dilluns, 21 d’octubre de 2013

Canviant el món amb el PowerPoint...

Sempre m'agrada parlar sobre el tema educació en el blog.

Crec que es un tema important i crec que estem en un moment de la història on s'han de fer canvis profunds al que hem fet fins ara. No puc escriure un decàleg de com s'hauria de fer perque no ho se però si tinc clar que el model actual, com he dit altres vegades, no es el correcte o no es el que funciona millor.

I no es només un problema dels professors o dels polítics..es un problema com a societat, encara veiem les coses diferents.

No m'agrada posar un exemple personal amb els meus fills, perque es molt fàcil arribar a la conclusió que vull fardar de fills i dir que son molt bons. No es la meva intenció simplement que aquest blog intento reflectir els meus pensaments i aquests estan condicions per el que em passa a la meva vida, on hi son els meus fills.

La meva filla de 7 anys a escola els han començat a ensenyar powerpoint, molt poc, d'una manera molt vaga, però saben que es.

Powerpoint: programa informàtic de Microsoft per a fer passes de diapositives a la pantalla, utilitzat principalment per fer exposicions publiques de qualsevol tema.

Un dia la meva filla em volia explicar que havia fet servir el "google point"...evidentment no la vaig entendre, vam buscar-ho al google i no existia aquest programa...desprès d'una estona parlant se'm va engegar la llumeta i vaig caure, pel que m'explicava que es tractava del powerpoint.

El vam obrir, li vaig ensenyar una mica com funcionava i li vaig proposar que fes un treball d'algun animal. No sabia quin escollir i li vaig propossar que ho fes d'un dels animals que mes em va sorprendre quan jo era petit.

L'ornitorinc (ornitorrinco, en Castellà).

Tenia oberta una finestra amb google on buscava informació i imatges de l'ornitorinc i una altra amb el powerpoint on anava muntant les diapositives. Mentre buscava informació i muntava el powerpoint estava entusiasmada amb tot el que estava aprenent i fent. De fet, el germà petit de 5 anys, al veure-ho, ja va voler començar a fer el seu powerpoint de ratpenats.

Un altre dia va venir una amiga seva a casa i quan ja no sabien a que jugar a la meva filla de li va ocorre fer el powerpoint amb la seva amiga, el van obrir i van seguir buscant informació de l'ornitorinc.

Ara ja ho han parlat a classe i ja hi han dues nenes que volen quedar per venir a fer el powerpoint de l'ornitorinc. La primera va "ratllar" a la seva mare tot el dia següent que volia buscar informació de l'ornitorinc i volia fer un powerpoint.

I sino fos per culpa de l'agenda de tots els nens amb l'ocupació d'extraescolars que no els deixen ni pensar (això ja es un tema d'un altre post..a casa també passa i no m'acaba d'agradar)...ja haurien quedat molts dies per acabar el powerpoint.

Que vull dir amb això? Que tinc una super filla? Que la meva filla te un super pare? No, la meva filla utilitzant la vara acadèmica estandar no es precisament la mes llesta de la classe ni jo soc cap crack.

He volgut explicar aquesta història perque em va bé per contrapossar-la amb la decisió d'altres pares amb el que permeten o no permeten fer als seus fills o amb el que troben necessari o no.

Algun pares m'han explicat que cada dia fan llegir als seus fills (alguns dedueixo que el que fan es obligar) algun llibre. Altres m'han explicat que limiten les hores d'ordinador als seus fills a 1 hora a la setmana. I el motiu d'aquestes decisions es ajudar a els seus fills a millorar a no caure al vici i ser persones de profit el dia de demà i no soc jo el que tinc cap autoritat per criticar aquestes decisions.

Però si que es curios que mentre a un nen l'obliguen/inciten a llegir cada dia per millorar la seva lectura la meva filla consumeix informació sobre la vida de l'ornitorinc sense que jo li obligui, es ella la que vol saber i per tant, es ella la que vol LLEGIR...arriba a casa i vol buscar informació (que, ho dic pels pares llibrefils, també vol dir llegir).
Es curios que alguns nens tinguin limitat l'ordinador perquè es dolent i la meva filla utilitzi aquesta eina diabòlica per adquirir nous coneixements, culturitzar-se i passar una molt bona estona.

