dimarts, 16 de juliol de 2013

Planificant vacances xules...

Aquest agost tinc vacances i estaré tot el dia amb els nens. La meva parella, en canvi, te molta feina a l'estiu i no la veiem gaire.

Ja es típic de cada any que sigui així.

Alguns dies fem el gos, altres ens remullem, altres perseguim a la mare on treballa, altres fem una excursió amb cotxe, altres caminant (si la calor ho permet), altres ens avorrim i altres ens emprenyem, altres jugant a futbol o fent manualitats o quedant amb altres amics....

Però aquest any els hi he plantejat als nens fer unes vacances molt divertides, que mai han fet i que segurament no faran quan siguin grans.......anirem de càmping a un lloc molt conegut......muntarem la tenda de campanya al jardí (de passada la farem servir...que està en un racó criant teranyines) i hi dormirem uns quants dies....amb llanterna, sac de dormir i el que convingui.....

La veritat potser molt divertit. I ells ho troben super original i ja tenen ganes que arribin les vacances.

De fet, el que es pot constatar amb aquesta proposta es que....els nens volen jugar, fer coses diferents, imaginar, correr, saltar, cridar, estar amb altres nens....però els importa ben poc on ho facin....a casa o a l'altra punta de món....els hi es igual.

Miraré de no deixar-me res important que ens pogués fer falta, com la càmera de fotos per immortalitzar les vacances. I si no, entraré a casa per buscar-ho.

Personalment també tinc moltes ganes d'anar-me'n uns dies de vacances al meu jardí....

dimecres, 3 de juliol de 2013

Vull ser coherent o vull ser dèbil?

Des de que vaig veure un video (que vaig penjar en aquest blog) sobré les raons de ser Vegà (vegetarià però més radical), m'ho vaig rumiar, vaig veure que allò que havia dit aquella persona em faria ser més coherent amb els meus pensaments i la meva manera de veure/entendre la vida....i vaig decidir ser vegà.

He decidit ser vegà però sense "putejar" a ningú...si un dia em conviden a un lloc i només hi ha carn no els hi demanaré que em facin una altra cosa, ni espero que si a casa fan/fem macarrons amb carn, em facin una cosa diferent...si un cas, ja la faré jo. Els meus fills no els afectarà per res.

Una de els coses que més importancia dono i, que està a la recepta de la meva felicitat, es la coherencia entre el que penso, dic i faig...quan això es compleix em dona estabilitat i seguretat i tinc sensació que faig les coses bé...quan penso una cosa i faig una altra, llavors em treu un bocinet de felicitat o em carrego un altre bocinet d'angoixa..

Moltes vegades a la vida es inevitable pensar una cosa però fer una altra...a la feina, amb els amics, a casa...no sempre pots tirar pel dret.

Però sempre, quan jo puc incidir i decidir, intento, tant com puc, ser coherent amb el que penso, dic i faig. De fet, es un dels consells més famosos que va donar en Gandhi. No ho segueixo perquè ho digui ell, sino perque aixi ho crec.

Despres de veure el video, vaig reflexionar i vaig veure que aquell tio tenia raó (o com a mínim per a mi) i que no podia seguir menjant el que menjava sense perdre part de la meva coherencia. De fet, moltes vegades no ets coherent simplement perque no t'has parat a pensar, per inercia o per inacció. En aquest cas, era una barreja de les 3 parts.

Molta gent, quan ho he comentat, ha cregut que era una persona débil i influenciable, algú m'ha comentat que pensava que jo tenia les coses mes clares i que si cada vegada que veig un video canvio d'opinió, em tornaré boig. Potser tenen raó però jo no ho veig aixi.

Crec que canvia d'opinió es una de les coses més sanes que pot fer un ser humà, ja que canviar d'opinió es sintoma d'evolució. Evidentment, quan parlem de canviar d'opinió sempre es degut a que et convencen amb arguments que et desmonten els teus. Si algú m'intenta convencer d'alguna cosa i els arguments propossats no desmonten els meus, no em deixaré pas convencer però si es a l'inreves, no tinc cap problema a canviar d'opinió.

Crec que es molt pitjor les persones que creuen una cosa i moren creguen el mateix..però no perquè ningú hagi desmontat les seves raons...sino perquè es creuen poseidors de la veritat absoluta i no estan per escoltar res més. La seva opinió es irrefutable i punt. O altres, simplement no tenen opinió ni creuen res...van fent sense preguntar-se gaire res...

De fet, a mi m'encanta trobar gent que em porta les meves creences, les meves opinions, les meves costums, la meva vida aprop del precipici. M'encanta perquè m'ajuda a creixer com a persona i perquè em serveix per reafirmar-me amb el que crec o per tirar-ho per terra i creure una cosa nova.

Hi ha poca gent al món capaç de tenir converses, tenir idees que et desmontin, però gracies a internet, es més fàcil que aquesta gent t'arribi.

Segur que NO soc coherent en molts altres camps de la meva vida però a mesura que pugui intentaré arribar al meu màxim de coherencia amb tot el que faig a la vida. En molts camps no podré..però estar clar que decidir el que menjo, de moment, encara està a les meves mans.