dissabte, 15 d’agost de 2009

Els anciants abans eren mes valorats per la societat? (abans era millor, part II)

Parlant de la gent gran sempre surt algú que diu que abans la gent gran era important a la societat, que es respectava la seva experiència i que ara la societat viu d'esquenes a ells.

No voleu dir que es fruit d'un anàlisis massa frívol?

He parlat amb força gent gran que ara tenen al voltant dels 80 anys i m'han explicat com es tractava a la gent gran en el seu temps. Era una curiositat que tenia.

A la nostre societat la gent gran es importantissima, es super activa, son els cangurs de moltes famílies que sense ells no podrien tirar endavant, es gasten els cales en viatges, ajuden en obres socials, tenen activitats per passar-s'ho bé...

Ara bé, que passa avui en dia quan ja no ets útil, quan ja no ets autosuficient i necessites ajuda...doncs si, es molt provable que acabis en un centre o amb algun tipus d'assistencia que no es la teva família (pq la teva família te feina, no vol fer-ho, no pot....) però....

I que passava abans?

Mentre fossin auto suficients i ajudessin a l'hort tot molt bé però els vells que ja no eren auto suficients alguns els feien dormir fora o altres "putades" per a veure si es morien, ja que eren un destorb. Les famílies mes aposentades que tenien servei els feien menjar amb el servei, per no veure'ls com menjaven. Paraules d'un veí de 80 anys quan m'explicava aquests fets: "Abans la gent era molt mes bestia, qui digui que abans es cuidava millor als vells es que no hi va ser-hi..."

No ens enganyem, un ancià que no es auto suficient sempre es un problema i que cada temps a intentat solucionar el problema..però tinc clar que abans es solucionava molt pitjor que ara.

I pel fet que molts diuen que abans el jovent s'escoltava mes els ancians...doncs es normal, abans la vida que portava el jove de la que havia portat l'ancia de jove no eren tant diferents i es podien enriquir mútuament...ara també et pots enriquir d'un ancià però es mes difícil, ja que el món ha canviat tant ràpid que s'han quedat fora de joc.
També hi ha el tema que abans tothom vivia a la mateixa casa i ara les famílies es separen..això es una causa de mes solitud dels ancians? possiblement però es una conseqüencia de l'augment de llibertats que tenim. No dubteu que si els nostres avantpassats tinguessin la oportunitat de marxar de casa i tenir casa pròpia com molts de nosaltres, també ho haguessin fet. Per tant, que els avis estiguessin a casa amb la resta de família era perquè no es podia fer de cap altre manera, no pas perquè es respectes mes a la gent gran.

Personalment m'encanta parlar amb la gent gran i saber com vivien, com pensen, quines experiències els han dut a pensar com pensen...i potser per això, pel que m'expliquen, sempre he dubtat que abans a la gent gran se la tingues mes en consideració quan ja no era útil..

dijous, 13 d’agost de 2009

Els Infants estan perdent l'infancia? (abans era millor part I)

Fa temps que escolto que els infants estan perdent la infància, que es fan adults massa ràpid, que les nenes de 11 anys ja volen ser dones, que s'ha perdut la innocencia dels mes petits..

De quina infància parlen?

Perquè el meu avi no va tenir infància(o no com avui l'entend riem), als 8 anys ja estava ajudant als pares i jugar, jugava, com qualsevol nen d'ara..el que passa que juguen diferent i només faltaria que juguessin igual.

Cal recordar que el meu avi no tenia Play, Internet, Casals, Equips d'esports, pares preocupats per l'estabilitat psicològica dels seu fill, cine, tele, piscina, cotxe, platja, joguets (ni sense piles)...per tant, com no tenien res, jugaven amb el que tenien...pedres (si, feien guerres de pedres...ara si es fessin guerres de pedres faríem un debat social per saber que està passat a la societat perquè els seus infants siguin tant depravats i besties...), pals, terra, cucs, glans, ampolles...

Algú pot dir que jugar amb la natura fa que els nens estiguin mes estimulats i tinguin mes imaginació, siguin mes creatius, mes de tot...doncs el meu avi, tot i ser una bona persona, no te estudis, li costa llegir, en 40 anys no ha après el català, no te una bona base per entendre moltes coses del món encara que les que entén es un mestre...