Es curios com molts veuen l'ordinador com una eina que no es social, que es unipersonal i en canvi jo i la meva filla em compartir alguna tarda molt divertida aprenen coses de l'ornitorinc.

I el que es millor, jo no li he obligat a fer-ho, he detectat una inquietud seva i li he obert la porta perquè el rajolí d'inquietud es converteixi en riuada.

Segurament no estarem tot l'any fent powerpoints però ja intentarem trobar altres maneres d'aprendre a llegir/escriure aprofitant les inquietuds de cadascú.

Ja havia explicat que el meu fill va aprendre a llegir amb els cromos de futbol. Li agrada el futbol i automàticament vaig passar a formar part de la seva passió per utilitzar-la en favor d'ell mateix. Perquè a les col·leccions de cromos també hi han lletres. I dir  Zurutuza o Gaztañaga no es "moco de pavo".

I pels que encara no tingueu clar que hi ha de divertit a buscar informació d'un ornitorinc, o com a mínim que hi pot trobar un nen de 7 anys de divertit...aquí va una llista de coses de l'ornitorinc.


  • L'ornitorinc es dels poquissims mamífers que ponen ous
  • Aquests ous son tous i estan enganxats entre ells
  • L'ornitorinc te bec d'ocell, cos pelut de mamífer però camina semblant a un rèptil.
  • L'ornitorinc no te pits/mugrons.
  • Expulsa la llet semblant a com nosaltres expulsem la suor i les seves cries la succionen llepant els pels.
  • 10 dies abans de parir no mengen i deixen al mascle i van a cavar un túnel que pot arribar a fer 30 metres
  • Mentre fan el túnel van tapant-lo fent com portetes. Es creu que es perque si un depredador intenta entrar-hi, pensi que no hi ha res despres d'anar obrint comporta rera comporta.
  • Quan els Europeus van arribar on es troben els ornitorincs (australia) i van enviar animals dissecats a Europa perque els veiessin. Molts científics de l'època creien que es tractava d'un frau..que el bec l'havien cosit algun taxidermista.
  • Es dels pocs mamífers verinosos. Tenen una pua a la pota del darrera que pot fer bastant de mal si et punxen.
  • Son els unics mamífers que poden trobar presses utilitzat camps electromagnètics. Detecten els impulsos que generen els músculs de les petites presses enterrades als fons dels rius.
  • A diferencia de la majoria de mamífers que no posen ous que estan a 37 graus, els ornitorincs estan a 32 graus de temperatura.
  • Els ornitorinc neixen amb dents però les perden al poc de néixer.
  • A vegades es diu fent broma que l'ornitorinc és una prova que Déu té sentit de l'humor (per exemple, al començament de la pel·lícula Dogma)

Interessant fins i tot per un adult, no?






la injusta crisis dels 40

La vida es un progres generatiu fins a un punt màxim que s'inverteix i es converteix en un procés degeneratiu.

Es aixi.

Sempre...als 40 als 50 i als 60...

Conec gent que te la crisis dels 40...em sembla injust per a ells...que es diferent dels 39 als 40 o 41...simbòlicament canvies els numero...però si aprofites el canvi de numero per fustigar-te amb el resum de la teva vida, crec que estas sent molt injust amb tu mateix.

Ho podies haver fet als 37 o als 39...no crec que en l'any dels 39 als 40 l'hagis cagat tant que la teva vida perdi el sentit o t'hagis de preguntar qui ets o que fas....

Sempre has de ser conscient de que fas, qui ets, les teves qualitats i les teves limitacions...

Jo encara jugo a basquet...seria ser tonto creure que encara soc el mateix que quan tenia 25 anys...mentre jugui i estigui a un nivell decent em podria enganyar però arribarà el dia del gran catacrack quan vegi que no corro prou per jugar al meu nivell normal, no salto prou, no tinc prou sprint, em lesiono més...el just es ser conscient de cada pèrdua que et provoquen els anys i anar gaudint del cada vegada menys anys que et queden per practicar aquest esport...aixi quan pleguis podràs acceptar molt millor el que es inevitable....que un dia no serviràs per jugar a basquet, o per la vida....la vida sempre guanya...

