El concepte Tribu

El nostre cervell està dissenyat per classificar qui son els bons i qui son els enemics. Necessita saber a quin grup pertanyem, quina es la nostra tribu, per sentir-nos part d'alguna cosa.

Amb l'edat crec que aquesta necessitat de pertànyer a un grup, a una tribu es sol dil.luir però sempre alguna cosa queda. Per evitar aquesta tendència natural del nostre cervell necessitem un esforç per la nostra part.

Segurament hi ha gent que te mes marcat el concepte de tribu que altres, degut a la seva predis posició genètica.

El nostre cervell simplifica la realitat per classificar que es bo i que es dolent, es una eina de supervivencia, en un moment de la historia humana on no es necessària aquesta classificació. La gran majoria de vegades, els que tenim considerats d'una altre tribu, no representen un perill real cap a nosaltres. No ens mataran, ni ens feriran.

Personalment tinc molt poc desenvolupat la necessitat de pertànyer a una tribu i això no vol dir que no pertanyi a un grup en concret de la societat i diferent a altres, hi han moltes persones que podríem considerar de la meva tribu però la diferencia es que jo no m'identifico amb ells.

Jo m'identifico amb les persones que m'agraden, que em fan sentir bé, que comparteixen gustos o aficions, que em fan pensar, que...etc. independentment de la tribu que siguin.

Per això em costa molt identificar-me amb una tribu en concret. Català o castellà, del Barça o del Madrid, Blanc, Negre, De dretes o d'esquerra...

No em puc identificar amb un grup que està composat de tanta gent i tant diferent. Em nego a sentir que pertanyo a un grup on hi ha gent que pensa, actua, diu, fa coses que jo mai acceptaria.

Com son temes delicats, prefereixo fer un exemple mes neutre però igual d'explicit.

Si em sentis de la Tribu del Barça segurament veuria com a tribu rival l'equip del Madrid. Aquest fet no em permetria gaudir dels grans jugadors que pugues tenir el Madrid. Per tant, si gaudeixo del futbol, si m'agrades aquest esport el que voldria es gaudir el màxim, veure jugar als millors jugadors del món i disfrutar veient-los.

Aquest es un exemple banal però prou explicit del que comporta pertànyer a un a tribu. Està clar que hi ha moltissima gent que te una necessitat imperiosa de pertànyer a una tribu i no deu entendre el que dic.

No es que no vulgui mullar-me, no es que no vulgui comprometrem amb ningú, si una persona que m'es pròxima, que crec que val la pena lluitar per ella, em necessita o crec que el puc ajudar, jo estaré allà..però independentment de la tribu que formi.

Es inevitable que hi hagin tribus que em senti mes identificat que altres però no vull pertànyer a elles, no em vull identificar com a participant, no vull tallar la meva llibertat per poder escollir el que crec en cada moment.

Seguin amb l'exemple del futbol:

Mai diré que soc del Barça pq se que significa que llavors ets enemic del Madrid i jo del futbol l'unic que vull es gaudir dels grans jugadors, dels que fan coses que cap mortal pot fer, juguin a l'equip que juguin.

Igual que a la vida, vull viure la vida amb la seva plenitud, amb qui em doni la gana i gaudint del millor que pugui recollir d'ella, indepentdentment d'on vingui...

I això no vol dir que no tingui idees, pensaments, inquietuds, il·lusions..simplement que les tinc des de un punt de vista personal, no pel fet de ser d'una tribu, o no per sentir-me d'una tribu....[article pendent d'ampliar]

Comentaris

  1. Gaby, estic d'acord amb tú. A mi tampoc m'agrada que em classifiquen perquè m'agrade el futbol o perquè tinc unes determinades idees o perquè la meua amiga és tal. Vull que em valoren per mi mateixa, sempre he volgut tindre el dret a decidir en qualsevol moment el que jo pense, no a fer les coses perquè he de fer-les i que no siga criticada per això, per tant també de vegades vaig amb compte en què m'identifiquen com a integrant d'alguna "tribu". Tinc companys-es que ens volem i som cada un-a d'una mare i això m'agrada, sempre procurem no tocar els temes molts polèmics i si ho fem, sempre amb respecte.

    ResponElimina
  2. Anna, merci per llegir el blog i dir la teva. Estic d'acord amb tu i crec que, des de el meu modest punt de vista, es una manera mes fàcil per aconseguir ser feliç encara que pertanyer a un grup pugui donar una falsa seguretat "social".

    ResponElimina
    Respostes
    1. Estic molt d'acord amb vosaltres, perquè jo fins ara era del Barça però ara llegint el bloc i llegint els vostres comentaris, se que lo important es gaudir de com juguen els jugadors, i poder disfrutar!
      Gràcies Gaby per aquest exemple tant bo!

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Per que a la muntanya fa més fred si la calor sempre va cap a munt i està més a prop del sol?

Que és la gravetat? (segons un senyor que es deia Einstein)

Plantar un arbre, escriure un llibre i tenir un fill....