divendres, 31 de maig de 2013

No t'esforcis tant....

Aquest últims dies he dormit molt poc. Vaig començar un modul nou dins d'un projecte que fa temps que estic fent.

Aquest modul serveix per calcular unes comissions cada final de mes. Vam començar el modul massa pròxim al final de Maig i comptàvem (jo i el cap) que desenvolupar aquest modul podria portar 20 dies. A mi em semblava que es podia fer en molt menys però no ho tenia clar, no coneixia tan bé la feina a fer com el cap.

M'ho vaig mirar a fons i realment vaig veure que era possible acabar-ho aquest final de mes, just però possible. A part, també era una bona cosa acabar-ho abans de final de Maig per poder-ho provar. Sino ja no es podria provar (d'una manera real) fins a final de Juny.

He passat alguns dies sense dormir, principalment l'ultim dia abans de presentar-ho. vaig anar a dormir a  les 5h del matí i vaig aixecar-me a les 7h.

Ja se que aixo no es bo però era un fet puntual, era important fer-ho. No ho faig cada dia. Sino ja estaria mort. (el dia següent vaig dormir 12 hores seguides)

Però el tema no es aquest.

Les persones que han d'utilitzar aquest nou modul (tot i que falten alguns retocs no importants) s'han sorprès agradablement de tenir-ho tan ràpid i el cap també. No hi contaven. He reduït el temps previst, una part perquè estava mal dimensionat el temps i una altra part perquè m'hi he fica't a mort per acabar-ho, perquè sabia que era important. 
La persona que realitzava el càlcul, fins ara, no tenia totes les dades i tenia que perdre dos dies a calcular i revisar totes les dades abans de donar-les per bones. Ara en menys de 1 hora ho pot tenir tot fet.

Aquest post no es per fardar que en se molt i que soc la repera. Simplement es per possar-se en situació.

La resposta d'alguna gent del meu entorn, quan ho he explicat, no ha estat felicitar-me, o creure que potser fent les coses bé tindré més possibilitats de seguir tenint feina o que pugui trobar noves feines degut a que força gent em pot tenir ben considerat pels meus resultats.

No.

Algunes persones, el primer que em diuen es:

"Ara ja els has acostumat, ara sempre ho hauràs de fer aixi..." (clar, es que sempre t'has d'arremangar quan tens temes importants a davant...es com dir que no faci masses manualitats amb els meus fills pq s'acostumen..el dia que puc fer moltes manualitats les faig i el dia que no puc no...però el dia que decidim fer manualitats fem el millor que sabem...com intento fer a la feina)

"Ja, però les hores de la nit no les cobres, no?" (No, no les cobro però les que cobro, ningú ve mai a discutir-les, ja que confien en mi i en la meva productivitat i que no estic mirant el facebook en comptes de treballar)

"No podien esperar a Juny?" (si, poder podien però he intentat anar al meu màxim, que es com entenc s'ha de viure la vida...fent sempre el màxim que puguis en tot el que creus important)

"I que, com t'ho agrairan aixo?" (doncs seguint confiant en mi en el futur i si em foten fora "currant-m'ho" aixi...llavors puc estar tranquil que he fet tot el que estava al meu abast)

I alguna frase més....

Potser tenen rao però jo crec que amb la fil·losofia que aporten aquestes frases no es fàcil tirar endavant i molt menys en el context de crisis on estem. 
De fet, amb la crisis que hi ha, em sobta que hi hagi gent que encara vegi el meu sobre esforç d'aquesta manera.

El temps em donarà o traurà la raó. O no.....



divendres, 24 de maig de 2013

Puta


Em ve de gust explicar el que ha passat aquest matí al cotxe amb els meus fills. Potser la majoria pensa que he actuat d'una manera erronea però jo estic tant convençut del que faig, crec que estic ajudant als meus fills a entendre el món no a amagar-ho sota l'alfombra.

Mentres anavem a l'escola la meva filla cantava una canço on sortia la paraula Puta....concretament deia...Pata, Peta, Pita, Pota, Puta...li feia gracia que canviant la vocal acabava dient una paraula que sap que es considera un insult o una paraula no gaire agradable.

