dissabte, 21 de juny de 2014

Vida a l'Univers i la familia

Fa uns dies, mentre tornàvem a casa amb cotxe, vam començar una conversa amb els nens sobre les
possibilitats de vida a l'univers i si creien que hi havia vida o no.

La meva parella li costava molt creure en vida a altres planetes, creia que d'entrada, això de la vida li semblava una cosa increïble i difícilment repetible.

Jo, en canvi, penso que si coneixem 8/9 planetes i en un hi ha vida (terra)....es molt incomprensible creure que entre els milions i milions i milions i milions de planetes que hi ha a l'univers nosaltres siguem l'unica excepció.

Amb la informació que tenim ara de la resta de planetes extra-solars (molt poca) el normal es creure que la vida ha d'aflorar si es donen unes mínimes condicions.

Quan haguem anat o estudiat milions i milions de planetes i no trobem rastre de vida, es llavors quan podem començar a afirmar que la vida es super excepcional i nosaltres som unics a l'univers.

Fer-ho abans, em sembla d'una supèrbia descomunal.

Els nens també van estar d'acord amb mi.

El problema aquí es quan apareix Deu...si hi ha vida a altres planetes no se Deu en quin paper pot quedar. (Principalment si fossin més intel·ligents que nosaltres)..Això també ho vam parlar, ja que els nens tenen molt clar que un tant per cent elevat de la població mundial creu en Deus...i això va molt relacionat amb la creença que som unics a l'univers...

divendres, 20 de juny de 2014

La sal i el salarium

L'altra dia, mentre sopàvem, va sortir, no se com, el tema d'on sortia la sal.

Ens va semblar evident a tots que venia del mar. Però no tenia clar si existien mines de sal, o platges de sal o els humans l'havien d'extreure sempre artificialment del mar.

Teniem clar que del mar segur que es treia però en quin tant per cent era? Tota?

Vam buscar per internet i vam descobrir informació meravellosa.

La importància de la Sal a l'historia de la humanitat es tal que la paraula "salari" ve del que li donaven als "soldats" en sal com a contra partida per la seva feina.
La sal era un dels pocs condiments que podien fer conservar el menjar, ja que no existien neveres ni congeladors.
La gent necessitava la sal, no per condimentar, com ara, sino per sobreviure i tenir menjar durant l'any.

La sal també es pot extreure d'una roca, que es l'única roca que consumim els humans.

Em va encantar poder, a partir d'estirar el fil d'on surt la sal exactament, descobrir que la paraula SALARI està tant lligada a la sal.

Em va servir per parlar als meus fills sobre la curiositat sobre les coses, sobre el creure-s'ho tot o tenir ganes de saber si pot ser cert o no, allò que ens han dit. A ells també els hi va agradar molt veure que la sal havia estat tant important...i que ara, en comptes de pagar-nos amb sal ho fan amb diners.

Trobo que es essencial tenir curiositat i que el dia dia sapiguem trobar coses que ens sorprenguin...

El futur s'està menjant el present i ningú ho veu...

En molts Posts he parlat sobre aquest tema.

Potenciar la creativitat, la capacitat de reinventar-se, de reaprendre, la curiositat, les ganes per saber, parlar en públic, preparar un treball...

L'escola encara "fabrica" nens per fer coses programades, teledirigides.

Sempre hi hauran nens que necessitaran ser programats, que no voldran pensar gaire.

Però el que hem de fer es fer pujar al carro al màxim de nens possibles. O sigui, si hi ha una possibilitat que un nen pugui ser més creatiu, amb més capacitat per investigar i resoldre problemes pel seu propi peu, millor.

El futur que espera als nostres fills es impossible d'imaginar però alguna part del futur ja està apareixen al nostre present i molt no ho volen veure.

Per tant, ens han de fer pensar que tot canviarà i que els nostres nens, en el seu futur, el % de feines on es necessitarà la seva creativitat, la seva capacitat de reapendre, de resoldre problemes, de reinventar-se serà molt més alta que avui dia.

Aquí alguns exemples.

El decatlon ja està utilitzant uns caixers automàtics. Encara es poc pràctic però ja està inventat un codi de barres que al passar per caixa, i sense treure els productes del carro, una maquina pugui saber la factura total. Si no fa falta treure els productes del carro i pots pagar ràpid, potser aquest dia desapareixeran totes les dependentes de grans superfícies.

De fet, penseu una caixera de gran superfície, agafa el producte i el passa per un lector de codi de barres una i altra vegada. Es la típica feina que una maquina pot fer. De fet, algunes d'elles ja estan per sota del que una maquina podria fer...ja que no diuen ni Bon Dia. Per tant, evident que la feina de caixera te molts números de deixar d'existir en el futur dels nostres fills.

Un altra exemple, els camions de les escombraries molts ja només porten un conductor. La recollida de les escombraries la fa uns braços mecànics. Per l'altra banda Google està investigant/desenvolupant cotxes que funcionen sense conductor.
Es evident pensar que en un futur no molt llunyà els cotxes de servei i segurament el transport de mercaderies de llarg recorregut, serà fet per maquines que aniran soles. Segurament alguns anys més tard d'això els hi tocarà el torn als cotxes particulars, si encara en tenim.

Les google glass, juntament amb altres tecnologies, permeten que un doctor pugui operar a distancia. Per tant, canvia el concepte de metge, de feina...els bons metges poden tenir un abast mundial i els dolents perdre punts.

Les impressores 3D, que permeten que qualsevol pugui fabricar un prototip o, les mes potents, fabricar productes comercials. Que cada empresa es pugui fabricar les seves peces...això ho canviarà tot. Ara imprimeixen amb materials plàstics però, que faran en el futur?


En el futur imminent també seguirem necessitant feines manuals, com el senyor que et ve a muntar l'armari (sino el montes tu d'Ikea) o el paleta que et fa les reformes...però la proporció d'aquestes feines es va reduint. Això, crec, no hi ha cap dubte...

No ho veu la gent? El futur esta en un lloc i seguim fent el mateix de sempre. En el futur la majoria treballaran en llocs on serà mes important el cervell que no pas el múscul...i sobretot el cervell creatiu ja que el cervell lògic acabarà sent substituït per una maquina. Potser d'aqui 150 anys el cervell creatiu també serà substituït, però a curt termini sembla que no.

Per tant, em d'estimular la creativitat en  els nens, em de preparar-los per canvis bruscs durant la seva vida laboral...el seu futur es això...hem de potenciar els seus talents (siguin els que siguin) perquè es l'única manera que tenen d'ensurtir-se'n..

Intentar fer nens-robots que aniran a la universitat, tindran un títol i ja podran treballar d'allò tota la vida i amb molt bons sous...això ja te més de ciència ficció que de real...si no es tenen les aptitud i actituds apropiades.