Per tant, el que estimula a un nen es la seva educació, que l'eduquin amb uns certs valors i amb uns certs coneixements...no pas si juga amb una play o amb un cuc. Un nen quan juga esta jugant amb ell mateix, les seves neurones estan dansant, s'ho passa bé, un nen vol jugar com vol jugar una cria de lleó però no es gaire important a que jugui..i si que es important l'educació i els coneixements que li donin a casa...

Per tant, si , jugaven "diferent" però jugaven "igual" que ara.
Crec que el tema de jugar i els nens es mereix un escrit propi que espero fer algun dia.

La innocència s'esta perdent?

Normalment la innocència d'un infant sol anar lligada al seu coneixement, quan a mes coneixement menys "innocència infantil".
Estem a la societat de la informació (que no la del coneixement)....doncs es normal que els nens perdin la inocencia abans...Els nens van de la ma de la societat on viuen..l'altra opció seria tenir-los internats a una escola perduda al mig del bosc sense noticies de res ni vivencies diferents...no crec gaire correcte.

També cal recordar una cosa, ara els nens amb 1 mes ja els treuen al carrer, veuen el món en la seva plenitud, els "papes" els treuen amb el cotxet o la motxilla des de acabats de néixer. Tenen mes inputs i molt abans que els nens de generacions anteriors, per tant fa que "espavilin" abans.

I podríem mirar-ho diferent...la "infància innocent" potser es "perd" mes ràpid que no pas abans però em guanyat amb adolescencia....ara som adolescents des de els 10 anys fins passats els 30. Ens costa madurar i passar a adults. Els nostres avantpassats havien de créixer ràpid i als 20 anys ja tenien les responsabilitats que molta gent d'ara no te als 30. Tampoc dic que abans era millor sinó que contrasto les diferències.

Els nois joves havien de madurar abans per força, ara el sistema els protegeix mes.

Per tant, algú pot creure que els nens es fan grans massa ràpid però millor que no ho compari amb el passat perquè el passat era pitjor.
La infancia te formes diferents que temps passats però segueix sent infancia.
Aquest no es un escrit sobre l'educació dels fills abans i ara, es un post contra el "abans això era millor...", abans no tot era idíl·lic...

dimarts, 11 d’agost de 2009

Frase de màrqueting per riure...

En aquests temps de crisi on totes les marques volen aferrar-se al consumidor com sigui i el consumidor li es igual tot i nomès mira el preu independentment dels milions que s'hagin gastat les marques en publicitat, on totes les marques volen distinguir-se de la resta per a veure si algú encara pica amb tecniques de marqueting super moderno-xorres que no enganyen a pràcticament ningú..
vaig veure una frase absurda en un blog, però que al llegir-la no vaig poder evitar riure una bona estona...


"HACENDADO no fabrica para otras marcas"

encara ric...

Separació d'alumnes segons capacitats?

Aquest es un post molt discutible que ni jo, que soc el que l'escric, tinc clar. Però la meva experiencia personal em diu que, com a mínim, val la pena reflexionar-ho.

Vull parlar de la conveniencia o no de separar als alumnes segons les seves capacitats (innates i/o adquirides) deixant a part si es possible o no fer-ho en la realitat. Simplement pensar-hi.

Està clar que no estic parlant d'una dissecció de les classes en el sentit de separar als molt bons, als una mica bons, als bons, als regulars, als deficients, als molt deficients...però si de separar, com a mínim, als que poden seguir la classe sense problemes i als que la segueixen amb poblemes(o no la segueixen) i per descomptat als que fan que sigui un problema seguir la classe.

Tothom que l'hi he parlat li sembla malament, i a mi, com he dit, em balla el cap sense tenir una opinió prou fonamentada.

Però, si ens parem a pensar, tot a la vida te nivells segons les nostres capacitats. Ningú creurà que el nen es traumatizarà si al bàsquet el fiquen al equip "B" perque no te nivell per estar al equip "A", o si a les classes de música està al nivell que li pertoca per qualitat i no per edat o si podrà triar la carrera que voldra estudiar segons la seva qualitat no per la seva edat, o si podrà trobar la feina que vol per qualitat no per edat (deixant de banda els "enchufats"). ...