I si resulta que no tens la vida que t'agradaria tenir, tampoc fa falta que li fotis la culpa als 40, la culpa es teva però, no per tenir 40 anys, sinó per no parar-te a pensar sobre aquest tema molt abans d'arribar als 40 anys.

No es cap crítica, ans al contrari, simplement em sap greu que algunes persones tinguin la crisis dels 40 quan no tenen motiu per tenir-la o si tenien motius per la crisis també l'haurien de haver tingut als 37, als 38 i als 39.


Bonissima frase (Gabriel Garcia-Marquez)

"He aprés que tothom vol viure en el cim de la muntanya, sense saber que la veritable felicitat està en la manera de pujar-la"

Gabriel Garcia-Marquez

El que costa tenir es converteix en moda...

Un dia parlant amb un molt bon amic vam anar a petar sobre el tema de les modes i del que anela la gent.

En vam parlar una bona estona però hi ha una història que em va explicar que va resumir genialment la nostra conversa.

Fa temps els seus avis tenien un restaurant, en aquella època no es passava gana però ningú es podia afartar i com les feines solien ser físiques era molt difícil trobar ningú gras, mes aviat, el normal era trobar gent prima. Era el normal si tenies la vida estàndard.

Un dia, en aquell restaurant, va arribar un home força gras. Allò era un signe de poder, de diners, d'autoritat. Era admirat ja que era d'una manera que era molt dificil ser, ningú tenia acces a tant menjar com per engreixar-se.

Per això moltes avies (les que tenen 80/90 anys) solen preferir nens/es grassonents i per a elles es un símbol de salut, de benestar...

Ara quasi tothom te accés a molts aliments, molts d'ells molt calòrics que, amb les feines actuals, no tant físiques, no es poden eliminar i el cos les emmagatzema.

Ara mateix si es veu una persona grassa automàticament se la classifica com a persona amb baix poder adquisitiu, amb poca força de voluntat, amb una mala cultura alimentaria o un golafre.

Les persones riques ara es cuiden, mengen aliments saludables, ecològics i tenen temps per cuidar-se i fer esport.

De fet, fa temps va aparèixer un estudi on deia que en el 1r món, sobretot estats units, els que tenen un poder adquisitiu baix solen ser més grassos que els que tenen un poder adquisitiu alt.

Es curiós, com el mateix fet, estar gras, te connotacions diferents segons el context.

Quan aquell senyor gras va visitar el restaurant d'aquells avis tots somiaven a ser com aquell senyor, era un model d'èxit. Ara seria un model de fracas.

Per tant, sempre que seguim una moda hauríem de pensar si la seguim perquè creiem que es millor per nosaltres o simplement perqué al seguir-la ens classificaran al grup dels bons de la societat.

Paralo pepe, paralo....

Un dia uns pares m'explicaven que tenen un fill(5anys) que se surt de la mitja a l'escola, te nivells de mates de nens de 2 o 3 cursos per sobre.

No es res bo ni dolent aixi d'entrada. Te aquesta facilitat.

Però el que em sobta es que la seva professora considera que no fa falta donar-li nous coneixements, que faci com la resta. (massa feina? o te rao?) 

I em van explicar que es veu que la professora volia fer venir a una psicopedagoga del departament per mirar si es tractava d'un cas de nen superdotat. Però despres d'un any encara no ha pogut venir...es veu que que primer es va trencar un peu, despres estava de baixa, despres tenia molta feina amb alguns alumnes amb dèficits i ara no se que més...

Es veu que el nen no te cap problema a l'escola i es pot considerar un nen feliç...però la de nens amb altres capacitats que s'ho passen malament i estan sent enterrats si aquesta història es certa....

No sabem cuidar els del mig, no ens ensortim amb els nens amb dificultats ni tampoc amb els d'altes capacitats...

Potser que ens ho fem mirar.

Un país que no prioritza l'educació com a màxima del progres està condemnat a tenir una vida més difícil..d'això n'estic segur.