dimecres, 16 de juliol de 2014

Agafem la metralladora?

Ja portem temps que em sobrepassat qualsevol línia que marqui el que es considera que entra dins del que es normal. Hi ha gent bona, hi ha gent normal i hi ha gent dolenta...però tanta de dolenta en el món de la política? es un reflex de la gent?

O tenim un pais de merda amb gent de merda o bé les merdes van al mateix lloc per llavors dir-nos que ens em de portar bé.

No vull caure amb l'argument fàcil que això, aquí, a Catalunya, no passaria...no ho se...

Però com volen que jo pagui Impostos amb cert sentit de pais(suposant que mai l'hagues tingut) despres de llegir noticies com aquesta...s'estan enfotent dels que cada mes paguem impostos. Cada vegada m'ho passen més difícil.

Ara acabo de pagar Ivas., IRPFs......i si pogues, abans llenço els calers pel water que no pas donar-los per que passin aquestes coses....

Llegiu la noticia....

http://politica.elpais.com/politica/2014/07/06/actualidad/1404666738_714675.html

divendres, 4 de juliol de 2014

Cada vegada se menys coses...

Avui parlava amb els meus fills d'un tema que s'ha parlat sempre però que m'agrada parlar-ne perque ha ells els hi semblat estrany d'entrada.

Estavem parlant de la meva feina i que sempre tinc que aprendre coses noves perque es van inventat nous sistemes per fer millor el que es feia diferent abans o bé perque descobreixo maneres de fer les coses que abans desconeixia.

Els hi he dit que cada vegada que aprenc una cosa nova se menys coses. Aixi d'entrada, els hi ha xocat.

No hi estaven d'acord.

Però es real. Cada vegada que aprenc una cosa nova, se una cosa que abans no sabia, per tant, d'entrada se més coses però aquesta cosa que no sabia, al saber-la m'obre un món de nous coneixements, de noves formes de fer les coses que encara no se i que abans, ni tant sols sabia que existien.

Per tant, ara se que no se moltes més coses, que abans de saber la cosa nova. ;-)

Per tant, en proporció, se menys coses...

Es important que tinguin clar que això funciona aixi...sol passar aixi, quan aprens un nou coneixement sols adonar-te de noves coses que et falten per saber.

Al final han vist que potser tenia una mica de raó.

I cada vegada, amb el futur tant canviant que es preveu, haurem d'estar més preparats per adonar-nos del poc que sabem i no pensar que quan arribem a un punt ja sabem fer moltes coses i ja no fa falta fer res més.

Es com l'objectiu de tenir una carrera per tenir un bon futur. Si el teu objectiu es acabar la carrera i punt, a menys que el teu pare sigui el jefe d'alguna empresa, d'entrada segur que acabes a l'atur més tard o més d'hora.

Espero que els meus fills vegin l'aprenentatge d'aquesta manera...sino la vida els hi donarà moltes lliçons.

Rockefeller té raó...i anticipar-te al futur

Sóc Programador Informàtic.

En els ultims anys em vaig especialitzar en entorn web. Feia webs normals, botigues on-line i aplicacions(programes) però en format web.

Des de fa un temps miro de no fer cap web estandar ni cap botiga online. No es que vagi sobrat, si em moro de gana faré el que faci falta. Com si he netejar el terra amb la llengua.

Doncs, perquè miro de no fer webs estandar i botigues online?

Em considero un programador competent, no sóc un crack però crec que soc un professional decent. El que he de fer, si em vull guanyar la vida, es ser bo amb lo meu i especialitzar-me en coses que tinguin un cert valor. Que pugui aprofitar les meves virtuts i fer-les valorar.

Fa un temps existeixen unes plataformes web ja prefabricades (Wordpress, Joomla o Prestashop) on gent sense coneixements informàtics pot fer webs i botigues on-line d'una manera ràpida i professional. A part, a un preu molt inferior del que jo podria cobrar si ho hagués de programar jo des de zero.

Tinc 2 opcions, morir-me lluitant contra el que es inevitable o reinventar-me.

He decidit mirar d'evitar fer web estandar (del tipus qui som, que fem, on som...) que ara ja es més una feina de dissenyador per que sigui xula que no pas de programador.

Amb les botigues on-line passa el mateix, no puc competir amb botigues ja prefabricades.

Podria dedicar-me a aprendre aquests sistemes per assessorar a gent que l'utilitza però no sap programar.

He decidit especialitzar-me (ja fa uns anys que estic canviant mica en mica...) a fer programes a mida, però en entorn web...rotllo hotmail, rotllo facebook (salvan les diferencies!!!). Aquest tipus de feina només ho poden fer programadors, que es el que jo soc. Els programes a mida, mentre hi hagi demanda, es un lloc on ara mateix no hi ha tanta competència.

Les aplicacions web serveix per treballar a l'empresa( fer pressuposotos, cartera clients, albarans, gestio magatzem, mailing...) no pas una web que simplement es un "tríptic" publicitari explicant qui es l'empresa.

I de moment, aquest moviment està donant els seus fruits. La meva feina es valora molt i la gent està molt contenta.

Per que explico això?

Crec que a la vida s'ha de saber llegir cap a on van les coses per poder-se anticipar. Sino despres et pots trobar que la teva feina, que abans era valida, ara no serveix per a res i ningú la valorarà/contractarà.

Es com si em dedico a fer cuines. Tal com apreta Ikea, amb les seves cuines a preus molt competitius, no puc seguir fent el mateix de sempre, sino tancaré.

O m'especialitzo a fer cuines personalitzades que siguin molt més que una cuina Ikea, o revento preus o canvio de feina...per què sino cada vegada es possible que perdí clients i per tant, no em guanyi tant bé la vida.

Si encara estigues fent webs estandar estaria competint amb dissenyadors, aficionats i un munt de professionals .etc..gent que te moltes aptituds que jo no tinc però no es programador....jo he de mirar de competir fent el que jo se fer i en un entorn on el que jo se fer es valori...sino, estic mort...

En aquest casos, quan vaig començar a veure que tothom feia webs, que tothom feia botigues online..uns cobraven 100 euros i els altres 10.000...hi ha tanta gent intentant menjar del pastis que has de perdre molt de temps per demostrar que ets millor que els altres i al final els clients acaben valoran la feina del dissenyador i no pas la del programador...ja que es el que veuen, el disseny.

Tot això es resumeix en una frase que va dir el multimilionari Rockefeller: "Quan el meu neteja botes compra i ven accions, venc ràpid totes les meves accions!".

El mateix que està passant en l'entorn web que em referia.

Sempre ens hem d'anticipar i reconduir les nostres vides...quedar-nos sempre fent el mateix, la majoria de vegades ens va a la contra.

Tot això que dic aqui els hi he explicat als meus fills...es una de les coses que hauran d'aplicar constantment els nens quan siguin grans...adaptar-se i re-inventar-se constantment...anticipar-se al futur per estar ben situats i que no et pilin fora de joc..

No sempre es pot fer...però si més no, intentar-ho.