Per poder explicar els que els hi he dit al cotxe, i que s'entengui tot, primer he d'explicar algunes coses que els hi he anat explicant els ultims anys. Ara tenen 5 i 7 anys.

.....................viatge al passat........

 Tenim una gossa que 2 vegades a l'any va alta. Vivim en una zona rural i si et despistes, perquè la solem portar deslligada, algun gos et podria donar una sorpresa o saltar la barana de cas a la nit i deixar-la embarassada. Per tant, mentre va alta estem molt més alerta.
Als meus fills sempre els hi he explicat que li passa a la gossa.
Quan la gossa fa una olor especial, que nosaltres no olorem, els gossos es tornen bojos. Volen possar el seu penis a dins de la vulva de la gossa.
Llavors del penis del gos surt un liquid que va a parar auna especie d'ou que tenen les dones, que es diu ovul. D'aquest ovul sortirà un gosset o molts.
Aixi tindran fills i sortiran gossos petits, aixi quan els pares morin hi hauran gossos vius per tornar a tenir fills.

Ho saben això els gossos, quan busquen a la meva gossa? NO,es un instint (llavors també explico que es un instint).
Per que tenen aquest instint tant fort que es tornen bojos?....sinó el tinguessin ja no existirien els gossos. Sino tens alguna cosa que et faci perdre el nord i et faci perseguir com un boig a una gossa, si no fos per aquest instint, a quin gos sa se li ocorreria fer-ho?...es molt més còmode menjar, cagar, seure i anar fent....per que s'ha d'anar a ficar el penis a la vulva d'una gossa que potser no has vist mai?

Els animals tenen aquests instins pq sino els tinguessin no existirien, aixi de fàcil.

...........................................qualsevol altre dia.....

Els humans som igual que els gossos...quan ens fem grans tenim l'instint (o una majoria) de buscar femelles/mascles per tenir fills. Els homes volen posar el seu penis a dins de la vulva d'una noia. Volem fer-ho, ens agrada fer-ho...però perquè?...pel mateix que la nostra gossa...sino fos una força superior, un instint grabat a foc a la part més profunda del nostre cervell, perque tenir fills?...la natura ja s'ha preocupat de que fos molt agradable i irresistible posar un penis a dins d'una vulva....aixi segur que quan es morin aquestes persones ja hauran tingut fills per continuar l'especie.

Com potser que el cor bategui sol, sense que hi intervinguem?
Com potser que el nostre cos mati els virus/bacteris ell sol, sense que intervinguem?
Com potser que el sexe sigui un dels instints més forts?

Fàcil, perquè sinó fos així no estaríem aquí preguntant-nos tot això.

.......................................Un altre dia.......

Penúltim capitul de Polseres Vermelles on el Lleó i la Cristina tenen una nit romàntica a la platja, on la cristina li diu que li agradaria fer l'amor amb ell....

Els hi pregunto que es fer l'amor....no ho saben..aprofito per explicar que es el mateix que els hi passa als gossos quan la nostra gossa va alta. Tenen ganes de posar el penis a dins de la vulva.
Els humans som més intel·ligents que els gossos i a part de l'instint, que no el podem treure, també hi ha l'amor, l'admiració, la imaginació....moltes altres coses que vesteixen el sexe...però al final, en resum, es molt semblant a l'instint d'un gos.

La nena em pregunta si la Cristina es quedarà embarassada...li dic que els humans som intel·ligents i podem enganyar a l'instint, segurament en Lleó es posarà al penis....i sense acabar ja em talla ella i em diu....Ha si, un plàstic....Si - li dic jo- li recordo que es diu preservatiu.
.....................................

......................Un altre dia..........

Estavem anant en cotxe i veiem un camp on un cavall montava una eugua....

El petit de 5 anys em diu....Ha! Gaby....tu i la mama això ho heu fet 3 vegades, no?

vam riure molt...però tenia raó segons la seva lògica.
......................

Aquests temes aqui explicats els hem anat parlant, sense forçar res, sempre que sortia algun tema. Com em parlat altres temes.

