divendres, 4 de juny de 2010

Prohibir el Burka...

La tonteria humana arriba a extrems inimaginables....

Hi han iniciatives per prohibir el burka...però qui pensa aquestes iniciatives? cal confrontar diferents cultures? cal escalfar l'anim d'alguns ciutadans? cal que per culpa d'aquesta decisió en Cuní tingui que fer la pregunta del dia sobre el tema?

Jo ho faria diferent, faria una llei que, per raons de seguretat, ningú pogues anar amb la cara tapada, sino es per raons mèdiques.

Ja veieu, la meva llei i la que molta gent vol propossar, a la practica es la mateixa però les formes diferents.

Evidentment hi han decisions que inevitablement confronten diferents cultures, classes socials, pobles...però no fem confrontacions, quan no fa falta.

La politica necessita remenar merda, necessita crear conflicte...sino no entenc les ganes de buscar merder i protagonisme.

Estar clar que en un moment de crisis, on l'inmigració es mes mal vista que mai, fer lleis que prohibeixin costums seves, ajuda ha algun politic.

I cal destacar que el burka, pels que no ho sapiguen, no es el famos mocador que porten el 90% de les musulmanes a Catalunya...jo, mai he vist a ningú amb burka pel carrer, això vol dir que no n'hi han, o n'hi han molt pocs o...que estan tancades als pisos, i per tant, la llei tampoc no es podrà fer complir...

Quines ganes de fer les coses malament....

dijous, 3 de juny de 2010

Fills amb menor poder adquisitiu...

Sembla ser que hi ha una corrent que diu que la meva generació (o les que venen darrera) serà la primera que tindrà un poder adquisitiu menor que els seus pares.

A veure, per mi es una gran mentida.

Si entenem poder adquisitiu com a bens material que podem comprar, en línies generals no crec que sigui correcte.

Jo puc tenir mes coses que els meus pares, visc millor que els meus pares. (Que no vol dir ser més feliç..això no te res a veure amb el poder adquisitiu)

Els meus pares, i la gran majoria, van començar a treballar molt joves, amb sous molts baixos i havien de mantenir als fills i cal destacar que la dona no treballava normalment, o sigui, un sol sou.

Es feia el que es podia. I pocs eren els que es podien permetre mes d'un capritx.
El que si cal destacar es que pel fet de començar a treballar força joves provocava que es pogués aconseguir una estabilitat mes aviat que no pas ara, on la vida laboral sol començar mes tard.

I una altre cosa, no es pot fer trampes al solitari (com diu en Cuní), no es pot comparar el poder adquisitiu dels pares amb 50 i pico anys amb el dels seus fills de 30.

Dir que la nova generació te menys poder adquisitiu simplement pq no viuen igual que els seus pares es ser una mica frívol. Sol ser habitual que una persona desprès de 50 i pico anys tingui un pòsit que l'ajudi a tenir mes estabilitat..una vivenda pagada o una feina estable o uns estalvis mes grans...o el que sigui.

Si mirem els meus pares als 30 anys no podien escollir menjar de qualsevol punta de món, no tenien mòbils, iphones, montain bikes, portatils, teles de 42", internet, ipods, impressores, dos cotxes, microones, rentaplats, secadora i nosaltres, la gran majoria, te molts bens materials.

Bé perquè tenim mes poder adquisitiu que ells quan eren joves o bé pq són bens més assequibles ara que abans.
Perquè quan parlem de poder adquisitiu també s'ha de tenir en compte què es pot comprar amb els mateixos diners. Perquè si el meu pare guanyava 100 però anar de viatge a Londres, amb avió, costava 50 i jo guanyo 70 però puc anar a Londres per 5, en còmputs globals tinc mes poder adquisitiu,o sigui, puc adquirir mes coses que els meus pares. O si un moble de menjador al meu pare li costava 50 i jo vaig a l'Ikea i em costa 15...doncs ens millora el poder adquisitiu.

Amb aquest post no vull semblar materialista simplement que la ùnica manera de valorar si el poder adquisitiu ha millorar o ha empitjorat, només es pot fer mirant que es podia fer abans amb el sou i que es pot fer ara.

Llavors hi han casos concrets, on es pot donar que el pare tingues mes poder adquisitiu que el fill, però en general no crec que sigui així.

O gent que digui que abans amb una carrera vivies com un rei i ara ets un pringat...però això es diu oferta/demanda...abans no hi havien titulats i els que tenien carrera eren super valorats...ara n'hi han sota les pedres i per tant, evidentment, no poden estar valorats com abans.

També podem dir que la vivenda era mes assequible...vaja, si ho mirem des de un punt de vista del que es pot fer, tampoc es cert. Abans de la crisis, un jove amb un sou petit podia demanar un crèdit per comprar-se un petit palau, un cotxe, un plasma..i el que calgues..i els meus pares no ho van tenir això, van suar per pagar el pis. (Una altra cosa es el que penso de la bogeria creditícia dels últims anys)

Per tant, no veig per enlloc que viurem pitjor que els nostres pares quan tinguem la seva edat. Però si que ara vivim mes precaris que no pas ells, perquè ells ja han fet la feina dura (els que la van fer, es clar)...alguna cosa bona ha de tenir fer anys, no?

I una altra cosa es la crisi, que empitjora la situació a totes les generacions vives, no només a les joves.

Sempre que sento aquesta frase que serem la primera generació que viurem pitjor que els nostres pares veig a un jove que s'escuda en la frase per no volar del niu, per no arriscar-se o per no pensar les penúries que van passar els seus pares en la seva joventut, amb família i només amb 20 i pocs anyets.


Una altre cosa serà el que depararà el futur, jo ni ningú, pot saber com estarà el món quan nosaltres tinguem 50 anys. Potser estem en guerra, o no hi serem. Però a dia d'avui, i mirant la realitat d'avui, tot i la crisis, els joves d'avui, en general, viuen millor que els seus pares quan eren joves.

Abans es tenien els fills jove=abans no es vivia tant

Serà un post curt....

En un programa de tele vaig escoltar justificar una noia el motiu (o un dels motius) del perquè ara la gent te els fills més tard.

El seu argument es que ara es viu més anys i per tant els temps de fer les coses ha canviat...

Primer, en el seu cas en concret, com pot assegurar que viurà més que algú?

Segon, he sentit a dir moltes vegades que abans la gent vivia menys anys...però en la nostra societat això deu fer més de 4 generacions. (Al continent africà encara moren joves...però aquí?..)

Per què sinó, una pregunta...els avis que avui tenen 80/90 anys i que van tenir els fills joves...es considera que tenen una vida curta?..si algú ho considera, deu ser algú que te pensat viure 120 anys com a mínim.

Hi han molts motius pels quals abans es tenien els fills joves i ara no, i que alguna estona intentaré explicar el que jo penso al blog, però estar clar que cap motiu es el que abans es vivien menys anys.

De fet, els avis que tenen 80/90 anys segur que van tenir una joventut mes saludable que la nostra i queda per veure el que durem nosaltres...
sino es que alguna maquina d'algun hospital ens allarga la vida...

Simplement em fa gracia, a vegades, l'alegria que te la gent parlant i que diu coses que, si les rumies 5 segons, veus que no te cap lògica...