dimecres, 28 de juliol de 2010

Prohibir les curses de Braus

En aquest Post no parlaré si em sembla bé la prohibició, a Catalunya, de les curses de Braus, tot i que em sembla bé. (Encara que també hauríem de prohibir altres espectacles, com el corre bou, tot i que no es mati a l'animal)

Ni tant sols parlaré del que penso de les diferents votacions dels polítics envers el tema.

Parlaré de....CANÀRIES.

Les Illes Canàries tenen prohibides les curses de Braus des del 1991. Algú es va queixar? Algú va dir que enviaria una petició al congres per fer-la festa nacional? Algú va dir que ho enviaria al Tribunal Constitucional?.....ningú. Ni PP, ni ningú van aixecar prou la veu en aquell llunya 1991.

Aquest es el problema, tot el que surt de Catalunya es mirat amb lupa, amb rencor, amb odi...tot està malament, tot es recriminable....i simplement pel fet geogràfic d'on surt la proposta.

Això no es democràcia real....on les lleis son acceptades de diferent forma segons els teus orígens. Com l'estatut, alguns dels punts que el PP va titllar d'inconstitucionals, a l'estatut de Catalunya, figuren a l'estatut andalús i ningú ho va titllar d'anticostitucional.

La veritat, jo arriba un punt que no em sento ciutadà de res....simplement amic de les persones que estimo. Em considero cada vegada mes apàtrida...però quan veig aquests canvis de criteri, amb la gent que es catalana, com jo, doncs la veritat....encara no entenc com a la manifestació del passat 11 de Juliol no eren 4 o 5 milions.

Potser si ens canviem el nom, no parlem català, renunciem als nostres costums, deixem de lluitar pel que es creiem..ha! calla, després ja no seriem catalans.....però en contra partida després ja ens acceptarien tots els estatuts i totes les prohibicions de "corridas" i el que fes falta.

Herois Quotidians: TV3

Avui m'ha tornat a caure a les mans un dels millors programes, des de el meu humil punt de vista, de l'historia de la televisió.

Potser exagero però parlo del programa emes per TV3, realitzat, entre d'altres, per l'Empar Moliner anomenat Herois Quotidians.

No va durar gaire per antena...potser el seu humor no es el majoritari entre la població però crec que era un programa amb un humor molt àcid, molt crític amb la societat i molt semblant, salvant les diferencies a l'humor absurd dels Monthy Phyton.

Per mi, una obra mestra. Em sobta que programes així puguin tenir tant poc èxit. Encara que entenc que molta gent no li faci gens de gracia aquest tipus d'humor.....potser el raro sóc jo....no se.

Aquí us deixo un vídeo, agafat a l'atzar:




Al 3alaCarta es poden trobar tots els episodis sencers.

Aquí:

dijous, 22 de juliol de 2010

Professor.......Per a que serveix això?

A mesura que em faig gran m'en dono compte de l'important que son alguns coneixements matemàtics que no tinc gaire integrats, degut al meu poc interes durant la meva vida formativa i sobretot ho noto per la meva feina d'informàtic on les mates son força recurrents.

Llavors em pregunto, i veig clar un problema dels meus anys d'escola. Dels meus professors, concretament.

Per exemple, vaig passar moltes hores calculant sinus, cosinus, tangents, hipotenuses (o sigui TRIGONOMETRIA) i realment ho feia per fer però sense veure clar quina utilitat pràctica tenia.

Per a que servia? Que tenia allò que era tant important?

OSTRES! Algú sap que amb trigonometria, abans de Crist, Eratostones va poder calcular el perímetre de la terra amb les ombres que generaven diferents cossos a dos punts allunyats. Sabien el tamany de la terra, amb trigonometria. Ho he descobert fa pocs anys.
I també es pot calcular aprox. la distancia de la terra al sol, o de la terra a la lluna... INCREÏBLE!...Perquè mai ningú m'ho va explicar? potser la meva predisposició a escoltar la Trigonometria hauria canviat.