----------------------------------------------------------------------------------------

...tornem al present......tornem al cotxe on la nena havia dit PUTA......


Sabeu que vol dir puta? -dic.
-No - Contesten.
-Una puta es una senyora que es deixa fer sexe, fer l'amor per algú que no es el seu novio i que potser ni coneix i a canvi li donen diners.
- Això es una Puta? - em diu la nena...
-Si, encara que la paraula Puta no li sol agradar a la gent i també se li pot dir prostituta...
- Si, millor prostiuta - diu el nen equivocant-se en el nom.

Volia explicar-los algunes coses més...com que no es legal la prostitució però es fa...i que en el fons existeix per culpa dels instints sexuals de molts humans...però llavors, no recordo que ha passat que ho hem deixat.

Ja continuarem un altre dia si surt el tema.

En el fons, per que faig això? quin sentit te?

Te molt sentit, es la vida, es el que experimentaran ells, en el seu propi cos d'aqui a no gaires anys...perque no ho poden saber? potser seran més madurs en aquests temes quan creixin o potser no però no els hi puc negar l'explicació dels principis vitals dels animals, entre ells els humans...perque amagar-ho? perque ho deia l'esglesia?

Gent que ho troba malament i que creu que no estan preparats per escoltar això (els meus fills no estan traumatitzats i segueixen l'escola molt bé i tenen amics....no s'han transformat en monstres)...llavors, aquesta gent que ho troba malament no tenen problemes per explicar als seus fills petits que es fan guerres, que a l'africa es moren de gana o posar una peli on es maten persones com qui bufa, o inculcar odi cap algú (equip de futbol, persona, llengua...)...

Ostres!...doncs a mi em costa moltissim explicar el tema de l'africa, em va vergonya com a ser humà que els meus fills visquin en un món tant imperfecte on hi ha gent que es mor de gana i a nosaltres tenim les botigues plenes de menjar....
El tema de l'Africa si que es un tema complicat...no soc capaç d'explicar-ho als meus fills per que ho entenguin...perque no ho entenc ni jo...com es que no es pot arreglar? que passa? ho arreglarem algun dia?..mentres ens decidim milers de nens de l'edat del meus fills moren cada dia...

En canvi el sexe? però si es el motor principal de la vida, es el millor invent que ha trobat l'evolució (o qui sigui) per perpetuar una especie...

Però vivim en un món, com deia en John Lenon, on ens amaguem per fer l'amor però la violència, la fem a plena llum del dia.

Nota: Si algú entén que aquest text es una defensa de la prostitució, com algú m'ha fet notar, es que te algun problema. Explicar la realitat, la prostitució ho es, no es sinònim de defensar-la. Sino, explicar que els humans ens hem matat per qualsevol tonteria al llarg de l'historia, com fan tots els professors d'historia (hi ho expliquen com si expliquessin qualsevol altra cosa mes banal), significaria que també estan a favor de les matances.

dijous, 23 de maig de 2013

Uns pares volen construir una escola...

 Avui he vist una noticia que em sembla increïble, magnifica i m'acaba de donar una mica d'aire entre tants pesimistes, queixiques i demes...

Uns pares d'una escola de Salt, cansats d'esperar la nova escola pels seus fills han decidit fer-la ells, amb l'ajuda dels pares a l'atur. La generalitat ho veu amb bons ulls.

Estic molt cansat de veure la gent queixar-se per tot, queixant-se per les retallades, per la crisis, pels professors, per que l'horari del pàdel no els hi va bé, perquè la nena no se que, perquè la feina no se que més, perquè no m'han dit no se que, perquè.....

No es que no tinguin motiu, però no n'hi ha prou.

Potser la crisis es una gran mentida, potser si que hi han diners però no pel poble, potser tots els politics son uns lladres, potser l'educació està en caiguda lliure perque els "mercats" volen tenir ramat de xais tontos, potser.....

Però que fem mentre ens queixem? Mentres ens queixem els nostres nens van acumulant primaveres.

