Vida a l'Univers i la familia

Fa uns dies, mentre tornàvem a casa amb cotxe, vam començar una conversa amb els nens sobre les
possibilitats de vida a l'univers i si creien que hi havia vida o no.

La meva parella li costava molt creure en vida a altres planetes, creia que d'entrada, això de la vida li semblava una cosa increïble i difícilment repetible.

Jo, en canvi, penso que si coneixem 8/9 planetes i en un hi ha vida (terra)....es molt incomprensible creure que entre els milions i milions i milions i milions de planetes que hi ha a l'univers nosaltres siguem l'unica excepció.

Amb la informació que tenim ara de la resta de planetes extra-solars (molt poca) el normal es creure que la vida ha d'aflorar si es donen unes mínimes condicions.

Quan haguem anat o estudiat milions i milions de planetes i no trobem rastre de vida, es llavors quan podem començar a afirmar que la vida es super excepcional i nosaltres som unics a l'univers.

Fer-ho abans, em sembla d'una supèrbia descomunal.

Els nens també van estar d'acord amb mi.

El problema aquí es quan apareix Deu...si hi ha vida a altres planetes no se Deu en quin paper pot quedar. (Principalment si fossin més intel·ligents que nosaltres)..Això també ho vam parlar, ja que els nens tenen molt clar que un tant per cent elevat de la població mundial creu en Deus...i això va molt relacionat amb la creença que som unics a l'univers...

Comentaris

  1. Albert Olivé30 de juny del 2014, a les 4:06

    Jo n'estic segur de que hi ha vida en algun altre lloc de l'univers.

    Avui mateix he obert un mail que tenia des de fa temps, i que m'havia enviat la meva mare. Un power point. Finalment m'he decidit a obrir-lo, era referent a la terra i l'univers....
    Ara mateix intento enviar-te'l perquè estic segur que et pot fer gràcia; jo l'he trobat interessant i més gent hauria de pensar que no som ni un gra de sorra (parlo del planeta Terra) en mig de l'univers en el que vivim.

    Provaré les adreces de correu que tinc teves des de fa temps. A veure si encara les conserves.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Per que a la muntanya fa més fred si la calor sempre va cap a munt i està més a prop del sol?

Imatge
Acabo de fer un escrit, que potser publicaran a la revista de l'escola dels meus fills, sobre per que a les muntanyes altes hi neva i fa molt fred, més fred que a baix. Trobo molt divertit entendre el perquè...el meu fill m'ho va preguntar i no vaig saber respondre...em vaig informar i vaig intentar fer un escrit que sigui el màxim comprensible per un nen...no sempre es fàcil però jo ho he intentat... Aquí va l'escrit: Per què a la muntanya fa més fred si l'aire calent puja i s'està més a prop del sol? No us heu preguntat mai per que a la muntanya fa més fred i hi neva més si l’aire calent puja i estem més a prop del sol? No hauria de fer més calor? Primer confirmem una cosa, l’aire calent puja per que pesa menys que l’aire fred que hi ha al seu voltant. Degut a aquest efecte, un globus, d’aquests que porten persones, pot volar. Escalfen l’aire de dins del globus. Això està demostrat. Per tant, si l’aire calent sempre puja, sembla evident que
Més informació

Que és la gravetat? (segons un senyor que es deia Einstein)

Imatge
Des de ben petit tenia assumit que la gravetat era una espècie de propietat de la matèria, principalment si era enormement grossa, de xuclar-te cap a ella, de no deixar-te marxar. Era una cosa que era així, un tòtem. De fet, segons Newton, era la evidencia clara. Si una cosa la tires cap amunt i cau i en canvi, la lluna no cau, es que la terra xucla amb alguna força. Amb aquesta idea vaig viure molts i molts anys....i sempre que explicava la gravetat a nens o a qualsevol altra, utilitzava la expressió "xuclar", per indicar clarament que la terra exerceix una força cap al seu centre. Moltes vegades havia escoltat la teoria d'Einstein, on deia que els cossos grossos curvaven/deformaven l'espai/temps..però era un concepte que creia que explicava altres coses, no pas la gravetat. Fins que un dia, mirant un documental d'Einstein vaig caure i vaig lligar el concepte " curvar espai " i " gravetat ". Em va xocar no haver-hi caigut abans. Supo
Més informació

Plantar un arbre, escriure un llibre i tenir un fill....

Imatge
Fa uns minuts he llegit aquesta frase; per a ser feliç, per sentir-te realitzat en la vida s'ha de plantar un arbre, s'ha d'escriure un llibre i s'ha de tenir un fill.... El primer que he fet, per curiositat, es buscar aquesta frase per Internet per veure que hi trobava...i efectivament , he trobat el que esperava, molts escrits, alguns blogs i alguns comentaris de gent que tenia l'objectiu de fer aquestes tres coses per ser feliç, o per sentir-se important, o per sentir que havia fet alguna cosa important a la vida... Em supera aquest afany humà de buscar la felicitat a l'exterior, de creure que fent aquestes tres coses ja haurem aconseguit les nostres fites i podrem sentir-nos persones plenes.. De fet, està clar que cap de les tres coses son dolentes..plantar un arbre, escriure un llibre i tenir un fill no es dolent ni es bo...tot depèn del que volguem a la vida i del que ens faci feliç. Plantar un arbre no te cap secret, ni tampoc crec que sigui una cosa
Més informació