Que costava vestir la trigonometria amb histories com aquesta, fent aquest càlcul, vestint amb el que significava a l'època aquest descobriment, que va significar a l'historia, quins altres matemàtics creien coses diferents, fer un debat...etc.

Evidentment no tota la formació acadèmica pot ser divertida..però per transmetre coneixement es necessita transmetre passió, entusiasme, curiositat, diversió....

No es poden transmetre coneixements com aquell que parla amb la paret, esperant que la paret xucli els coneixements, la majoria de vegades la paret, l'unic que farà serà rebotir els coneixements.

Conec moltíssima gent que ha estudiat una carrera simplement pq un professor els va fer estimar una materia en concret, un bon professor, una bona formació, te una influencia clara en les decisions futures i per tant, en la vida dels alumnes.

Tenim eïnes per fer aquest tipus de formació, es necessari que........NO; es imprescindible que els alumnes experimentin els seus coneixements...no pas escoltar-los.

Es imprescindible tenir alumnes molt ben formats, molt ben preparats...i no se si anem cap aquí.

Amb això, també vull dir que, per mi, la feina de professor es la mes important del món (desprès de pare/mare) i algun dia faré un post sobre això.
Recordem que un metge, per exemple, abans a tingut un professor o que es poden tenir professors i no tenir metges però el que es impossible es tenir metges sino han tingut professors que els transmetin els coneixements...

Algú ha de tenir passió per formar, per intentar fer estimar l'aprenentatge....sino es difícil treure grans professionals de qualsevol àmbit.

dilluns, 19 de juliol de 2010

L'Excel·lència del Periodisme: Versió RAC1 (Toni Clapés)

Fa molt temps que segueixo el programa Versió RAC1, d'en Toni Clapés i fa temps que volia fer aquest Post.
És l'únic programa on brilla la investigació periodística en totes les informacions que donen i això que suposadament es tracta d'un programa d'humor.

La veritat tinc la sensació, quan escolto el programa, que escolto una realitat fresca, diferent però sobretot molt veraç i on tot es fica en dubte i s'escolten els millors especialistes en cada materia.
De debò, el meu canal d'informació principal del que passa al món es aquest programa.

No m'agrada parlar molt bé de les coses, sense intentar veure el costat negatiu, ja que sempre hi han matisos però en aquest cas, el nivell de la informació es tant alt, comparat a la resta, que no puc fer mes que obviar els possibles aspectes negatius, si es que n'hi han.

De fet, últimament, crec que les seves critiques són tant profundes, fresques i contundents sobre casos actuals que a vegades he pensat que alguna mà negra estaria tentada de fer-los el llit, de liquidar-los radiofonicament parlant, ja que potser fiquen massa sovint el dit a la llaga.

Però per molt que digui, res senten millor que alguns exemples, alguns més punyents i alguns més simpàtics.

Alguns dels mes divertits...
A la grossa del 2008 una dona va dir que tenia el numero premiat a la butxaca i que l'havia rentat a la rentadora..tots els mitjans anaven plens, tots donaven la noticia com a bona..en Toni Clapés va desemmascarar la trampa , tot i que va ser un cop de sort, segons ell...el que està clar que si no hagues estat crític amb la noticia, hagues colat com a la resta de mitjans.

Durant el mundial de Sudàfrica 2010, hi havia el famos pop Paul, que feia la previsió dels resultats dels partits. Va correr el rumor que era el mateix pop de l'ultim mundial. Van convidar un especialista en pops, que va dir que un pop, si arriba a viure 3 anys ja es moltíssim, solen viure 2 anys. Molts mitjans donaven la noticia per valida.

En l'accident de l'atracció del Pèndul, del Tibidabo, on va morir una nena de 15 anys hi convida a un antic encarregat que dona una visió diferent del que va passar, real o no, no ho se, però han buscat una opinió que pot donar una informació que ningú està donant.