De fet, jo he estat en equips de bàsquet, quan tenia 9 anys, on hi habia el equip "A", el "B" i el "C" i els jugadors de cada equip no estaven repartits per ordre alfabètic precisament.

A partir de quina edat crec que es podria fer (suposant que fos correcte fer-ho)...no en tinc ni idea però el que si tinc clar es que en totes les activitats de la vida es necessita que el grup sigui prou homogeni perque pugui treure tot el seu potencial. Si hi ha gent que fa endarreri molt al grup aquell grup no serà capaç de treure el seu potencial.

Jo he format a adults i puc dir que es molt complicat motivar als que estan mes capacitats (per les raons que siguin) sense desmotivar als que no poden seguir al grup i viceversa. A menys que els separis els exercicis segons el seu nivell, cosa que mai he fet de moment.

Però sino separes, com a professor veig que no podem treure tot el potencial del grup, que no puc forçar la màquina tant com alguns demanden. Em quedo a un nivell mig fent malabarismes entre colar algunes coses de nivell avançat on els menys capacitats es frustren o fer exercicis molt bàsics on els mes avançats s'aburreixen.

Podriem estar enumerant milions d'accions en la nostre vida on s'ens valorà i podrem fer o no fer coses segons les nostres qualitats innates i/o adquirides.

Se que unir als diferents nivells pot fer que algu del grup s'enriqueixi però crec que el normal es que s'emproveixi.

I torno a repetir, no proposo separar als 6 anys d'edat els alumnes, no se quina seria la edat idonea per fer-ho si es que fos bo fer-ho, però com deia, si se que a la resta de coses de la vida es sol separar segons qualitat perquè les coses funcionin de la manera mes optima possible.

Estic parlant de tractar els extrems, sobretot els que enlenteixen per sota. Se que poden ser problematiques varies, i que molts d'aquests alumnes amb baix rendiment es per culpa de la seva situació personal (pares, cultura, classe, economics...) i no pas de la seva capacitació innata però això no treu que representa un problema pel grup.

Si nomès es un o dos els alumnes que es distancien del grup general tampoc seria problema però si es mitja classe que està en un sector i mitja que està en un altre, no valdria la pena tenir-ho en compte?

Està clar que això ho dic des de la visió d'un professor que vol treure el màxim potencial dels seus alumnes...si al professor tant li es, llavors tota la discusió es absurda.

Simplement un pensament que deixó per reflexionar les seves conseqüencies...tant bones com dolentes....

divendres, 7 d’agost de 2009

UP...Obra mestra...

Recomano a tots aquells que tinguin nens que veguin la pel·licula UP de Disney-Pixar.(I als que no tenen nens...també)

Es la millor pel·licula d'animació per nens que he vist mai. Toquen temes vitals com la mort, l'amor, el compromis, les obsessions, els somnis i el mes important....fer que la teva vida valgui tant la pena que no puguis pensar que hauria estat millor fer-la diferent, encara que tenies plans de que fos diferent.

A part, dins de la pelicula ens fa veure el pas del temps, l'envelliment, el pas entre les diferents etapes de la vida d'una manera prou real...cosa molt poc frequent en pelicules d'animació infantil...normalment solen mostrar nomes una edat del personatge.

De debó, trobo que els de pixar han fet una obra mestra pel que fa als guions..espero que el temps la posi en un lloc decent...encara que em temo que caurà a l'oblit i tindrà mes historia toy story 25 que aquesta...

Aqui va un trailer:

Emilio Calatayud, clar i "català"

Gran discurs d'una gran persona, Emilio Calatayud, jutge de menors de Granada.

Es d'aquelles persones que lluiten per canviar el món i que son capaços de veure'l amb molta mes lucidesa que el 99% dels sers humans. Nomès que un 15% dels que haguin vist aquest video els hagi fet plantejar alguna cosa, es pot dir que ha estat capaç de començar a canviar el món.

Les seves paraules son fresques, divertides i per mi...certes. Toquen temes dels menors que , alguns, he tocat al blog.

Recomano el discurs: