divendres, 28 de juny de 2013

Model educatiu caduc...

Sempre he pensat que el model educatiu actual no era, ni molt menys, el millor dels millors possibles.

Una part perquè com a societat no estem al nivell d'un model millor, encara em de madurar més. Els canvis son lents, massa lents.

Una altra part per no tenir els millors professionals (que n'hi han de molt bons) a disposició del sistema. No tenim un sistema de filtre suficient per escollir bons professors. Per exemple, els professors d'institut tenen una carrera però això no demostra que siguis un gran mestre..tenir uns coneixements no garanteix de cap manera ser un bon professor...ser professor es un art, es una vocació, com un metge o com un artista. El sistema no pot permetre professors que ho son simplement per motius personals, com per exemple, tenir un sou segur. (Es licit voler aixo si serveixes per la feina)

Una part perquè es necessiten families compromeses amb l'educació i això no es fàcil ni tant comú com seria desitjable.

Una altra part, per la diferencia brutal entre alumnes en algunes escoles, que sense més ajuda, dificulta que el sistema compleixi els seus objectius.

 I segur mil motius més....

La majoria d'escoles ja ha començat a veure que es produeixen canvis i els comencen a reflectir en la seva forma d'educar, com a mínim algunes però no totes poden o volen...

Personalment em considero un fracas escolar, el sistema escolar no ha funcionat en mi.Tot el que se ara i tot el meu vagatje cultural l'he adquirit fora del sistema. Quan penso en els meus anys d'escola..des de P3 a 5é de FP (15 ANYS!!! 7/8 hores al dia cada dia laborable) em sap un greu enorme.
Perque m'ha servit?
Que n'he tret?
Quan temps perdut...
Suma, restar, llegir, escriure i poc més. Si ara em fan un examen de qualsevol cosa una mica complicada, el suspendria sens dubte.

No crec que funcioni el sistema d'un professor que explica i uns alumnes que escolten...o pot funcionar millor.

El ser humà, i sobretot un nen, aprèn molt quan està motivat, quan veu l'objectiu d'aquella educació, quan juga, quan no s'en adona que està aprenen, quan l'aprenentatge s'aferra tant a la vida que no saps si estas vivint o aprenen.

No dic que el sistema actual no funcioni, alguna cosa deu fer....però per mi es molt ineficient, gastem molts anys per obtenir uns resultats no gaire bons.

Avui en dia el coneixement no es tant important, fa un temps si tenies coneixement (com la majoria no en tenia) ja n'hi havia prou per sortir endavant...ara no, ara amb coneixement sols no vas enlloc. Necessites autoestima, creativitat, iniciativa, capacitat de treball individual i en equip, passió, empatia,...

Per exemple, la memòria, estic convençut i molts científics també ho creuen, que la memòria es una eina emocional. Quan millor funciona es quan el que vius t'emociona. Si el que vius no t'emociona, no t'atreu..la memoria es molt mandrosa i no guarda gaire res i si ho fa, ho fa d'una manera molt dèbil. Per això oblidem la majoria de coneixements adquirits a l'escola...a menys que hagis tingut la sort de trobar-te un professor amb passió pel que explica.

Per tant, l'educació ha de tenir un component emocional molt gran, que ara no ho es.

La majoria d'adults, sino tenen una passió per coneixer l'historia o han tingut algun professor especialment bo, saben més d'història per pel·lícules, Asterix i Obelix, algun llibre que han llegit, algun programa que escoltat...etc.
Després de fer tants anys d'historia a l'escola, no ens hauria de fer pensar que els ex-alumnes hagin de recórrer a informació extraescolar per conèixer l'historia?
Si l'escola ho fes bé, tothom tindria clar l'historia bàsica, ja que en aquest país la majoria de persones te com a mínim el EGB o el ESO. Però tenim clar que no es aixi.

El mateix podem aplicar a les matematiques, a l'angles, a les llengues, a la informatica, la geografia......

Està bé saber els rius i els països, però es necessari passar uns exàmens per demostrar que els empollem? Es necessari?

Algú em dirà que es molt important que els nens coneguin on viuen, la historia......però si la majoria de persones no te ni punyetera idea de res....i van aprovar els exàmens on van demostrar que ho sabien..

Per exemple, jo em se la majoria d'estats d'estats units però no perquè els estudies a l'escola, sino perquè m'agradava la NBA i m'ho mirava. Sino fos per això no en sabria ni un...tot i que els vaig estudiar en algun moment.

La majoria d'universitaris d'aquest pais no sap coses bàsiques, no tenen una cultura mínima en moltes coses...llavors, es culpa dels alumnes? o es culpa del sistema que no funciona bé? O potser no es necessari que ho coneguin, però llavors que no ho ensenyin a  l'escola....que facin alguna cosa diferent.

Jo crec que l'escola ha de preparar el cervell del nen per a ser creatiu, autodidacte, permeable als canvis, capacitat d'adaptació, passional, feliç, constant, amb confiança amb ell mateix, despertar-li la passió per aprendre el que li agradi, sentit comú, sentit critic, emprenedoria, gestió de les emocions...en definitiva, deixar fluir el que la majoria d'humans tenim a dins. I quan sigui el moment d'aprendre alguna cosa que li agradi, llavors ja estudiarà sobre allò i sino vol estudiar res...faci el que faci (l'escola ni ningú sap on anirà a para la vida laboral d'aquell nen) tindrà unes eines per en surtin-se i que pugui entrar al sistema, si considera que es necessari aprendre alguna cosa nova més endavant...

I per tant, per fer això no fa falta tants anys d'estudi, ni tantes hores....estudiem masses hores a la nostra vida pels resultats que obtenim...


Si una persona domina perfectament l'anglès vivin 1 any a l'estranger i es considera que l'anglès es importantíssim...en comptes de perdre hores i hores de cursos i més cursos, d'acadèmies i més acadèmies i de diners i més diners....no se, que es faci un curs totalment en angles, o que es tregui un any del currículum i s'afegeixi tot un any vivim en angles a l'escola...encara que sigui fent un projecte per grups a l'escola per arribar a un objectiu, però amb angles...tothom sap que l'idioma s'aprèn vivint-lo però l'escola encara intenta ensenyar-lo....es molt més ineficient.

Algú pot pensar que estic equivocat, que desvariejo, que no tinc ni idea de res.....i no negaré que podria ser. Però tinc la sensació, i cada vegada més, que les coses van cap a qui però el sistema es lent, massa lent.

Algú pot pensar que estic ne els mons de Yupi, que també pot ser.

Tenir molts coneixements no serveix per res si oblides tot el que has apres en un període curt de temps.

Per exemple, sumar i restar no ho oblides mai, per que? Perquè te una utilitat brutal al dia a dia d'una persona. Amb el llegir passa el mateix.

Algú creu que començar a matxaca als nens a llegir i escriure des de P3, fent fitxes i mes fitxes, resseguint lletres, fent lletra lligada, lletra de pal, lletra lligada i lletra d'impremta es necessari? A Finlàndia comencen de debò la lectura/escriptura als 7 anys...eps! ...i llavors tenim la barra de dir que els sistemes nordeuropeus son un bon sistema educatiu. Com potser això?

Llegir es una cosa imprescindible per a un ser humà...algú creu que un infant no aprendrà a llegir? Potser a P3, P4 i P5 poden jugar molt més, aprendre diferent i ja tindran temps per aprendre a llegir quan el seu cervell estigui més madur. Potser a 1r (m'ho invento) tenen la capacitat d'aprendre a llegir en 1 curs i en canvi em invertit 3 cursos per arribar a 1r amb un nivell lecto/escriptor especific. 3 anys quan podrien ser 1?

Tot això que dic ho estic rossegant cada dia, encara no tinc clar moltes coses però cada vegada estic més convençut.

Segur que matxacar els nens rotllo Corea (que tampoc es el nostre cas) dona resultats en format examen, però també els dona en format vida?

De fet, estic en contra dels meus propis fills, els meus fills no han tingut cap problema amb aquest sistema (van a  una escola que m'agrada però es més aviat model tradicional), han apres el que havien d'aprendre segons la llei sense cap trauma i sense cap dificultat però de totes maneres crec que han invertit massa temps per aconseguir-ho...la meva filla, com havia comentat en un post anterior, ha apres a llegir més amb els subtítols de la tele que amb l'escola (que també ha aprés a l'escola, evidentment).

I per acabar aquest totxo, on he anat d'una banda a l'altra, un vídeo de la mateixa escola que parlava al Post anterior, on es veu com van dissenyar el pati de l'escola sense esperar que l'ajuntament de torn intervingui, el van construir juntament amb els pares, professors i alumnes....es una escola amb un projecte educatiu diferent...amb una idea semblant al que he intentat explicar en aquest post..es una escola publica.

El vídeo només mostra una part de la filosofia de l'escola però crec que es prou evident.

Tot i no poder-ho demostrar, començo a creure que es el futur. El que si tinc clar, que a mi, personalment, m'hagués anat molt millor una escola d'aquestes que no pas l'escola tradicional.






noupaticastellum from CoCreable on Vimeo.

Nota: Tinc algun post més guardat sobre aquest tema, el trobo molt interessant i digne de pensar-hi a fons.Estigui equivocat o no crec que es un bon moment per reflexionar-hi.

dimecres, 26 de juny de 2013

Una escola de Sant Julià de Ramis converteix una caravana en la biblioteca

Repetiré 1 i mil vegades....el temps passa, els nostre fills es fan grans, nosaltres ens fem vells, la nostra vida s'acaba i molt ràpid...

Ens podem queixar de tots els problemes que tenim o podem passar de tot, somiar i trobar nosaltres mateixos solucions als nostres problemes...no hi ha res més frustant que creure que el que pasa a la teva vida està en mans dels demes i no hi ha res més reconfortant que creure que el destí de la teva vida el pots decidir tu...

En aquesta escola van creure i creuen, perque els conec una mica, que el destí està a les seves mans i que el temps es finit, els canvis i les innovacions s'han de fer ja, no demà o quan el govern vulgui o quan la societat ho cregui convenient o quan arribi una subvenció...

aquí una noticia que ho demostra:

http://www.324.cat/noticia/2137547/girones/Una-escola-de-Sant-Julia-de-Ramis-converteix-una-caravana-en-la-biblioteca

dimecres, 12 de juny de 2013

Video que et fa reflexionar molt seriosament...

No soc vegetaria, no sóc vegà..però m'encanta la gent que posa a prova els meus costums, creences, que em fa reflexionar i em fa veure o em fa recordar altres punts de vista.

Que m'obre la ment....

Mireu aquest video sobre un activista defensor dels animals...

Hi pots estar d'acord o no...però et fa reflexionar molt si ets un omnívor com jo..

El trobo molt i molt bo..es un tal Gary Yourofsky...



Aprendre dels fills

Sempre a la vida s'ha d'aprendre de les teves vivències...i en el meu cas miro d'aprendre de tothom i dels meus fills també.

Tinc molts defectes i un d'ells es ser un golafre. Si hi ha xocolata, nutella o el que sigui pot amb mi i si un dia no m'ho menjo m'ho menjo a l'endema. Tinc la força de voluntat de no comprar-ho pero si algu ho compra i ja està a casa acabo claudicant i menjant-me el pot de nutella com si fos un iogurt.

Tinc sort que la genètica es bona amb mi i no m'engreixo gaire...perquè hauria d'estar tamany XXL.

Als meus fills sempre els hi he inculcat el valor de l'alimentació sana, i aixi ho fem a casa amb els apats importants, però jo no soc el millor exemple per a ells.  No es que no faci àpats sans...sinó el que puc arribar a menjar abans o desprès dels àpats sans.

Ells ho saben, moltes vegades diuen que el seu pare es un golafre. He rigut molt de la seva crítica en moltes ocasions.

Però el que més em sobta es escoltar-los rebutjar un tercer tall de xocolata, per exemple, perque saben que els hi farà mal de panxa. saben dir prou.

Com potser que uns marrecs de 7 i 5 anys tinguin més seny que un home de 34 anys?

En els moments que han fet aquestes devolucions voluntaries de dolços, per estalviar-se mal de panxes o per que sabien que no era bo pel seu cos abussar...m'han donat una lliço brutal i la he apres.

Tot i que no asseguro res...abans de agafar la nutella, que hauria de durar una setmana i no 2 dies, miro de pensar en la lliçó que m'ensenyen els meus fills.

Els nens m'han donat moments de felicitat absoluta i ara també ja em comencen a donar lliçons...i espero que me'n donin moltes més...no tinc cap problema a aprendre d'ells.

Com un conte que vaig trobar en un blog d'internet (http://nuriaupi.blogspot.com.es) On explica una historia sobre un pare que es alliçonat pel seu fill.

La historia parla d'una família on viuen junts l'avi, el pare i el fill....tres generacions.

L'avi cada dia era més vell, li tremolaven les mans, cada vegada tenia menys forces però el seu net no li importava, es sentia un afortunat de tenir sempre algú a casa que l'estimava tant...l'ajudava a fer els deures, a fer dibuixos, li explicava contes, li arreglava alguna joguina...s'estimava molt al seu avi.

El temps va anar passant i cada vegada l'avi anava a pitjor..durant els àpats un dia se li queia el got, un dia trencava una tassa, l'altre un plat, l'altre dia li queia la cullera, l'altre dia li queia el menjar de la boca...el pare, cansat, va comprar una coberteria de fusta perquè no es trenques ni es pogués fer mal, i va fer menjar a l'avi a part, ja no menjaven junts.

A partir de llavors l'avi menjaria separat per fer els apats més tranquils.

 Un dia el pare va tornar a casa i va veure el seu fill petit tallant un pal gruixut de fusta.

Li va preguntar que estava fent.

El fill va contestar: "T'estic fent un got, una cullera i un plat de fusta, per quan siguis vell com l'avi..."

A partir d'aquell dia, l'avi va tornar a menjar a la taula amb la família.



dimarts, 4 de juny de 2013

Temps de qualitat amb els nens petits...

Fa molt temps vaig llegir un estudi on deia que els nens de mares treballadores, amb formació i amb un nivell cultural mig/alt, estaven molt més estimulats, molt més ben preparats i tenien molt millors resultats a l'escola tot i que compartien molt poc temps amb els seus fills...en canvi, les mares que no treballaven i passaven més hores amb els seus fills, i que no tenien formació, resultava que els seus fills no estaven tant estimulats i tenien més problemes a l'etapa escolar...sempre parlant estadísticament...


No se si l'estudi es cert o no. No tinc clar que s'en pot extreure.

Però si que sembla que allò que diuen(i dic) que es millor que els nens passin moltes hores amb els seus pares, i que jo crec fermament, potser no es correcte en tots els casos.

Simplement per reflexionar-n'he una estona.