Va ser el primer que es va fer ressò (d'una manera més global), de les opinions d'en Santiago Niño Becerra, que pots estar d'acord o no però diu coses diferents, té pensaments diferents però ja els tenia al 2006 i la gent no li agradava escoltar el que deia però en Toni el treia. Ara mengem Santiago Niño Becerra fins a la sopa.

I moltíssim casos més que ara no em venen al cap....

A part de tot això, fa unes critiques molt dures sobre els polítics i el que està passant. Dona la seva opinió, es mulla...en un món on sempre sentim les noticies com si fossin uns fets que cadascú ha d'interpretar però sense prou informació per interpretar res.

Quan tingui temps afegiré alguns talls de veu pq veieu l'estil d'en Toni.

L'únic que us puc dir, es que l'escolteu una temporada..ara ja s'acaba fins setembre...

dimarts, 13 de juliol de 2010

Si ens creiem un fet...el fem real encara que no ho sigui...

Ja he fet alguns posts sobre la credibilitat humana...sense anar més lluny, l'anterior post parlava sobre la falsa creença que els nens a les ciutats dibuixen pollastres envasats.

El 12 de Juliol (2010), a la contra de la vanguardia, van entrevistar a un científic que acabava d'escriure un llibre sobre mites científics que la gent es creu, pel motiu que sigui, en aquest cas pq suposadament "està demostrat cientificament".

De fet, desmonta un mite que sempre he trobat molt sospitós però que semblava que tothom creia...el de ficar una cullera a la boca de l'ampolla pq no perdi el gas...

Aquí va l'entrevista:


Disfrazado de ciencia

El salto del mito al logos, allá por la Grecia antigua, desembocaría en el racionalismo de la ilustración y, acto seguido, en la ciencia. Pero si convertimos la ciencia misma en mito-cambio sacerdote por científico-, comulgaremos con ruedas de molino: mitos que alguien bendijo susurrando que esoestá científicamente demostrado”, y ya no nos molestamos en comprobar, o preferimos cómodamente creer a rebatir. Por eso es de agradecer que un científico duro como Daniel Closa se entretenga en desenmascarar algunos en su libro 100 mites de la ciència (Cossetània). Por cierto, adelanto que la investigación de Closa en regeneración de tejido pulmonar nos reportará pronto una alegría.

Tengo 48 años. Nací en Cornellà y vivo en Barcelona. Soy doctor en Biología, investigador del CSIC y director del grupo de investigación del Institut d´Investigacions Biomèdiques de Barcelona. Estoy casado y tengo dos hijas, Laia (16) y Anna (14). Soy racionalista y ateo.

Ya muerto, ¿seguirán creciéndome uñas y pelo?

Es un mito. Es falso. Tu cadáver se deshidratará, retrayéndose la carne de dedos y cabeza, y por eso uñas y cabellos parecerán más largos

Una cucharilla en el cuello de una botella de cava destapada ¿conservará el gas?

¡Otro mito! Una vez abierta la botella, su gas escapa. Sólo conservas el gas que queda si vuelves a taparla herméticamente.

En mi nevera tengo una botella con cucharilla

Adoptamos el mito sobre nuestra propia percepción: preferimos creer a dudar.

Un cactus frente a mi ordenador ¿interceptará sus radiaciones dañinas?

El cactus recibe las mismas radiaciones que usted, no va a librarle de nada.

Si tomo mucha vitamina C, ¿me protejo de resfriados?

La vitamina no se acumula: si no la necesitas, la orinas. La vitamina C es útil en la síntesis del colágeno en las fibras musculares (por eso su carencia provoca escorbuto), nada más. Otro mito: “El frío nos resfría”.

¿Y no?

No: lo que te resfría es un virus. Los virus están siempre alrededor, y felizmente se quedan pegados a nuestras mucosidades, que células ciliadas arrastran, hasta expulsarlas o tragarlas, y así muere el virus. El frío ralentiza a esas ciliadas: ¡eso da más ocasión a los virus para entrar en tus células!

