diumenge, 8 de maig de 2011

Quin cognom anirà primer?

Fa uns dies ha sortit una llei on es dictamina que, en cas que els progenitors no es posin d'acord, en l'ordre dels cognoms del nen, qui tindrà l'ultima paraula serà el funcionari de torn. 


El funcionari de torn decidirà l'ordre dels cognoms.

Cal recordar que altres propostes per solucionar el conflicte eren fer servir un sistema aleatori (una moneda, per exemple) o posar-los per ordre alfabètic.

La llei en si, si la miro fredament, no em dona prous motius per escriure una entrada en el blog.

Però jo crec que si ho mirem globalment crec que haurien d'ampliar la llei, es podria millorar una mica més. No han pensat prou. Com sempre, les lleis van per darrera de la realitat.

Jo hauria fet que els cognoms els decidis el jutge. 

Als pares els hi assignaria un advocat matrimonial a cadascú, amb uns escrits per la separació de bens, qui es queda amb el pis, amb el cotxe, si fan custodia compartida o no i com deia, el mateix jutge que s'encarregarà del divorci(si estan casats) decideixi l'ordre dels cognoms.

Aixi s'avancen al que segurament acabarà passant. Una parella que te un fill i es incapaç de ficar-se d'acord per decidir l'ordre dels cognoms del seu FILL, crec que te molts números d'acabar partint peres.

Per acabar, us deixo unes recomanacions sobre pròximes lleis a tractar al senat, per alleujar els conflictes dels pares en les decisions dels fills.


  • Si el pare vol que el nen jugui a futbol i la mare vol que faci ballet, decidirà quin esport farà la portera de l'edifici, sempre hi quan no hi hagi parentesc amb cap dels dos progenitors. Si hi ha parentesc, llavors decidirà  el primer repartidor de publicitat que arribi a l'edifici.

  • Si el pare vol portar al nen a l'escola publica i la mare vol portar-lo a l'escola privada, decidirà el director de l'escola concertada més propera a la residencia habitual de l'infant.

  • Si el pare vol donar-li medicina ordinaria al nen quan està malalt i la mare vol donar-li medicines alternatives, llavors es trucarà al tarot Rosita i que tiri les cartes.

Ostres! Si dos pares no estan d'acord en alguna cosa ( a menys que facin alguna cosa ilegal) que ho resolguin en el seu àmbit, que som adults!..semblem nens en cossos d'adults.

Ha veure....si una parella no es fica d'acord en l'ordre dels cognoms i al final ho decidirà l'atzar d'un cervell d'un funcionari que se li enfot el seu problema...AQUESTS PARES NO PODEN TIRAR UNA MONEDA I ANAR AL REGISTRE AMB EL TEMA RESOLT?

En moments de crisis es quan la gent necessita espavilar-se i prendre decisions en la seva vida..i aquesta llei em diu que la societat va cap a un altre costat, que ens ho facin tot i aixi no hem de pensar ni prendre decisions. 

Ens estem convertint en xais...

diumenge, 1 de maig de 2011

Per ser lliures necessitem coneixements, sentit crític, criteri propi...

Els grups dominants en el passat o present (estat, esglesia, exercit...etc.) sempre han vist amb bons ulls tenir ciutadans com borregos, que s'ho creguin tot, fàcilment manipulables, que no pensin més del compte.

Ha estat aixi al llarg de l'historia, com el poder de l'església al llarg del temps, basada en el domini sobre la resta per la coneixença d'una veritat absoluta que els ciutadans creien sense ni dubtar.

En una societat moderna ens pot semblar que això no es aixi, i de fet, es més difícil l'enganyar als ciutadans amb  coses divines, màgiques o misterioses però no amb la resta de camps de la vida.

Quants de vosaltres rebeu mails que diuen que no se que provaca cancer, no sabeu qui ho ha dit, no sabeu d'on bé..però us ho creieu sense contrastar la informació?

En la societat de la informació, amb els mitjans tècnics actuals, es molt fàcil enganyar per manipular la opinió dels ciutadans. De fet, molts mitjans estan intentant ocupar el paper d'altres institucions pasades per manipular als ciutadans borregos disposats a creure tot el que li diuen sense contrastar-ho.

En altres posts sempre he repetit l'important de l'esperit critic. Evidentment no podem tenir esperit critic amb tot, no tenim prou temps per contrastar-ho tot però si som una societat on som critics amb la informació que rebem, tenim el cervell disposat a fer-lo funcionar...llavors sino ho fem nosaltres ja ho farà un altre..un o altre trobarà el temps per contrastar les informacions que ens arriben.

I per teixir aquesta xarxa que despulli les mentides que ens volen fer arribar de molts mitjans per influir en les nostres opinions i decisions, per tant, per influir en la nostra vida, es esencial internet. Aquesta xarxa serveix perque per ella corri la informació, la bona, la regular i la falsa.

Prefereixo tenir una eina on trobaré coses falses i altres de veritables i jo podré intentar destriar que no pas tenir que creure com a bo el que un mitjà en concret vomita a les pantalles, diaris, radios...
Els blogs, el correu electronic, el twiter...el que sigui son eïnes brutals per despullar mentides.(si es fan servir per alguna cosa més que per enviar powerpoints)

Tot aquest rotllo, perque? a que bé?

Mireu els següents vídeos i entendreu que vull dir..no podem creure en res si no ho contrastem o algú de confiança ho contrasta.(i això que els vídeos només son de futbol...i si parlessin d'una guerra?, una estafa?...o alguna cosa més greu?)







Jo, la veritat, no tinc ni idea quin es real(vaja, l'ultim el descarto però tot es possible.. :-> ) però el que si tinc clar es que amb aquestes dades no puc saber-ho, hi han dos versions i algú menteix....si només mirem una cadena/mitja en concret coneixeria la veritat, la veritat de la cadena que no te perque ser la real.....

Si algú menteix, i ens interessa saber-ho, podem investigar més per saber si es certa la mentida. Si fos certa, llavors podem desacreditar a aquest mitjà per a futures noticies. Sino sabem que algú menteix..llavors no els podrem desemmascarar mai.

Això si, si només mirem un mitjà ens estalviem dubtar, que també fa mandra. Ens ho creguem i punt. El dubte no agrada a molta gent.
Prefereixen que algú els hi digui "les veritats" de tot i creure directament.(normalment si les "veritats" s'adapten al que esperes encara es més fàcil)

Per tant, els seguidors del Barça tendiran a creure que el primer vídeo es cert.

Els seguidors del Madrid tendiran a creure que el segon vídeo es el cert.

I el senyor de la foto següent,  tendirà a creure que el tercer vídeo ha de ser el bo.