dijous, 16 de maig de 2013

Dogmes, educació de pares i la tele com a mestre

El que explicaré ara no es gaire innovador, ni vull fardar de fer una cosa diferent i ser super cool. Però si vull parlar de les conseqüències i beneficis que n'he tret.

El que diré te a veure amb la tele, aquell aparell demoníac i que no serveix per a res.

Fa un any vaig decidir que els meus fills veurien la tele subtitulada i en versió original. Vaja, com fa 1000 anys expliquen que fan els nens d'altres països. Res nou.

La meva tele te algun fallo i cada vegada que canvies de canal es perd l'idioma original i l'has de tornar a posar...aquest detall fa que no sigui sempre 100% versió original però si sempre que jo hi penso.

En canvi, amb els subtítols, quan els poses no marxen mai sinó els treus, encara que apaguis la tele.

A casa som 5 i sol haver-hi soroll per una cosa o altra...perquè es fa el dinar, perquè algú juga, perquè fem servir els secador, perquè rentem plats....el menjador està en una zona comuna i tot es fa allà. Això provoca que no sempre sigui fàcil escoltar la tele quan està engegada. I està prohibit pujar-la més alta del 6/7.

On vull anar a parar?

Els meus fills, per collons, si volen entendre el que veuen han de llegir els subtítols. O bé hi ha soroll a casa o els de la tele parlen amb un idioma estrany que no entén ningú o les dues coses.

Durant aquest curs escolar he pogut detectar, perquè així m'ho han confirmat els professors dels dos nens grans (P4 i 1r), que estan força per sobre de la mitja en quan a lectura.

Tornem al que he dit mil vegades en aquest blog...quan aprens més es quan has de fer alguna cosa perquè t'agrada o t'atreu. 

Els meus fills volen saber que diu en Goku i els veus super concentrats llegint les paraules, on moltes vegades només son capaços de llegir la primera o la ultima paraula..però a vegades ho llegeixen tot, sobretot la gran.

O un altre dia, la meva filla va fer una lectura publica a l'escola davant els pares i alguna mare em va dir que llegia molt bé, segur que a casa llegim molt, em va dir. Li vaig dir que no, que llegim poc. Home - va dir- us deuen veure a vosaltres llegir molt i per això....Jo fa anys que no llegeixo un llibre i no tinc intenció de tornar-ho a fer a curt termini...
Li vaig explicar que la meva filla llegeix molt bé perquè veu la tele amb subtítols ..vaig notar com algunes neurones i patrons del seu cervell acabaven de fer puenting sense corda....i em va tornar a repetir, que segur que els nens ens veien llegir molt...

Tenia el patró que els nens han de llegir llibres per aprendre a llegir, que els pares han de llegir llibres amb els nens per incentivar-los, que els nens han de veure els seus pares llegir llibres perquè a ells els hi agradi...no dic que no, simplement vull fer notar que era un patró tant fort que no concebia que es podia arribar al mateix lloc per un altre camí..

Podem treure varies conclusions:

  • No fa falta llegir llibres per aprendre a llegir (ho sento, m'acabo de carregar un dels tòtems de l'educació)
  • La tele no es dolenta, en el meu cas està fent una feina igual o millor que l'escola (idiomes i lectura/escriptura)
  • Els pares podem incidir moltíssim en l'educació dels nens, molt més que l'escola
  • Res del que creiem es veritat, hi han mil camins per arribar al mateix objectiu
  • No us gasteu una fortuna en acadèmies d'angles....fiqueu la tele en versió original (no entendran res segurament) i quan siguin més grans, amb els diners estalviats, els envieu 1/2/3 mesos a l'estranger...molt millor invertit.
  • Deixem d'esperar que la societat faci  dels nostres fills doctors honoris causa i comencem a posar "fill" a l'agulla nosaltres.
Per exemple, a l'escola dels meus fills comença a córrer el rumor (pel que se, totalment infundat) que els nens no tenen prou nivell d'angles. Aquests pares, alguns, es gasten els calers en acadèmies d'angles força cares perquè creuen que l'anglès es molt important.
A l'escola fan 2 hores d'angles a la setmana i molts pares s'estranyen que el nen/a no entengui coses amb angles a 1r..o tingui un vocabulari escàs.

I LA MAJORIA D'AQUESTS PARES QUE ES QUEIXEN NO POSEN LA TELE EN ANGLES A CASA!! 

Fent 2 hores a la setmana i prou, mai ningú serà un crack amb res...i molt menys amb un idioma. Jo sempre dic el mateix, un idioma no s'aprèn, es viu...quan vius amb un idioma es quan n'aprens. Sino digues-ho a tots els immigrants que han arribat a casa nostra...molts no saben llegir ni escriure però han apres la llengua.

En resum, com a pares no podem queixar-nos de tot, externalitzar la educació dels nostres fills i nosaltres no intentar aportar el nostre gra de sorra.

I no val la vella historia de que jo treballo, que no tinc temps, que jo no se....es tan fàcil com engegar la tele, es tan fàcil com fer allò que diuen que no s'ha de fer, deixar els nens davant la tele....

Això si, jo sempre intento anar fent intervencions per mantenir l'atenció....si crec que no han entès masses coses o llegint alguna frase subtitulada de tant en tant.

Per exemple, la cançó de bola de drac, ja saben alguns trossos i altres no, doncs gracies a saber alguns talls, entre el que tenen memoritzat i els talls que llegeixen a la tele, son capaços de reconstruir gran part del text, tot i anar molt ràpid. (es nota quan ho diuen de memòria o quan llegeixen)

O una altra cosa...els meus fills han memoritzant/apres/madurat moltes més coses del programa quequicom que de moltes altres coses que els hi han explicat en altres llocs. Per que? perquè els ha impressionat, els ha impactat, els hi ha agradat, els ha emocionat....

En resum, els nens son esponges...i quan fan una cosa que els hi agrada, l'esponja pot agafar les dimensions d'un diplodocus.

2 comentaris:

  1. Gaby, no deixes de sorpendrem positivament. Si de petit haguessin buscat alguna motivació perquè llegis (crec que no hi havia televisions duals) ara llegiria molt més bé i més ràpid.

    Però clar, a mi no m'agradava llegir. Fins als 24 anys no vaig llegir un llibre amb interés. A l'escola em saltava pàgines, demanava les preguntes dels exàmens... i així m'anava bé.

    I el llegir és un simple exemple; com això moltes altres coses.

    Sento no haver vingut ahir a casa vostre, però vaig preferir descansar. Potser no està ben fet, però sóc sincer.

    Vinga que vagi bé.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les noves tecnologies (bé, la tele no es tan nova..) ens poden ajudar si les fem servir amb la mesura i l'enfoc adequat.

      El que passa es que el cervell humà li costa ser flexible...d'entrada necessita classificar..tele/dolenta...llibres/bons...i no es pas això.

      Conec molts joves que s'han llegit tots els de harry potter i els de vampirs i no els considero que tinguin un nivell superior (en cap aspecte) a altres que no ho han fet. Això si, si s'ho passaven bé fent-ho...es ben aprofitat, segur.

      Ahir et vas perdre un partit de futbol al mig del fang..tots els nens van quedar enfangats i algun adult també....je, je...

      Elimina