Cárguese otro mito popular.

“La resaca alcohólica se rebaja con más alcohol”: ¡qué excusa! Los metabolitos del alcohol (acetaldehído), intoxicantes, se diluyen en agua: contra resaca, ¡hidratación!

Otro: leí que puedo cocer un huevo con un par de teléfonos móviles

La longitud de onda de los móviles, además de ser muy inferior a los 2.500 megahercios del microondas, es dispersa, no focalizada. Inténtelo: ¡comerá huevo crudo!

¿Quién urde estos mitos científicos?

El de los móviles fue una broma por internet: su autor, Charlie Ivermee, fue el primer sorprendido por la credulidad de la gente.

Señáleme otra creencia popular.

Nacen más bebés en luna llena”. He revisado estadísticas: ¡es mentira! Más probable es que aquí nazcan más bebés nueve meses después de una victoria del Barça…

Otro: “Varios planetas alineados provocarán cataclismos en la Tierra”.

El efecto de una alineación de planetas es despreciable, este es un cálculo simple.

Cíteme algún mito muy extendido.

“El agua en un desagüe gira en sentido distinto según estemos en el hemisferio norte o sur”. Funciona para las borrascas, por ser a gran escala. Pero a escala del desagüe de una pila, ¡no!: dependerá de la forma de la pila, de cómo caiga el agua, otros factores…

Desmonte algún otro mito que todavía sea muy popular.

El del hierro de las espinacas.

¡Popeye nos enseñó que sí tenían!

Tras un incremento de anemias entre niños norteamericanos, las autoridades inventaron a Popeye: decidieron que comiese espinacas al ver en un libro que contenían un 0,03% de hierro… ¡Pero era un error de imprenta del libro!: sólo contienen un 0,003%.

¿Qué debería haber comido Popeye para meterse mucho hierro, pues?

Un hígado con perejil. O carnes rojas. O lentejas con arroz.

Señale ahora un mito pintoresco.

Mao afirmó que si todos los chinos saltasen a la vez, ¡alterarían el eje de rotación terrestre! Todos los chinos juntos pesan la diezbillonésima parte del peso de la Tierra: si saltasen a la vez… ¡equivaldría al salto de una mosca sobre un transatlántico!

¿Hay algún mito que resulte peligroso?

Tanto como eso, no…, ¡pero no necesitas beber dos litros de agua al día!: la mayor parte de esa cantidad de agua la ingieres al comer, pues todos los alimentos contienen agua.

“La dieta vegetariana es la más saludable”. ¿Mito o ciencia?

La dieta más sana es… la equilibrada. Así, una dieta omnívora equilibrada es más sana que una dieta vegetariana desequilibrada. Sí es cierto que el vegetariano suele ser más cuidadoso con su dieta…

Más mitos: “Si te arrancas una cana, te salen otras siete”.

Falso: la cana sale cuando le toca salir, y si ves más es porque estás alerta para verlas.

¿Un susto podría encanecerme el pelo?

Un fuerte estréspuede provocarte caída súbita de cabellos (alopecia areata difosa),y siendo los pigmentados más débiles que los canosos, caen antes: quedan los canosos, y parecería que la cabellera ha encanecido

Un implante de silicona ¿puede estallar en un avión en vuelo?

¡Estallarían también botellines de plástico y bolsas de cacahuetes! El cambio de presión en cabina es similar al de una cima del Pirineo, ¡y ahí no estallan pechos de silicona!

O sea, que Ana Obregón puede subir al Aneto tranquila.

Otro mito universal que vengo oyendo desde niño: “Usamos sólo el 10% del cerebro”. ¡En tal caso, ya nos hubiésemos extinguido!

¿Y es falso también que los hombres pensamos en sexo cada siete segundos?