Jo sempre he pensat el mateix, quan una cosa no es important pots delegar-la i esperar que algú ho farà...si ho fa genial i sino, no era important. Quan una cosa es vital només ho pots delegar si saps que es farà i es farà bé...sino t'has involucrar perque funcioni o millori o simplement es faci...

L'escola l'hem de millorar ara, que hi han els nostres fills, d'aquí 10 anys, ves a saber que passarà i com estarem....

Aquesta noticia es la típica que als comentaris segur que hi ha gent que diria..."va, aixo els hi durarà 4 dies", "això ho han de fer els que manen i no els pares", "Això ho fan a l'africa i ara toca fer-ho aquí...si que estem fotuts", "i si cau una paret i fa mal a un nen", "i si...", "i sino..."...

Acabi com acabi, es faci o no es faci, uns pares han tingut el valor de fer una cosa que ningú ha fet...i això es el que compta....la iniciativa, les ganes de construir, de sumar, de millorar....segur que sinó s'ho plantegen no es faria mai....ara, com a mínim, hi ha la possibilitat de que pugui ser realitat....

Un 100 per aquests pares. I una enveja sanissima de poder formar un projecte engrescador com aquest...

Ampliar noticia (Diari de Girona)

Mascota de plastilina

A l'escola dels meus fills demanaven a les families fer una mascota, en 3 dimensions, per la biblioteca.

Prèviament els nens de l'escola, mitjançant dibuixos, havien fet un concurs per trobar la mascota guanyadora.

La guanyadora va ser una papallona, on les ales son fulls de llibre.

Sempre m'han agradat fer ninos de plastilina i em vaig animar a fer-ne una.

La papallona va quedar tal com es veu a la imatge:


En el fons es un acte egoista meu...la idea de l'escola era que les famílies féssim una mascota 3D entre els nens i els pares, en el meu cas no va ser així.
Tenia tantes ganes de fer-la que la vaig fer un migdia mentre la petita dormia i els altres 2 estaven a l'escola.

Però m'ho vaig passar de conya fent-la....en el fons es trobar excuses per fer coses que t'agraden.

Nota: Les ales no son de plastilina (es paper), les cames son de ferro, el barret es de plàstic i per dins es un rotllo de paper film per no gastar plastilina. La resta es 100% plastilina.

dijous, 16 de maig de 2013

Dogmes, educació de pares i la tele com a mestre

El que explicaré ara no es gaire innovador, ni vull fardar de fer una cosa diferent i ser super cool. Però si vull parlar de les conseqüències i beneficis que n'he tret.

El que diré te a veure amb la tele, aquell aparell demoníac i que no serveix per a res.

Fa un any vaig decidir que els meus fills veurien la tele subtitulada i en versió original. Vaja, com fa 1000 anys expliquen que fan els nens d'altres països. Res nou.

La meva tele te algun fallo i cada vegada que canvies de canal es perd l'idioma original i l'has de tornar a posar...aquest detall fa que no sigui sempre 100% versió original però si sempre que jo hi penso.

En canvi, amb els subtítols, quan els poses no marxen mai sinó els treus, encara que apaguis la tele.

A casa som 5 i sol haver-hi soroll per una cosa o altra...perquè es fa el dinar, perquè algú juga, perquè fem servir els secador, perquè rentem plats....el menjador està en una zona comuna i tot es fa allà. Això provoca que no sempre sigui fàcil escoltar la tele quan està engegada. I està prohibit pujar-la més alta del 6/7.

On vull anar a parar?

Els meus fills, per collons, si volen entendre el que veuen han de llegir els subtítols. O bé hi ha soroll a casa o els de la tele parlen amb un idioma estrany que no entén ningú o les dues coses.

Durant aquest curs escolar he pogut detectar, perquè així m'ho han confirmat els professors dels dos nens grans (P4 i 1r), que estan força per sobre de la mitja en quan a lectura.

Tornem al que he dit mil vegades en aquest blog...quan aprens més es quan has de fer alguna cosa perquè t'agrada o t'atreu. 

Els meus fills volen saber que diu en Goku i els veus super concentrats llegint les paraules, on moltes vegades només son capaços de llegir la primera o la ultima paraula..però a vegades ho llegeixen tot, sobretot la gran.

O un altre dia, la meva filla va fer una lectura publica a l'escola davant els pares i alguna mare em va dir que llegia molt bé, segur que a casa llegim molt, em va dir. Li vaig dir que no, que llegim poc. Home - va dir- us deuen veure a vosaltres llegir molt i per això....Jo fa anys que no llegeixo un llibre i no tinc intenció de tornar-ho a fer a curt termini...
Li vaig explicar que la meva filla llegeix molt bé perquè veu la tele amb subtítols ..vaig notar com algunes neurones i patrons del seu cervell acabaven de fer puenting sense corda....i em va tornar a repetir, que segur que els nens ens veien llegir molt...

Tenia el patró que els nens han de llegir llibres per aprendre a llegir, que els pares han de llegir llibres amb els nens per incentivar-los, que els nens han de veure els seus pares llegir llibres perquè a ells els hi agradi...no dic que no, simplement vull fer notar que era un patró tant fort que no concebia que es podia arribar al mateix lloc per un altre camí..

Podem treure varies conclusions:

  • No fa falta llegir llibres per aprendre a llegir (ho sento, m'acabo de carregar un dels tòtems de l'educació)
  • La tele no es dolenta, en el meu cas està fent una feina igual o millor que l'escola (idiomes i lectura/escriptura)
  • Els pares podem incidir moltíssim en l'educació dels nens, molt més que l'escola
  • Res del que creiem es veritat, hi han mil camins per arribar al mateix objectiu
  • No us gasteu una fortuna en acadèmies d'angles....fiqueu la tele en versió original (no entendran res segurament) i quan siguin més grans, amb els diners estalviats, els envieu 1/2/3 mesos a l'estranger...molt millor invertit.
  • Deixem d'esperar que la societat faci  dels nostres fills doctors honoris causa i comencem a posar "fill" a l'agulla nosaltres.
Per exemple, a l'escola dels meus fills comença a córrer el rumor (pel que se, totalment infundat) que els nens no tenen prou nivell d'angles. Aquests pares, alguns, es gasten els calers en acadèmies d'angles força cares perquè creuen que l'anglès es molt important.
A l'escola fan 2 hores d'angles a la setmana i molts pares s'estranyen que el nen/a no entengui coses amb angles a 1r..o tingui un vocabulari escàs.

I LA MAJORIA D'AQUESTS PARES QUE ES QUEIXEN NO POSEN LA TELE EN ANGLES A CASA!! 

Fent 2 hores a la setmana i prou, mai ningú serà un crack amb res...i molt menys amb un idioma. Jo sempre dic el mateix, un idioma no s'aprèn, es viu...quan vius amb un idioma es quan n'aprens. Sino digues-ho a tots els immigrants que han arribat a casa nostra...molts no saben llegir ni escriure però han apres la llengua.

En resum, com a pares no podem queixar-nos de tot, externalitzar la educació dels nostres fills i nosaltres no intentar aportar el nostre gra de sorra.

I no val la vella historia de que jo treballo, que no tinc temps, que jo no se....es tan fàcil com engegar la tele, es tan fàcil com fer allò que diuen que no s'ha de fer, deixar els nens davant la tele....

Això si, jo sempre intento anar fent intervencions per mantenir l'atenció....si crec que no han entès masses coses o llegint alguna frase subtitulada de tant en tant.

Per exemple, la cançó de bola de drac, ja saben alguns trossos i altres no, doncs gracies a saber alguns talls, entre el que tenen memoritzat i els talls que llegeixen a la tele, son capaços de reconstruir gran part del text, tot i anar molt ràpid. (es nota quan ho diuen de memòria o quan llegeixen)

O una altra cosa...els meus fills han memoritzant/apres/madurat moltes més coses del programa quequicom que de moltes altres coses que els hi han explicat en altres llocs. Per que? perquè els ha impressionat, els ha impactat, els hi ha agradat, els ha emocionat....

En resum, els nens son esponges...i quan fan una cosa que els hi agrada, l'esponja pot agafar les dimensions d'un diplodocus.