culo veo, culo quiero.....

La Maria viu a un pis al centre de la ciutat amb en Joan i els seus 3 fills...no es feliç, vol més espai, un jardí per que els nens juguin. Els caps de setmana sempre ha de marxar de casa pq els nens se li pugen per les parets i li desordenen i embruten el pis. El seu home, tot i ser molt treballador i te molts detalls amb ella no es gaire mainader i li carrega, a ella, molta més feina dels nens que no pas ell.

La Maria, sempre que veu la Mireia, li entra certa enveja pel tipus de vida, de casa i de parella que te.

La Mireia viu a les afores, al camp, amb una caseta amb jardinet, en un entorn molt tranquil. Es una casa vella i que necessita certes obres tot i que es pot viure perfectament. Te 2 fills. L'angoixa molt veure que la casa necessita obres per estar com li agradaria però no s'acaben de fer mai per un motiu o altra.

El seu home es molt mainader, es perd pels seus fills però potser a centrat molt les forces en els fills i no te gaires detalls amb la seva dona, com anar a sopar sols, per exemple. 

Li emprenya molt veure que els seus fills sempre van bruts de jugar a fora. En el fons no es feliç del tot. Li agradaria tenir una casa més gran, més nova, més ordenada. 

Sempre que veu la Maria enveja el seu pis al centre, de disseny, podent anar caminat a tot arreu i amb el seu home que la cuida tant bé.

La Joana viu a la zona cara de la ciutat, en una casa magnifica, amb un cotxe increïble, els seus fills van a les millors escoles de la ciutat però no es feliç. Enveja la senzillesa i la vida tant feliç que te la Mireia. Sempre que els veu semblen la parella perfecte, amb la seva caseta, el seu jardinet, els seu gos i els seus fills. Enveja la sensació de veure que s'han fet a ells mateixos, en canvi ells simplement han pagat per tot el que tenen, sense cap esforç. 

L'home de la Mireia sempre juga amb els nens, se li cau la baba quan veu com estar per ells. En canvi el seu home fa el cas just al seus 2 fills. Te la sensació que la seva vida es una mica mentida. Ho canviaria tot per viure la vida de la Mireia.

La Cristina no te fills, ha de treballar molt. Treballa en una multinacional i esta una molt bona posició però te molta responsabilitat i poques hores lliures. Sempre que veu la Joana, l'enveja molt. Amb una vida com la Joana ja tindria els fills que voldria i els hi podria donar tot el que ara no pot. Per això no els vol tenir encara.

Podria seguir moltes línies més.

Però en resum, la majoria vol el que no te. O com deia un tiet meu, amb molt encert: "culo veo, culo quiero".

Aixi es molt difícil ser feliç.