¿Cómo se mide eso? Indemostrable. Aunqueparece que los hombres piensan más en sexo que las mujeres… ¿Será porque ellas piensan en qué hacer con un óvulo por mes… y nosotros con 600 millones de espermatozoides por semana?

dissabte, 3 de juliol de 2010

Que un nen dibuixi un pollastre...

Fa uns dies vaig estar al mig d'una conversa i vaig escoltar una frase mil i una vegades repetida en multitud de converses.

"Els nens estan desconnectats de la natura, hi han nens que els hi dius que dibuixin un pollastre/gallina i la dibuixen tal com la veuen al supermercat (envasada)"

Aquesta frase es, com es diria en l'argot d'internet, un OAX. Una mentida que es repetida moltes vegades i que tothom creu sense parar-se a pensar.

Quin nen no llegeix un conte on apareixen animals de granja i de la selva?
Quin nen no veu dibuixos animats de tot tipus d'animals?
Quin nen no ha pintat, enganxat, retallat...animals?

No fa falta anar a cap granja pq un nen sàpiga que es un pollastre.

De fet, els meus fills crec que mai han vist un coala real (ni en directe, ni per la tele) però saben perfectament que es. Als típics llibres infantils d'animals el veuen i ja saben que també n'hi han de reals.

Llavors, la mentida encara es mes grossa si mirem un altre punt. A quina edat un nen té capacitat, de mitja, per dibuixar una gallina? (sigui viva o envasada)

Crec que fins als 5/6 anys no tenen una tècnica prou depurada per dibuixar amb precisió i que un adult pugui veure si està dibuixant un pollastre viu o un pollastre envasat.
I suposo que està clar que un nen de 5 anys te la suficient capacitat intel·lectual, i ha viscut el suficient per coneixer que es una gallina, encara que no n'hagi vist mai cap.
I que un nen de 2 anys no es capaç de dibuixar una gallina, ni envasada ni viva. (Com a mínim pq un adult pugui treure conclusions clares al veure'l)...sinò passeu per qualsevol llar d'infants i m'ho digueu.
I suposo que ningú, quan diu aquesta frase, es refereix a nens de 10 anys? (com a mínim al nostre país) Perquè està clar que un nen de 10 anys escolaritzat sap perfectament que es una gallina, que es un hipopotàm o una girafa... inclús un cangur o potser també un ornitorinc....

I llavors, per últim un altre tema i que algun dia tractaré en el blog, encara que fos veritat que els nens quan els hi dius que dibuixin una gallina/pollastre dibuixen la que veuen al super...que té de dolent?

Un nen que viu a la ciutat no te cap necessitat de saber com es una gallina real (encara que ho sap) i potser feliç, ben educat, bon estudiant i tot el que vulguem dibuixant una gallina del super en comptes d'una gallina de corral.

La separació de l'home de la natura es el que ha permès la nostra evolució (o una part) i tot i que es molt important coneixer-la, ja que son les nostres arrels, tampoc passa res si un nen de 3 anys desconeix la natura.

Ja la coneixerà si vol, una altre cosa es el respecte cap a la natura, cap al medi ambient. Això últim te ha veure amb l'educació que rep el nen dels pares i l'escola no pas a viure la natura amb un camp ple de gallines/pollastres.

Se que pot semblar una xorrada aquesta entrada, hi ho es, però el que no es una xorrada es que adults com molts de nosaltres creguem histories com aquesta sense pensar-hi i l'escampem. Les nostres bústies electròniques estan plenes de correus amb OAX, amb histories falses i ens les creiem sense més. Hem de ser més crítics.

Sinò un dia ens colaran un gol amb la gallina i un altre dia ens faran creure que la crisis s'acaba al setembre o que no n'hi hagut mai, o qualsevol cosa pq algú tregui profit de la nostra credibilitat.

Una societat lliure, ho pot ser de debò, quan tots els seus ciutadans poden ser crítics amb les informacions que reben.