícil fer classes de concentració al migdia amb els nens, el problema ets tu. Ja que ets l'únic que parles, la resta calla a menys que algú es queixi.

Segur que vaig fer moltes coses malament però ara se que moltes menys de les que pensava.

Amb això no vull dir que les extrascolars no intentin fer-ho bé, algunes intenten fer-ho molt bé, simplement que cap reconeix públicament les dificultats que hi ha. Només quan algun nen aixeca la manta (o més d'un) es quan arriba a la "opinió publica" el problema.

En resum, ser sincer quan la resta no ho es, sol perjudicar-te i quan hi han diners pel mig, sempre es difícil que la gent sigui sincera.