dimarts, 23 de març de 2010

Sexe i nens

Sempre, segurament a les nostres tradicions religioses, el sexe ha estat un tema tabú.

Per tots, degut a la nostre educació, no es del tot còmode aquest tema encara que creguem que es important parlar-ne.

En aquest cas em refereixo a parlar de sexe entre els mes petits, no pas amb els adolescents.

No ens molesta gens veure que el nostre fill pugui veure uns dibuixos on dos persones es barallen, es discuteixen, es menteixen, es roben, s'insulten....però ens ruboritzem si hi han mes de dos petons. Es així, en el 95% dels casos.

No soc ningú per dir que han de dir els pares als seus fills però si parlaré del que jo crec.

El sexe, com a mínim des de un punt de vista reproductiu, es una de les coses importants a la vida per un nen. (Em refereixo com a coneixement adquirit, pel seu dia a dia, està clar que no en treuen cap profit directe)


Els nens, ja des de petits els hi crida molt l'atenció veure que els nens tenen penis i les nenes vulva, ja se que només es un joc per ells, i molts ni tan sols es pregunten aquesta diferencia. Es així i punt.

Els hi crida l'atenció veure que hi han nens a les panxes.

Comencen a veure que hi ha gent que neix i hi ha gent que mor.

Però perquè no tenim cap problema en explicar, i de fet ens agrada molt explicar-ho, d'on bé la llet que bevem, d'on ve el blat amb el que es fa la farina i el pa, d'on es fa el iogurt, d'on surten els ous, d'on surt l'enciam i les fruites i que amb el pinyol d'un préssec hi pot néixer un arbre....bla , bla

I en canvi no ens agrada explicar d'on venen els nens, si es tan natural com tot el que abans he explicat.

Algú pot pensar que no es necessari que ho conegui, perquè?...necessari, potser no ho es, però per la mateixa regla de tres, tampoc es necessari explicar d'on venen els ous o d'on surt la llet.

Algú pot pensar que en podrien fer un mal us, d'aquesta informació...bé, recordeu que estic parlant de nens petits i cal recordar que els nens petits (de 3 a 5 anys) no tenen intimitat...el 99% del seu temps (sinó dormen) estan amb algun adult..no faran mal us, a part no es poden quedar embarassats, ni tenen el ball d'hormones que fan que el sexe sigui un desig incontrolable, com si li passa a un adolescent.

Per tant, podem dir que no hi pot haver, des de el meu punt de vista, res dolent a explicar-ho. Llavors, ja es cosa de cada pare saber veure si hi ha alguna cosa de bona. Per mi, si.


També algú pot considerar que si s'explica això, llavors ho diran als altres nens i potser no els hi agradarà als altres pares.

A mi tampoc m'acaba d'agradar que la meva filla arribi a casa i em digui: "T'he matat"...juguen a això i casa no juguem a matar, tampoc es un problema, es un joc.

O quan jo era petit, que els meus pares em feien creure en els reis i a la meva classe i anava un nen, que era testimoni de jehova i li havien explicat que els reis eren els pares perquè ells no ho fan i m'ho deia (inocentment, es clar)...

Cada família te unes directrius en que formen als seus nens i es inevitable que a l'escola xoquin les diferents formes d'educar..si no passa amb una cosa passa amb l'altre...

Com si a la classe de la meva filla hi ha un altre nen d'una família desestructurada i amb molts problemes, lògicament això afecta al comportament del nen i de retruc es un model, que potser no ens agrada, però que els altres nens veuen i viuen 8 hores al dia.

M'agrada poder explicar als meus fills el perquè de les coses quan crec que estan capacitats per entendre-ho. I tots estarem d'acord que la manera de fer un fill no es difícil d'entendre. (Des de un punt de vista físic, des de un punt de vista biològic encara estan estudiant com carai es pot crear vida..però això ja es un altre tema...je, je)

I pels que creieu que pot ser interessant explicar-ho als vostres fills, aquí us deixo unes il·lustracions, d'un llibre alemany, on s'explica com es fa un fill, de la manera tradicional.

Segurament les imatges tenen copyright...no es la meva intenció fer-li retallar les vendes per culpa meva a l'autor/a.














Si, els nens son sords..

Sempre m'ha fet gracia la manera que te de parlar molta gent amb els nens. Criden molt i remarquen molt les sil.labes i les diuen a poc a poc. Utilitzant diminutius constantment i utilitzant molt la gesticulació.

Sempre he pensat que aquesta manera de comunicar-nos podria ser correcta si ens trobéssim uns sers de color verds, altrament dits extraterrestres.

També cal destacar que perquè parlem alt no ens entendran millor. De fet, m'imagino un Xino parlant-me en veu alta per a veure si l'entenc. Els nens ja ho entenen i si no ho entenen, doncs tampoc ho entendran si ho diguem mes fort.

Ja se que el tema es una mica parida però sempre em fa gràcia veure que es parla així amb els nens, jo sempre he parlat igual al meus fills que a un adult. Simplement mirant de fer servir paraules que se que es possible que entenguin, i completant-ho amb l'expressió de la cara.

No parlaré amb ells sobre si els interessos de la hipoteca estan baixos o no però si parlo d'una tortuga, ja saben que es i son capaços d'entendre el context, encara que no entenguin algunes paraules.

No vull dir que trobi que una manera es millor per educar, de fet, no en tinc ni idea.

Però sempre m'ha fet gracia aquesta "deferència" cap als mes petits.

HO-HEU EN-TES?

dijous, 4 de març de 2010

Perque l'antisemitisme? petita historia del cervell humà I

No soc historiador, de fet, tampoc tinc un interès gaire especial en l'historia, encara que se que es importantissim per saber perquè les coses son com son. No se que estava llegint, que m'ha vingut al cap, el perquè els jueus han estat tan perseguits al llarg de l'historia.

La primera conclusió es que no hi ha cap motiu, o bé ningú el sap. Però que els humans al llarg de l'historia s'han esforçat en trobar-los (o inventar-los). I per tant, hi han milers de motius per perseguir-los. Aquí tenim una mostra més de la simplicitat del nostre, teòricament increïble cervell.

El cervell serveix per pensar però la majoria de vegades les emocions el dominen. Aqui teniu un trocet de la definició de l'antisemitisme agafat de la Wikipedia.

Fixeu-vos en una frase que ho resumeix tot, hi ha una frase que es capaç de resumir tota la historia de la humanitat, hi ha una frase que es capaç de despullar-nos com ha esser vius i que ens fa entendre moltes parts dels comportaments i de la historia de la humanitat. La frase a que em refereixo es troba en el segon paràgraf de l'escrit següent, l'he subratllat en Negreta.

font: Wikipedia...

"Mito del deicidio [editar]

El deicidio –el asesinato de Dios– es el mito antisemita más antiguo y el más importante, hasta la irrupción del actual mito sobre la dominación mundial. Su base está en Mateo 27, 15-25. En este pasaje los habitantes de Jerusalén liderados por el sumo Sacerdote Caifás le exigen a Pilatos que condene a Jesucristo. El mito del deicidio fue invocado por vez primera por Melitón, obispo de Sardes, hacia el año 150: «Dios ha sido asesinado, el Rey de Israel fue muerto por una mano israelita.» Durante siglos, este meme fue repetido, generación tras generación y, aunque nunca fue doctrina oficial de la Iglesia, estaba tan arraigado en los sermones cristianos que el Concilio Vaticano II, en 1965, tuvo que ocuparse de ello. En su declaración Nostra Aetate dispuso que «no puede ser imputado indistintamente ni a todos los judíos que entonces vivían, ni a los judíos de hoy. No se ha de señalar a los judíos como réprobos de Dios y malditos». Gracias al concilio y a las tajantes intervenciones papales (tanto Juan XXIII como Juan Pablo II se opusieron activamente al tradicional antisemitismo), pero también a la pérdida de centralidad de las disputas religiosas en las sociedades occidentales, el mito del deicidio está en franca retirada.

La traición de Judas

Judas Iscariote ha pasado a la tradición cristiana posterior como el traidor por antonomasia. La animadversión popular hacia el personaje se expresa fielmente en la quema, apedreamiento o linchamiento ritual de numerosos muñecos llamados Judas en Carnaval, Semana Santa u otras fiestas populares en distintas celebraciones de España e Hispanoamérica. Esta animadversión hacia Judas, y también hacia los sacerdotes judíos que contrataron sus servicios, fue desviada para que contribuyera al antisemitismo, facilitando la formación de un estereotipo negativo sobre el pueblo judío.

***A ello ayudó la semejanza entre el nombre de persona Judas y la palabra judío***, término que deriva del nombre del reino de Judá (del hebreo יְהוּדָה, Yehudá, hijo de Jacob). La generalización tuvo éxito a pesar de que evidentemente Judas no era el único judío entre los apóstoles, de que los demás apóstoles judíos no traicionaron a Jesús y de que el propio Jesús fue judío."

dilluns, 1 de març de 2010

Dormir amb Plantes...


Avui he sentit la frase: "Dormir amb una planta a l'habitació es dolent".....

No soc expert en res però, per mi, es una gran tonteria...a menys que algú em demostri el contrari.

Diuen que es perquè consumeix oxigen(i també genera CO2)...vaja, no crec que en consumeixi mes que un ser humà. Cal recordar que la gran part de la humanitat te l'estrany costum de dormir al costat d'altres sers humans......que li roben l'oxigen i produeixen CO2.

I per la mateixa regla de tres, anar a dormir al bosc hauria de ser, com a mínim, mortal.

Diuen que es dolent perque l'habitació està tancada...per el que em dit...i en una classe plena de nens i tancada...com sobreviuen?

Us passo un link d'un blog que he trobat que parla del mateix que se'm ha ocorregut a mi, però amb mes gracia...


Crec que això es una prova mes de la facilitat amb que creiem els humans....tot i les proves evidents que ens haurien d'empenyer, com a mínim, a dubtar-ne.