Perseguir els somnis...

La vida potser una mica complicada moltes vegades però ho es menys si ho fem perseguint i creient en els nostres somnis, en els nostres projectes que ens fan sentir vius. I tlluitant i creient en ells tot i les adversitats.

Quan parlo de somnis no em refereixo necessàriament a somiar a ser ric, a ser directiu de la millor companyia o a ser jugador de futbol professional, això seria un tipus de somnis però jo em refereixo a somnis més immediats, podriem definir-los millor, com a projectes.
Tenir projectes i seguir-los amb il·lusió, siguin els que siguin, ens ajuden a sentir-nos més vius.

Podria enrotllar-me molta estona però fa uns mesos vaig veure una pelicula on hi havia una escena on es plasmava aquest pensament. Ho volia ficar al blog però ja ho havia oblidat.

Avui, llegint el bloc d'en Didac Lee (www.didaclee.com) hi havia un comentari d'un lector on feia referencia a aquest video. Aqui el teniu. Es un fragment de la pelicula "Buscant la felicitat" d'en Will Smith. Un home que ho perd tot però mai perd l'esperança i lluita pel que creu.

Comentaris

  1. Molt bon blog, molt ben escrit i malgrat ser posts llargs, es fa molt amè de llegir, independentment que es pugui estar d'acord o no amb les teves ideies. Ja l'aniré llegint amb calma.

    Referent al post, de vegades el somni vital consisteix a limitar-se a desitjar que passi un sol dia en què no hi hagi cap mala notícia: Cap conegut acrivillat, ni cremat a cap incendi, cap mort, cap multa, cap robatori... Te'n vas a dormir i el telèfon no ha sonat. Aixís sí que després es sommia bé al llit, cagundéu.

    ResponElimina
  2. iaiapunkarra: gracies pel post.

    Quan parlava dels somnis, no em referia al normalment entenem com un "somiatruites". Ni a que quan tenim un projecte fotem una patada a tot i comencem de nou. Ni tan sols volia dir que em de tenir somnis increibles, com a les pelicules. (triunfa, ser el millor, ser ric...)

    La gran majoria de mortals tenim vides sencilles on ens passen coses sencilles.

    Simplement volia dir que es important que lluitis pel que creus, tot i les adversitats, ja que això et donarà mes fruits, sempre, que no pas la innacció o el deixar-ho estar.

    Però es pot aplicar al projecte d'educar als fills com tu creus, a la feina, a la parella o simplement a lluitar per anar pel mon amb la nostra filosofia de vida, sempre que sigui posible.

    Josep: Si, alguns somnis son perillosos...je, je..però com he dit quan deia somnis, en referia mes a projectes, passions, motors...no pas a somiar en una veina, o en robar un banc per deixar de treballar...je, je

    Vaig fer un post, relacionat una mica amb això dels somnis, en aquell cas li vaig dir passions, on crec queda reflectit millor el que volia dir amb aquest ultim post.

    http://ladansadelesneurones.blogspot.com/2009/07/tingues-una-passioel-basquet-i-jo.html

    Merci pels comentaris.

    ResponElimina
  3. Jo crec que somnis els imprescindibles i prou. No per res, és que després poden venir els desencants.

    Salutacions des de la caverna de Novelda.

    ResponElimina
  4. Salutacions!

    Si, si tens masses somnis...llavors crec que pots ser un somiatruites...i això no tinc tan clar que sigui bo.

    Per cert, es extrany que tinguis internet en una caverna...je, je....com avança la tecnica.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Per que a la muntanya fa més fred si la calor sempre va cap a munt i està més a prop del sol?

Que és la gravetat? (segons un senyor que es deia Einstein)

Plantar un arbre, escriure un llibre i tenir un fill....